La Bogeria; Narcís Oller

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa (novela) catalana. Biografía y obra del autor # Els quadre de costums. Argument. Personatges. Naturalisme. Determinisme

  • Enviado por: Ninia Pekenia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad
publicidad

20/09/2005

Literatura Catalana

Introducció

La Bogeria de Narcís Oller

L'epopeia

Text narratiu de transmissió oral surt una línia evolutiva.

Les cròniques històriques es fan orals, però també hi trobem escrites, això ho entenem com historia o element èpic.

La historia es en prosa perfectament escrita i es un gènere que ens transmet la veritat en un període de temps.

No es a partir de l'epopeia sinó que també apareix el romanç (tradició oral o escrita)

Aquest segueix un procés que no fa tan evident a l'epopeia: element al·legòric i pretén ser didàctic. Les cròniques històriques també volien ser didàctiques.

Desprès arriba la novel·la la qual és versemblant, és a dir, el que explica no es veritat, però podria passar.

En realitat l'única diferencia que hi ha entre aquests dos generes es aquesta característica: la versemblança. (però tenen el mateix punt d'origen)

La novel·la té un lligam amb la realitat i es una creació catalana que s'inventa al S. XV.

La primera novel·la va ser Tirant Lo Blanc (1490 1º edició), però desprès, aquestes van sofrir una gran crisi així que no en fan de noves; fins al S. XIX que tornen a enganxar-nos amb les novel·les històriques.

S. XVI-XVII-XVIII és l'època en decadència, fins a finals del S. XIX que comença a sorgir d'altres.

Problemes lingüístics

En aquella època trobem problemes lingüístics ja que no sabien quina llengua utilitzar per escriure perquè no ni hi havia cap model.

Van pensar d'utilitzar la del S.XV, però al final no van optar per aquesta solució ja que la novel·la perdria la seva característica fonamental que és la versemblança, no tindria cap connexió amb la realitat.

Un altre grup volien que es fes amb la llengua del moment (S. XIX), per aquesta raó la llengua, en aquell instant, necessitava pràctica i una consolidació bàsica per poder dur a terme aquell llenguatge a la novel·la ja que ho requereix.

El segon problema d'aquesta tardança a fer novel·les eren les editorials del S. XIX ja que la llengua no té un gran reconeixement perquè la majoria de població era analfabeta. Editar llibres en català no és rendible per això no volen editar, no és un bon negoci.

I per tercer, no hi ha un públic lector; les classes populars eres catalanoparlant.

Com hi havia decadència la gent llegia lectures d'altres llengües, encara que fos un sector petit.

La literatura costumista

S. XIX comença haver unes novel·les històriques centrades en realitats molt llunyanes.

El que es consolida al S. XIX va ser la literatura costumista (literatura sobre els costums de la gent) que prové de la tradició del pobla la qual podem dir que poden ser de dues maneres: octoctona i tradició més culta.

Els personatges, necessàriament, havien de parlar català. Ja que representaven els costums catalans. (ja entre com a model lingüístic)

Els quadre de costums es una manifestació representativa d'aquest gènere, de totes formes no la podem relacionar amb una novel·la ja que no te cap conducte ni fil argumental (evolució narrativa) per poder seguir-la. Aquests quadres de costums es presenten per entregues a traves de periodistes o escriptors (diaris)

El segon tret d'aquest gènere es que n'hi ha moltes descripcions amb molts detalls de tal manera que ens podem fer una imatge perfectament.

El tercer tret és el narrador que intervé, també introdueix molts diàlegs.

Succedani de novel·la hi ha un element per diferenciar-los:

La novel·la té uns personatges irrepetibles en canvi els quadres de costums tendeix a una cerca simplificació i redueix la societat a uns individus.

Redueix la vida real a unes escenes amb molts detalls i amb uns tipus (personatges xD)

Els resultats fa veure la part humana (costums socials i populars), els espais (carrers, places d'una ciutat, es centra en determinats personatges...

La novel·la realista

La Restauració Borbònica (època feliç dels costums)

A finals de S. XX els barris es transformen i això fa que apareguin noves classes socials i també apareixen noves corrents literàries.

La novel·la realista ja s'assembla més a la novel·la del demà.

Es col·loca davant de la realitat i el novel·lista es nega a ver concessions sobre la bellesa i idealització.

A Catalunya la novel·la realista (realisme francès) apareix com una singularització dels seus personatges l' imaginació.

27/09/2005

Naturalisme

L'àmbit de la filosofia esta compres per les lleis naturals.

