Revolució Industrial a Catalunya

Historia de España contemporánea. Industrialització. Creixement urbá. Vapors. Colonies. Desenvolupament. Siderurgia basca

  • Enviado por: Rubén M.
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

La revolució industrial es el proses per el qual es passa d'una economia bàsicament agrària i estancada a una economia industrial amb creixement constant.

Característiques:

  • Producció en massa de bens.

  • La substitució de l'energia humana i de les energies naturals per l'energia mecànica.

  • La mecanització dels processos productius.

Es produeix per primer cop a Gran Bretanya a mitjans del S.XVIII, per la coincidència de tota una sèrie de factors.

A la resta de països europeus aquest procés no te les mateixes característiques (procés d'industrialització)

1. La Revolució Industrial a Catalunya.

1.1. Causes de la industrialització:

En el segon terç del S.XIX s'inicia el proses d'industrialització a Catalunya i en algunes zones del estat Espanyol (zones de València, Andalusia,…)

El fet de que Catalunya s'industrialitzí primer i de forma més decidida que la resta de l'estat espanyol s'explica que Dresde finals del S.XVIII ja es donaven les condicions idònies per desenvolupar-se aquest proses:

  • Avenços en l'agricultura(revolució agrícola) - Existència d'una agricultura de mercat.

- Es pot mantenir una població no agrícola. (que treballa a l'industrial.

  • La venda dels productes agrícoles proporciona a la pagesia unes rendes monetària que pot utilitzar per comprar productes industrials.

  • Existència d'un mercat integrat.

  • Existència d'una classe empresarial amb empenta.

  • Existència d'una classe obrera qualificada.

  • Existència de capital per invertir.

1.2. Fases de la industrialització:

El primer sector en industrialitzar-se es el sector tèxtil a la segona meitat del S.XIX es desenvoluparà l'industria metalurgica i mecànica.

1ª Fase Correspon al 2on. Terç del S.XIX, predomina l'ús de la

maquina de Vapor i el sector cotoner(teixits de cotó)

2ªFasse Correspon al últim terç del S.XIX predomina l'ús de l'energia hidràulica i el sector de la llana.

A que es deuen aquest cambis?

En una 1ª fase la gran invasió es la maquina de vapor pero el seu us a Catalunya tenia el greu inconvenient de que a Catalunya hi hauria poc cotó, es tenia que importar des de Anglaterra.

L'estructura de carbó va portar a la utilització de l'energia hidràulica.

El pas del predomini del cotó al de la llana s'explica per la “fam de cotó” provocada per la guerra civil dels E.U.A.

Estructura i tipologia industrial

Les empreses industrials catalanes eren de tipus familiar no grans S.A., perquè disposaven de capitals escassos, el capital del que disposava la burgesia, els indians* o els inversors estrangers es dirigia cap a altres sectors que donaven guanys més ràpids com podien ser:

  • La compra de terres (desamortitzacions)

  • Finances.

  • Ferrocarril.

D'on prové el capital que s'inverteix en l'industria tèxtil?

- D'antics artesans o d'empresaris manufacturés, que invertint petites quantitats podien anar modernitzant els seus negocis. Són empreses petites que creixen gràcies a la reinversió.

-Quan es desenvolupi l'industria metalurgiaca si que es constituir grans S.A. perquè les necessitats de capital són més grans.

Indians (persones que havien fet fortuna en Amèrica)

Perquè fa a la tipologia de la indústria tèxtil. Segons la font d'energia que utilitza.

Vapor Els que utilitzen el carbó i la maquinaria de vapor.

Colònies Energies hidrauliques.

VAPORS

COLONIES

Localització

- Ciutats litorals prop dels ports més importants on arribava el carbó ( de G.B.)

- Seguint els cursos dels rius

Funcionament

Maquina de vapor (carbó) que acciona els fusos (filat) o els telers (teixits) a través de embarrats i politges.

->Resclosa -Acumula l'aigua.-

->Canal de derivació - Porta l'aigua a la fabrica.-

->La turbina- Accionada per la força de l'aigua.-

->Abacador-desprenen l'aigua utilitzada.-

Dependències

Únicament l'establiment febril: maquines, magatzem, tallers, ...

Establiment febril, cases per als treballadors, escola, cantina, església, ... (nova ciutat)

-Propietat del amo de la fabrica.

