SIDA (Síndrome De Inmunodeficiencia Adquirida)

VIH (Virus De La Inmunodeficiencia Humana). Cicle vital dels Virus. Malatia. ADN (Ácido Desoxirribonucleico). ARN (Ácido ribonucleico). Contagi. Portadors. Infecció. Precaucions. Medicació

  • Enviado por: Iddzc
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 15 páginas
publicidad

Índex:

1. Què és un virus?

2. Què és la sida?

3. Maneres de contagi

4. Precaucions

5. Mètodes curatius

6. Curiositats

1. Què és un virus?

Un virus és la unitat biològica més simple capaç d'existir i perpetuar-se, dotat de les característiques següents:

. és molt petit

. és una informació genètica capaç de reproduïr-se tancada dins una càpsula de proteïnes.

Aquesta informació es pot presentar de dues maneres: ADN i ARN.

. no pot reproduïr-se per ell mateix, per la qual cosa ha de penetrar en una cèl.lula hoste i utilitzar els mecanismes d'aquesta per produïr còpies d'ell mateix.

. un sol virus pot multiplicar-se en una mateixa cèl.lula hoste de centnars a milions de vegades.

Cicle vital del virus

1. unió del virus a la cèl.lula hoste.

2. alliberació del material genètic del virus dins la cèl.lula.

3. multiplicació d'aquest material a càrrec dels maecanismes de la cèl.lula.

4.ensamblatge dels nous virus i sortida a l'exterior.

Com és el VIH

El VIH (virus de la immunodeficiència humana) té forma esfèrica amb un diàmetre d'una deumil.lèsima de mil.límetre. Poseeix una membrana externa mitjançant la qual el virus s'uneix a les cèl.lules en les quals es reprodueix. Sota la membrana hi ha una capa esfèrica de proteïnes que envolta una càpside en forma de cosi trencat. A l'interior d'aquesta càpside es troba el material genètic del virus, constituït per dues fibres d'ARN lligades a enzims la missió dels quals és controlar la seva reproducció.

No hi ha vacuna.

2. Què és la sida?

Sida: Sídrome d'immunodeficiència adquirida

La sida és una malatia infecciosa, causada per un o més virus, que cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel.lular, la qual afavoreix la instauració d'altres infeccions i de malalties de pronòstic mèdic greu.

L'agent causant és el virus anomenat VIH (virus d'immunodeficiència humana), denominació acceptada internacionalment després de la unificació terminològica del virus LAV (Lymphadenophathy Associated Virus) i del virus HTLV-III (Human T-Cell Lymphotric Virus).

El VIH és un virus ARN (reovirus) que conté tres gens principals i altres de secundaris i un enzim, la tranciptasa inversa, que pot codificar l'ARN del virus a l'interior de l'ADN de la cèl.lula infectada. El VIH té un alt grau de variació genètica i prové, segurament, de mutacions d'un altre virus, el STLV-III, que desencadena la SIDA en la mona verda de l'Àfrica, lloc d'orígen de la síndrome, desde la qual s'ha estès a la resta del món.

És possible també que certs virus de característiques semblants- com el HTLV-IV i d'altres- produeixin també la SIDA. El virus actua sobre els limfòcits T4 (cooperadors/inductors) i modifica la regulació de la resposta immunològica normal.

Els limfòcits T4 són destruïts i s'inverteix el quocient limfocitari T4/T8, de manera que predomin els lim´òcits T8 (citotòxics/supressors).

Els primers casos de SIDA foren descrits a Los Àngeles i a Nova York el 1981, i aquell mateix any morí a Catalunya el primer afectat per la síndrome.

A lÀfrica l'extensió de la síndrome és incontrolada. LKa prevalença de la malaltia, però, augmenta a un ritme molt accelerat, i la gran majoria dels casos s'han produï del 1984 al 1987. No obstant això, el procés resta confinat en els anomenats grups de risc, compostos pels drogradictes intravencos, els homosexuals i els bisexuals, els hemofílics, els receptos de transfusions sanguínies, i els fills de pares integrats en algun d'aquests grups de risc.

El VIH pot produïr bàsicament quatre quadres clínics difernts, alguns dels quals, no són identificabels com ara el SIDA:

. quadre del portador asimptomàtic del viirus, en què l'afectat no pateix la malatia, però sí que pot transmetre-la.

. quadre de limfadenopaties generalitzades persistents, complex associat a la sida, en què hi ha un transtorn immunitari moderat, amb infeccions lleus, febre persistent, suades intenses i emigrament, i SIDA pròpiament dita, en la qual poden evolucionar els quadres anteriors.

La SIDA és diagnosticada quan, a més de confirmar-se amb l'ajut de proves serològiques la presència del VIH a la sang, el pacient presenta una malaltia indicativa d'una deficiència subjacent de la immunitat cel.lular sense que hi hagi cap altra causa que el justifiqui.

