Josafat; Prudenci Bertrana

Literatura española contemporánea del siglo XIX. Narrativa. Novela catalana modernista # Argument. Personatges. Espai i temps

  • Enviado por: Odin1986
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

“Josafat”

de

Prudenci

Bertrana

1. Intenta formular a partir de les oportunes consultes bibliogràfiques, les principals característiques del Modernisme i del Noucentisme. Quines semblances i diferències hi ha entre aquests dos moviments? Quins són els escriptors mes representatius de l'un i de l'altre?

-MODERNISME

a)actitud pasiva: la renúncia i evasió dels problemes estètics de la novel.la. Són novel.les que reprodueixen el model convencional del segle XIX. Autors com Enric de Fuentes, Carles de Fortuny, novel.listes amb relativa gran audiència que practiquen un gènere ja passat, la mera repetició del model ja existent.

b)actitud activa: per la presa de conciència de la necessitat de renovació, es qüestiona el model heretat de la novel.la realista. Són novel.les originals i el rebuig del gènere. Grup que creu que la novel.la com a gènere ja s'ha esgotat. Aquest és el grup que ens interessa. Aporten idees que s'ajusten amb els models europeus.

c)novel.les d'influència costumista: les anomenades “anti-novel.les”. Apuren fins el límit la permisivitat del gènere de la novel.la. Santiago Russinyol, L'auca del senyor Esteve. Aquest autor realitza una obra particular i difícilment classificable si consideren la novel.la com un gènere amb esdeveniments enllaçats de manera lògico-causal.

d)l'agonia romàntica, equivalent a la novel.la decadentista. Prudenci Bertrana Jossafat (1906), Miquel de Palol Camí de llum (1909), Alfons Maceras Edmond (1908) i L'adolescent (1909). Característiques de la novel.la decadentista francesa.

e) El ruralisme i la novel.la rural: l'anomenat naturalisme rural. Víctor Català i Raimon Casellas. Sintonitzen amb la tradició des de la Renaixença i amb l'origen social de molts autors: terratinents. Història situada al camp, però no són les costums el més important sinó l'aplicació d'aspectes naturalistes.

NOUCENTISME

a) El Noucentisme agafa un model molt concret i intentar imposar-ho com a norma, aquesta és la diferència amb el Modernisme. Açò fa que els autors modernistes emmudeixen.

B) Durant e Modernisme hi ha una important producció de literatura: creació de col.leccions de novel.les, etc. Al Noucentisme la novel.la estèticament exigent desapareix i això ha estat discutit fins ara. El cert és que des de la publicació en 1912 de La vida i mort de.... de Josep Pou i Pagés (última gran novel.la modernista) fins a 1925, el gènere de la novel.la passa per una crisi profunda que comporta la desaparició del primer pla de la vida literària.

c) El Noucentisme va ser incapaça de fornir un model alternatiu a l'esgotat i criticat model Realista/Naturalista. L'esforç més notable és degut a les propostes d'Eugeni d'Ors, sempre en els límits de les convencions del gènere.

2. Consideres que Josafat és una obra sacrilega i inmoral? Argumenta bé la teua opinió.

Jo pense que la resposta es afirmativa perque la relació entre el campaner i Fineta era una relació maligna basada en el sexe i en el dolor que cadascú sentia a la seva manera: ella disfrutava en el dolor que li produien les ferides dels seus encontres amorosos, i ell sufria també perque sentia que havia decepcionat al Deu i no havia complit l´ordre d´abstinència quell mateix s´havia posat.

Ell representa el bé i ella el mal perque ella línflueix a que fatja coses que ell sempre havia cregut que no es tenien que fer

3. Llig i contesta els seguents textos critics de Pere Farrés sobre Josafat:

a) L'autor parla de la soletat de Josafat ja que és passa molt de temps tancat dins de la seua cambra. Es una declaració correcta i acertada ja que ens descriu el perque de que Josafat esta allí i aleshores saber que Josafat s'esta empitjorant la vida cada volta més.

b) També es una aclaració acertada. L'autor anomena que la catedral de Girona es l'espai on transcorre l'historia i que contrasta amb l'erotisme que descriu Bertrana.

4. La novel.la consta de nou capítols. Podries agrupar-los en unitats superiors? Trobem a Josafat l'estructura arquetípica de plantejament, nus i desenllaç? En cas afirmatiu, de quants capitols consta cada part?

- La novel.la s'estructura en nou capitols,les unitats superiors és el primer capítol que ens fa una descripció i la resta es la novel.la. La estructura es la seguent: agrupats de tres en tres, que segueixen l'esquema clàssic de plantejament (els tres primers ), nus ( del quart al sisè) i desenllaç ( del setè al nové). Dins de cadascuna de les parts, trobem que els capítols centrals representen clímaxs que fan avançar l'obra: En el capítol central del primer bloc (cap II), ens trobem amb la visita de l'oncle que, en parlar de Pepona, desperta en Josafat instints adormits. El punt central del segon bloc (cap V) representa el punt eròtic culminant de la novel·la. En el capítol VIII (eix de la tercera part) es produeix l'assassinat de Fineta.

Hi ha també diversos elements que apareixen en més d'un capítol i ajuden a conformar la unitat de la novel·la. Aquests elements cobren un sentit més ple quan rellegim l'obra o bé quan hi reflexionem detingudament: premonicions, referències a l'enyor que Josafat sent pel seu poble, la presència d'elements recurrents (aigua, el flabiol, els esparvers, l'ull de Déu...).