Relacions

Amo-treballador

Els treballadors estaven menys subjectius a la disciplina laboral i eren més conflictius.

+ vagues, + conflictes

“Feudalisme industrial”

Els amos tenien un control absolut sobre els treballadors.

- molt pocs conflictes i mà d'obra barata.

Distribució geogràfica.

Comarques costaneres

Barcelona,

Comarques riveres (rius)

El Balles, Vergadà, Garrotxa,

Aventatges o

-No s'ha d'invertir tans diners com a la colonia.

-Poden funcionar sempre sense dependre del caudal del riu.

-Energia gratis.

Inconvenients

Que té cada indústria.

-El cost de producció dels teixits era més elevat que la resta d'europa

-Sequeres dels rius als estius.

Quines limitacións tenia l'industria Catalana per el seu creixement?

  • La pobresa del subsol (falta de carbó)

  • Escas poder adquisitiu de la societat española.

  • El millor mercat eren les colonies.

2. El desenbolupament industrial.

A la resta del estat espanyol no es donaven les mateixes condicions que a Catalunya perque s'inicies un proses d'industrialització accelerat. Tot i això, algunes regions o algúns sectors (ferrocarril i mineria) es van desenvolupar considerablement al segle XIX.

2.1. Els transports.

La millora dels sistemes de comunicació i els transports per la modernització economica de l'estat, ja que sense aquesta millora dels transports no era posible la integració del mercat i per tant tampoc era posible el desenvolupament de les activitats industrials.

L'unic sistema de transport viable era el transport per ferrocarril.

Tot els governs del S.XII contenir un especial interés en potencia la construcció d'una xarxa de ferrocarrils.

ETAPES:

  • 1848 1ª linea de ferrocarril (Miquel Biada/ Mataró-Barcelona)

  • 1855 Es promulga la llei general de ferrocarrils que estableix les condicións i els aventatges dels que gaudiràn les empreses que construeixin les linies ferroviaries.

  • 1856-1866 Etapa de creixement expectacular de la xarxa ferroviaria.

  • 1866-1876 Crisis financera i crisis politica. Es paralitza la constitució de la Xarxa.

  • 1875-18855Es viu una 2ª etapa de la expanció de la xarxa ferroviaria.

Caracteristiques de la construcció de la xarxa del ferrocaril

  • La necesitat de aconsegir grans quantitats de capital que provenien de Bancs i de societats de credit molts d'ells extrangers especialment francesos. (més del 50% del capital que es va invertir era extranger)

  • La protecció de l'estat a la construcció de la xarxa atraves de: - Subencións l'estat alludava a les empreses que construien les vies pagàn un tant per Km. Construit. Es van construir molts Km. De via a llocs on no eren necesaris, moltes empreses es van crear per cobrar les subencións

- exemsió aranzelaria tots els materials destinats a la construcció de la xarxa que s'haurien d'importar estaben exemps del pagament d'aranzels (impostos aduaners) i a qui diu que la exempció aranzelaria va impedir el desenvolupament de l'industria cirelurgica espanyola.

  • La necesitat de gran quantitat de capital i els francesos de moltes empreses ferroviaries van permetre que les companyies extrangeres (sobretot les franceses) dominesin el negoci del ferrocaril.

Fins a quin punt la construcció del ferrocaril va aconseguir els seus abjectius.

El ferrocaril va facilitar els intercambis de bens i transport de persones pero no va consegir ser el factor de modernització de l'economia espanyola, perqu el mercat espanyol tenia altres mancanses que dificultaven la seva integació.

-ex. No havien augmentat significativament els nivells de rendes de la població espanyola, el seu poder adquisitiu era molt baix i la demanda era molt baixa.

2.2. La mineria:

Desde l'antiguitat la peninsula Iberica havia estat coneguda per els seus grans recursos en minerals. En el S.XIX contava encara amb uns recursos enormesque eren molt necesaris per l'industria moderna que a leshores s'estava desenvolupant. Apartir de la 2ª meitat aquestes reserves es van explotar masivament per companyies extranlleres.

Per que?

  • Les empreses extranlleres eren les que tenien el capital i la tecnica per explotacións.

  • Els paisos més industrialitzatsentenien la necesitat i espanya no.

  • Aquets recursos del subsol eren de l'estat i el govern era qui otorgava les consecións o la propietat de les mines. En aquell moment l'estat espanyol estava molt endeutat. I va veure en l'expanció de les mines una bona font d'ingresos per al presupost.

