Noucentisme i la generació de 1930

Literatura española contemporánea del siglo XX. Vanguardias literarias # Carles Riba i l'avantguardisme

  • Enviado por: Usuari
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

  • INTRODUCCIÓ

  • _En el que respecta a la nostra historia cultural, el període d'entreguerres correspon

    a la desfeta del Noucentisme i l'aparició de nous moviments estètics.

    _La dictadura de Primo de Ribera incideix especialment a Catalunya. Això produirà la supressió de la Mancomunitat i del corresponent poder autònom. A pesar de tot, en aquest moment, no es produirà un estroncament de la cultura catalana

    _En el terreny literari es produeix una duplicitat de tendències:

  • Els continuadors del Noucentisme-neonoucentisme

  • Carles Riba segueix una línia postsimbolista que evoluciona cap a la

    poesia pura.

  • Els autors influits per les avantguardes europees que adopten una postura mes rupturista, vitalista, per oposició al positivisme Burgués.

  • Salvat-Papasseit

    Aquesta contraposició abasta el ampli territori de la cultura i de les actituds vitals.

    Fins i tot presenta fortes connotacions ideològiques:

  • Continuisme modernista: de caràcter Burgués i solidesa cultural. Tendeix a una producció formalista acurada.

  • Actitud no revolucionaria, però si revoltada, que connecta amb el rupturisme de las avantguardes europees i de vegades parteix d'una formació cultural més minsa.

  • _El cas de Foix és més difícil de classificar ja que combina un important gruix

    culturalista amb influències avantguardistes. Els dos pols també es manifesten en les revistes: “La Revista i Revista de Catalunya” noucentista

    “ L'amic de les Arts” avantguardista

    _Els avantguardistes mantingueren una actitud revulsiva davant l'establiment sòcio-cultural de la seva època. La seua reacció es centrà en la publicació de manifestos, en la incidència de l'originalitat creativa i en el conreu d'una producció lírica, trobant ací els trets més significatius i representants dels moviments d'avantguarda.

    2- POESIA POSTSIMBOLISTA

    _El Simbolisme naix de la revisió de la poesia fora dels esquemes literaris que oferien en la segona meitat del S.XIX el Realisme i el Naturalisme dominants en novel·la i teatre.

    El Simbolisme vol substituir la realitat per la idea i introdueix el concepte de poesia pura, independent de la realitat racional i vàlida per ella mateixa sense necessitat de significat

    Al voltant dels anys vint el Simbolisme va desembocar en el Postsimbolisme on la poesia extremà el seu hermetisme i la seua dificultat. El llenguatge es sotmet a una elaboració intel.lectual amb tal d'arribar al valor absolut i a la suggestió sensual.

    Els poetes postsimbolistes, com Carles Riba, inventen una realitat pròpia e inaccessible per als profans.

    2.1-CARLES RIBA

    _ Naix a Barcelona i estudià Lletres i Dret. Traduí “Les Bucòliques” de Virgili.

    S'exilià a França amb motiu de la II Guerra Mundial, però retornà a Barcelona on publicà la seua obra: “Elegies de Bierville”.

    Altres poemaris són:

    “El Primer Llibre d'estances”. En plena avantguarda europea

    “Segon Llibre d'Estances”. Traç l'avantguarda catalana

    “Salvatge cor”. Compost de 27 sonets

    “ Esbós de tres oratoris”

    Carles Riba és, en síntesi, la culminació del procés de revitalització i universalització de la nostra cultura iniciat pels modernistes.

  • AVANTGUARDISME

  • 3.1- CONTEXT HISTÒRIC

    _Van sér anys on s'accentuaren les tensions entre la classe obrera i la classe burgesa, de Primera Guerra Mundial i de crisi econòmica. Començava l'època de les masses i del feixisme.

    3.2- LA LÍNIA AVANTGUARDISTA EUROPEA. ELS -ISMES

    _Es van produir reaccions en contra de l'ordre i la civilització que s'anaven imposant. Les actituds avantguardistes foren les encarregades de posar en evidència la crisi total dels esquemes culturals burgesos.

    Els principals moviments avantguardistes foren:

    Cubisme: l'ús de formes geomètriques

    Futurisme: anul·lació d'un mon passat

    Dadaisme: negació de tot

    Surrealisme.: vol crear una crisi de consciència.

    En conjunt suposaren una violenta crítica tant al sistema artístic i als modes de producció establert de societat burgesa i les ferotges contradiccions del sistema capitalista

    3.3- L'AVANTGUARDISME LITERARI CATALÀ

    3.3.1- Relacions Avantguardisme- Noucentisme-Modernisme

    _Els primers rastres avantguardistes els trobem a la literatura modernista i regeneracionista pel que tenen d'antiburgués, pel moralisme malgrat la destrucció i pel paper de guia que concedeix al poeta.

    _El Noucentisme frustrà el possible desenvolupament dels elements que potencialment el Modernisme contenia.

    3.3.2- Etapes

    Model Futurista

    _El model futurista es caracteritzà pel refús de tot element tradicional i per la seua orientació cap al futur a través d'un llenguatge nou en l'ús literari.

