Mar i cel; Àngel Guimerà

Literatura española contemporánea. Teatro catalán decimonónico. Drama histórico # Argument. Personatges

  • Enviado por: Nati Baza
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad
publicidad

1r APARTAT

Analisi d'un fragment del llibre Mar i cel concretament de les escenes 11,12,13,14 i 15 de l'acte I

1.Fes un resum de l'argument de l'obra i emmarca les escenes que t'han correspost analitzar en el context general.

El marc de l'obra es situa en un vaixell de corsaris argelins. En aquest vaixell hi ha els corsaris musulmans encapçalats per Saïd i uns cristians que tenen de presoners després de haver assaltat el vaixell en que viatjaven.

Saïd, que està ferit de l'assalt al vaixell cristià, demana que li portin a una presonera que es diu Blanca perquè li curi les ferides. Saïd, agraït per la cura que li ha fet Blanca i li dona alguns privilegis respecte els altres presoners. Amb el temps Saïd s'enamora de Blanca però no pot mostrar aquest amor públicament perquè seria mal vist per part dels seus subordinats.

En la tripulació del vaixell es troba Joanot, que és un corsari que era cristià i que està de part dels argelins. Joanot, influït per els presoners cristians, els allibera i es fan amb el vaixell quan ja estaven apunt d'arribar a Alger.

Moren tots els corsaris argelins excepte Saïd que estava amb Blanca. El pare de Blanca vol matar a Saïd però Blanca s'hi oposa, al final els dos enamorats es tiren al mar i moren plegats perquè era un amor impossible.

El fragment que he analitzat correspon al inici de l'obra i en ell se situa el marc de la obra. Comencem a conèixer els personatges que apareixeran.

-Àngel Guimerà: Teatre-

2. Caracteritza els personatges que apareixen en aquestes escenes.

Blanca

És la protagonista de l'obra juntament amb Saïd. És cristiana i està presonera en el vaixell. És la filla de Carles i es la cosina de Ferran. Quan van ser assaltats per el vaixell musulmà, a ella la portaven cap a un convent per fer-la monja. És una dona sensible i que és molt religiosa, això ho podem observar quan es posa a plorar per les paraules que diu Saïd i durant tota la obra està pensant de si el que fa és correcte segons la religió cristiana.

La seva família la volien casar amb el seu cosí Ferran, però no la pressionen en cap moment perquè es casi amb ell.

Saïd

És el capità del vaixell musulmà. Al principi de la obra es presenta com un home dur i que és respectat per part dels altres corsaris però a mida que va transcorrent la obra es va fent més sensible per causa del amor que sent per Blanca. Mostra una actitud agressiva respecte als presoners cristians i especialment per Carles, el pare de Blanca. Al final de la obra mor juntament amb Blanca. El seu pare era musulmà i la seva mare era cristiana.

Carles

És el pare de Blanca i el capità del vaixell cristià que va ser assaltat pels musulmans i sempre assumeix aquest paper mentre estan presoners. Sempre mostra una actitud de rebuig respecte al amor que senten Blanca i Saïd. Al final de la obra intenta matar a Saïd però per error fereix a Blanca i aquest és el fet per el qual es tiren al mar per morir junts.

-Àngel Guimerà : Teatre-

Ferran

És el cosí de Blanca. La seva família el volien fer casar amb Blanca. Al final de la obra es posa de part de la seva cosina i Saïd i els intenta ajudar oferin'ls-hi una barca perquè puguin escapar del vaixell i anar cap a Alger.

Joanot

És un cristià que està amb la tripulació del vaixell musulmà. Té un paper important en la obra pel fet de que és el que allibera als cristians i aquests pogueren fer-se amb el poder del vaixell. Sempre segueix les ordres que se li manen i Saïd per recompensar-lo el va nombrar com al segon més important del vaixell després del capità.

Hassen

És el home de confiança de Saïd i fa tot el que aquest li mana i el defensa sempre. Com ell mateix diu en la obra: “Me diuen lo seu gos: i ho só amb molta honra, que ell val més que tothom. Aquí es ma plaça: lo gos vora son amo”

Malek

Al principi de la obra és el segon més important de la tripulació però Saïd li treu aquest càrrec perquè veu que li pot treure la capitania. Sempre mostra una actitud crítica respecte al que fa el capità i al final de la obra és mort com tota la tripulació musulmana.

Osman i Mahomet

Són dos tripulants musulmans que tenen un paper secundari en la obra i que es posen de part de Malek en alguns moments.

-Àngel Guimerà: Teatre-

3.Analitza el llenguatge del fragment que t'ha correspost comentar

3.1 Paraules que he buscat el significat

Finàs - moriràs

Nostramo - tractament que els treballadors tenen respecte el propietari de les terres...

Aucell - ocell

Esperons - extrem de la prosa d'un vaixell

Felló -irat, enutjat

Vil - de molt baixa condició

taifa - nom donat als diversos estats que sorgien a Al-andalus com a conseqüencia de l'enfondrament i desmembrament del califat de Còrdova

mesells- leprós

moresc - pertanyent als moros

hurí - cadascuna de les dones bellisimes i sempre verges que, segons la creença musulmana, viuen al país de Mahoma com a companyes dels benaventurats.