“La desamortització del subsol”

- Es va cedir l'explotació de les mines a companyies extrangeres, a cambi del pagament d'un canon (quantitat)

  • Quines consecuencies auria tingut per l'industria siderurgiea espanyola la obligació d'utilitzar productes espanyols en la construcció de la xarxa de ferrocarrils

  • La costrucció de la xarxa de ferrocarrils s'hauria realitzat al mateix ritme sino agues estat vigent l'exempció aranzelaria.

  • Segons l'autor quina es la causa de l'enrederiment de l'industria siderurgiea espanyola.

  • Consecuencies positives i negatives que va tenir per l'economia espanyola del S.XIX l'explotació masiva dels seus recursos minerals.

    Positives - Es creen més postos de treball.

    -

    2.3. El sector siderometal·lúrgic

    Producció d'acer materia semielaborada

    1ª materia per a altres industries.

    Indstria metal·lurgica

    Industria mecànica Industria construcció metaliques.

    - maquines - Ponts

    - baixells - edificis

    Siderurgia:

    Mineral de ferro.

    1ª materies

    Carbó.

  • Industria siderurgica.

  • Fins al S.XIX tot el ferro és produeix a Espanya a funeries que utilitzen carbó vegetal.

    Al llarg del S. XIX augmenta la demanda de ferro per fabricar les maquines per l'industria textil, eines agricoles, construccións metaliques, sobretot per a la xarxa de ferrocarril. La producció espanyola no era suficient per satisfer tota aquesta demanda i es va haver de recorre a la importació de ferro extranger. (tren, exemsió arancelaria)

    De mica en mica les foneries van ser substituides per alts forns que utilitzaven carbó mineral. La disponivilitat de carbó mineral serà un factor decisiu en la localització de l'industria siderurgica espanyola.

    La primera localització va ser a Andalucia oriental (Malaga --1830-1860)

    -Abundancia de mineral de ferro

    -No carbó mineral Carbó vegetal

    -Poc poder calorific

    -Deforestació

    Segona localització a Asturies (siderurgia Asturiana -1860-1880)

    -Abundancia de carbó. (car i de poca qualitat)

    -Proximitat del ferro del Pais Basc.

    Les novetats tecniques en el proces de fabricació del acer requerien l'utilització de carbó de qualitat que fos apte per el proses de cocaficació.

    Pais Basc - Abundancia de mineral de ferro.

    - Es podia extreure a un baix preu.

    - Obtenció de carbó angles a baix preu.

    - Capitals disposats a inbertir en la industria siderugica.

    Del 1860 al 1880 el País Basc només produeix un 22% de tot l'acer que es fabrica a Espanya.

    Del 1880 al 1913 el País Basc produeix el 65% de tot l'acer que es fabrica a Espanya.

    Quines consecuencies va tenir el desenvolupament de la siderurgia Basca

    -Obtenir grans benefici que es van reinvertir en altres sectors i que van permetre la diversificació economica del País Basc:

    -Bancs

    Companyies navilieres.

    Industria metal·lurgica.

    1ª etapa primeres industries metal·lurgiques.

    -Catalunya M.T.M

    -Andalusia

    Caracteristiques:

    • Dependencia tecnica de l'exterior (G.B.)

    • Falta de primeres materies -acer-

    • Capitals autoctons, però insuficients

    • No són industries competitives.

    Industria mécanica e. estrangeres.

    Industria de construcció metal·liques e. nacionals.

    2ª etapa Desembolupament de la industria metal·lurgica.

    • Desenvolupament de la metalurgia basca HACER

    • Interés del govern per modernitzar la marina de guerra construcció de noves drasanes.

    • Reavilitació de les industries catalanes.

    1891 cambi en la politica economica espanyola, es cambia de lliure cambisme a proteccionisme, i es dicta l'aranzel de 1891

  • Les conseqüències de l'idustrialització.

  • 3.1. Cambis demografics.

    Al llarg del S.XIX es produeix un creixement important de la població espanyola i especialment de la població catalana.

    Causes: - disminució de la mortalitat.

    - millores en la igiene publica

    - millores en l'alimentació.

    - manteniment de unes taxes de natalitat molt altes.

    Aquet creixement demografic va donar lloc a grans moviments migratoris.