    _Els futuristes eren partidaris de guerra i de la renovació de la poesia. Optaren per l'ús poètic de l'electricitat (fanals, bombetes..), usaren el vocabulari nou que naixia amb la invenció del cinema, es centraren en la innovació lèxica de l'aventura i els descobriments derivats de la colonització d'Àfrica

    -Revistes i Manifestos-: l'activitat avantguardista es polaritzà al voltant de revistes:

    “Trossos”

    “Un Enemic del Poble”

    “Arc Voltaic”

    manifestos:

    “Soc jo, que parlo als joves”

    “El concepte del poeta” Els tres de Papasseit

    “ Contra els poetes en minúscula”

    -J.M. Junoy-: fou l'introductor de les tècniques avantguardistes a Catalunya

    Model Surrealista

    _El Surrealisme es donà a conèixer a través del primer Manifest du Surrealisme, elaborat per Bretoni.Suposà una renovació del Dadaisme.

    Els escriptors surrealistes compromesos políticament mantingueren una disciplina de grup basada en la intransigència i puresa dels punts programàtics. Volien demostrar el seu desacord envers els esquemes burgesos destruint els mites i senyals d'identitat.

    El Surrealisme te una base poètica revolucionària. La sublimació que fa de la realitat porta els surrealistes a l'escriptura automàtica i a la “imatge surrealista” de difícil traducció al llenguatge pràctic. Es proposa la no puntuació i la interrupció de la frase, el collage.

    -Revistes i Manifestos-:

    “L'amic de les Arts” revista agressiva que considera l'art

    com una ruptura i investigació i que més

    tard tendí a l'atac personal.

    “El Manifest Groc” Impulsat per Dalí. Proposa la utilització

    del mètode paranoico-crític

    -El grup de Sabadell-: Es caracteritza per la rebel·lia i l'humor audaç . Entre altres va estar integrat per Oliver, Trabal i Obiols.

    -L'Amic de les Arts”: Representà l'Avantguarda autèntica i estava format per: Foix, Muntanyà, Gasch i Dalí que a través de la revista i altres activitats públiques s'aproximà als postulats de Breton.

    Foix no participà en cap acte de promoció avantguardista, però si escrigué articles polèmics.

    En la publicació del Manifest Groc s'assenyalà el trist espectacle de la intel·lectualitat catalana i barreja la poètica Dada i Futurista amb pocs elements surrealistes.

    Dalí és l'autor de la editorial on s'apunta el mètode paranoico-crític, amb la desintegració del discurs mitjançant la supressió de la sintaxi, la confusió i la desmoralització moral.

    4-LA NOVEL.LA DES DE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA FINS LA GUERRA CIVIL

    _La prosa, durant els anys 20 i part dels 30 es caracteritzà per la proliferació del conte i la narració. Els autors provenien del Modernisme o pertanyien a generacions de joves noucentistes. Tots aquests utilitzen un estil subjectiu ple de imatges i descripcions líriques.

    _La novel·la psicològica irromp a Europa amb els seus nous plantejaments, trencant la crisi que patia des del segle XIX. Així un mode de novel·la moderna on el record i els pensaments dels protagonistes són la realitat i on s'analitza el caràcter psicològic dels personatges.

    La nostra literatura té autors que contra l'aposta pel conreu de la poesia quasi total per part dels escriptors, es decideixen a cultivar la novel·la psicològica.

    Miquel Llor enquadra la seva obra dins la novel·la psicològica, esdevenint un autor modern en tant que fa un anàlisi dels personatges. La seua millor obra es “Laura a la ciutat dels sants”

    Joan Puig i Ferreter deixà el teatre per dedicar-se a la novel·la. Els seus models literaris foren Gorki i Dostoievski. Amb “El pelegrí apassionat” aconsegueix la culminació de la seua obra narrativa.

    Sagarra davant l'extinció del gènere novel·lesc va decidir cultivar-lo. La seua novel·la “Vida Privada” ja constitueix una novel·la ben construïda que aconseguí polèmica.

    5-EL TEATRE DES DE LA DICTADURA DE RIVERA FINS A LA GUERRA CIVIL

    Apareixen noves propostes com la comèdia burgesa, plataforma ideològica de la burgesia. El teatre frívol i el teatre de crítica a la burgesia que planteja els problemes de les classes treballadores.

    Ferreter conreà el teatre seguint les tesis d'Ibsen i en la línia del Regeneracionisme

    Sagarra . El seu teatre va triomfar. Es generalment en vers i intenta divertir amb la seua senzillesa. Inventa els poemes dramàtics amb personatges apassionats a una Catalunya irreal.

    Traç la guerra intentà un teatre en prosa i un tant realista, però no va tindre gaire èxit i retornà a les formes clàssiques. Al final de la seva vida escrigué algunes obres de temàtica religiosa que li reportaren gran èxit.

    6-EVOLUCIÓ LITERARIA VALENCIANA DES DE L'INICI DEL SEGLE FINS A LA “GENERACIÓ DEL 30”

    6.1- RUPTURA AMB LA RENAIXANÇA. LA “GENERACIÓ DE 1909”·

    _Es troben els escriptors d'influència modernista que van publicar els seus primers llibres entre 1910 i 1915.