3.2 Paraules del s.XIX

Do'm ! Donam

,Me criden ! Em criden

Ma espatlla ! La meva espalla

Los llençen ! Els llencen

Lo pare ! El pare

Mon cos ! El meu cos

Son mestre e son Déu ! El seu mestre i el seu Déu

Lo clot ! El clot

Ma vida ! La meva vida

Est home ! Aquest home

Los cristians ! Els cristians

Lo càrrec ! La feina

S'usa ! s'utilitza

Mon front ! El meu front

Lo teu ! El teu

Ma llengua ! La meva llengua

Lo port ! El port

Me plau ! m'agrada

Sa arrogància ! La seva arrogancia

En mon lloc ! Al meu lloc

3.3 Paraules Col.loquials

Vulgarismes:

Aqueix ! Aquest

Vina ! Vine

Est ! Aquest

Corrents ! De pressa

Castellanismes:

Daria ! Donaria

Mal ! Malament

Demés ! Altres

-Àngel Guimerà: Teatre-

2n APARTAT

Analisi d'una obra triada entre les altres dues.

1.Imaginat que ets periodista i t'han encomanat fer la resenya del llibre per a una revista. Es tracta que el presentis als possibles lectors, que el recomanis si t'ha agradat, que en donis les teves impresions.

A primera vista, la obra d'Àngel Guimerà, Terra Baixa. Es tracta d'una obra que té la missió de entretenir al públic i fer-los passar una bona estona. Però si ens hi fixem més detingudament, podem observar com Àngel Guimerà fa una crítica a la societat de la època, això ho fa, fent apareixent diversos personatges que representen diferents estaments socials.

En Sebastià representa a la persona de la classe alta i de que molta gent viu del treball que els hi dona. És respectat per tothom però al final és assassinat per part del Manelic, un humil pastor que representa a la classe social més pobre.

La Marta representa a una dona pobre que estava amb en Sebastià d'amagat perquè aquest pogués cobrar la herència del seu pare. La Marta no s'estima al Sebastià però està amb ell perquè era pobre i des de jove sempre els havia ajudat.

Uns altres personatges força representatius són la Pepa i l'Antònia que són unes grans xafarderes envers a la Marta i al seu voltant. Tot i això tenen respecte al Sebastià perquè ell és el que té el poder.

La classe eclesiàstica ve representada per la figura del ermità Tomàs que aconsella a en Sebastià perquè faigi casar a la Marta amb en Manelic.

Aquesta diferencia entre les classes socials és una de les característiques més significatives del gènere del drama rural. Ens ho presenta com un conflicte entre terres, la terra alta, que és una terra pura i sense maldat i la terra baixa, que és una terra on hi ha una societat que ho corromp tot.

Jo personalment recomano aquesta obra perquè és un bon entreteniment per a passar l'estona però sobretot per veure el conflicte de classes socials que hi havia en la època que es va escriure aquesta obra.

-Àngel Guimerà: Teatre-

3r APARTAT

Activitats a partir de les dues obres llegides

1. Què és un drama rural?Et semblen dos drames rurals , les dues peces llegides?justifica-ho.

A partir de la primera meitat del segle XIX va desenvolupar-se el drama durant el moviment romàntic; amb aquest gènere, els escriptors romàntics aconseguien expressar els seus sentiments d´ una manera clara i senzilla.. El desenvolupament d´ aquest gènere està influït pels canvis transformaren la societat, la qual es veia trencada per la pèrdua de valors tradicionals a causa de la modernització de les ciutats i el creixement de la burgesia.

Consistia en explicar una història, el conflicte principal de la qual acaba amb un desenllaç generalment tràgic. En un drama rural el que es planteja és el conflicte entre els personatges que viuen el camp i els que pertanyen a la classe popular

Terra baixa es pot considerar un drama rural per el motiu de la desaparició de la relació entre amos i masovers ( Manelic i l´ermità, Sebastià i Marta). En canvi, Mar i Cel al estar escrita en versos decasíl·labs és una tragèdia històrica ja que es situa al segle XVII.

-àngel Guimerà: Teatre-

2. Compara les dues obres

Tant Mar i cel com Terra baixa són dues obres molt importants d´ Àngel Guimerà. La primera destaca en l´etapa de màxima creació artística (1890-1900) després d´ haver triomfat amb Mar i cel (1879-1890).

Terra baixa conta un conflicte entre terres, l´ alta, que correspon el paradís, contra la baixa, on hi viu una societat que ho corromp tot. Aquest conflicte es materialitza amb la lluita de dos homes, en Manelic i en Sebastià, per la possessió de la Marta. Al final, però, a diferència de Mar i cel, els dos enamorats viuen junts a la terra alta, gràcies a que Manelic, la representació d´ un home simple i pur, es rebel·la contra en Sebastià, el poder i la tirania.

Mar i cel és la història d´ un amor impossible entre Blanca, una jove cristiana i Saïd, cap d´ un vaixell corsari que la té captiva juntament amb d´ altres cristians. . La seva unió només es podrà realitzar amb la mort, la unió del mar (Saïd) i el cel (Blanca) no es fa fins que arriben a l´ horitzó; per això acaba amb la mort de tots dos. Aquest amor és impossible perquè pertanyen a dos bàndols enemics, de cultures i religions oposades

Tant una com l´ altre tenen com a tema principal l´ amor, però vist de diferents expectatives, ja que una és escrita en ple moviment romàntic i l´ altre en transició cap al Realisme.

-Àngel Guimerà: Teatre-

ÍNDEX

1r Apartat....................................................................................................................................................................

2on Apartat...............................................................................................................................................................

3r Apartat.................................................................................................................................................................

2