Lengua catalana y cultura

Comunicación oral. Cultura popular. Ideología lingüística. Bilingüismo

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

1.1 Llengua i Cultura

Cultura: “manera d'entendre i lligar contextos”

Perquè hi hagi cultura ha d'haver territori

La millor manera de crear una ideologia és interpretarla història.

Cultura: “interpretar contextos”, els interpretem des del nostre punt de vista, la part interessada (cadascun tenim la nostra realitat) (contextos històrics i geogràfics).

La interpretació de contextos que fa cada persona crea la seva identitat.

Cultura i realitat

Hi han cultures dominades i cultures dominadores.

Existeixen unes cultures alternatives, que sorgeixen a part del domini.

Berger & Luckman - “La construcció social de la realitat” i “Modernismo, pluralismo y crisis de sentido”

En terminilogia de Berger & Luckman, parlem de “comunitat de vida”, de gent que viu en llocs determinats. Però també diuen que hi ha un altre tipus de comunitat, que són les “comunitats de sentit”.

La comunitat de vida: “necessitat d'organització política per viure”

Trets diferencials que se separen de la comunitat de vida i constitueixen la comunitat de sentit: la religió...

Trets que dónen sentit a la nostra vida:

Comunitats de sentit: “totes aquelles a les que m'apunto per ideologia i perquè dónen sentit a la meva exitència.

Comunitats de vida: no són estètiques sinó dinàmiques.

Cas: La religió que havia estat al territori català fa segles , i per tant, fóu comunitat de vida.. Actualment no ho és.. perquè només exerceixen la religió aquells que la trian com sentit de la seva vida, és, doncs, comunitat de sentit.

Cultura i consens social

Consens: acord (és per a les majories, no per a les minories)

El consens delata ideologies- punt de vista

El sentit comú propi, el construïm a partir d'uns paràmetres i condicions que ens envolten: “pertanyem a un món on hi ha un sentit comú establert”.

Berger

Segons dos sociòlegs molt importants

Luckman

“aquest sentit comú forma part d'una mateixa comunitat, però en el moment que pertanyem a una comunitat concreta, això del sentit comú es perd”.

1.2 Cultura popular catalana i mitjans de comunicació orals

Cultura dominant i cultura dominada

  • El parlar de les cultures

  • El context de les cultures dominants

  • Les cultures dominades

  • Formes culturals dominants i formes culturals alternatives

Cultura castellana - cultura catalana Conflicte lingüístic

Bilingüisme

· Quan una persona coneix dues llengües es pot comunicar amb més gent? Mentida.

Perquè les llengües no són només vehicles de comunicació.

· Plantejament- De què serveix conèixer dues llengües?

Dues llengües- dues cultures- enriquiment cultural: literatura, tradicions, maneres de fer.

Però no totes les llengües suposen cultura perquè estudíen llengües amb una funció instrumental, com vehicles de comunicació.

· Llengües estrictament instrumentals, que en el fons tenen una cultura però és el que menys ens interessa de'elles (l'anglès).

·Llengües de lleialtat activa: les aprenem per un sentiment de lleialtat activa.

Quan menys valor instrumental té una llengua, més precisa de lleialtat activa.

(Pot existir un grup però tenir la llengua morta... el sentiment tan fort del grup pot ajudar a recuperar la llengua).

Cultura de l'èlit i cultura popular

Perquè hi hagi literatura, tradicions.... caldrà algú que conreï aquests camps.

Costums/ tradicions de la cultura popular catalana:

· la sardana

· els castells

La cultura la creem nosaltres. Ens apropíem de costums amb els que ens sentim identificats.

La cultura té relació amb l'èlit. L'èlit permet l'expansió d'una cultura.

Com es forma un grup? Per mecanismes de cohesió, identificacions, discursos, llengües (elements de definició).

Mentre la cultura popular no ha tingut mitjans propis per ser considerada cultura... ha hagut de passar per uns filtres- exèrcits per les èlits.

Hi ha cultura d' èlit i cultura popular. Per accedir a la cultura d'èlit, tenint uns coneixements de la cultura popular, necessitem un ensinistrament.

Cultura de masses- afavoreix el desenvolupament de la cultura popular, amb ajuda de les tecnologies que estan a favor de les masses.

La cultura popular actualmente ja no ha de passar pels filtres de l'èlit perquè hi ha enregistrament- mostres- maneres d'emmagatzemar informació per després interpretar la realitat ( això no existia abans i la cultura popular es basava en la transmissió oral sense possibilitat d'enregistrament per això no es considerava, només ho arribava a ser quan les èlits la difundien..).

Organització social

Família: organització social que ha de donar seguretat, afecte, se'n fa càrreg econòmic..

“Tothom ha de viure en una família” consens social

Hi han models referencials que serveixen per determinar característiques culturals però no són necessàriament reals. Perquè la societat no segueix els models referencials.

