Platonismo y Aritotelismo

Filosofía clásica griega. Platón y Aristóteles. Diferencias y semejanzas # Teoria de las idees y coneixement. Animes. Etique. Politique

  • Enviado por: Alisha
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

ARISTÒTIL

8 - Aristòtil parteix del Platonisme:

Semblances:

  • Organització del saber (El saber dels polítics)

  • Realitat física ( Només veiem obres)

  • La naturalesa de l'ésser humà (ànimes)

  • Qüestions ètiques i polítiques

Diferències:

  • Teoria de les idees: El món de les coses és l'autèntica realitat

  • Teoria del coneixement: Admet la validesa dels coneixement sensible com a punt de partida de tot coneixement.

  • Realitza estudis del món animal amb investigacions empíriques Segons Plató aquests estudis pertanyien a l'opinió, no a la ciència ( no vàlides).

    • Plató : la ciència és el conjunt de tots els sabers

    • Aristòtil: la ciència és el coneixement de tots els aspectes de la realitat ( inclou la realitat sensible). Entre les ciències més importants destaca:

    9 - LA FILOSOFIA PRIMERA ( METAFÍSICA)

    La filosofia és la ciència que s'encarrega d'estudiar l'ésser com a tal, és a dir, el que és comú en tots el éssers.

    9.1 - Ésser Aristotèlic: concepte de substància i accident.

    • Ésser: allò que neix i mor. No accepta que ésser és només el terme oposat al no-ésser a diferència de PARMÈNIDES i PLATÓ. Ésser és un concepte únic i aplicable a totes les coses de l'univers, doncs totes les coses són.

    • Allò que existeix són els éssers singulars que estan formats per:

    “Sòcrates és savi. “

    • SUBSTÀNCIA: allò que existeix per ell mateix i no en un altre. Essència de cada cosa.

    Ex: aigua, aire terra i foc i els seus compostos. Sòcrates.

    - ACCIDENT: allò que existeix en la substància, aquelles causes que el fan únic i singular. Savi

    9.2 Ésser aristotèlic: ésser en acte i ésser en potència.

    - Ésser en acte: ( energia, entelèquia)allò que un ésser és de fet arbre

    -Ésser en potència: (dynamis) capacitat d'esdevenir quelcom que encara no és però que pot ser. Llavors.

    • Apareix el concepte del moviment: pas de l'ésser en potència a l'ésser en acte.

    10- EXPLICACIÓ DE LA NATURA

    Natura: Comprèn tots els éssers naturals dotats de moviment. Desenvolupa la seva explicació en la física. L'estudi de la natura el fa a partir de les causes que produeixen els fenòmens naturals. Així apareix el concepte de causa.

    10.1- Teoria de la causa.

    Pren com a model el procés de producció humana

    1)Causa material: substància: allò de què alguna cosa és feta.

    Carn, pell, ossos....

    2)Causa formal: essència o forma: allò que a que una cosa sigui el què és i no una altra cosa. Home alt, baix, prim gras...

    3)Causa eficient: agent o productor d'una cosa

    4)Causa final: allò que mou la gent a actuar.

    10.2 Teoria hilemòrfica

    segons aquesta teoria qualsevol ésser està format de:

    matèria (hilé) No són realitats separades sinó dos aspectes diferents que la nostra ment és capaç de distingir en les coses.

    forma (morfé)

    -Aristòtil diu que forma és més natura que matèria perquè:

    • la matèria és pura passivitat ( simple capacitat de rebre formes)

    • la forma és en acte, actualment.

    • Teoria teleològica o finalista: tot tendeix al seu propi fi.

    10.3 Anàlisi del moviment

    Canvi o moviment: qualsevol variació formal del éssers. Perquè el canvi es produeixi calen tres principis:

    • matèria o substrat: allò que permaneix durant el canvi

    • privació d'una forma: allò que no es té però es pot adquirir

    • forma: allò que s'adquireix

    LLAVOR PLANTA FORMA DE PLANTA

    Moviment: procés dinàmic entre potència i acte: el pas de la potència o possibilitat a l'acte o realitat

    UNIVERS ARISTOTÈLIC

    COSMOS

    No - ésser

    Ésser en potència

    Ésser en acte

    TIPUS DE CANVI

    SUBSTANCIAL

    Generació

    Corrupció

    Naixement d'un nen

    Combustió d'un tronc

    ACCIDENTAL

    Alteració

    ( canvi qualitatiu)

    Augment o disminució

    ( canvi quantitatiu)

    Desplaçament

    (canvi local)

    Canvi de color d'un camaleó

    Dilatació de les vies del tren

    Moviment de la lluna al voltant de la terra.

    Primer motor

    MÓN SUPRALUNAR

    ( sense corrupció)

    èter

    MÓN SUBLUNAR

    (canvi corrupció)

    foc, aigua, terra i aire