TEMA 6

LA NARRATIVA CONTEMPORÀNEA I “LA PLAÇA DEL DIAMANT” DE MERCÉ RODOREDA

CONTEXT

LA NARRATIVA

_L'obra narrativa sempre conta una història o fabulació.

_Consisteix en el relat d'uns fets de ficció orals viscuts per

uns personatges.

_L'argument de l'obra narrativa es la síntesi de la història i el tema és l'eix central que hi dona un sentit unitari. Cal destacar tots els motius, són unitats temàtiques mínimes.

_L'espai: pot aparèixer per una descripció o per referències geogràfiques, però sempre el relat s'ha d'ubicar.

novel.la urbana

novel.la rural

_Els personatges de vegada recorren un itinerari

_L'època: moment on es situa l'acció del relat

novel·la històrica

novel·la autobiogràfica

_L'ambientació: espai més època (àmbit social, cultural, objectes...)

frame

_Temps del relat:

Faula: succesió cronològica dels temps narrats tal com s'esdevindrien en la realitat

Trama: el relat tal com queda amb totes les manipulacions que l'autor ha fet:

anticipació

flash-back

trasbals de l'ordre temporal

_Personatges:

Històric

Inventat

Actant: el suport d'una sèrie de funcions

protagonista

antagonista

secundaris

col·lectius

simbòlics

Actors: personatges concrets en el paper d'un actant

_Caracteritzacions: nom, descripció física, descripció psicològica, actuació, llenguatge, opinions

_Punt de vista narratiu:

Narrador: veu que conta el relat des d'una perspectiva interna o externa

Destinatari: té una funció narrativa complementària de la del narrador; pot ser

intern o extern

Monòleg interior: pretén reproduir allò que és el pensament en brut d'un personatge, flux de la consciència

Discurs: quan el narrador al·ludeix expressions de parlaments concrets que no són sens, pot ser:

directe, indirecte, indirecte lliure.

_Els gèneres novel.lescs: El conte

Conte popular artístic: creació anònima que es tramet per tradició oral i pertany a la cultura popular

Conte literari: té un autor conegut al qual correspon la responsabilitat creativa de la seva invenció.

NARRATIVA CONTEMPORÀNIA

_Als anys posteriors a la guerra els narradors interrompen la

seva activitat.

Sols els exiliats publiquen: Rodoreda, Calders...

_Als anys 50 la situació comença a millorar amb la creació de premis literaris. El ressorgiment de la narrativa, la comunicació entre els autors i el coneixement d'ells al públic donaren prestigi polític a la literatura catalana.

_Als anys 60 es va produir la consolidació editorial amb la publicació d'obres en llengua pròpia.

Corrents temàtics:

Corrent intimista i d' introspecció psicològica

Corrent influenciada pel behaviorisme americà

_Eixamples d'açò tenim a:

Mercè Rodoreda:

Aloma

Plaça del Diamant

Mirall Trencat

Llorenç Villalonga: aristòcrata mallorquí.

Escriu en castellà i català, però a partir de “Bearn” utilitzà sols el català. A les seues novel·les reflecteix el món de l'aristocràcia insular que s'acaba.

Altres narradors destacats d'aquest període son: Calders, Perucho, Valor i Pedrolo.

Calders: “El primer arlequí” i “Unitats de Xoc”. Passà temps a Mèxic. “Cròniques de la veritat oculta” es premiat. Fantasia, imaginació i humor: esdeveniments absurds.

Perucho: fantasia, irracionalitat i poesia. “Llibre de cavalleries” i “Les històries naturals”. Humor, ironia i sàtira + pànic.

Valor: “Rondalles valencianes” recreació d'històries i contes popular. “L'ambició d'Aleix”. També es va dedicar a l'activitat lingüística.

Pedrolo: és l'autor més llegit durant la postguerra. Gran varietat de temes “Estrictament personal”. Treballa la introspecció psicològica, el simbolisme, les característiques de la novel·la psicològica

També ha escrit llibres de contes i teatre

La generació dels setanta:

_Expressen el seu inconformisme davant els valors de la societat burgesa influïts per la revolta hippy.

_Conten les seues peripècies personals, retraten la vida normal.

