Pere Calders

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa catalana. Novela de posguerra. Novela novecentista # Biografia. Obres. Aquí descansa Nevares

  • Enviado por: Esther
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

PERE CALDERS - "AQUÍ DESCANSA NEVARES"

INTRODUCCIÓ. A l'inici de la dècada dels anys 30, Calders tenia 20 anys. L'ambient cultural que es respirava a Catalunya correspon a un periode en què pervivien manifestacions tardanes del Modernisme, El solc que produí en les consciències col.lectives el Noucentisme, encara era un referent immediat. Es feien sentir els moviments vanguardistes que havien sacsejar Europa una dècada abans.

D'aquesta barreja en resultava un camp suficientment adobat perquè en sorgís una generació disposada a continuar l'empresa que heretaven i també a qüestionar-la en diversos aspectes.

INFLUÈNCIES.

  • Carner. El sentit civilitzat i la ironia.

  • Grup de Sabadell. Trien el joc entre la paròdia i l'absurd per qüestionar els valors i les convencions que regien una determinada manera "burgesa" d'entendre la vida. Característiques: Esquematització grotesca dels personatges, contrast entre la quotidianitat i l'absurd, distanciament irònic del narrador.

  • Moviments d'avantguarda: ressonàncies surrealistes, crítica davant qualsevol expressió de convencionalisme intel.lectual.

TEMES CENTRALS EN L'OBRA DE CALDERS.

Calders ens ofereix una oportunitat per reflexionar, amb un somriure als llavis, sobre la peculiar relació que el gènere humà ha establert entre:

  • Realitat i percepció de la realitat.

  • Realitat i representació fictícia de la realitat.

1.- Realitat i percepció de la realitat.

Sota les històries aparentment inversemblants de Calders hi flueixen un seguit de qüestions que giren al voltant d'un mateix eix: la interpretació de la realitat:

  • No podem parlar d'una realitat tancada perquè l'ésser humà no pot donar una interpretació racional a tot allò que s'esdevé al seu voltant o al seu interior. L'home pot donar una interpretació de la realitat però estarà condicionada per uns codis d'interpretació que poden variar d'una cultura a una altra. Per tant veiem, que en la idea que cadascún de nosaltres fem de la realitat hi tenen tant de pes la lògica, el raonament i l'observació, com els somnis, la fantasia, la intuïció, el misteri. Calders construeix un univers literari on tot allò que tradicionalment ocupa el terreny del que es considera lògic es veu envaït per allò que també tradicionalment es considera propi del món de la fantasia (la fantasia penetra en el món de la lògica establerta). I en sentit invers, allò considerat propi del món de la imaginació, fantasia o mita és tractat amb naturalitat, com si formés part de l'ordre qüotidià. (La lògica penetra en el món de la fantasia). Del resultat d'questa barreja en surt una imatge de l'absurd que hi ha en totes les normes i codis de què l'home es val per entendre la realitat i també de l'absurd que hi ha en la incapacitat humana per admetre allò que no s'ajusta a les seves normes.


  • Realitat i representació fictícia de la realitat. No es limita a qüestionar els mecanismes d'interpretació de la realitat, sinó també els mecansimes de representació fictícia d'aquesta realitat. "Això no és realitat, és literatura" Aquesta confusió entre la percepció de la realitat i la seva representació fictícia és un dels temes freqüents de Calders. La novel.la en sí és concebuda com un artifici mitjançant el qual se'ns vol relatar ("representar") uns fets l'autenticitat dels quals és declarada solemnement. Òbviament el lector participa d'aquest joc de sobreentesos i sap que precisament es tracta d'un advertiment irònic, la intenció del qual és remarcar la irrealitat de tot allò que se'ns relatarà. Per què aquest joc?. Doncs, perquè la literatura no és ni ha de voler ser una representació fidel de la realitat, sinó simplement una novel.la i com tota novel.la, un artifici intel.lectual que ha de sostenir-se per si mateix, un producte de la imaginació que ens permeti endinsar-nos en les capes més inexplicables de l'ànima humana.

PERSONATGES I REALITAT.

Els personatges es mouen indecisos entre assumir normalment qualsevol fet irracional o rebutjar-lo perquè no s'ajusta als codis de representació de la realitat encara que el percebin coma real.