Models revolucionaris models que trenquen les expectatives del model referencial.

Institucions que s'encarreguen de crear els “models estàndards/ referencials”:

La família: institució social que dota de sentit la nostra vida.

La empresa: provè de l'organització social capitalista en que es basa la nostra societat. Segueix una jerarquia. S'estableix com a productora de sentit: treballes o estàs a l'atur...

*Sociologia econòmica:

“Un nuevo mundo feliz” Ulrich Bech

“La era del acceso” Jeremy Rifkin

Explica que el món laboral està organitzat amb una mentalitat masculina: l'home treballa i la dona s'està a casa. Es produeix el problema social quan la dona va a treballar.

“Infonomia” Alfons Cornella

L'oci: consumir- cine/ esports/ TV/ Internet...

L'estat: institució social per excel.lència.

L'ensenyament: entitat que pretèn que la societat aprengui les mateixes coses.

Planteja: Què és el que s'ha de saber? I així estableix una cultura comuna per tothom i mantè el control.

1.3 La ideologia lingüística i la utilització del català

  • El llenguatge sexista

  • El llenguatge racista

  • 2. Manual del Periodisme Solidari: “No s'ha d'incloure el grup ètnic, el color de la pell, el país d'origen, la religió o la cultura si no és estrictament necessari per a la comprensió global de la notícia (`evita així confirmar els prejudicis).

    Els mitjans de comunicació confirmen aquests prejudicis i estereotips grups dels quals ens sentim superiors.

    Hi ha cosas innombrables tabú. Es busquen paraules noves/eufemismes.

    Al discurs“captatio benevolentia”, es pretèn interessar al públic.

    Per això s'utilitzen emocions “Patos”.

    Apareix un altre forma al text discursiu que pot donar lloc al racisme i és l'ús dels estereotips. L'estereotip és una forma d'existència, d'existència cultural, per a la cultura de masses. Es construeix una realitat en negatiu, no es té una mentalitat de nació mecanisme de reafirmació. Això crea diferència, desllligams.

    La cultura hegemònica americana produeix la crisi de la cultura europea de masses.

    ESTEREOTIPS VALENCIANS

    Fatxes, festeros, folklòrics, malfaeners, vastos, malparlats, infernals, calents

    ESTEREOTIPS AMERICANS

    Patriòtics, violents, ingenus, prepotents

    ESTEREOTIPS “CATALONYESOS”

    Treballadors, seriosos, garrepes, cules, tancats, separatistes, conservadors

    El llenguatge racista.

    Punt 1 del Manual del Periodisme Solidari:

    “ No s'ha d'incloure el grup ètnic, el color de la pell, el país d'origen, la religió o la cultura si no és estrictamente necessari per a la comprensió global de la notícia. La reflexió és el millor antídot per tal de no reproduir aquests esquemes”.

    Els mitjans de comunicació som o serem els constructors de la imatge sobre la immigració. És aquesta construcció la que nosaltres tenim, nosaltres pensem que els països d'on venen els immigrants són d'una certa manera per la visió que ens donen els mitjans de comunicació.

    Fa molts anys el racisme va ser biológic- l'origen (Hitler..nazisme). És un altre tipus de racisme que en una altra etapa se superarà.

    EUGENISME- teoria de mentalitat “higienista” (preocupació/ culte al cos que

    actualment s'ha reprès). A partir d'aquestes teories “higienistes” es va crear un

    sentiment/ idea de perfecció del cos humà- cànons de bellesa o perfecció d'estil

    de vida ( com el WASP).

    Teoria filosòfica que molts estats van assumir en el seu moment, que consistia en que tot aquell que era diferent al “model de raça perfecta” establert, era eliminat, perquè s'entenia que s'havia de pertànyer a la raça perfecta.

    Onafre Pares (1927) “L'illa del gran experiment”. Novel.la catalana que parla de com seria la societat del món i la societat catalana del 2000, aplicat al seu ideal basat en principis eugenistes i higienistes. (El va escriure quan l'Eugenisme estava en plena ebullició/ evolució).

    Tot aixó va arribar a significar al llarg del temps L'eugenisme passa d'ideologia cultural a idelogia política. El cas del nazisme; cap pensador de l'època no va saber preveure-ho.

    En aquella època l'eugenisme era legal en molts països però a partir del moment en que podies decidir qui és diferent o qui no, es produeix una “masacre”, és a dir, aquesta “pràctica legal” es descontrola. Hi han casos reals en què a l'actualitat hi han poblacions d'aparença homogènia- Suècia (en haver practicat l'eugenisme fins 1960).

    Ara estem en un nou racisme, estem en una 3ª etapa de racisme cultural. Signes de creença religiosa- que s'han transformat en una manifestació cultural... perquè per a nosaltres el desenvolupament ara és cultura.