L'àmbit de la ciència treballa amb les lleis físiques i fenòmens naturals

Ara bé l'Escola Naturalista treballa amb la pintura (en primer lloc) i representa la realitat tal com és (realisme), força expressiva i art subjectiu.

El Naturalisme es una escola amb mètode experimental i accepta el Determinisme. predestinat element ambient, herència genètica (el que empeny al ser humà a realitzar coses.)

Les arrels del Naturalisme

Auguste Compte (francès) filosofia naturalista tracta el punt de coneixement.

Claude Bernard (francès) utilitzava el mètode experimental a la medicina i negava la psicologia.

La teoria d'evolució de les espècies Charles Darwin una mutació d'una espècie a una altre d'aquesta manera s'adapta al entorn i pot sobreviure en el medi.

(herència del medi condiciona l'evolució humana.

El Determinisme

Taire (francès) << L'home no és lliure sinó que la seva consciència està determinada per tot un seguit de factors: medi social, medi natural, herència biològica i la raça >>

Marx 1948 manifest comunista i lluites de classes

Emile Zoola pare de l'escola naturalista la novel·la ha de recollir el procés verbal del procés d'un experiment, recollir el procés de tal manera que s'anomena escriptor científic.

El Naturalisme és l'evolució del Realisme.

Una novel·la hi d'haver un observador de la realitat que reculli dades i faci un treball de camp. Desprès es formula una hipòtesis i per últim comprova si la hipòtesi es compleix.

Tot això ho fa impassible davant de la realitat i quant escriu ho ha de fer amb la mateixa impassibilitat.

No explica cap sentiment i per això hi ha una fredor narrativa que imposa el naturalisme ja que no vol cap cosa del romanticisme.

La funció de la novel·la es analitzar els temperaments humans, mirant la força de l'herència i l'ambient.

Fa un anàlisi rigorós i estudi científic.

El determinisme por conduir-nos al fatalisme.

Zoola afirma l'individu forma la societat, si canvia l'individu pot canvia la societat, es la causa, pot canviar la vida. La ciència dominant es la natura i introdueix canvis i pot canviar el destí.

Posar en evidència els temperaments de la societat, l'individu pot entrar en una ensenyant-se i reformar-la.

El narrador omniscient és una peça important en les novel·les naturalistes i reprodueix molts detalls (descripcions) del medi. També necessita un narrador extern absolutament neutre (observador). La novel·la vol adquirir una valor moral i científic hi contribueix a la claredat lògica tal com es presenten els fets.

Els llenguatge ha de ser adequat a ells mateixos i també l'ambient (ajustat a l'època); tot això és el que dóna aquests valors morals i científics.

El Naturalisme a Catalunya

Crítics literaris finals S. XIX Josep Yxark, Joan Sardà.

Josep Yxark 1891 ja va aplicar el mètode de l'ambient d'un quadre.

Joan Sarda 1882 -> 1r test naturalista a Catalunya.

Pertanyien a una línia moderada més propers a Balzars dels realistes, i per tant, estaven més lluny de Zoolar. Les tècniques de Zoolar li semblaven bé, però el rere fons, és a dir, el determinisme no ho veia clar.

Aquest individus s'havien format amb el romanticisme.

Yxark i Sardà representaven el naturalisme estètic i Zoolar el naturalisme científic.

Va justificar el naturalisme per als catalans amb la Teoria de la versemblança.

La Teoria de la versemblança es la següent:

  • Limitació: Posar límits a la realitat, observar la realitat i per mitjà de la imaginació és la que entra en joc per triar la realitat. La novel·la va més enllà, creació artística.

  • Versemblança: Por NO ser veritable, però possible, la temàtica ha de ser versemblant i també la estructura i l'estil. Tot ha de tenir la seva justificació.

  • Doble tractament dels personatges: 1r tractament: pel baix anàlisi psicològica del personatge. 2n tractament: per alt els personatge en la societat.

  • Amb els dos tractaments tenim un estudi complert. Una idea global. Yxark va rebutja l'anàlisi a persones amb problemes.

    Entrant a la vida de Oller i a la Bogeria

    Narcís Oller, un novel·lista, portarà a la pràctica a Catalunya la novel·la. A més a més és qui inicia la narracií Catalana Moderna.

    04/10/05

    Narcís Oller (1846-1930) (Alt Camp)

    Es va matricular a la Universitat de Barcelona i va estudiar dret.

    Barcelona de la Restauració ell es funcionari de la diputació.

    Lector apassionat, va llegir els clàssics (greco-llatins, literatura catalana i francesa...

    ...literatura neoclàssica del S. XVIII, literatura romàntica del S. XIX i les darreres novetats.