Ex:En una nit de Nadal irromp enmig d'un sopar familiar el Pare Noel. El grotesc no és la situació sinó els arguments que els membres de la família usen per rebutjar la presència. Tenen dos sortides, o bé assumir la seva presència o negar-la perquè no és lògic que el Pare Noel aparegui a casa teva.

Però tant si accepten el fet o el rebutgen, el que sempre pren relleu com absurd és el comportament de les persones que s'entesten a respondre a la situació seguint unes pautes de comportament estereotipades a l'hora d'explicar-se els fets.

Calders usa la ironia com a element compensador de l'aparent inversemblança de les seves històries, amb un doble propòsit:

  • Mantenir el lector a una distància prudent i còmplice respecte als fets narrats.

  • Retornar-nos la imatge dels comportaments absurds que regeixen les nostres vides.

MÈXIC DINS LES OBRES DE CALDERS

Calders va declarar que el seu exili a Mèxic va influir la seva obra no com a aportació de nous elements mexicans (la relació que va tenir amb mexicans fou molt poca perquè es relacionava amb catalans i vivia com a català), sinó en la mesura que l'enyoramentde la seva terra li comportava un desig d'evasió, de fugir de la realitat dura de cada dia. Així doncs l'aportació mexicana a la seva obra fou:

  • Material literari nou: ambients, situacions, personatges...

  • L'experiència del desarrelament: desdoblament de sentiments (enyorança del món perdut i necessitat d'adaptació al món que t'acull). Evasió de la realitat mitjançant la literatura.

AQUÍ DESCANSA NEVARES I ALTRES NARRACIONS MEXICANES.

Llibre a mit camí entre la narració llarga i la novel.la curta. Es va publicar l'any 1967 amb el títol "Aquí descansa Navares". El 1980 es van aplegar totes les narracions de tema mexicà en el llibre que ens ocupa.

Aquests relats es diferencien d'altres escrits de tema mexicà en el fet que anteriorment havia utilitzat el món mexicà en bloc com element de contrast per remarcar el sentiment de desarralament dels exiliats catalans. Ara, Calders s'ocupa només d'un col.lectiu del món mexicà: l'indi.

Objecte literari: No és el Mèxic cosmopolita i multiracial modern, sinó els indis: personatges marginals, fora de lloc en aquest món cosmopolita i modern. Calders utilitza aquests personatges perquè tot i haver de renunciar als elements fantàstics d'altres narracions i haver de cenyir-se més a la realitat li permeten abordar des d'una nova perspectiva els mateixos temes centrals de la seva obra:

  • Els indis estan immersos en un món on es barregen les seves lleis atàviques (difícils de comprendre per a un europeu) amb les lleis modernes occidentals (difícils de comprendre per a un indi). Les peripècies que es deriven d'aquest conflicte es poden comparar amb les que passen els personatges d'altres contes de Calders que basculen entre la realitat i la fantasia. La diferència està en que en els seus contes normals l'absurd prové d'un procés de distorsió de la lògica realista i en els contes mexicans l'absurd prové de l'exposició de fets verídics o inspirats de prop en casos reals que vistos des de la perspectiva d'una ment europea resulten tan inversemblants com les històries més imaginatives.

Discurs de Calders: "Durant la meva estada a Mèxic, prenia notes de fets reals amb el propòsit de convertir-los després en narracions. Cal repetir que allò que nosaltres entenem per realitat, té a Mèxic una altra dimensió: allí la gent fa coses que en altres llocs cal inventar per als personatges ficticis.".

Resum:

  • La "realitat americana" actua com a motivadora d'un determinat tipus de creació literària.

  • Els fets que inspiren els relats tenen una base verídica i fins i tot documentada.

  • No cal introduir elements fantàstics perquè l'absurd s'aconsegueix mitjançant fets reals a Mèxic que resulten insòlits als ulls europeus.

OBJECTIU DE CALDERS.

Tota la seva obra no invita a la fascinació per un món meravellós sinó a la reflexió sobre les contradicccions i perplexitats de la condició humana.

LES NARRACIONS MEXICANES

Com ja hem dit, la literatura de Calders gira al voltant d'un joc entre:

  • La realitat i les diferents percepcions que es puguin tenir d'aquesta realitat.

  • Les diferents perceptions de la realitat i la manera com poden ser representades.

Per articular aquest joc sovint es presenten narratives en les quals els personatges estan exposats a dos plans diferents de percepció de la realitat:

  • La percepció d'una realitat reglamentada mitjançant convencions, tòpics, lleis... Representa l'ordre quotidià.

