Pau

Antropologia social i cultural. Societat contemporània. Guerra. Violència. Orient mitjà

  • Enviado por: Veronica
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

Traball de la pau

Carla Lurbe Corbella curs 6b

Introducció

Shimon Peres

“Shimon Peres” va nascut a Polònia 1923 , és un polític i estadista israelià,li van dunar el Premi Nobel, quan li van dunar el Premi estava amb Isaac Rebin i Iàssir Arafat, l'any 1994. És l'actual president de l'Estat d'Israel.

Joventut

Va nexe el 15 d'agost de 1923 amb el nom de Shimon Peres el poble Wieniawie, quan aquest Home vivia aquet pobla estava a Polònia , i ara el poble es diu “Vishiniova a Bielorússia, fil d'una família jueva, no eren ni rics ni pobres eren de classe mitja. El pare de Shimon Peres es deia “Isaac Persky”, Treballava d'empresari de posició “acomodada”, va esta molt de temps fora de la seva casa , no va tenir una bona relació amb el seu fill perquè es quedava molt de temps el seu treball mentre la seva mare, “Sara Meltzer”, la seva mare treballava de professora de “llengua russa” i quant pudia era una de les voluntàries de la biblioteca , fins i quan Shimon Peres era patit la seva mara li protegia massa. De petit el nen va ser molt tímid i també molt solitari, també l'agradava molt els llibres .Es seus pares van ser molt populars, es van sumar a l'onada d'antisemitisme .Y aquesta va ser la causa de la ruïna .Y por lo que va passar va tenir que viatjar el 1932 a palestina,però la resta de la família es van cada .

Adolescència a Palestina

Quan ell va anar a Palestina, tenia 13 anys, Shimon Peres va començar a donar curs els estudis secundaris .I mes tard es va anar a viura a un internat que estudiaba ,i el col·legi es deia agrícola de Ben Shemen. Quan tenia 17 ayns , va participar en el grup fundacional de la comuna Kibbutz Alumot.

Shimon Peres amb Donald Rumsfeld

Peres es va anan cada cop mes en el partit de la pau negociada entre Israel i els àrabs, que inclogués concessions als palestins.

A principis de 2006, després de perdre les eleccions internes del nou Partit Laborista, refundat amb el nom d'Avodà, contra Amir Péretz, Peres es retirà d'aquest partit per unir-se a Kadima, partit format unes poques setmanes després per Ariel Sharon al separar-se del Likud. Va ser el número dos de la llista de Kadima a les eleccions a la Knéset (Parlament), posició que Sharon li havia promès i que Ehud Olmert li va ratificar a l'ocupar el lloc de Sharon, després del seu intermanament per un vassamment cerebral.

Càrrecs polítics

A dia d'avui, el 2007, Shimon Peres és el President electe de l'Estat d'Israel. Ha ocupat nombrosos càrrecs governamentals.

  • 1943: Secretari General del moviment juvenil Hanoar Ha'oved Vehalomed

  • 1948: Responsable de personal i compra d'armes de l'Hagana

  • 1952: Vice-Director General del Ministeri de Defensa

  • 1953-1959: Director General del Ministeri de Defensa

  • 1959-fins avui dia: Membre de la Knéset

Biografia

Iàssir Arafat de jove

Fill d'un comerciant de teles de cert èxit, Arafat afirmava que va néixer a la ciutat de Jerusalem, però altres fonts situen el seu naixement a El Caire o a la franja de Gaza. Un certificat de naixement registrat a El Caire el dóna per nascut en aquesta ciutat el 24 d'agost de 1929, mentre segons Arafat, i altres fonts, afirmava que havia nascut a Jerusalem el 4 d'agost del mateix any.

Va estudiar i graduar en enginyeria civil a El Caire, professió que va exercir a Egipte i Kuwait entre 1956 i 1965. Va treballar com a expert en explosius en la batalla del Canal de Suez contra les potències colonials França i el Regne Unit. Posteriorment va ser subtinent de l'exèrcit egipci i empresari de la construcció.

[edita] Moviments palestins

Des del final de la Segona Guerra Mundial va participar en l'incipient moviment palestí, que aspirava a construir un estat àrab independent sobre la llavors colònia britànica de Palestina, la qual cosa xocava amb les aspiracions jueves sobre el mateix territori.

Arafat es va unir el 1944 a la Lliga d'Estudiants Palestins, de la qual en fou president entre 1952 i 1956. Entre 1957 i 1959 va participar a Kuwait en la fundació de l'organització Al-Fatah, component principal de la futura Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), creada l'any 1964.

El 3 de febrer de 1969 va passar a presidir ambdues formacions, simbolitzant des de llavors les aspiracions palestines de recuperar la seva pàtria, a costa de la invasió territorial d'Israel i enfront de les ambicions dels seus veïns àrabs.

Com a màxim capdavanter del moviment, va ser rebutjat en molts països occidentals per les seves vinculacions amb el terrorisme àrab; però va tenir també moments d'acceptació, com el seu discurs davant les Nacions Unides el 1974 en virtut del reconeixement de l'OLP com a legítima representant del poble palestí, o la seva admissió com a membre de la Lliga Àrab el 1976.

El 1981 va ser rebut a Madrid pel president del govern d'Espanya, Adolfo Suárez, amb honors de Cap d'Estat, sent la primera vegada que Arafat era tractat d'aquesta forma en una nació europea.