    No hi han races- estudis biològics ho han demostrat. El racisme biològic ha entrat en crisi. L'existència és ideològica- els estudis es fan a favor, per l'interès de qui posseix la ciència. Per això no s'havia arribat a la conclusió de que no hi ha races, fins ara.

    Punt 1 del Manual del Periodisme Solidari:

    Es tracta d'un problema de denominació- apreciació com a diferents. No tenim cultura de multiculturalitat. Per tant, la nostra percepció és plasma quan expliquem o donem detalls sobre altres cultures. Nosaltres sempre estem pensant en termes de “barreres”- prejudicis, entenent la geografia i les llengües com a barreres. La solució seria el poliglotisme contra el racisme cultural.

    Punt 2 del Manual del Periodisme Solidari: “Cal evitar les generalitzacions, els maniqueismes i la simplificació de les informacions. Els residents estrangers no comunitaris són tan poc homogenis com els autòctons. La millor manera de fer-ho és consultar les persones interessades per sabercom desitgen ser anomenades, com a individus o com a col.lectius”.

    Punt 3 del Manual del Periodisme Solidari: “ No s'han de potenciar les informacions negatives ni les sensacionalistes. Cal evitar crear inútilment conflictes i desdramatitzar-los. S'ha de potenciar la recerca de notícies positives”.

    Punt 4 del Manual del Periodisme Solidari: “Equanimitat en les fonts d `informació. Cal contrastar les institucionals i s'han de potenciar les pròpies de les minories ètniques, i tenir especial cura en les informacions referides als països d'origen. Publicar les rectificacions com a elements habituals de qualitat de mitjans informatius”.

    Quan apareix el nom, sempre és el dels mateixos personatges

    Són anònims quan es tracta de grups ètnics, minories de la població..

    S'ha de potenciar la presència de les minories si són els protagonistes de la notícia.

    Punt 5 del Manual del Periodisme Solidari: “Responsabilització dels professionals. La importància de la ubicació física de la informació. L'efecte dominó. Utilització del material gràfic”.

    La imatge és llenguatge. Un plànol secuència és molt més fidel a la realitat que una sèrie de plànols editats. Però de cara a l'audiència és més pobre. Els plànols editats porten, sovint, a la manipulació i a la distorsió de la realitat.

    Si la finalitat és bona puc manipular les imatges per entretenir, fer més dinàmica la informació. Però si tinc una finalitat d'adoptar a la gent a la meva ideologia, estem parlant estrictament de manipulació (fotostalinisme; Lenin sense Trosky.. “Lo visto y lo no visto” Peter Burkhé, Editorial Alfaguara).

    Nosaltres si tenim una memòria gràfica determinada també creiem que la realitat té una imatge és d'una manera determinada. Si nosaltres veiem en determinats contextos les minories, ho associem d'una manera “lògica” amb el context (context policial - delinqüència). No és sol una imatge, si no una sèrie d'imatges que acaba construint una realitat. Per això cal potenciar les informacions en positiu (Punt 6 del Manual del Periodisme Solidari).

    Punt 6 del Manual del Periodisme Solidari: “Militància periodística: cap a una multinterculturalitat enriquidora per a tots. La potenciació de les informacions en positiu”.

    Els llibres d'estil.

    Exemples, llibre d'estil de TV de Catalunya: Els homes.... La humanitat/Les persones

    No s´ha d'utilitzar el masculí com a representant genèric. “Els homes i les dones” és una possibilitat però millor: la humanitat, les persones..

    1.4 Mars Attacks

    Es tracta d'una paròdia dels valors humans.

    Els extraterrestres són cruels davant la sorpresa dels americans que creuen que una societat més avançada no pot ser violenta “La crueltat”.

    Apareixen referents americans que coneixem i són interpretables per nosaltres perquè coneixem la cultura americana i la fem nostra “Crítica al capitalisme nord- americà” “Mitjans i polítiques americanes”.

    És una crítica a uns valors, estereotips, formes de vida no a les persones. És una crítica del Tim Burton (director de la pel.lícula) al cinema americà que sempre tracta d'estereotips i no parla d'un punt de vista personal. El cinema europeu sí que explica històries personals.

    La pel·lícula fa un homenatge a les pel·lícules de marcianas dels anys '60.

    Tenim una concepció de la realitat formada a partir de la visió d'ara que mostren els mitjans audiovisuals. Tenim la concepció a partir de la cultura audiovisual.

    Burton trenca amb la nostra realitat (ridiculitzant “Expediente X” per exemple).

    Els personatges representen institucions, que representen la seva crisi i la necessitat de canvis.

    També fa una crítica als ecologistes i els hippies.

    Es fa referència al “MIT” (Massachussets Institute of Technology) és el més important centre de recerca mundial.

    11