Les malalties que pateixen més sovint els afectats per la síndrome són: pneumonies, esofagitis, diarrees, tuberculosi, salmonelosi, meningitis, toxoplasmosi cerebral, demència progressiva, leucoencefalopatia multifocal progressiva, corioretinitis, glomerulonefritis, diverses lesion cutànies i endocrnològiques i alguns tumors malignes com el sarcoma de kaposi.

A més, la gran variabilitat genètica que exhibeix el virus, dificulta enormement l'obtenció d'un vaccí eficaç, que avui encara tampoc no ha estat assolit. D'altra banda, els anticosso contra el virus no consisteixen cap mecanisme de protecció, sinó que nomes serveixen com a marcadors de la infecció.

ACTUALMENT, LA MILLOR TERAPÈUTICA ÉS LA PREVENCIÓ AMB MESURES D'HIGIENE SANITÀRIA, PERSONAL I SEXUAL.

Evolució de la malatia

Fase 1a: En les stmanes que segueixen la infecció alguns afectats mostren símptomes que corden una grip o una mononucleosi. En aquesta fase esprodueixen una gran quantitat de virus i, per tant, la transmisió és més probable. Al final d'aquesta fase la persona és seropositiva.

Fase 2a: En aquesta fase 2a siencosa de la malaltia la quantitat de virus baixa fins a fer-se quasi indetectable, el sistema immunitari, es normalitza i la persona no presenta cap símptoma, tot i que el contagi continúa éssent possible i la replicació viral no s'anula del tot

Fase 3a: És la fase que precedeix la fase activa de la SIDA, en ella apareixen i afeccions de la pell i les mucoses, diarees, febres, i pèrdua de pes com hem dit abans. Són afecacions menors, però que es repeteixen malgrat la medicació.

Fase 4a: És la declaració de la malaltia, apareixen una o derivades infeccions oportunistes (infeccions que aprofiten la disfunció del sistema immunitari per declarar-se.). Poden aparèixer algunes formes de càncer. En molts casos, el sistema nerviós també queda afectat.

Immunodeficiència: La derrota del guerrer.

Una immunodeficiènca és una disminució de l'eficàcia del sistema immunitari. De vegades, és consequència de la invasió d'un agent infecciós, donant lloc a immunodeficiències adquirides. Aquest és el cas del SIDA que deixa els limfòcits T4 en tan mal estat com aquest guerrer. En altres casos, tal com passa amb els anomenats "infants bombolla", pot ser d'orígen genètic. Aleshores es parla d'immunodeficiència no adquirida o congènita.

'{SIDA}'

2.Maneres de contagi

Per desgràcia, la SIDA és un virus fàcil de contagiar, gariebé per tots els medis corporals, sang, semen, llet materna, fluxe menstrual, fluxe vaginal, saliva...

Qualsevol contacte entre la sang d'un no contagiat i el semen, per exemple, d'un infectat per la malaltia, provoca la passa del VIH, per això, és molt important prendre precaucions i evitar una mala passada, mai millor dit.

Per tant, si fem una cosa tan senzilla com utilitzar el preservatiu, podem salvar la vida de moltes persones i la preocupació de moltes altres.

Vies d'entrada

El VIH ( el virus de la sida) només pot entrar dins del cos humà si li obrim una "porta" a través de la pell.

Les úniques vies possibles son les següents:

. relacions sexuals de tota mena, són les més freqüents:

les anals són les més perilloses. Els contactes oro-genitals; els petons no són perillosos, a menys que hi hagi ferides.

. transmissió paternal. Les xeringues i agulles contaminades poden transmetre el VIH. Les transfusions de sang són perilloses, encara que avui dia només es produeixen contagis en casos excepcionals.Els contactes sexuals contenen una gran quantitat de virus, auxò fa que les fines mucoses dels genitals i el recte siguin vies naturals i fàcils de penetració del virus. Els malalts de SIDA no poden fer donació d'òrgans de cap tipus.

. una dona embarassada, afectada per la SIDA, té un risc molt alt, 25% de possibilitats de transmetre la malaltia al seu futur fill. L'intercanvi de fluïds orgànics entre la mare i el fetus és una via freqüent de contagi, el moment del part i la lactància, son també, especialment perilloses.

. contacte amb la sang: la via de transmissió més directe és a través de ferides, transfusions i infeccions amb agulles o instruments d'infecció contaminats.

Els transportadors del VIH

La transmissió del VIH requereix una quantitat mínima de virus. Per sota d'aquest llindar d'infecció no propera.

El VIH només viu en fluïds orgànics: la sang, el fluïd cerebro-espinal, les llagrimes, la saliva, el semen, les secrecions vaginals i la llet materna.

La sang és la que presenta, de molt, la concentració més elevada de virus, seguida del semen.

Les concentracions que dóna per a cada fluïd, són les mínimes per a persones seropositives, sense cap símptoma. Quan es desenvolupa la malaltia, augmenten enormement.