    Va començar a escriure i tenint en compte l'època va començar a escriure en castellà. Es va adonar que entre ell i la seva llengua hi havia un lligam que ningú podia substituir-ho.

    Va participar en els Jocs Florals (1877) van ser una autentica apoteosi ja que va arrasar i va guanyar els tres premis.

    En aquells any Jacint Berdaguer va arrasar amb el llibre `Atlántida' ja que va guanyar el premi especial dels jocs.

    L'influencia que va tenir Narcís Oller va ser dels seu cosí Josep Yxark.

    Va participar en la vida cultural del poble en la revista `Renaixença' (encara que en aquella època anava amb `s' Renaixensa)

    Va participar amb el grup de l'Avenç (una editorial)

    Es va dedicar també a la feina de traductor. Traduccions de Floubert, Domas, Tolstorit, Turguemf. (els dos últims són russos)

    No sabia rus, però ho feia en francès.

    Individu molt ben integrat RABC (Real Acadèmia ________ llengua.

    Va ser anomenat president d'uns Jocs Florals (1896)

    L'obra d'Oller

    12 volums

    - Contes

    - Quadres de costums

    - Teatre

    - Llibre de memòries (editat en el 1960)

    - Novel·les (6, 5+1) (Ordre cronològic):

    - Papallona (1882)

    - Escanya pobres (1884)

    - Vilaniu (1885)

    - Febre d'Or (dos volums) (1890-1892)

    - La Bogeria (1898)

    - Pilar Prim (1906)

    L'any 1879 Croquis natural (conte)

    Novel·la històrica mitjants S. XIX

    Novel·la realista quadres de costums allargats (mancats d'imaginació, amb molta repetició)

    Novel·la realista més o menys romàntiques.

    Producció novel·lista (com evoluciona)

    1a etapa etapa de aprenentatge ha fet els contes i un cop ha fet això comença a fer novel·la. L'obra mes significativa, la més famosa és: `La Papallona'.

    La Papallona: Un individu que va a molts llocs i conquista a una dóna (bleda xD) i un dia la deixa plantada i se'n va. Un dia el protagonista es troba amb una dama que va a portar menjar a una malalta i aquella malalta resulta ser la bleda que va conquistar.

    Traduïda al castellà, al francès i al rus novel·la naturalista que va rebre molt bones crítiques (tenia característiques del romanticisme)

    Les descripcions dels personatges i l'ambient supera al costumisme i s'aproxima al realisme.

    Implicacions ambs els seus personatges que corre el risc de sortir-se del real.

    Moralisme final idealització del personatge (100% romàntica)

    Havia tingut tant d'èxit que Zoola li fa el pròleg en la traducció francesa.

    Emile Zoola diu que te característiques del romanticisme, però no es d'estranyar perquè Oller ve d'aquella època.

    2a etapa consolidació

    (resta d'obres acabant en `La Bogeria'

    Obra que exemplifica millor i reuneix els requisits com a etapa de Narcís Oller.

    3a etapa modernisme

    Pilar Prim (1906) es la millor obra.

    1905 Víctor Català (solitud)

    1906 Ramon Casela (les multituds)

    Va adonar-se Oller que era un escriptor del passat i que ja havia acabat amb el modernisme i encara estava pensant com escriure. Així que va plegar i no va escriure més.

    La Bogeria

    Estructura

    El protagonista és absent (Daniel Serrallonga)

    Serrallonga apareix a la novel·la a partir de la informació que en dóna la resta de personatges.

    Per fer aquests personatges va utilitzar una construcció familiar naturalisme.

    3 capítols 1r part Serrallonga personatge singular, amb un caràcter exaltat, estrafolari. El narrador descriu al personatge físicament i psíquicament RETRAT reaccions més exaltades desencadenades per les bromes del Armengol capítol tercer hi ha informació d'en Daniel Serrallonga d'una manera indirecta a través de l'Adela (germana). Presentació de son germà bastant assenyat, tranquil i emprenedor. (Diàleg Adela- Narrador ell està de Diputat a Madrid)

    Una petita extravagància d'en Daniel seria la col·lecció de retrats del General Prim.

