Mark Rothko

Arte contemporáneo del siglo XX. Pintura americana # Paper couché. Paper acuarella. Cartolina. Tela. Ceres. Tinta xina. Temperes. Composició

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

ANÀLISI DE L´OBRA DE MARK ROTHKO I

LA RECREACIÓ

RECREACIÓ D´UNA OBRA DE

MARK ROTHKO

PROCÉS PER ARRIBAR AL PRODUCTE FINAL

  • D´ON HA VINGUT LA “INSPIRACIÓ”?

  • En la única “inspiració” en la qual jo hi crec, és la de documentar-se per fer qualsevol tipus d´obra, mirar llibres d´art, visitar exposicions si es pot, experimentar moltíssim amb la tècnica escollida, anar fent proves, i disfrutar mentre es fa. D´aquesta manera crec jo que es pot arribar allà on es vulgui, perquè serà més fácil que tinguis idees i les puguis canviar, transformar i que tinguis coneixements suficients per crear alguna cosa. La “inspiració” no ve per art de magia, sense més.

    2. COM VAIG COMENÇAR?

    El primer pas esencial, des del meu punt de vista, per poder arribar a fer una recreació de l´obra de Rothko, va ser anar a veure l´exposició que hi havia de l´autor a la Fundació Miró.

    Es tractava d´anar a estudiar l´obra de Rothko, d´anar a observar sense presa cada una de les seves grans obres. Després d´haver-me empapat visualment de les obres i mirant-les amb detall, els seus colors, les seves formes, estava més preparada per començar a experimentar amb els colors.

    Vaig escollir treballar amb ceres, perquè hi ha un munt de games de colors molt bonics.

    Tenia diferents tipus de paper a casa i llavors vaig començar a fer proves amb les ceres, dibuixava espirals, o bé, formes rectangulars o quadrades, onades, tot convinant diferents colors, però fent les mateixes composicions. Després d´haver dibuixat amb les ceres hi pasava un pinzell amb tinta xina de color, de manera que els trosos de paper on hi havia la cera no xuclava la tinta xina i en canvi, els trosos lliures de cera quedava pintat de tinta xina. L´efecte visual és molt bonic, des del meu punt de vista, perquè dóna la sensació de que els colors respiren, i que hi ha profunditat.

    Vaig provar-ho amb diferents tipus de suport de paper com:

    Paper Couche: que és molt poc porós perquè és satinat i al pintar la cera rellisca molt i queda molt marcada, però la tinta xina no la xucla bé i es noten les pinzellades. Totes les proves les vaig fer amb tinta xina marró i queden molt fosques.

    Paper aquarel.la: aquest paper és molt rugós i xucla molt bé les técniques d´aigua, com l´aquarel.la com el seu nom indica. Al ser un paper rugós quan hi passes la cera queden espais que no es pinten i després al passar la tinta xina aquets espais s´omple de tinta i sembla com si la cera tingues forats per respirar. De totes maneres, al ser tant porós xucla molt la tinta i costa que el resultat, després de passar el pinzell, sigui homogeni. També canvia molt si ho fas amb un color de tinta o amb un altre. Per exemple, la tinta marró pinta tant que gairebé no es veu la cera. En canvi amb tinta xina blava, les ceres es veuen millor. Evidenment també depent de els colors de ceres que convinis amb la tinta xina.

    Cartolina: Potser la cartolina és un entremig entre el paper couché i el d´aquarel.la. La cartolina és porosa i xucla les tècniques d´aigua, però no tant com el paper d´aquarel.la. I és més satinada, però no com el paper couché. També va en funció d´on la compris, perquè hi ha llocs que la cartolina és més porosa que en altres, depenent del tipus de premsat que li fan.

    Aquests serà el suport definitiu perquè no surt molt car i puc fer moltes proves i experiments fins arribar a quelcom que m´agradi.

    Tela: Vaig fer una prova amb tela, però no em va agradar el resultat i la vaig llençar. La tela és rugosa i costa molt de pintar amb ceres i a més vaig escollir una convinació de colors molt lletja.

    Pel que fa referencia a les ceres:

    A part de provar amb diferents suports, és ovbi que el resultat de l´obra final també ve condicionat pel color de les ceres que s´utilitza. Així doncs, les diferents proves que he anat fent amb els diferents suports, també s´ha fet utilitzant diferents colors de ceres i fins i tot, diferents tipus de ceres.

    Les primeres proves fetes amb el paper couché i el d´aquarel.la, estan fetes amb ceres Manley, que són molt més toves, segurament degut a la seva composició que no tenen tant de guix. Això fa que alhora de pintar amb aquestes ceres sigui més fácil de que quedi el color impregnat al paper i més fàcil de difuminar. Aquestes ceres m´agraden molt perquè hi ha una gama de colors molt bonica i extensa, per això les he escollit com a tècnica definitiva.

    Les altres ceres utilitzades són de la marca Dacs, aquestes són ceres més dures i no es desfan amb tanta facilitat, llavors no s´omplen tan facilment les rugositats del suport emprat. No es difuminen tant. Aquestes ceres no m´agraden tant perquè no hi ha tanta gama de colors i no són tan toves.

    Les proves que vaig fer amb els diferents suports, estan fetes amb diferents colors, és a dir, que hi ha les mateixes composicions però amb diferents colors de ceres.

    Pel que fa referencia a la tinta xina:

    Després de pintar amb les ceres fent un dibuix, passava tinta xina per donar-hi el toque final. La tinta xina al ser una tècnica d´aigua, les ceres l´escup i llavors dóna la sensació que jo desitjava. És una sensació com de profunditat, ja que els trosos on la cera no havia pintat el suport, quedava tintat per la tinta xina.

    Les primeres proves estan fetes amb tinta xina marró, però queda molt fosc i tris.

    Després vaig fer proves amb tinta xina blava i verda i el resultat era més bonic.

    Pel que fa referencia a les temperes:

    Vaig fer un parell de proves amb pintura de tèmpera molt diluida amb aigua, amb color blau i verd, però el resultat a sobre la cera no és el mateix que el de la tinta xina. El suport xucla més l´aigua i tinta tant, que la cera queda massa amagada. Així doncs que veient el resultat final, aquesta tècnica queda descartada.

  • A QUÈ M´HAN AJUDAT ELS COLORS?

  • L´Objectiu d´aquesta recreació serà fer una composició que el llenguatge comunicador sigui el color. A través de les formes dibuixades el color ens transmetarà alguna sensació.

    Després de les diferents proves que he fet m´he adonat que:

    Les ceres amb colors clars, com el blanc i el groc, i amb tinta xina marró a sobre, destaquen molt, però sembla com si estiguessin més lluny. (llàmina nº11)

    El vermell també té molta força i destaca per damunt dels altres. El vermell és un color protagonista. Aquet color sembla que estigui més aprop. (llàmina nº11)

    Segons la composició, les ceres et transmeten una sensació o una altra. Per exemple, la llàmina nº 12, que és una composició de línies gruixudes fent onades de diferents colors, degut a la convinació de colors clars com el groc i el blanc, juntament amb el marró fosc, dóna la sensació de moviment.

    Els colors càlids com el taronja o el vermell amb tinta xina blava a sobre, destaquen molt, sobresurten, criden l´atenció.