Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Épica catalana # Novel·la de cavalleries. Argument. Personalitat del cavaller

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

Treball sobre Tirant lo Blanc

Activitats

2.1- Elabora i ompli una fitxa-resum

Capítol: 1

Escenari: Al principi del capítol en la illa de Sicília, desprès a Constantinoble.

Temps: Uns dies

Fets principals:

L'Emperador de l'Imperi Grec li demanà a Tirant que anara a ajudar-lo en la guerra conta els moros, i Tirant va acceptar.

Quant arribà a Constantinoble i desprès d'acceptar el Títol de Càpita general del exercit de l'imperi grec, Tirant anà a fer reverencia a la emperadriu i a la infanta, Carmesina i quant la va vore s'enamorà d'ella.

Capítol: 2

Escenari: A Constantinoble

Temps: Uns dies

Fets Principals:

Tirant va anar a pasetxar amb la princesa i ella li preguntà quin era el mal que el turmentava, quant Tirant li digué que estava enamorat, ella volgué saber de qui estava enamorat i ell li donà un espill i li digué que el que voria seria la seua estimada.

A la princesa li va sorprendre molt la forma en que tirant se li havia declarat i li ho va contar a la Viuda Reposada i a Estefania.

Capítol: 3

Escenari: A Constantinoble

Temps: 6 dies

Fets Principals:

Va arribar un ambaixador del Gran Conestable per a informar a l'emperador de que els moros havien posat setge a la ciutat i per a demanar ajuda. Tirant va dir que partirien en uns sis dies i van començar els preparatius.

En un d'eixos dies Tirant anà amb uns homes a agafar egües i manà que les dugueren al campament enemic.

Quant arribà l'hora de partir varen fer un fet d'armes Tirant i dos homes més i se n'anaren a la guerra.

Capítol: 4

Escenari: Al campament enemic

Temps: Uns dies

Fets Principals:

Desprès d'eixir de Constantinoble recorregueren cinc llegües i acamparen. A l'endemà Tirant anà a espiar el campament enemic i al tornar va enviar a set homes per a que apressaren a uns moros que estaven espiant-los. Per la nit tots es posaren en camí cap al campament enemic. Per a atacar el campament enemic, Tirant va manar que soltaren les egües i enmig de la confusió que es va fer atacaren. El Soldà i el Gran Turc van fugir. El Gran Turc s'instal·la en una montanya i per a evitar que se escapara tirant li va posar setge. Al final es va rendir i s'entregà.

Capítol: 5

Escenari: Al campament cristià i al campament enemic

Temps: Uns dies

Fets Principals:

Els turcs decidiren que el rei d'Egipte anara per a poder acabar amb Tirant. Quant va arribar, el rei d'Egipte, va anar a vore a Tirant i al tornar va convocar el consell i decidiren que el rei desafiara a Tirant a un combat a tota ultrança i que si veien que perdia llançarien fletxes i matarien a Tirant.

Un moro que era un servidor del Soldà va anar al campament cristià i els va demanar que el convertiren al cristianisme i a canvi ell els diria tot el que passa al campament dels moros. I així es va fer.

Capítol: 6

Escenari: Al campament cristià i al campament enemic

Temps: 2 dies

Fets Principals:

El rei d'Egipte va acabar d'escriure una carta, en la que deia que el desafiava a un combat a tota ultrança i el acusava de no tenir honor, i li la va enviar a Tirant.

Quant Tirant acabà de llegir la carta li contestà amb un altra en la que deia que ell accepta el combat però al campament dels moros i amb tots els homes cap al 20 d'agost quatre dies avanç, quatre dies després.

Capítol: 7

Escenari: On tingué lloc la batalla

Temps: 2 dies

Fets Principals:

El dia de la batalla, les dos parts, cristians i moros, varen ordenar molt be les seues tropes. Però quant ja anaven a entrar en combat els cristians donaren mitja volta i començaren a córrer tots ordenats i els moros en vore-los anaren d'arrere d'ells desordenadament. Al poc de temps els cristians els plantaren cara i com que estaven ordenats tenien ventaja.

Tirant va matar a molta gent un dels quals era el rei de Capadocia i també va resultar ferit.

En vore Diafebus que els cristians anaven guanyant i com ell tambe volia prendre part en la batalla (ell i els seus homes estaven amagats esperant les ordres de Tirant), va eixir a l'atac i els moros en vore arribar més gent fugiren, entre ells el Soldà i el rei d'Egipte.

