Preludi a la migdiada d'un faune; Claude Debussy

Música clásica del siglo XX # Escola d'impresionistes de la musica. Vida. Obres. Estil modern

  • Enviado por: Nups
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

INTRODUCCIÓ

Claude Debussy, compositor francès les innovacions harmòniques del qual van obrir el camí dels radicals canvis musicals del segle XX. Va ser el fundador de la denominada escola d'impressionistes de la música. L'originalitat d'aquest compositor el situa entre els músics més importants del segle XX.

LA SEVA VIDA

Va néixer a Saint-Germain-en-Laye el 22 d'agost de 1862, i es va educar en el conservatori de París, on va començar a estudiar als deu anys.

A 1879 va viatjar a Florència, Venècia, Viena i Moscou com músic privat de Nadejda von Meck. Durant la seva estada a Rússia va conèixer la música de diversos compositors importants de l'època. Així com el folklore rus i gitano. Va guanyar a 1884 el cobetjat Grand Prix de Roma per la seva cantata: “El fill pròdig”. D'acord amb el premi, va estudiar a Roma, durant dos anys i va presentar noves composicions al comitè del Grand Prix.

OBRES

  • Arabesque nº1 (1888)

  • Preludi a la migdiada d' un faune (1894): la seva primera composició orquestal madura escrita als 32 anys basada en un poema.

  • El mar (1905)

  • Suite Bergamasque (1905)

  • El ball de les ones

  • Rapsòdia per a saxo i orquestra

ÒPERES

  • Peleas y Melisandre(1902 - 30 de abril): basada en una obra teatral, data de 1902 i li va otorgar a Debussy el reconeixement com músic de prestigi. Considerada pels crítics com una fusió perfecta entre la música i el drama, que s'ha dut a escena en nombroses ocasions.

ALTRES OBRES

  • El fill prodigi (cantata-1884)

  • La senyoreta elegida (cantata-1886)

  • Printemps (suite simfònica-1886)

  • Cinc poemes de Baudelaire (cançons-1889)

  • Cuarteto en sol menor (1893)

  • Estampes (piano-1903)

  • L'île joyeuse (piano-1904)

  • Imatges, sèrie nº 1 (piano-1905)

  • Imatges, sèrie nº 2 (piano-1907)

  • El martiri de Sant Sebastià (música per a escena-1911)

  • Jocs (ballet-1912)


Les seves obres destaquen pel fet de que es va allunyar del tractament tradicional del piano com instrument de percussió i li va donar més importància a les seves qualitats expressives.

LA SEVA MORT

A 1909 li van diagnosticar un càncer, del que va morir el 25 de març de 1918, durant la II guerra mundial. Les majories de les composicions d'aquesta època són per a música de càmera. Entre elles està l'extraordinari grup de sonatas en les quals l'essència de la seva música es destil·la en estructures més senzilles, semblants a l'estil neoclàssic.

DEBUSSY, PRECURSOR DE L'ESTIL MODERN

La música de Debussy, en la seva fase de plena maduresa, va anar la precursora de la major part de la música moderna. Les seves innovacions van anar per sobre de tot, harmòniques. Encara que no va ser ell qui va inventar l'escala de tons sencers, sí va ser el primer que la va utilitzar amb èxit. El seu tractament dels concordes va ser revolucionari en el seu temps, ho utilitzava d'una manera colorista i efectista, sense recórrer a ells com suport de cap tonalitat concreta ni progressió tradicional.

ANÀLISI DE L' OBRA: PRELUDI A LA MIGDIADA D' UN FAUNE

OBRA I AUTOR: Preludi a la migdiada d' un faune, Claudes Debussy

GÈNERE: Instrumental (només hi ha instruments), civil (no descriu cap aconteixement religiós), descriptiva (com el títol indica, descriu el preludi a la migdiada d' un faune) i, de circumstància (ja que descriu una cosa en concret).

ESTIL: L' estil és impressionista, dins de la música del segle XX.

FORMACIÓ: A la peça distingim instruments tals com: violí, flauta, piano.

MOVIMENT: El moviment és adagio-largo, sembla com si no tengués pressa per a acabar, amb molta tranquilitat i sutilesa.

DINÀMIQUES: Aquest preludi és un bon exemple de com Debussy emprea els acords per a donar color a la peça. La primera vegada que s' escolta la peça, aquest apareix pràcticament sense acompanyament. Al final es acompanyat per una cadència plagial de sol major. Per a donar ambigüetat tonal, l' autor emprea una armadura en clau de sol bemoll major. La peça, acaba en sol bemoll major, ja que hi trobam dos cadències en sol bemoll major al final. Després d' escoltar bastantes vegades la peça, crec que puc dir que es troba en sol bemoll major, encara que també, en ocasions, apareix el mi bemoll. Jo crec que l' autor utilitza aquestes dinàmiques per a crear l' ambient d' imprecisió tonal. També utilitza la intensitat per a donar més o menys emoció a la peça i els canvis de volum perquè els oients estiguem més o més o menys atents durant el transcurs de la peça.

CARÀCTER: El caràcter que m' inculca al sentir la peça és d' optimisme, tranquilitat, força, ganes de viure.

CARACTERÍSTIQUES:

  • La predominança és melòdica, ja que durant la durada de la peça, predomina la mateixa melodia.

  • El compàs és ternari, es repeteixen petites cèl·lules rítmiques al final de determinats compassos, el ritme és suau, encara que marcat sense obstinats i poc variat.

  • La melodia és ondulant, amb l' àmbit estret, dona poc marge.

  • Tracta de manera innovadora els elements de la música.

  • El ritme és aperiòdic, no segueix un ritme regular.

  • Hi ha fonts sonores innovadores, hi ha un ample marge als matissos.

  • Tot i ésser impressionista (segle XX), té bastanta influència romàntica.

  • La tonalitat s' amplia fins a tal punt que arriba dissoldres.

  • La melodia està acompanyada en tot moment per diferents instruments que imiten el cant de la natura.

ALTRES ASPECTES QUE ENS AJUDARAN A ENTENDRE L' OBRA:

Fonamentalment destaca la llibertat formal, la importància de les sensacions i el timbre, ja que es busca suggerir més que exposar (alguna cosa) detalladament. Debussy cerca des de molt primerenc en les seves composicions: inestabilitat tonal, sonoritats vagues... Per a això recorre a l'escala tònica completa, l'augment dels concordes de cinquena, la influència oriental, l'ocupació de la modalitat (inspirat per l'Edat Mitjana), la transparència tímbrica, la indeterminació entre disonància i consonància, la línea melòdica deixa de ser l'essència de la música para ser-lo els concordes, la successió canviant de concordes utilitzats més per si mateixos que per la relació que tingui amb l'anterior i el posterior Ja hem vist que l'estètica de Debussy no tracta d'imitar, evocar sinó de reflectir l'essència mateixa de la naturalesa i de traspassar-la a harmonies que estimulen la imaginació. Així ens diu: "La música fa una reproducció entre les correspondències de la Naturalesa i la Imaginació". Aquestes són dues paraules claus en l'estètica de *Debussy. Abans de res proclama llibertat absoluta.