_Incorporen nous gèneres narratius: novel·la eròtica, ciencia-ficció.

_Apareixen marcats per la falta de tradició novel·lística a excepció del mestratge de Villalonga i Rodoreda

_Tenen la influència d'autors llatinoamericans i anglesos: Joyce, García Márquez i de l'underground americà.

Novel.listes:

Terenci Moix: homosexualitat, sadisme, obscenitat

Montserrat Roig: “L'hora violeta”. En les seues novel·les mostra les seues vivències i l'enfrontament amb la seua família burgesa.

Quim Monzó: “Uf, va dir ell”. Tirania, monotonia urbanitat són termes que li preocupen

Altres: Carme Riera, Porcel, Fuster...

_Els premis Octubre mostren la recuperació literària a València. Un dels autors que va rebre el premi Octubre va ser Lozano per “Crim de Germania”. Novel·la mosaic

2-OBRA DE RODOREDA

_L'obra de Mercè Rodoreda no pot ser explicada en un context històric i literari català, cal mirar-la també es d'una perspectiva europea.

Va coincidir amb els escriptors europeus de la postguerra, sobretot amb l'existencialisme

Les seues primeres obres responen a la novel·la psicològica, per tant, podem dir que l'autora representa a l'avantguarda generacional dels anys trenta.

A partir de l'exili la seua perspectiva literària canvia perquè vivia a l'àmbit cultural de la llengua francesa. Les seues obres es desenvolupaven al ritme de les seues obsessions personals i també de les preocupacions dels intel.lectuals de l'època.

Va sentir-se atreta pels corrents literaris moderns i pel behaviorista.

Es va mantindre amb contacte amb la cultura catalana, cal destacar l'influencia de Villalonga.

3-LA PLAÇA DEL DIAMANT

_Aquesta novel·la tingué de seguida una bona acollida per

part de la crítica catalana.

3.1- HISTÒRIA I ESTRUCTURA

_D'entrada, la novel·la conta amb un bon argument. Natàlia, la protagonista, ens conta una part ela seua història personal que s'inicià en l'època en que coneix el seu futur marit Quimet, en un ball de festa major a la plaça el Diamant de Barcelona.

Successivament i de forma lineal ens va contant el casament, la viduïtat i el segon matrimoni, al llarg d'un període de temps que transcorre des de poc abans de la proclamació de la segona república fins a la guerra civil i la postguerra

La seua aparent senzillesa externa amaga una estructura profunda més complexa, ja que els diversos capítols es poden agrupar en blocs o parts diferenciades. Segons Carme Arnau una forma de dividir l'obra “entre moltes altres que hi ha” seria diferenciant tres parts.

La primera: comença amb el canvi de nom del personatge principal per desig de Quimet passa de dir-se Natàlia a dir-se Colometa. Hi ha una pèrdua progressiva d'identitat que es reflecteix en la submissió de Natàlia a la voluntat del seu marit. Aquesta etapa estarà marcada pels “maldecaps petits”

La segona part es troba marcada pels “maldecaps grans”. En aquesta part la protagonista desperta la seua consciència al compàs d'uns esdeveniments socials i històrics.

En la tercera part, la de “la vida escapçada” la protagonista tracta de recuperar definitivament la seua identitat -deixa de ser Colometa i passa a ser altra vegada Natàlia- a més procura acceptar la vida present amb l'ajuda del record i del somni.

3.2- PERSONATGES

_La “Plaça del Diamant” li deu molt a la força i vitalitat psicològica dels personatges, especialment a les de la seua protagonista i narradora.

Com a protagonista, Natàlia és el personatge més ben caracteritzat de la novel·la i al mateix temps el més ric en matisos que fan possible diferents interpretacions i valoracions. Encara que a penes en tenim descripcions, i les úniques que hi ha fan referència a com la narradora es veu ella mateixa; i sempre en relació al seu caràcter més que no a l'aspecte físic

La resta dels personatges tenen molta menys força, a excepció de Quimet, i són retratats ràpidament -fins i tot de forma caricaturesca-

Alguns apareixen i actuen sense presentació prèvia i només interessa la seua relació amb la protagonista.