Capítol: 8

Escenari: A la ciutat del marques de Sant Jordi

Temps: Uns dies

Fets Principals:

Desprès de la batalla es dirigiren cap a la ciutat del marques de Sant Jordi i la conquistaren. Desprès d'això l'Emperador va nombrar Gran Conestable i Comte a Diafebus i li feren una festa. Eixa mateixa nit Tirant parlà amb Estefania i acordaren que ell i el conestable anirien a la cambra de la princesa per la nit.

Capítol: 9

Escenari: Al campament cristià

Temps: 2 dies

Fets Principals:

Quant es va fer de nit Estefania anà a buscar al Conestable i a Tirant i els va conduir al a cambra de la princesa, però Plaerdemavida els va vore i al matí li ho va contar tot a la princesa com si fos un somni.

Desprès d'escoltar missa, l'Emperador va partir amb tots el barons de Sicília i el duc de Pera amb els presoners i Tirant i els Conestable els acompanyaren durant una llegua.

Al tornar Tirant va anar al port, i en arribar, li contaren que havien vist arribar al port de Bellpuig set naus de genovesos amb forment. Va decidir agafar un vaixell i anar a per elles. No els va resultar difícil conquerir-les perquè no hi havia molta gent.

Capítol: 10

Escenari: A la mar

Temps: Un dia

Fets Principals:

Tirant va concertar una reunió del consell de mariners i idearen un pla per a poder derrotar les naus dels genovesos.

El pla consistia en descarregar totes les naus per a que foren menos pesades. Quant ixqueren a la mar, totes duien un llum enses i com ixqueren totes les naus que eren al port, els genovesos es posaren a fugir.

Desprès de morir molta gent de les dos parts, Tirant va guanyar la batalla, va fer presoners el Gran Caramany i el rei de la sobirana Índia i va conquerir moltes naus.

Capítol: 11

Escenari: A Constantinoble

Temps: Uns dies

Fets Principals:

El Soldà va enviar uns ambaixadors a la cort i estos en arribar li proposaren a l'emperador una treva de tres mesos, un rescat per el Gran Caramany i el rei d'Índia i que la seua filla se case amb el gran Soldà i ser aliats.

Al final varen decidir acceptar la treva de tres mesos i celebraren una festa.

Capítol: 12

Escenari: Al castell de Constantinoble

Temps: Una nit

Fets Principals:

Al acabar la festa Tirant estigué parlant amb Plaerdemavida i esta li va dir que per la nit quant tots dormien duria a Tirant al llit de la Princesa, però Tirant no va voler.

Al dia següent Tirant Tornà a parlar amb Plaerdemavida i al final el va convèncer de que quant la princesa anara a dutxar-se ell estaria a la mateixa habitació però amagat, i així ho feren. Desprès quant tot el mon estava dormit Plaerdemavida dugué a Tirant fins al llit de la Princesa, i al cap d'estar palpant-la més d'un hora la princesa es va donar conte i va xillar, així que Tirant se'n va anar per la finestra i com li va faltar corda es tingué que deixar caure i es va trencar una cama. Hipòlit quant li va vore la cama trencada li digué que se n'anara, que ell diria que se li havia caigut un cavall damunt i la Princesa va dir que li havia espantat una rata.

Capítol: 13

Escenari: A Constantinoble

Temps: Un dia

Fets Principals:

La Viuda Reposada sentia un gran amor per Tirant i com que molt promte anava a partir comença a idear un pla per a apartar-lo de la Princesa.

Primer li digué a la Princesa que Tirant intentava ser-li infidel i desprès li digué a Tirant que ella volia a un negre anomenat Lauseta que cuidava l'hort. Com va vore que Tirant no s'ho creia un dia per la nit li digué a la Princesa que anara a l'hort i a Plaerdemavida que es posara una careta que havia encarregat la Viuda per a que fos lo més pareguda possible a la cara de Lauseta. Mentre Plaerdemavida jugava amb la Princesa, Tirant que estava mirant-ho s'ho va creure.

Capítol: 14

Escenari: Al port i a l'alta mar.

Temps: Un dia

Fets Principals:

Ja estava tot preparat per a partir i com que Tirant no s'havia despedit de la Princesa esta li digué a Plaerdemavida que anara al vaixell a parlar amb Tirant.

