Moviment obrer

Historia universal # Luddisme. Trade Unions. Socialisme

  • Enviado por: Karla
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

MOVIMENT OBRER

Que entenem per moviment obrer?

-accions q van dur a terme els obrers x a defernar-se d les agresions i abusos q van patir x part dels amos d les empreses i dls governs.

-Conjunt d'accions organitzades i reibindicacons de drets socials i polítics desenvolupats x la classe obrera en la societat capitalista.

Quines eren les condicions dels obrers? Q reibindicaven? Q volien aconseguir?

-Obrer era víctima d'explotació del patro:

-Jornades laborals molt llarges de 12- 18 hores diaries

-Salaris baixos (xq hi havia molta má d'obra), insuficients x cobrir les seves necesitats básiques.

-Manca d'scoles i d protecció x menors.

-Insalubritat de les fàbrikes i habitatges (molt mala higene, poc espai...) Tot plegat feia q les proletaris (nova classe social que va neixe a la Revolució industrial), viskesin en males condicions, i malalties..(tuberkulosi).

-No tenien seguretat en cas de malaltia, atur, jubilació (x edat o x accident), els propietaris no tenien cap obligació envers ells.

-Salari d dones i nens + baixos q dls homes adults encara q realitzaven mateixa feina.

-Els empresaris ma d'obra barata A beneficis q no repartien en els treballadors.

-Llei no permetia associació entre obrers en defensa dls seus interessos xq deisn q aktuaven contra la llibertat d cntractació i naven en contra d principis liberals.

-Mov. Obrer volia konseguir millores condicio d vida i d treball d la classe obrera.

Els primers passos associatius (1rs associacions obreres).

LUDDISME

Alguns obrers anglesos pensaven q els culpables d'akestes condicions infrahumanes era la makina. Revelió contra la mecanització (Luddisme) Ned Ludd 1r protagbonista de la 1ra destrucció dls telers mecànics (1811).

Llei 1812 condemna a mort als dstructors d makines.

Altres lluites obreres: - revoltes d'obrers del tèxtil (canuts) França 1831. - Matança Peterloo anglaterra 1819.

TRADE UNIONS

Proletaris eren molts i els burgesos no+ tenien molta riquesa, van arribar a la conclusió que unint-se podrien sortir de la misèria. Les lluites d'akets obrers tenien 2 objectius:

1.Aconseguir l'augment de salaris.

2.Dret de formar associacions x la defensa dels seus interessos.

1r tots els països prohibien l'associacionisme obrer xq el consideraven contrari als principis liberals i posava condicionants al desenvolupament de la producció industrial.

1824 Gran Bretanya aboleixen la legislació que prohibia l'associacionisme obrer. L'any seguent 1r associacions obreres anglaterra, les Trade Unions. 1r s'organitzaven x oficis i localitats (d forma semblant als antics gremis artesans).

Demanaven:

-Menys hores de feina

-Augment dels salaris.

Arma x aconseguir els seus objectius: Vaga. Fins al 1847 no es decreta a Anglaterra la reducció d jornada x nens (8-13) max 6hores i x dones max 10 hores.

CARTISME

1834 x Robert Owen i Fergus O'connor (Irlandes). Cartisme: mov. Obrer i dmocràtic. El seu ideari es recollia en la carta del poble.

Que es dmanava?

-Sofragi universal i vot secret. Reforma electoral x major representació als districtes + poblats.

-Renovació dl parlament i supresió del requisit de ser propietari x ser diputat.

-Pagament de dietes als diputats.

-Immunitat parlamentaria.

Amb aixo s volia akonseguir q la clase treballadora (sctor majoritari d la població anglesa) votació demogràtica portaria al parlament els representants dels obrers i aixó permetria l'aprovació d mesures de reforma social.

Corrents ideològics. Solucions - Respostes.

EL SOCIALISME

1830 Socialisme designa conjunt de doctrines q denunciaven l'abús del capitalisme liberal, proposaven substitució d propietat privada d mitjans d produccio i d intercanvis x la propietat col.lectiva i construcció societat homes lliures i =, sns amos ni propietaris.

Serà la ideologia + acceptada x la classe treballadora.