  • La percepció d'una realitat que inclou un element fantàstic, insòlit. Representa el somni, l'evasió, la possibilitat del miracle.

En els contes mexicans, aquesta tensió entre les diferents percepcions i representacions de la realitat tambés és l'eix a partir del qual es construeix la narració, només que aquí la confrontació entre els dos plans no requereix la introducció d'elements fantàstics. La tensió narrativa es cosntrueix a partir de la cofnrontació entre la manera d'entendre el món pròpia de l'indi mexicà i un món extern regit per unes normes propis de la cultura occidental.


1.- L'indi de Calders.

Pertanyen a un estrat social marginal. Conserven una idiosincràcia pròpia de la seva visió atàvica del món. Viuen en l'equilibri d'haver de conciliar el seu tarannà ancestral amb els codis d'una societat modernitzada que no els ha tingut en compte i que no sempre s'adiu amb la seva manera de viure.

Aquest personatges es distingeixen per una certa passivitat, pel quietisme. Ex.: Trinidad Romero deixa passar les hores lentament, "...Però Andrade no es va moure. Girà només el cap lentament...".

El seu comportament es debat entre l'instint que els permet adaptar-se a un entorn que no senten com a seu i l'esforç per racionalitzar un món que no entenen. En la lluita entre racionalització i instint guanya aquest darrer, empès per una força atàvica que determina sempre el comportament dels personatges. Ex.: "Obscurament, Andrade Maciel portava a dins el pes de la raça".

Aquesta visió atàvica del món els configura uns codis morals propis molt allunyats de l'ètica occidental. Aquests codis condicionen el seu comportament davant qualsevol eventualitat diària i els hi aporta una filosofia vital inclinada vers el fatalisme que inclou una determinada percepció del temps i de la relació entre la vida i la mort.

2.- El conflicte entre dos plans de la realitat.

El caràcter de l'indi i la seva singuliar visió del món mantenen un equilibri precari amb els codis d'interpretació de la realitat i amb els valors propis del món occidental modern. A partir del conflicte que es deriva d'aquest xoc, Calders vertebra aquestes narracions. Els personatges viuen en dos móns, entre dues maneres de concebre la realitat:

  • La que respon als seus propis codis atàvics.

  • La que els és imposada de fora per un món que no acaben d'entendre.

Calders es val d'un seguit d'elements que simbolitzen aquesta confrontació entre els diferents plans de la realitat. Ex.: En

  • "Aquí descansa Nevares" els panteons del cementiri ocupat són, al mateix temps morada dels vius (percepció de la realitat dels indis) i dels morts (percepció de la realitat de la societat urbana que els envolta).

  • "La verge de les vies". La caixa del semàfor del ferrocarril on s'ha pintat la imatge d'una verge esdevé per als indis una mena de capella de culte, mentre continua sent per la resta de la gent un instrument ferroviari on un guardaagulles desvagat fa dibuixos.

  • "Primera part d'Andrade Maciel". Dues maneres diferents d'entendre els drets sobre unes caixes de vi francès. El dret natural , dels indis, derivat de la captura i el dret arbitrari, de la societat, emanat d'una jerarquia militar imposada enfronten dos companys de revolució, en una mena de desafiament, en el qual els conceptes de victòria i derrota, de vida i de mort, relativitzen el seu sentit i s'acaben confonent amb una peculiar interpretació dels sentits d'honor i d'humiliació.

  • "La vetlla de donya Xabela". Aquí xoca la manera hiperbòlica d'entendre la litúrgia de la mort que xoca amb violència amb l'ordre funerari convencional.

  • "La batalla del 5 de maig". La confronatció entre els dos plans diferents de percepció de la realitat neix de la superposició, durant la representació d'una efemèride històrica, de dues menes de rivalitat: Una fictícia (la que es representa), l'altra real (la dels dos personatges que es disputen la Lupe).

  • "Fortuna lleu". L'oposició entre percepcions de la realitat la simbolitzen diversos elements: L'obra un treballa Trinidad, convertida també en terra santa ("els fonaments han estat beneïts") on reb sepultura el cos mort en una baralla; La Lupe, parella de la víctima que s''acaba convertint en parella de l'homicida: la paga rebuda per error, entesa com una mena de premi diví, més que com a retribució per la feina feta; l'escena de l'argenteria, en la qual la presència d'un inspector d'hisenda (el món de les lleis, normes) contrasta amb la percepció que el protagonista té de l'equivocació del botiguer quan li torna canvi de més... elements tots ells, que simbolitzen el capgirament del valor moral d'accions que, segons l'ètica convencional, serien considerades reprovables i que, en canvi, segons la percepció del protagonista del conte no s´´on sinó un encdenat d'accions fortuïtes i afortunades.

