Naturalisme

Literatura española contemporánea del siglo XIX # Narrativa catalàna naturaliste. Narcís Oller i L'escanyapobres

  • Enviado por: Alexa
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

S. XIX , el Naturalisme

MOVIMENTS LITERÀRIS DEL S. XIX,

EL NATURALISME

Teoria del naturalisme

El naturalisme és un moviment literari iniciat a Frància durant la segona meitat del s. XIX. El naturalisme no és només un moviment literari, sinó que pretén ser una concepció de l'home i un mètode per estudiar el seu comportament.

El moviment naturalista es manifesta sobre tot en la novel·la, a la que pretén donar un valor científic i social.

El màxim representant del naturalisme a Europa va ser Émile Zola. Tres son les basses que Émile Zola pren com a teories filosòfiques i científiques alhora:

  • El materialisme. Es nega la part espiritual de l'home: les reaccions anomenades “anímiques” , tenen explicacions orgàniques. La psicologia la redueix doncs, a filosofia.

  • El determinisme. El comportament d l'home està marcat inexorablement ja sigui pel pes d l'herència biológica, ja sigui per circumstàncies socials, en que s'ha desenvolupat la seva vida.

  • El determinisme biològic: Sorgeix de les idees de Darwin sobre l'evolució. Pretén demostrar com els homes estan subjectes a una mena de lleis inexorables de la herència. Abunden el temes forts, les baixes passions.

  • El determinisme social: Sorgeix de la influència de la doctrina del positivisme de Comte. Sotmet a l'individu al determinisme de l'ambient que li rodeja. La temàtica, els ambients que abunden en aquest tipus de novel·la són ambients de bojos, alcohòlics, sicópates, individus que obeeixen sense saber els seus impulsos primaris... .

  • El mètode experimental. El novel·lista experimenta amb els seus personatges col·locant-los en determinades situacions per veure com reaccionen, i per explicar els seus actes i reaccions per influència de la seva natura i de les circumstàncies.

  • Això explica la temàtica dominant, els ambients i els tipus de novel·la naturalista, que fonamenta la veritat de la novel·la en la escrupulosa observació de la realitat, sense excluir-hi el elements més sòrdids i desagradables de la societat. Enfoca els aspectes negatius de la

    S. XIX, el naturalisme

    societat (pobresa, el alcoholisme, l'abús, la criminalitat, l'enfermetat...), per tal de corregir-los.

    Pel que fa a la tècnica i l'estil, es porten fins a les últimes conseqüències dels mètodes d'observació i documentació, ja propugnats pel realisme. Igualment, es fa més precisa la reproducció del llenguatge parlat.

    El propulsor del naturalisme a Catalunya va ser Narcís Oller.

    Narcís Oller

    Narcís Oller (1846- 1930). El primer gran novel·lista català de la Renaixença. És autor d'obres tan importants com La papallona, La febre d'or, la bogeria, pilar prim o L'escanyapobres entre d'altres.

    Narcís Oller es va establir uns principis bàsics pel tractament de les seves obres:

  • Va agafar com a model el Renaixement.

  • Es fonamentava en una estructura patriòtica catalana.

  • Tradició de la literatura catalana autòctona.

  • En les novel·les, es reflecteix la societat de l'època.

  • Es fixa en models estrangers (Flaubert, Daudet, Zola...)

  • Introdueix les lletres hispàniques.

  • Utilitza varis determinismes.

  • Li agrada el model de Pereda, Pardo Bazán, Zola, Clarín i Galdós.

  • Fa crítiques a la literatura anterior.

  • La ideologia, per a ell, va davant de l'estètica.

  • Tendència a una criticar allò que és irreflexiu, acadèmic i decorista.

  • No pren herència catalana perquè no hi ha.

  • Esta en desacord amb el naturalisme científic.

  • L'escanyapobres

    L'escanyapobres és una de les obre més importants de Narcís Oller i que reflecteix millor les teories de Narcís Oller:

    S. XIX, el naturalisme

    Esquema de l'obra:

    L'escanyapobres, es una novel·la que conté un gran realisme i on es veu reflectida la realitat quotidiana. L'obra ens presenta una síntesi històrica de l'impacte de la industrialització en el camp català.

    En l'obra, el narrador i els diàlegs estan alternats, això fa que la lectura es faci més amena.:

    El narrador, pel que fa al lèxic, utilitza un llenguatge que sent literari, es força planer, propis del vocabulari comú de l'època. Una llengua viva, sense caure en els vulgarismes.

    En quant a gramàtica, té un estil telegràfic, utilitza frases curtes, molt breus però amb molt de contingut. Fa servir molts adjectius però molt concisos i il·lustratius.

    Els diàlegs són moltísim més esquemàtics, més propers als diàlegs comuns. Fa servir frases fetes, un vocabulari més col·loquial i a vegades una mica vulgar. Cada personatge té una manera pròpia de parlar.

    El tema principal de l'obra és l'avarícia, la passió pels diners. Aquesta passió pels diners ve de que al principi, l' Oleguer (personatge principal), és un traginer pobríssim, i la Tuies (dóna d l'Oleguer), també era molt pobre i d'un origen molt humil. Aquesta passió pels diners crea una actitud de bogeria i de mesquinesa portada fins a l'absurd.

    Caracterització dels personatges

    La figura de l'avar es present en tota l'obra representada per l' Oleguer i la Tuies. El tema de l'avarícia i la figura de l'avar tenen una llarga tradició en la literatura universal.

    L'avarícia ja no és vista com un pecat, sinó com una funció econòmica en la societat.

    L'Oleguer: és la figura de l'avar egoista i degradador. Durant el temps que es a la Coma, s'humanitza, però ja és massa tard.

    Les descripcions ambientals

    Les dues descripcions més naturalistes de l'obra són el casament de l'Oleguer i la Tuies i l'últim capítol, de les instal·lacions de la missa.