Al pujar al vaixell Tirant li contà lo que havia vist l'altre dia i Plaerdemavida li contà tota la veritat. Quant acabà de contar-li-ho, se soltaren les cordes del vaixell a causa de la forta tempesta i el vaixell se'n anà a l'alta mar.

En vore que estaven perduts, Tirant escrigué una nota dient qui era i que per favor li donaren una digna sepultura.

2.2- A partir del resultat de la fitxa anterior, resum l'argument de l'obra.

El emperador de l'Imperi grec li demanà a Tirant que anara a ajudar-lo en la guerra contra els moros i este va acceptar. Quant va arribar a Constantinoble el va fer capità general del seu exercit i desprès d'això Tirant anà a saludar a la Princesa i es va enamorar. Un dia desprès li declara el seu amor.

Uns dies desprès va arribar un ambaixador a Constantinoble per a informar de que la seua ciutat estava en setge, així que començaren els preparatius per a la guerra.

Per la nit quant els moros estaven dormit van atacar i guanyaren la ballata i capturaren al Gran Turc.

Desprès d'això els turcs decidiren que el rei d'Egipte fos qui intentara matar a Tirant. Així que li va enviar una carta desafiant-lo a un combat a tota ultrança, però Tirant li digué que aniria a atacar-lo amb tots els seus homes, al seu campament. I això ho va fer perquè tenien un moro convertit al cristianisme, que els informava de tot el que passava al campament dels moros. I per ell se va enterar de que si guanyava al rei uns arquers el matarien amb les fletxes.

El dia de la batalla les dos parts ordenaren els seus exercits, però quant arribà el moment de combatre els cristians se n`anaren correguent ordenadament i mentres els moros els perseguien desordenadament. Quant els cristians els varen plantar cara varen guanyar terreny ràpidament perquè els moros no estaven organitzats.

Al final van haver moltes baixes per les dos parts, però els cristians guanyaren la batalla.

Desprès d'això l'Emperador va nombrar Gran Conestable a Diafebus. I eixa mateixa nit ells dos anaren a la cambra de la Princesa. I al dia següent, Plaerdemavida fent vore que havia sigut un somni li conta a la Princesa el que ocorregué.

Eixe mateix mati Tirant anà al port per vore com anaven els preparatius i l'informaren de que havien vist uns vaixells de genovesos atracar al port de Bellpuig així que Tirant va decidir anar a per ells i no els va resultar difícil conquerir-los perquè hi havia poca gent.

Uns dies desprès Tirant va eixir amb tota la seua flota a per el Gran Caramany i el rei de la soberana Índia i desprès d'una batalla molt dura els cristians guanyaren la batalla i feren presoners al Gran Caramany i al rei d'Índia.

Desprès d'això el Soldà va enviar uns ambaixador per proposar un pacte i els cristians acceptaren una treva de tres mesos i per a celebrar-ho feren una festa.

Al dia següent Plaerdemavida va convèncer a Tirant per a que quant la princesa estiguera banyant-se ell fos a la mateixa habitació però amagat i desprès el dugué al llit de la Princesa i estigué tocant-la durant més d'un hora, fins que la Princesa es va donar conte de que era Tirant qui la estava tocant i entonces va fer un crit i Tirant tingué que eixir per la finestra, però com li va faltar corda tingué que deixar-se caure i es va trencar la cama. Quant el va vore Hipòlit li va dir que se n'anara d'allí que ell diria que li havia caigut un cavall damunt i la Princesa va dir que la havia espantat una rata.

Quant Tirant ja estava casi curat de la cama anava moltes voltes al castell i com que la Viuda Reposada estava enamorada de Tirant, comença a elaborar un pla per a guanyar-se l'amor del cavaller.

Primer li digué a la Princesa que ell li volia ser infidel i desprès li va dir a Tirant que ella mantenia relacions amb Lauseta, un negre que cuidava l'hort, i com que Tirant no s'ho creia li va dir a la Princesa que anara a l'hort i a Plaerdemavida que se posara una màscara, que havia encomanat la Viuda per a que fos lo més pareguda possible a Lauseta, i que Plaerdemavida la tocara. I Tirant que ho va vore tot s'ho va creure.

Al dia següent ja estava tot preparat per a que pogueren partir però com que Tirant no se va despedir-se de la Princesa, esta li digué a Plaerdemavida que anara a parlar amb Tirant al vaixell. Quant pujà Tirant li contà tot el que va vore i Plaerdemavida li conta la veritat. Però quant acabaren de parlar les cordes que aguantaven el vaixell se soltaren a causa del gran temporal i se'n anaren a l'alta mar.