Concentracions:

Sang:

de 1000 a 500.000 virus per litre

Fluxe menstrual:

de 600 a 300.000 virus per litre

Semen:

de 10.000 a 50.000 virus per litre

Fluxe vaginal:

de 500 a 1000 virus per litre

Saliva:de 500 a 1000 virus per litre

4. Precaucions

El làtex, un material quasi perfecte

El làtex és un material idoni pel que fa a la prevenció d'agafar la sida. S'utilitza per a la fabricació de preservatius de tota mena i de guants profilàtics.

Representa, actualment, l'única forma segura de protegir les relacions sexuals i la pràctica sanitària.

La raó prové de les seves esplèndides característiques:

. és elàstic, molt resistent a la tensió, adaptable, suporta altes temperatures i sobretot, no presenta poros a través dels quals pugui passar el gèrmen més petit com el virus de la sida.

Em 12 anys el nombre total serà de 531.441 persones infectades a Espanya.

CADA VEGADA QUE ES FA SERVIR UN PRESERVATIU ES REDUEIX ESPECTACULARMENT EL RISC.

5.Mètodes curatius

Vencerem la sida

Fàrmacs contra la SIDA. Els fàrmacs actualment disponibles contra la SIDA no són vacunes, sinó substàncies que inhibeixen algunes de les fases del procés de replicació del virus dins la cèl.lula; especialment la traducció de l'ARN en l'ADN i l'ensemblatge de les proteïnes dels nous virus.

La ciència mèdica utilitza els anomenats còctels, és a dir, combinacions de fàrmacs, la qual cosa potencia i allarga la seva eficàcia en el temps.

Atesa la gran motabilitat del virus potser serà difícil trobar una vacuna; sens dubte, però, s'aconseguirà trobar fàrmacs que converteixin la SIDA en una malaltia crònica i no mortal.

Tipus de fàrmacs:

. ZIDEOVUNDINA (AZT)

És comercialitzat a Espanya, inhibidor de la traducció de l'ADN en ARN.

. SAQUINAVIR

És comercialitzat a Espanya desde el 1996, inhibidor de l'ensamblatge de proteïnes.

. INDINAVIR

És comercialitzat a Espanya desde el 1996, inhibidor de l'ensamblatge de proteïnes.

. RITONAVIR

És comercialitzat a Espanya , inhibidor de l'ensamblatge de proteïnes.

. NELFINAVIR

És comercialitzat a Espanya , inhibidor de l'ensamblatge de proteïnes.

. NEVIRPINA

És comercialitzat a Espanya desde el 1998, inhibidior de la traducció de l'ADN en ARN.

. ZALCITABINA (DDC)

És comercialitzat a Espanya, inhibidor de la traducció de l'ADN en ARN.

. DIDANOSINO (DDI)

És comercialitzat a Espanya , inhibidor de la traducció de l'ADN en ARN.

. LAMIVUDINA (3TC)

És comercialitzat a Espanya desde el 1996, inhibidor de la traducció de l'ADN en ARN.

. ESTAVUDINA

És comercialitzat a Espanya, inhibidor de la traducció de l'Adn en ARN.

. DELAVIRDINE

És comercialitzat a Espanya desde el 1996.

6. Curiositats

Últimes notícies

La sida ha commocionat al món de la informació. Això és degut sens dubte a les particularitats sociològiques de la seva propagació i elfet que la ciència encara no ha estat capaç de trobar un remei. És l'epidèmia de finals del segle XX i de principis del segle XXl.

Aquest interès i aquesta propagació tant tensos arriben a qualsevol ciutadà del planeta i provoquen situacions noves on els mitjans de comunicació: notícies precipitades sense fonament científic, fora de context o exagerades, ...

El món té sida

Infectats pel VIH desde el 1981

Europa occidental: infectat cada 13 minuts i 8 segons

Actualment hi ha infectats 574.779

Europa de l'est: infectat cada 5 minuts i 15 segons

Actualment hi ha infectats 260.045

Amèrica del nord: infectat cada 10 minuts i 30 segons

Actualment hi ha infectats 915.841

Amèrica del sud i central: infectat cada 10 minuts i 30 segons

Actualment hi ha infectats 1.768.465

Nord d'Àfrica: infectat cada 4 minuts i 47 segons

Actualment hi ha infectats 332.458

Àsia i Pacífic: infectat cada 25 segons

Actualment hi ha 7.810.262 infectats

Espanya: infectat cada 1 hora 2 minuts i 18 segons

Actualment hi ha 154.385 infectats

Àfrica Subsahariana: infectat cada 9 segons

Actualment hi ha infectats 24.711.357

Ocania i Austràlia: infectat cada 6 hores 5 minuts i 38 segons

Actualment hi ha infectats 13.529

TOTAL MUNDIAL:

36.540.888

(dades del dia 8/l/99)

La ruleta de la sida

Tu escolleixes el risc de poder agafar LA SIDA.

És tan senzill com el joc d'una RULETA rusa.

'{SIDA}'