    Sorgeixen revistes i societats:

    “Lo crit de la pàtria”

    “Terra valenciana”

    “La Senyera”

    La literatura l'aquest moment es ambigua i minoritària

    L'evolució típica d'aquest grup fou passar al modernisme a escriure amb els plantejaments propis de cada època.

  • Novel·la

  • Limitada per la premsa satírica es donen només dos vessants:

    Les propostes modernistes

    Vessant costumista i fulletonesca Sense llengua normalitzada.

  • Teatre

  • Dominat pels continuadors d'Escalante

  • Poesia

  • Característiques:

    Renovació lírica

    no volen la idealització sinó la sinceritat

    Apareixen nous punts de vista sobre el paisatge i l'erotisme, que són tractats amb sinceritat i veracitat

    Utilitzen el passat, projectant un nou futur polític

    Són civiste, però no cauen en el plebeisme

    Influencies de.

    • Ruben Dario

    • Verdaguer

    • Rusiñol

    • Maragall

    • Carner

    6.2-L'ESFORÇ DE L'ACTUALITZACIÓ LITERARIA “LA GENERACIÓ DE 1930”

    _El terme de “Generació de 1930” fou utilitzat per Fuster-

    _Amb la publicació a València del Manifest Groc per part de “La Taula de les Lletres Valencianes”, apareix una carta polèmica entre el literats valencians

    Aquesta polèmica s'incrementa amb la publicació de “Vermell en to major” considerat manifest avantguardista per la influència de Papasseït, i esdevé en dos sectors:

    Els populistes: són els veterans més reacis a acceptar la distorsió de la realitat. Pensaven que Marinetti era un feixista

    Els partidaris de l'avantguardisme: consideren Marinetti iconoclasta i progressista

    JOAN SALVAT-PAPASSEÏT

    _Començà a escriure en castellà una sèrie d'articles ideològics de regust modernista. Fundà i dirigí la revista“Un enemic del Poble”. A nivell ideològic les seues col·laboracions són una barreja de cristianisme, tolstoisme, anarquisme, socialisme i un cert nacionalisme.

    Els primers anys són de vacil·lació entre el seu ofici d'articulista político-moralista per la seua procedència obrera i l'ofici de poeta. Però el seu pas d'un cert Modernisme a l'Avantguardisme és contradictori entre el vitalisme dels seus versos i la tuberculosi que el matà als 30 anys, i l'intimisme dels seus versos i els postulats de l'avantguardisme.

    _Representa l'evolució poètica de l'avantguarda a Catalunya des dels orígens dels modernistes i regeneracionistes, fins la pràctica més avantguardista més incisiva, desembocant en la utilització de fórmules pròximes a la poesia pura.

    Salvat recollí diversos Manifestos que aparegueren en forma de articles de revista o fulls volants:

    “Soc jo qui parlo als joves” Trobem el pas del Salvat modernista al Salvat avantguardista i nacionalista

    “Concepte del poeta” és una lliçó moral que defineix com ha de ser el poeta.

    “Contra els poetes en minúscula”. És el text més clarament avantguardista. Es critica als poetes noucentistes i es defensa Maragall

    “Les Conspiracions” són d'afirmació patriòtica

    “La gesta dels estels” Recull subjectiu

    La seua obra és extensa en títols i s'endevina una evolució fins l'aproximació a la poesia postsimbolista.

    El poema de la rosa als llavis” és la historia amorosa entre una noia aprenenta i el poeta mestre d'amor. És un amor simple que esdevé líric en la senzillesa i la llibertat amb que és expressat.

    Estructurat en una introducció i 20 seccions en els 31 poemes. S'extremen els procediments metafòrics i simbòlics, es marginen els avantguardistes i s'alternen les formes mètriques i estròfiques al servei del contingut. Així en els dos cal.ligrames, un amb tinta blava i altra amb tinta vermella, el poeta subratlla la seua alegria i el món fantàstic que li suggereix mitjançant la visualització

    ESQUEMA DE LES AVANTGUARDIES

    1-INTRODUCCIÓ

    2-POESIA POSTSIMBOLISTA

    2.1-Carles Riba

    3-AVANTGUARDISME

    3.1-Context històric

    3.2- La línia Avantguardista Europea. Els -ismes

    3.3- L'avantguardisme literari català

    3.3.1-Relacions Avantguardisme-Noucentisme-Modernisme

    3.3.2-Etapes

    -Model Futurista

    -Model Surrealista

    4-LA NOVEL.LA: des de la dictadura de Primo de Rivera fins la Guerra Civil

    5-EL TEATRE: des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la Guerra Civil

    6-EVOLUCIÓ LITERARIA VALENCIANA: des de l'inici del segle fins la

    “Generació del 30”

    6.1-Ruptura amb la Renaixença. La “Generació de 1909”

    6.2- L'esforç de l'actualització literària . La “Generació de 1930”

    Apèndix: J. SALVAT-PAPASSEÏT : “El poema de la rosa als llavis”

    8