En vore que estaven apunt de morir Tirant escrigue una nota dient qui era i que per favor li donaren una digna sepultura.

2.3- Fes un retrat dels personatges que tu consideres més importants.

Tirant

  • Característiques físiques: Es alt, fort i d'una gran bellesa.

  • Característiques psicològiques: Es valent en la guerra i molt tímid amb les dones i es un cavaller virtuós perquè segueix les ordres de la cavalleria.

Carmesina

  • Característiques físiques: Es jove, te uns catorze anys, te la pell blanca, els cabells daurats i es molt bella

  • Característiques psicològiques: Es coqueta, culta, refinada i educada.

La Viuda Reposada

  • Característiques físiques: Es major, encara que els seu cos es bonic. Però la seua forma de vestir no la afavoreix res.

  • Característiques psicològiques: Mostra un grau d'astúcia i de maldat molt elevat perquè es capaç d'enganyar a tot el mon per eixir-se'n amb la seua.

L'Emperador

  • Característiques físiques: Es un home vell i en la seua època de joventut fou fort i valent

  • Característiques psicològiques: Es un home alegre, burleta i amant dels plaers, perquè enganya a la seua esposa amb Plaerdemavida.

El Soldà

  • Característiques físiques: Es alt, bell i ben vestit

  • Característiques psicològiques: Odia a Tirant perquè desde que arribà li ha guanyat totes les batalles.

2.4- La figura de Tirant lo Blanc, omnipresent al text, es destaca com la d'un cavaller enginyós i subtil, valent i tendre. Tanmateix, a la mateixa novela, quan se li encarrega d'alliberar l'Imperi Grec, aques respon que “només puc fer tant com faria un home; això ho sap Deu i ho sap el mon.”

¿Com interpretaries aquesta frase en el context de la personalitat de Tirant?

Interprete que Tirant digué aquesta frase perquè va vore que depositaven la seua confiança en ell i va intentar ser humil perquè de totes maneres i a pesar de tot ell es un home.

¿Quins punts de connexió trobes que hi ha entre aquest personatge i d'altres cavallers medievals, literaris o reals?

Trobe que tots els cavallers han sigut valents, sempre tenen un bon cor i sempre serveixen el seu senyor pase el que pase.

2.5- Intenta fer una anàlisi més detallada del personatge de la Princesa Carmesina. ¿Com és? ¿Com parla? ¿Com es comporta amb Tirant? ¿I amb els altres personatges?

La Princesa es jove i no molt reservada, perquè tot el que li ocorre li ho conta a les seues donzelles.

Parla d'una manera educada encara que quant parla amb les seues donzelles i de vegades amb Tirant diu expressions vulgars com: “Aquesta burra...”

Amb Tirant i amb la resta dels personatges es comporta be, respectant-los i els parla d'una manera educada, però amb Tirant es mostra un poc més reservada perquè no vol que aconseguisca els seu amor tan fàcilment.

2.6- En l'episodi de les bodes sordes, Martorell utilitza un enginyós recurs per relatar els fets. ¿Qui és el narrador? ¿Quina perspectiva adopta?

En l'episodi de les bodes sordes, el narrador es Plaerdemavida y la perspectiva que adopta es de narrador extern.

2.7- Hi ha dos passatges on destaca l'ús que l'autor fa de l'humor. Un d'ells és quant Tirant es fa passar per una ànima en pena per tal de no ser descobert. L'altre, quan la Viuda Reposada fa creure a l'enamorat heroi que la Princesa manté relacions amb el negre Lauseta.

¿Quina funció creus que poden tenir aquests episodis en el conjunt de l'obra?

La funció que poden tenir crec que es, ressaltar l'enginy dels personatges i donar-li un toc còmic a l'obra

¿Poden aprofitar per accentuar-ne el realisme?

Si, perquè ensenyen els temors d'aquella època i el racisme que hi havia.

¿Creus que arriben a ridiculitzar els personatges?

No, perquè quan Tirant es fa passar per un anima en pena el que fa es intentar salvar la vida com millor se li va ocórrer en aquell moment. I respecte a quan la Viuda li fa creure que la Princesa manté relacions amb Lauseta, el que fa es demostrar l'enginy de la Viuda per a enganyar a una persona com Tirant.