Exili a Tunis

L'atac israelià al Líban entre 1982 i 1985 va privar l'OAP de les bases des d'on havia realitzat les seves accions armades contra Israel i va obligar a Arafat a refugiar-se amb la seva organització a Tunis, encara que això no va evitar que l'aviació israeliana bombardegés les seves casernes generals en aquest país el 1985. El protagonisme de la lluita àrab va passar llavors a l'interior, a les poblacions dels Territoris Palestins Ocupats, que des de 1988 van crear un clima de rebel·lió permanent contra les autoritats israelianes anomenat la Intifada.

Arafat va intentar capitalitzar aquest moviment proclamant simbòlicament la creació d'un Estat palestí independent, el govern del qual en l'exili presidia ell mateix, que va obtenir el reconeixement de més de seixanta països. Però les successives derrotes militars dels àrabs van acabar per convence'l, arran de la desaparició de la Unió Soviètica i de la Guerra del Golf en els primers anys noranta, de la necessitat d'arribar a un enteniment amb Israel.

Pacte amb Israel

Acords d'Oslo, 13 de setembre de 1993

L'impuls dels Estats Units a l'obertura d'un procés de pau a l'Orient Pròxim va donar-li l'ocasió per iniciar converses secretes amb representants israelians, que van conduir als acords d'Oslo signats a Washington DC el 1993: Arafat va retornar a Cisjordània com a titular d'un govern autònom, l'Autoritat Nacional Palestina, que inicialment només tenia poder sobre Gaza i Jericó, posteriorment s'aniria estenent a altres ciutats de Cisjordània.

Premi Nobel

Iàssir Arafat l'any 1999

Els retards i discrepàncies en el pla de retirada israeliana dels territoris ocupats afegien dificultat al procés, viciat per problemes de fons, com la falta d'enteniment sobre el futur de Jerusalem, reclamada com capital tant pels israelians com pels palestins, o la falta de suport per part de Síria.

Els esforços d'Arafat van ser reconeguts amb la concessió l'any 1994, del Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia al costat d'Isaac Rabin, i del Premi Nobel de la Pau al costat del mateix Rabin i Shimon Peres.

El projecte de pau va enfrontar grans dificultats a causa de l'oposició dels radicals d'ambdós bàndols. Extremistes palestins van cometre diversos atemptats i el 4 de novembre de 1995 Rabin fou assassinat per un ultranacionalista israelià.

[edita] President de Palestina

El 20 de gener de 1996 fou escollit president de l'Autoritat Nacional Palestina, amb el 87% dels vots.

Des de 2001 va viure sota arrest domiciliari a la seva residència de Ramallah per odres del govern israelià.

[edita] Mort

El 2004 va ser traslladat a França, on es trobava la seva esposa, a l'Hôpital d'Instruction des Armées Percy, un hospital militar francès a Clamart, prop de París, on va estar hospitalitzat des del 29 d'octubre d'aquell any i entrà en coma el 3 de novembre.

Va morir en la matinada de l'11 de novembre del mateix any a les 3.30 hora local (2.30 UTC) segons els mitjans de premsa; a les 4.40 (3.40 UTC) segons el comunicat oficial de l'Autoritat Nacional Palestina.

La pau es defineix en quan la societat no està ni en violència, ni en guerra.

Vinculat al concepte de pau hi ha el pacifisme que és l'actitud que defensa que la guerra mai resol els problemes de millor manera que les negociacions. (La pau te dos símbols )

Història

Quan recordem els terribles patiments de la Segona Guerra Mundial i l'experiència comuna de 40 anys de pau i llibertat, ens comprometem de nou a crear un món en el qual tots els pobles es beneficiïn dels avantatges de la pau, la llibertat i la justícia, preservats de l'opressió, la por i la misèria; un món on l'individu pugui assumir les seves responsabilitats vers ell mateix, la seva família i la seva comunitat; un món en el qual totes les nacions, grans o petites, puguin treballar en comú per a la creació d'un millor futur per a tota la humanitat. (Declaració del 4 de maig de 1985

'Pau'
'Pau'

Símbols

El colom blanc és símbol de pau. A les guerres, per extensió, una bandera blanca anuncia rendició o treva.

El símbol pacifista té dos possibles orígens: pot ser la petjada d'una au, recollint el simbolisme del colom, o les lalfabet semafòric. Va ser associat al moviment hippie. Sembla que el signe que es forma amb els dits cor i índex (també anomenat signe de la victòria o V) seria el cerlce pacifista invertit, fet que explicaria el seu ús entre els moviments contraculturals.

Les tribus índies fumaven la pipa de la pau per signar el tractat que posava fi als enfrontaments entre elles. Els japonesos toquen la campana de la pau per recordar les bombes nuclears.

L'arc de Sant Martí també és un símbol de pau i concòrdia, és un pont figurat entre el cel i la terra que simbolitza l'aliança entre la divinitat protectora i els homes. Durant les protestes contra la invasió de l'Iraq, es va crear una bandera que tenia els colors de l'arc de Sant Martí amb la paraula "pau" en blanc enmig. Va tenir molt d'èxit sobretot a Itàlia.

Al tribunal de la Haia, una foguera envoltada de pedra representa la pau.

Vegeu també

http://es.wikiquote.org/wiki/Paz