3.- Confusió entre realitat i representació de la realitat.

Apareix de nou el tema de la confusió entre el que se suposa que ha de ser la realitat objectiva i una determinada representació de la realitat.

1.- "Aquí descansa nevares". El conflicte entre dues percepcions diferents de la realitat arrenca de la necessitat d'un grup d'indis de trobar uns habitatges sòlids i que els preservin de les pluges.

Claders es va inspirar en una situació real: l'existència d'un cementiri sumptuós als afores de la ciutat de Mèxic, molt a prop d'un suburbi on malvivia, entre barraques i misèria, un grup d'indis mexicans en la més absoluta misèria. Aquest fet li servia per plantejar l'absurd que s'oculta darrera la manera que té la humanitat d'organitzar-se socialment. Per als porpietaris dels panteons aquests només eren per enterrar els seus morts i un lloc on perpetuar les diferències socials que tenen en vida. Per als indis, desposseïts d'habitatge, el cementiri esdevé la possibilitat d'un lloc on protegir-se d ela pluja però també la possibilitat d'ocupar la representació, a escala funerària, d'aquest món :la ciutat dels vius- que perceben com a inabastable. És una manera de representar la realitat: Aquest dipòsit de cadàvers en forma de ciutat-jardí acaba adquirint categoria de realitat per als personatges: el cementiri es converteix en la residència dels morts rics i dels vius pobres.

Es produeix una substitució de la realitat per la representació de la realitat:

El fet que el cementiri es converteixi en una representació de la societat benestant (cementiri-ciutat), provoca que es reprodueixin també les diferències i els conflictes que són propis d'aquesta societat, fins el punt que Lalo Nevares, personatge que va encapçalà l'ocupació del cementiriperquè era un marginat de l'ordre social extern, quan aquest ordre es reprodueix dins el cementeri (materialització del seu somni), torna a sentir-se marginat i marxa.

2.- "La verge de les vies". El conflicte entre dues percepcions de la realitat arrenca de la singular habilitat d'un guardaagulles, que plasma el seu art damunt la caixa dels semàfors d'un pas a nivell.

També es produeix una substitució de la realitat per la representació de la realitat: la representació fictícia (el dibuix fet amb guixos de colors) ha acabat imposant-se a la realitat mateixa dels personatges. La imatge d'una noia que Lalo dibuixa sense cap finalitat religiosa acaba convertint-se en objecte de culte, fins el punt que la "realitat " de l'obra desplaçarà la "realitat " de l'artista.

3.- "La vetlla de donya Xabella". El conflicte entre dues percepcions diferents de la realitat sorgeix per la mort d'una dona i la seva vetlla. Les mostres de dol més o menys convencionals van adquirint cada vegada una dimensió més desmesurada dins el desenllaç esperpèntic, en què, per evitar l'actuació del servei funerari (objecte inicial de la cerimònia), es converteix la casa mortuòria en una immensa pira funerària.

4.-"La batalla del 5 de maig". La representació d'una batalla que commemora un fet històric s'acaba convertint en una batalla real, només que amb el desenllaç invertit: els perdedors són aquí els vencedors.


5.- "Primera part d'Andrade Maciel". El joc s'inicia a partir del sentit (realitat per ells) que dos homes donen al fet de veure's unes ampolles de vi francès: per a tots dos és el símbol de domini l'un sobre l'altre. Quan Maciel demana com a última voluntat, abans de ser afusellat, acabar-se el contingut de les ampolles, això representa la victòria sobre l'adversari malgrat que després hagi de morir. La victòria sobre l'adversari adquireix més importància que la conseqüència real (l'afusellament). El general Saldívar també ho entent així i decideix commutar-li la penaabns que permetre-li el darrer gest triomfal d'acabar-se el vi. Aquest fet és més dolorós per Andrade que la mort real. Per ell comença una nova naixença - dins la derrota definitiva- que tindrà el seu epíleg en el segon dels contes dels "Apunts per a dos contes mexicans": Andrade, antic valerós revolucionari, apareix convertit en un vigilant nocturn de magatzems.