    3 capítols2a part alteració mental del personatge. Capítol 4 aspectes més extravagants d'en Daniel. Després de l'assassinat del General Prim Intenta descobrir la trama del Crim. Provoca un escàndol a Madrid, per això la premsa es burla d'ell (riota general) Capítol 5 testimoni fonamental seguidor de tendències deterministes component mèdic (Giberga) definir l'estat mental d'en Serrallonga com una malaltia hereditària. Capítol 6 tenim notícia del casament del protagonista. L'home `rareja'

    3 capítols3 part arriba al èxtasi de la seva malaltia. Capítol 7 entra en la vida del narrador. El plet el guanya Serallonga. Aquest plet que va fer les seves dues germanes contra ell per el testament de son pare. Al guanyar-lo, l'Armengol es converteix en el nou ídol d'en Daniel.

    Estat ànim bogeria crisi del protagonista atac de gelosia amb la seva dona capítol 8

    El punt àlgid cap a la bogeria es quant l'Armengol es troba al Serrallonga en un estat lamentable i ell es riu d'ell, provocant-lo.

    Ingressen a en Daniel al (irònicament anomenat) Paradís, centre psiquiàtric.

    Capítol 9 desenllaç han passat tres mesos des de aquella escena pel carrer Colom. Es tanca l'escena amb l'enterrament d'en Daniel, es veu una violenta imatge (germanes i dona d'en Daniel barallant-se al funeral.)

    Personatges

    Daniel Serrallonga protagonista empeny a reflexió, la trama.

    Narrador poques dadesconeixement per els pensaments i sentiments. Estudiant de dret. Es casa amb la Matildeta.

    Funció fer arribar l'historia i donar el seu punt de vista.

    Armengolarribar l'historiapunt de vista més reflexiu. Es sent culpable.

    Giberga Fill del metge d'en Daniel i del pare. Per això tenia informació sobre ell. Estudiant de medicina. És el personatge fatxenda que ho sap tot.

    Altres personatges germanes d'en Serrallonga (Adela i Carolina) no són tan transcendents.

    Destacar els elements de la novel·la en aquesta etapa última connecta amb la producció d'Oller (Vilaniu i Febre D'or)

    Ambientació espacial utilitza els dos escenaris de la seva producció (Vilaniu i Barcelona)

    Temps

    Marc temporal s'estén començament 1868-1883 no són moments qualsevol coincideix amb la novel·la Vilaniu - Febre D'Or. Al llarg d'aquest interval passa per la Revolució Industrial a Catalunya són les que apareixen a l'Escanya Pobre.

    Concorda amb la resta de les novel·les món narratiu global que ell es planteja temps intern 15 anys passa i recorre a l'el·lipsi (salts en el temps)

    1, 2, 3 capítols gener-estiu 1868

    4, 5, 6 capítols 1872

    7 (1878), 8 (1881-1883), 9 setembre 1883

    Com coincideix les novel·les hi ha personatges que retornen o s'esmenten en la Bogeria com la família Rodon.

    Parell elements recepció crítica tècnic molt atenta en la novel·la aquests elements fonamentals de la composicióprocediments indirectes element temàtic discussió naturalisme.

    Oller el que fa incloure són elements històrics per donar coherència temporal 1r cap. Referència obra de Lleó Fontova a Catalunya Manifestacions teatrals que van tenir molt d'èxit lector i director va ser el més consagrat. Gener 1868 s'esmenten Corts Constituents; 1869 referència assassinat General Prim a la Ciutadella 1872-76 guerres Carlines enderrocament

    1881-1883 creació grans fortunes i misèries.

    Ens ajuda a entendre el subtítol de la novel·la (novel·la de costums del nostra temps. Retrat evolutiu.

    Patró naturalista tot justificattot coherent

    Corts Constituents elements elements apareixen Contrafigura

    Ciutadella polítics crítics personatges de Narcís Oller

    Guerres Carlines política obres Oller

    Espanyola

    Certa Identificació

    Amb el personatge

    Aspecte tècnic novel·la remarcable punt indirecta aportació més original de l'època.

    Deixa de banda la omnisciència i surt beneficiada la versemblança.

    Optant per aquesta tècnica obtén el que pretén.

    Paradoxa elements subjectius entren en l'obra.

    Punt de vista testimoni (intern) narrador

    personatge Armengol

    L' informació en arriba per diferents canals la facilita mitjançant una carta En Giberga obté informació del Armengol.

    La carta li dóna Serrallonga al Armengol.

    Perspectiva temporal passen els anys la reconstrueix

    Ja és un noi madur per reordenar tota l' informació.

    Permet el sentiment de culpabilitat, però ell no ha tingut res a veure SENTIMENTALISME reflexió (triple punt de vista)

    Construcció Temàtica

    Hereu del romanticisme es va adaptar al naturalisme.

    La Bogeria és un patró del Naturalisme crea tema de debat BOGERIA (NOVETAT!)

