Religió catòlica

Creences. Religió. Catolicisme. Església. Déu. Jesucrist. La Bíblia. Creació. Evangeli

  • Enviado por: Oriol Junyent Bastardas
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

1-La revelació de Déu

  • La Historia

  • Esmenta les principals etapes de l'historia d'Israel i resumeix el contingut de cadascun.

  • Els patriarques: Abraham va ser el primer, i la primera persona a qui va anar Déu.

    Moisès: Déu el va escollir per alliberar el seu poble dels egipcis. Va caminar cap a Canaan.

    L'èxode: Camí cap a la terra promesa. Durant aquest camí Déu els va acompanyar i els va revelar el seu Amor i ajuda en els moments importants.

    L'aliança: A la muntanya del Sinaí, Déu es compromet a ser el seu Déu a canvi que ells visquin segons les seves lleis.

    La terra promesa -Canaan: Terra promesa i rica a on es va instal·lar el poble d'Israel.

    El rei David: Va ser el rei elegit per Déu per conduir el seu poble. Més tard aquesta tasca la continuarà el seu fill i més tard el seu net, aquest últim provocarà problemes seriosos.

    Els profetes: El poble no va complir l'aliança i per això Déu va enviar uns homes de fe perquè retornessin al poble la fe en Déu i la seva fidelitat.

    La promesa salvadora: Després de fracassos i infidelitats a Déu per mitja d'alguns profetes, Déu anuncià l'arribada del Messies. Aquest Messies seria Jesús en qui déu es manifestaria plenament.

    1.1.2. Digues el nom i els personatges principals que Déu envia com a profetes i la seva resposta a Déu.

    Abraham: Abraham se n'anà com el Senyor li havia dit, es va endur la seva muller, el seu nebot i tots els seus béns cap a Canaan.

    Moisès: Moisès li va dir al Senyor que no sabia parlar i que no li sortien les paraules, el Senyor li va dir: Ves que jo seré amb tu quan parlis i t'ensenyaré el que has de dir.

    Moisès va anar a veure el seu sogre i li digué: permet que me'n vagi a Egipte a veure si els meus germans encara són vius.

    Els Israelites davant l'aliança: Tothom va dir: Complirem tot el que el Senyor ha dit.

    Isaïes: Li va respondre: Aquí em tens. Envia-m'hi.

    'Religió catòlica'

  • - La Creació

  • 1.2.1. Amb quins fets va descobrir el poble d'Israel Déu com a Creador?

    A l'antic Testament es va descobrir un Déu salvador, alliberador. Els israelites oprimits pel egipcis es van escapar gràcies a Moisès que els va alliberar.

    Déu va salvar Israel d'Egipte, per això el poble va creure en el Senyor i en Moisès.

    Anys després els savis d'Israel van reflexionar i van veure que tot és obra de Déu salvador i es va veure que també era Déu creador.

    1.2.2 Resumeix les principals creences del Credo de l'església Catòlica.

    • Un Pare creador del cel i de la terra

    • Jesucrist, el seu fill, nasqué de Maria per obra de l'esperit Sant.

    • Jesús va patir sota el poder de Ponç Pilat.

    • Jesús va ser crucificat mort i sepultat.

    • Va ressuscitar el tercer dia i va pujar al cel.

    • En l'Esperit Sant

    • L'església catòlica

    • La comunió dels Sants

    • La remissió dels pecats

    • La resurrecció dels morts

    • La vida perdurable

  • - Jesucrist

  • 1.3.1. En que es basa el concili Vaticà II en afirmar que Jesucrist porta a la seva plenitud la revelació?

    Pels cristians, Jesucrist és la plenitud de la revelació de Déu; Jesús és el Messies, l'anunciat per Isaïes.

    El catecisme de l'Església Catòlica afirma que Jesús porta a la seva plenitud la revelació, amb les seves paraules i obres, signes i miracles i, sobre tot, amb la seva mort i resurrecció.

    'Religió catòlica'

    1.3.2-Esmenta miracles, paràboles, i fets de la vida de Jesús en que aquest ens revela el seu Pare.

    El que Jesús ens revela Text Bíblic

    Jesús ve a ensenyar el que Us he fet coneixer allò que he

    ha sentit del Pare. sentit del meu Pare. Jn15,15

    Tenir una vida autèntica és La vida eterna és que et cone-

    conèixer a Déu, Jesús i viure guin a tu i a Jesucrist. Jn17,3

    com ell vol.

    Déu és proper, compassiu just Lc 15,11-13. 17-19. 22-24

    i amant dels homes i les Lc 15,1-6

    dones. Mt 25,31-32. 34-35. 41-43

    Missatge principal de Jesús [...]aquest és el meu manament:

    És la vivència en l'amor. Que us estimeu els uns als altres

    com jo us he estimat. Jn 15,9-10

    Jesús va donar la seva vida Déu ha estimat tant que ha donat

    per amor als altres. el seu fill perquè no es perdi cap

    dels que creuen en ell. Jn 3,16

    2- La Bíblia: el llibre de la revelació

    La Bíblia va ser escrita en:

    Cuir: és va trobar un text d'Isaïes escrit en cuir.

    Papir: era d'una canya del riu Nil. Se'n tallava la part filosa en làmines que s'encreuaven i es deixaven assecar.

    Pergamí: es fabrica amb pells d'animals, es rasca i s'hi posa guix.

    Vitel·la: s'obté de la pell d'animals joves.

    Paper: és de la Xina, a principis de l'era cristiana i es va introduir a Europa a segle VIII.

    És un conjunt de llibres que expressen la vivència de fe del poble jueu (antic testament), el missatge de Jesús i la vida de les primeres comunitats cristianes (nou testament). Els autors són homes inspirats per Déu, que transmeten allò que Ell vol comunicar.