    -La migració exterior (1880-1914)

    La població de determinades regions va emigrar cap al sud Americà i cap als paisos del nord d'Africa. Aquesta emigració està molt lligada a la crisis de l'agricultura de finals de segle.

    -Pel que fà a Catalunya la població emigra de les comarques de l'interior i del sud cap al litoral i cap a Barcelona.

    -A nivell d'Espamya la població emigra cap a Madrid i cap a les ciutats industrials desde les regions agricoles més deprimides.

    -Pel que fa a l'estructura profesional de la població en el cojunt de l'estat espanyol, un 70% de la població activa o fa en el sector primari, i nomes un 15% en el sector secundari(industria).

    En cambi en Catalunya el sector primari ocupa un 53% de la pobació activa i el secundari un 27% de la població.

  • El creixement urbà:

  • El crixement demogràfic i el procés d'industrialització van provocar el creixement de les ciutats i els canvis en la seva estructura i en les seves funcions.

    causes:

    - La nova industria es desenvolupa especialment en les ciutats i per això les ciutats creixen amb la implantació de fàbriques, de magatzems, …

    - La població rural es desplaça cap a les ciutats per treballar a la Industria.

    - Les ciutats van adaptar-se a la seva nova funció industrial i per això havia de conectar-se amb les vies de comunicació i transport.

    Com afecten aquets cambis a la vida urbana?

    - Apareixen problemes de densificació a determinats barris amb la qual cosa empitjora les condicions de vida dels seus habitants.

    - Amb el temps es farà necesari enderrocar les muralles que moltes ciutats encara tenien, i construir els aixamples, (zones de nou creixement de ciutats) en aquestes zones si canstrueixen tota mena de serveis hogenics:

    Clavageram, distribució d'aigua potable.

    - 1854 les muralles es van començar a enderrocar.

    - 1885 Barcelona va deixar de ser una plaza forta militar i va començar a creixer més enllà de les seves murralles

    - 1859 Pla de l'eixample d'Idelfons Cerdà

    Com era el projecte de Cerdà?

    Es vasava en un traçat ortogonal

    - Els carrers i les boreres havien de ser molt amples

    - Limitació en alçada dels edificis, no podien superar els 4 pisos.

  • Les transformacións socials.

  • - El procés d'industrialització va comportar l'aparició de noves classes socials: Burgesia industrial i el Proletariat

    Burgesia industrial

    - No bassa la seva riquesa en la propietat de la terra o en les rendes agraries sino en l'industria i en la producció febril.

    - Desenvolupa alguns valors propis de la mentalitat capitalista com el sentit del treball i de l'estil i l'actitud productivista.

    - Les relacións entre les families burgeses es van caracteritzar per una forta endogamia, de manera que les grans fortunes es concentraben en mans de unes poques families, aixó venia reforçat per la figura de l'ereu.

    - Actitud puritana inculcada a través d'un comportament molt reglamentat.

    - La seva actitud politica esta determinada per els seus interesos economics. En el que si hi ha un acord, es reivindicar una politica proteccionista.

    - Van desenvolupar una cultura i uns nous valors socials.

    Proletariat

    - Es la classe asalariada de l'industria.

    - El seu origen està en les classes pageses i artesans i el seu nombre es triplica a la segona meitat del S.XIX

    - Les seves condicións de vida.

    -Les llarges jornades de treball (12-13 hores diaries).

    -Pesimes condicions dels jocs de treball.

    -Salaris molt baixos.

    -Les vivendes insalubres.

    -La disciplina laboral molt dura.

    -El treball femení (salaris més baixos que els homes).

    -El treball infantil (salaris baixisims).

    -No tenien cap mena d'asegurança ni d'asistencia social.

    Devant d'aquesta cituació:

    -La burgesia no va fer res per resoldre els problemes, perque les consideraben com un mal inebitable que amb el temps es resoldrien.

    -L'estat no interbenia, perque els principis de la doctrina economica dominant, la no intervenció de l'estat en asuntes economics.

    -L'esglesia desenvolupa la seva doctrina social que es tradueixen en alludar als necesitats.

    -Els obrers s'asocien en sindicats per lluitar per els seus drets i per la millora de les seves condicións de vida.

    -Es desenvolupen les doctrines socials com són: -Socialisme,

    -Anarquisme

    3

    9

    Vídeos relacionados