Quimet és l'únic personatge introduït per una descripció llarga de caràcter realista, es tracta d'una descripció detallada i amb una gran sensualitat, probablement per fer ressaltar la importància de Quimet des de el seu primer encontre amb Natàlia.

Un altre personatge important es Antoni. Ell estima a la persona amada basant-se en al relació home-dona d'amor pur: respecte.

Tampoc no hauríem d'oblidar el paper maternal de la senyora Enriqueta.

Antoni i Rita, els fills de Natàlia i Quimet, són considerats com una càrrega que recau en la dona, però amés d'açò tenen altres significats. Antoni es pareix més a Natàlia i Rita es pareix a Quimet, sobre tot en la forma que tracta a Vicenç. Amb això l'autora vol deixar constança que les dones també poden sotmetre als homes.

Un altre eixemple d'açò seria la relació de Mateu amb Griselda.

En conclusió; la riquesa significativa dels personatges resulta evident, encara que, molts siguen tractats de passada i amb un aparent desinterès descriptiu, per eixemple Pere, Julieta, Cintet... Així i tot es pot afirmar que no hi ha cap element que siga gratuït.

3.3- EL TEMPS I L'ESPAI

_Els referents temporals i espacials en l'obra són mínims

_El marc espacio-temporal és Barcelona des de poc abans de la proclamació de la República fins als primers anys de postguerra.

El temps està lligat íntimament a la vida del personatge i per tant no te regularitat, mentre en els primers capítols se'ns indica amb exactitud, a poc a poc, la cronologia es torna imprecisa i els anys comencen a passar amb rapidesa i amb pocs referents.

3.4- ELS SIMBOLS

_Són molts els que podríem assenyalar.

_ El símbol més important de la novel·la i el més significatiu són els coloms que en la primera part simbolitzen una vida amb el seu marit, criador de coloms, angoixant i frustrant, que significativament li canviarà el seu nom per el de Colometa .

Amb l'acte d'acabar amb els coloms la protagonista s'alliberarà d'aquesta vida frustrant.

En l'ultima part del llibre els coloms seran un element del record de la protagonista.

_Un altre símbol important és l'embut que representa la imatge d'una vida plena de dificultats cada vegada més intenses i abundants.

Altres símbols no tan significatius són: les flors i les nines que simbolitzen la infantesa i la joventut.

_L'aparador es transforma en un símbol de la bellesa.

_El caragol de mar representa un canvi important en la vida de la protagonista, simbolitza l'harmonia i la estabilitat.

_Les cintes simbolitzen el caràcter decoratiu de les dones.

_El quadre de llagostes representa el domini de l'home sobre la dona

_La fusta té referents bíblics (Quimet és fuster, com Sant Josep i Natàlia és comparada amb la Mare de Déu pel seu marit)

_Les balances representen l'equilibri que la protagonista busca durant tota la seua vida

_El ganivet és utilitzat com un símbol d'alliberament. Amb ell escriu el nom de Colometa a la paret de la seua antiga casa.

3.5- L'ESTIL

_L'estil es caracteritza principalment per la individualitat a la novel·la.

La llengua utilitzada és senzilla i popular sense perdre la poeticitat.

_Utilitza la tècnica narrativa de l'escriptura parlada. Aquesta tècnica pressuposa un destinatari encara que siga mut com en aquest cas. Natàlia conta la seua vida a algú encara que no sabem a qui lector hi nota la seua presència.

En l'ultima part de la novel·la destaca el predomini del monòleg interior.

L'autora en aquesta obra no reprodueix una parla concreta sinó que crea una llengua coherent amb la personalitat i amb la psicologia del personatge principal i ho fa utilitzant recursos estilístics que imiten la llengua popular sense caure mai en la necessita d'usar vulgarismes.

_Aquest to col.loquial s'aconsegueix per l'ús de les frases curtes, el predomini de les juxtaposicions, de les frases coordinales i de la repetició de la conjunció coordinada (polisíndeton). També repeteix molt el pronom relatiu que. Un altre recurs és l'aparició de determinades paraules amb molta freqüència.

En el lèxic l'escriptora utilitza sempre les paraules més conegudes i populars. També usa frases i expressions fetes amb les quals aconsegueix un llenguatge fresc i viu.