    Dóna un enfocament comportament del Serrallonga s'enfronten les dues visions. Opinió narrador i d'altra banda del seu `antagonista', en Giberga (explicació científica, determinisme)

    Fuig de qüestions de moralitat.

    El narrador apel·la a les qüestions de moralitat. L'opinió del narrador té un doble interès l'hem d'entendre com un pensament o estat d'Oller (Contrafigura)

    L'oposició estudiant de medicina Giberga futur metge de Vilaniu.

    No ni ha cap possibilitat de desviar-lo a aquesta malaltia i per això té aquest desenllaç final.

    Ment racional justifica aquesta sentència mitjançant l'herència genètica (pare boig, mare histèrica (grillada), Carolina (geperuda i epilèptica) Adela)

    L'actitud del narrador i del mateix Armengol personatges diferents per la diferencia d'aquesta actitud antítesis del Giberga.

    Giberga és un gelós de la ciència, repel·lent, arriba a una certa reflexió quan intenta impugnar el testament del pare d'en Daniel.

    Antonomàsia representat cos social (Armengol) actitud del fenomen de la bogeria.

    Dimensió moral metge individu que no es igual que els altre ja és un personatge boig.

    Narrador testimoni sentiments és de mal preveure el procés de la malaltia mental.

    El determinisme mania que pateixen els estudiants de medicina. El narrador i el Armengol no saben que li passa al Serrallonga, però no accepten plenament el desenllaç.

    En Giberga això no ho toca discussió bogeria.

    En no veure's en cor de dir que no, però tampoc pot acceptar-la; hi ha un element la influència de la força del medi social justificada de culpa del narrador reflexió ell també ha desencadenat la bogeria d'en Serrallonga.

    Tenia aquella part romàntica manté certa esperança tenint en compte els individus + moralitat.

    El naturalisme és converteix en matèria literària.

    Llenguatge

    El seu llenguatge era el que podia ser ja que en aquella època no donava per molt.

    1r incorrecció material lingüístic

    2n Narcís Oller va ingressar en la literatura catalana als 30 anys així doncs ja era una persona gran.

    3r Gènere que va escollir (novel·la realista) mètode referèncial reproduir el llenguatge dels seus personatges. Afavorir usos lingüístics- Ell havia de buscar un model lingüístic evitant l'arcaisme ajustar el català del carrer perquè fos més realista- L'obra de Narcís Ollerestà ple de castellanismes i colonialismes (marcades amb cursiva perquè d'aquesta manera el lector sap que ho ha fet aposta.)

    PRIMERES ACTIVITATS

    Buscar idees principals de la pàgina 23 [En Daniel Serrallonga, més gran que nosaltres, devia...fins a la pàgina 24 ...descrit temps enrera l'Armengol.]

    • Descripció d'en Daniel Serrallonga mitjançant un sistema des de d'alt cap a baix ( de gradació)

    • Descriu físicament al personatge (manera de vestir, complements trets físics de la cara) mitjançant això podem saber coses sobre la seva personalitat.

    • Aquesta descripció es comentada pel narrador i l' Armengol.

    • El seguir d'adjectius ens fa veure que és una descripció.

    • Utilitza metàfores i comparacions per tenir un lèxic més ric i en fa que ens sorprengui.

    • El temps està congelat ja que és una descripció i no passa res més mentre ho fa.

    Comentari de text d'aquest tros: [- Té molt talent, molt! Ja ho veuran, quin paper farà a Madrid! No serà dels que es callen la mellor, no. Que és cas!...I aquí, aquí...(què es pensa?)...ja se'l temen!...Ui! No passaran, no, les coses que passaven en temps dels Galceran! Ara mateix, ja hi té, entre molta gent, més dita que en Rodon]

    Per començar em de dir que aquest fragment és un diàleg entre el narrador i una de les germanes d'en Daniel Serrallonga, l'Adela.

    Aquesta mostra una gran admiració per son germà i gràcies a ella tenim informació d'en Serrallonga encara que ell no hi sigui present.

    El mostren com una persona assenyada i emprenedora, també que en aquell moment està de Diputat a Madrid.

    L'Adela fa ús dels coloquialismes i Oller els marca en cursiva perquè el lector no hi quedi estranyat i sàpiga com parla normalment al carrer.

    L'espai on transcorre aquesta conversa és a casa d'en Daniel i de les seves germanes.

    I per acabar, el temps on ens situem en el relat és en l'estiu de 1868, on Oller, coincideix amb la creació de Vilaniu i Febre d'Or; això fa que apareguin o esmentin alguns personatges d'aquestes obres; com per exemple: Rodon.