    1.4- Per què diem que la Bíblia és una historia?

    Perquè explica l'historia d'un poble i les seves vivències. Tanmateix no és una simple historia que explica uns fets sinó que és una historia interpretada, llegida des de la fe, paraula de Déu i escrita durant segles.

    Viscuda: la vida de les persones i dels pobles parla per ella mateixa. Hi ha moments i experiències que ens ajuden a treure lliçons per la nostra vida. El poble d'Israel també va reflexionar hi va treure conclusions dels fets que havia viscut.

    Llegida des de la fe: les coses es poden mirar des de diferents angles i també es poden mirar des d'un punt de vista religiós. El poble jueu va veure l'acció i presencia de Déu en tots els períodes de la seva vida, per això la Bíblia és la historia religiosa d'Israel.

    Paraula de Déu: el poble d'Israel no només va llegir la seva historia des de la fe sinó que també la va escriure. Diversos autors van deixar per escrit generació rera generació les conviccions, costums, etc. D'aquesta manera va néixer la Bíblia: Paraula de Déu.

    Escrita durant segles: La Bíblia no és un llibre modern, ha tingut un llarg procés de formació.

    Etapes de l'antic testament:

    • segles del X al V a. C.: Es formen les tradicions del Pentateuc

    • segles del V al IV a. C.: formació dels llibres del Pentateuc

    • segles del IV al II a. C.: es van editar la major part dels llibres de l'antic testament.

    • Segles del II al I a. C. : el llibre de la saviesa-

    • Segle I a. C. : posen per escrit els evangelis, fets del apòstols, les cartes de Pau, Pere, Jaume, Joan i Judes i també l'apocalipsis (llibres del nou testament)

    2.2- Parts en que es divideix la Bíblia

    Antic testament i nou testament

    2.3- Esmenta alguns llibres de l'antic testament

    Pentateuc: Gènesi, Èxode, Levitic, Nombres, Deuterenomi.

    Històrics: Josuè, Rut, Esdres, Ester, Samuel, Reis, Judit, Macabeus.

    Sapiencials: Job, Salms, Proverbis, Saviesa, Càntic, Sisàcida.

    Profètics: Isaïes, Jeremies, Osees, Amós, Zacaries.

    'Religió catòlica'

    2.4- Enumera els llibres del Nou Testament i resumeix-ne el contingut.

    Evangelis: Són quatre llibres. Els autors comuniquen la bona noticia de que Déu salva les persones. Els evangelis recullen tradicions orals i les posen per escrit.

    Els 4 evangelis parlen del mateix però transmeten diferents aspectes del missatge i la acció de Jesús.

    Fets dels Apòstols: Destaca el procés de transformació de Pau que passa de ser “anti-cristià” a ser cristià.

    L'autor transmet esdeveniments històrics segons l'ensenyament religiós.

    Explica els moments més importants de l'acció de Déu.

    Explica l'expansió de l'església des de Jerusalem, Judea i Samaria fins a l'imperi Romà.

  • Busca textos bíblics de diversos generes literaris i anota'ls en forma de citacions.

  • Històric: 2 Re 25, 1-4 Es fa servir en la bíblia per transmetre esdeveniments del poble: els anys de monarquia, la lluita per la independència, la predicció de Jesús.

    Llegendari: Jt 16, 1-3 Es recollien llegendes orals i s'escrivien. A les llegendes s'exageraven les coses, però el que compta són els ensenyaments que se'n extreuen.

    Mitològic: Gn 2, 18. 21-22 És una experiència religiosa fantàstica que intenta respondre els interrogants humans. Els Jueus van recollir mites com la creació de l'ésser humà.

    Profètic: Jr 23, 1-3 Es transmet un missatge amb imatges de la vida real, utilitzada per retreure al poble la hipocresia o l'indiferència en vers Déu.

    Sapiencial: Sir 6, 5-6 i Pr 19,1 Les refleccions del poble d'Israel sobre l'amistat, el sentit de la vida, les relacions entre les persones.

    Poètic: ct 4,1.3 Amb el gènere poètic es pretén expressar sentiments i emocions.

    Epistolar: 1tm 1, 18-19 Per parlar amb persones llunyanes s'utilitzaven les cartes amb notícies, recomanacions, ensenyaments, etc.

    'Religió catòlica'

    3- L'església transmissora de la Revelació i al servei de la paraula.

    3.1- Enumera i explica com es du a terme la transmissió de la Revelació.

    Alguns deixebles de Jesús varen ser nomenats apòstols, aquests havien d'escampar pel mon la bonanova de l'Evangeli.

    El Concili vaticà II diu que la transmissió de l'Evangeli o Revelació es va dur a terme per mitjà de:

    Transmissió oral: els apòstols per mitjà d'exemples i d'institucions transmetien el que havien après de Jesús.

    Transmissió escrita: els apòstols i altres homes varen passar per escrit el missatge de la salvació.

    3.2- Encarregats i funcions del qui han de transmetre la paraula de Déu.

    La paraula de Déu es per l'església una mena de tresor que cal custodiar. Déu vol que allò que ha revelat es conservi sense error ni manipulació; que l'escriptura i la tradició es puguin transmetre ha futures generacions sense variacions.

    Al principi, la missió de transmetre l'Evangeli va ser pels apòstols, més tard els apòstols van nomenar els bisbes per aquesta tasca. Els bisbes han d'interpretar amb autoritat la paraula de Déu.

    Només la tradició i l'escriptura contenen la paraula de Déu, i per això el Magisteri de l'Església no està per damunt de la paraula de Déu sinó al seu servei. La seva funció és escoltar, guardar i exposar amb fidelitat la paraula de Déu nostre Senyor.