6.- "Primer apunt per a dos contes mexicans. La confusió entre la realitat i la representació de la realitat apareix al voltant de dos conceptes aparentment relacionats: el sentiment d'amor filial i les formes convencionals de manifestar aquest sentiment.(el dia de la amre, ) que en el relat de Calders acaben per perdre el lligam lògic fins a convertir-se en pols oposats.

4.- La ironia.

El joc entre la ralitat objectiva i la representació fictícia de la realitat presenta moments sublims d'ironia.

Li permet tractar el tema de la comèdia humana des de la distància necessària per contemplar les contradiccions i contrasentits d'un món aparentment ordenat i lògic.

Calders no es limita a introduir punts irònics en els relats. Tota la narració adquireix valor de contrasentit des del moment que l'actitud del narrador ens permet endevinar una segona intenció en tot allò que narra.

1.- "Aquí descansa Nevares". L'ancià Don Gabriel descobreix la presència suggerent d'una jove indígena a la porta de la tomba de la seva estimada Cástula. (Cal tenir present que la tomba és la seva vivenda). El fet que les diferències socials del món exterior es repeteixin dins aquesta ciutat-cementiri.

2.- La verge de les vies". El guardaagulles pintor va el retrat d'una família per encàrrec. Quan la fmaília el va a veure s'adonen que hi ha algunes petites diferèncie si enlloc de dir-li al pintor decideixen canviar ells mateixos per mantenir-se fidels al retrat.

3.- "La vetlla de donya Xabela". El desenllaç esperpèntic on es cponverteix tota la casa en una gran pira funerària.

4.- La revolta.

En tots els episodis apareix el concepte de revolta. En moltes ocasions pren el color d'una autèntica revolució.

1.- "Aquí descansa Nevares". L'ocupació del cementiri és un acte revolucionari.

2.- "La vetlla de dona Xabela". La resistència dels familiars a lliurar el cadàver als serveis funeraris.

3.-"Primera part d'Andrade Maciel". Aquest personartge viu en el context de la revolució mexicana i el seu acte de desobediènciaés en si unnacte de rebelió.

4.- "La verge de les vies". La devoció popular que desperta aquesta verge és en si un acte de rebeldia contra l'ordre establert.

5.- "La batalla del 5 de maig". El canvi del final d'aquesta battalla, com a fet històric real, és un acte de revolta.

6.- "Fortuna lleu". Les mentides i els silencies que va trenant Trinidad Romero per fer girar el destí a favor seu, té un component de revolta contra un entorn amb el qual no se sent moralment lligat.

En tots aquests contes apareix la possibilitat de rebel.lar-se contra la interpretació oficial de la "realitat", encara que sigui una rebell.lió bastida sobre una percepció il.lusòria d'aquesta mateixa realitat.

5.- Desenllaços dels conflictes.

La tensió latent entre les diverses percepcions de la realitat i entre aquestes i les diferents representacions, sol tenir un desenllaç pessimista. Els personatges acaben sent víctimes gairebé sempre, de la seva incapacitat per mantenir un equilibri estable enmig d'aquest joc de tensions.

1.- "Aquí descansa Nevares". Lalo és derrrotat mitjançant l'expulsió del món fictici que ha volgut construir (la ciutat-cementiri), poc abans que les sirenes de la policia anunciïn l'imminent desallotjament per la força dels ocupants del recinte.

2.- "La vetlla de dona Xabela". La litúrgia eixelebrada que acaba esdevenint la vetlla de dona Xabela degenera en una autèntica confrontació violenta i finalment, en un acte destructiu.

3.-Primera part d'Andrade Maciel". En els dos contes on apareix sembla condemant a una dolorosa derrota, viscuda des del desconcert.

4.- "La verge de les vies". Xebo Canabal resulta víctima, després d'un accident ferroviari, del desplaçament de plans de la realitat que ell mateix ha generat involuntàriament

5.- "La batalla del 5 de maig". El contendent que ha guanyat la batalla, contradient el resultat de la confrontació real, també en surt malparat al perdre allò que havia ocasionat el seu acte de rebeldia: el favor de la seva promesa.

Així doncs, veiem en aquests contes que la possibilitat de revoltar-se contra la realitat objectiva mitjançant la representació fictícia de la realitat està condemanda al fracàs. La realitat oficial s'acaba imposant.

1

7