2 tipus socialisme.

1. SOCIALISME UTÒPIC (Engels) 1ª ½ s. XIX. Volen una societat sense explotadors ni explotats en la q regnarà la solidaritat entre tots els homes.

Pensadors d'aquesta teoria: Robert Owen, Charles Fourier, Claude Henri de Sant-Simon. Socialisme teòric i idealista no realista.

Pretenien creació de petites comunitats socialistes, pobles q organitzarien la producció en forma de cooperiatives. No pretenien destruir la propietat privada x socialitzar-la, sino x disminuir la des=tat q havia portat el capitalisme.

Cooperativisme: doctrina econòmica i social q preten resoldre el problema de la relació entre capital i treball mitjançant el desenvolupament de cooperatives, on cada membre participa dels beneficis o perdues de l'empresa, q pertany als associats.

Falansteris: petita comunitat autosuficient creada per Charles Fourier, q cada membre treballava en allò que li agradava. Era edifici voltat x 500 hectàries de camp i habitat x 1.600 persones, es dedicaven a l'agricultura i ramaderia.

2 .Socialisme Marxista o científic.

Ideolegs: Karl Marx, Federich Engels, les seves teories exposades en : el manifest comunista, el capital, 11 tesis sobre Feverbach.

Bases:

Materialisme històric: economia base evolució d l'història. La societat s'articula sobre les relacions de producció.

Lluita de classes: històricament homes aktuen en grup i el grup condiciona als individus. En la propietat privada apareixen calsses socials. Història es lluita entre opresos i oprimits, rics i pobres.

Dictadura del proletariat: Proletariat amb conkesta estat akonseguira dominar la superestruktura de la socitat. Utilitza makinaria represiva x desmontar l capitalisme i x establiment societat igualitaria.

Societat sense classes: Última etapa d la transf de la societat, kuan desapareix tot tipus tensió.

-Marx fa un analisis critic del capitalisme en la seva obra “el capital”, on exposa element clau d l'explotació capitalista, la plusvàlua, consisteix en l'apropiació x part del capitalista d'una part dels guanys que produeixen els obrers.

L'ANARQUISME

(Etimologicament significa sense govern).

Principals representatnts: Mikhail Bakunin, Pierre Joseph Poudhom i Kropotkin.

Proudhom ideoleg impulsor d l'anarkisme, deia que volia la desaparició del capital i lainstauració d la panca del poble (crèdit gratuit) com a camins x acabar amb les injusticies socials.Bakunin defensava llibertat individu dins la societat. X aconseguir-la creia necessaries la =tat economica, política i social. L'anarkisme corren d'amencipació social q volia:

  • La llibertat de la persona.

  • la dissolució dels estats i dels governs.

  • la no intervenció en política

  • la dissolució de les forces armades.

  • la desaparició de la propietat privada.

  • la desaparició de tot tipus d'esglesies

  • la transformació de les estructures socials cap a una societat lliure i solidaria x mitja de la revolució social.

EL CRISTIANISME SOCIAL. LA DOCTRINA SOCIAL DE L'ESGLÈSIA

Cristianisme social sorges com alternativa a socialisme marxista, preten convertir-se en mov obrer autònom i independent. Insp8irat en la doctrina social de l'esglèsia.

Rehibindicava A calitat de vida dels obrers. Papa Lleó XIII 1891 publica l'enciclica.(

) “Rerum Novarum” rebutjava el socialisme mateiralista i assenyalava l'injusticia en la distribució dels béns.

Doctrina social de l'esglecia sta fonamentada en els drets i deures dels patrons i obrers.

L'INTERNACIONALISME

LA I INTERNACIONAL --> A. I. T. ---> associació internacional de treballadors

Creada sept. 29/ 1864 a Londres. Impulsor: Karl Marx van asistir-hi tots els partits obrers (+ anarkistes amb Bakunin) 2 idees fonamentals:

-l'emancipació de la classe obrera no+ la conseguirán els obrers.

-No es pot restar indiferent a la conkesta del poder.

1870 apreix serie problems q anunciaven el dinal d'akesta internacional, el + imp va ser el de la comuna de paris

Vídeos relacionados