Finalment, les citacions en estil directe i en estil indirecte tenen el mateix objectiu: buscar un llenguatge àgil i semblant al que s'usa oralment. Però Mercè Rodoreda no renuncia tampoc a la poesia i per això apareixen metàfores i el recurs a l'al.lusió o a la elisió.

Un altre aspecte bàsic de la novel·la a banda del seu estil és el contrast que provoca l'ús de l'estil de la comèdia en una història que podem anomenar tràgica, però que deixa oberta la possibilitat de felicitat i d'esperança. Una felicitat que Mercè Rodoreda buscà sempre en la seua vida i que probablement només va aconseguir en la seua literatura.

LA PLAÇA DEL DIAMANT

MERCÈ RODOREDA

VIDA

_Mercè Rodoreda va nàixer a Barcelona a la mateixa casa del Barri de Sant Gervasi on viurà tota la seua infantesa. Fou filla única i centrà la atenció amorosa dels seus pares.

_La persona que més va influir en l'escriptura va ser el seu avi, a qui li deu una de les seues grans passions: l'amor a les flors. També li deu l'estima pel seu país i la seua llengua.

_No va tindre amics i la seu tendència a la soledat s'intensificà en l'adolescència i açò caracteritzarà a totes les seues heroïnes de ficció.

_La seua afició a la lectura la va fer autodidacta.

_Es va casar amb el seu oncle quan ella tenia 20 anys, aquest era major que ella. Aquest matrimoni fou un fracàs i aquesta vivència influirà definitivament en la vida i obra posterior de l'autora. El matrimoni i la maternitat immediata es convertirien prompte en una experiència traumàtica.

Començà a col.laborar en diaris i revistes publicant contes. La literatura es converteix en una alternativa que li facilitava l'evasió d'un món excessivament petit per als seus objectius.

Quan començaren a obrir-li les portes del món literari vingué la guerra i tingué d'anar-se'n de Barcelona.

Se'n van anar a París on s'enamorà d'Armand Obiols. Però la segona guerra mundial els obligà a fugir de nou. EN 1946 mentre vivia a Paris va ser premiada en “Els Jocs Florals”

A l'any 1954 es traslladen a Ginebra, començà així l'època de maduresa creativa de l'escriptora. L'any 57 guanyà el premi Víctor Català amb el llibre “Vint-i-dos contes”

_La plaça del Diamant publicada a l'any 62 representa la consagració definitiva de l'autora en la literatura catalana contemporània.

Va viure un exili molt especial: residia a Ginebra on escrivia les seues obres, però visitava Catalunya

Començà a rebre reconeixements i premis com el Premi Sant Jordi i el Premi Ramon Llull.

La mort d'Armando Obiols accentuà la seua soledat

En 1983 Mercè Rodoreda mor en una clínica de Girona, lluny de la seua família i al seu funeral van anar pocs escriptors.

OBRA

_La seua voluntat creadora naix de la necessitat de fugir d'una realitat que no li agrada per tal de forjar-se un món propi, un món que no abandona mai a pesar de les seues circumstàncies històriques tan adverses

_Les obres de Mercè Rodoreda les poden classificar en 4 etapes:

Anys d'aprenentatge: d'aquest període la seua novel·la més important i que fou guardonada amb el premi “Aloma” que es probablement la més autobiogràfica i es desenvolupa un dels seus temes més característics: el de les relacions amoroses en forma de triangle.

Les obres de maduresa: En aquesta etapa publica “Vint-i-dos contes” amb el que guanyà el premi Víctor Català. L'any 1962 publicà “La plaça del Diamant” i 1966 “El carrer de les Camèlies” any en el que també es va publicar una de les seues millors novel·les “Mirall Trencat”

A l'altra banda del mirall: L'any 1980 publicaren “Viatges i flors” i “Quanta, quanta guerra”. Segons Carme Arnau en aquestes obres es passa de l'etapa realista-mítica a la místca-simbòlica.

Obres pòstumes: L'any 1991 es publicà Isabel i Maria i en 1993 “El Torrent de les flors”. Aquestes obres pertanyen a èpoques anteriors encara sense determinar.