Tot plegat contribueix a donar la sensació d'obra ben feta, on tot ocupa el seu lloc, on els elements han estat meditats i sospesats abans d'aparèixer

5. Cada personatge secundari ha de tenir una funció concreta. així, l'al.lusió al rerepublicà irreverent del primer capitol té la funció d'exemplaritzar l'agressivitat i la ira de Josafat. Mira de formular la funció dels altres.

- Fineta: té una funció expansiva perquè ens indica la posició social, l'ofici, els valors morals, també té una funció designativa perquè ens indica el sexe i la seua edat.

- Pepona: té una funció designativa perquè indica el sexe i l'edat; i una funció expansiva perquè ens indica la posició social.

- Els capellans: té una funció designativa perquè ens indica que és una esglèsia de capellans, és a dir, predomina el sexe masculí; té també una funció expansiva perquè el seu ofici és el d'orar, la seva posició social és el clero, i tenen uns valors morals ben marcats.

Una funció simbòlica perquè simbolitzen la religió, que és la calse social que està present en tota l'obra.

6. Quan de tems transcorre des del primer capitol fins al final de la novel.la? Hi ha salts cronológics? En quines estacions de l'any transcorre l'accio? Té algun sentit o es tot irrellevant?

- El llibre no es parla de cap data concreta per a poder saber en quina època succeixen els fets, però hi han rasgos i característiques que ens fan vore que és un text modernista, per tant parlaríem del segle XX.

Les relacions de Josafat i Fineta sols duren mitja primavera.

7. Josafat és plena d'elements simbòlics que enriqueixen el contingut de l'obra. Per exemple, l'escala del campanar, escenari de l'amor i la mort. O, entre altres, els esparvers, la campana Bramamorts,el flabiol , el campanar,... Fes-ne una relació més completa i mira d'interpretar els símbols.

- Josafat: els elements que més el caracteritzen sòn les campanes de l'esglèsia, el flabiol que toca a sovint, el campanari on viu i l'esquena doblegada.

- Fineta: el vestit negre amb plecs que es posava cada volta que anava a visitar a Josafat, i les joies i els anells.

- Pepona: el ramat i el gos d'atura que té en els somnis de Josafat. Es recordada com una pastora.

- Els capellans:els elements més sigificatius sòn les seues vestimentes, el bàcul com a signe de poder, i la mitra del bisbe.

- Si ens fixem en la presència de l'aigua en l'obra, arribarem a conclusions força interessants. Es tracta d'un símbol clarament cristià: l'aigua purifica els pecats de l'home. La novel·la s'inicia amb clares referències a l'aigua, a la pica baptismal i al quadre de Sant Joan Baptista. L'aigua és també, al final de l'obra, l'element que redimeix Josafat del pecat que ha comès. El campaner llença Fineta per una torrentera seguint un instint i l'aigua cau sobre el seu cos netejant el pecat de la dona. Aquest fet allibera Josafat de culpa i precipita el seu procés d'estupidització.

- Josafat ens és presentat com un home sense cap sensibilitat al llarg de tota la novel·la. Hi ha alguns moments, però, que s'entendreix i s'humanitza. Precisament són els moments en què apareix tocant el flabiol. Aquest instrument musical primitiu esdevé símbol del món natural, de la infantesa, de l'amor cast per Pepona... Estructuralment, el flabiol apareix només al principi i al final de l'obra (cap. I i cap IX) i això sembla prou significatiu si tenim en compte que l'obra es tanca amb un Josafat definitivament enfollit tocant el flabiol de cara a les seves muntanyes.
També hauríem de tenir en compte que aquest flabiol és associat en diverses ocasions al món pagà i Josafat és comparat al déu Pan i als faunes, que encisaven les nimfes amb el so dels seus flabiols

8. La novel.la és plena d'elements premonitoris, és a dir, d'episodis (de vegades simples frases) que anticipen alguna cosa que succeirà més endavant: l'oncle anuncia que Pepona anirà a veure Josafat, Fineta pressent la seua mort abans d'entrar al temple per última vegada, Josafat somia que és jutjat, etcètera. Mira de trobar més exemples de premonició i intenta explicar quina funció tenen.

  • L'autor utilitza per assolir els seus objectius un narrador dotat d'omnisciència absoluta. Un narrador en tercera persona que és controla tot el que passa en la novel·la: penetra en la ment dels personatges i els segueix fins als racons més secrets. Un narrador que utilitza el passat en els temps verbals. Això vol dir que ja sap d'antuvi el desenllaç de la història. L'ús del present en el primer capítol sembla indicar dubtes en la tècnica de l'autor.

Exemples:

Sembla que no podeu pensar en res de bo ací dintre. (cap.II)
Fineta, mentrestant, gaudí de tots els terrors i totes les esgarrifances: sentí l'abís que la xuclava [...] fosforències macàbriques aparegueren a baix el precipici, allí on la humitat consumia residus orgànics. (capVI)
Un profètic esglai, un ombrívol pressentiment la feien panteixar.(capVI)
tornà a acaronar-la el vent de la tarda, i ella tornà a mirar l'horitzó, com si prengués comiat d'aquella llum, d'aquella boniquesa. (capVII)
Jo he vingut amb les entranyes enceses per tu; mata'm, però morta i freda encara seguiré desitjant-te. (cap.VII)

9. L'obra és també plena d'accions repetides, paral.leles o contràries, que estableixen tot e lligams subtils al llarg de la novel.la, reforçant-ne l'organització estrucural. Per exemple: Josafat toca la flauta, Josafat somia, Josafat colpeja fineta, Josafat abraça Fineta... Mira de fer un esquema on reproduisques la xarxa d'aquestes accions repetides o antitètiques.

- Aquest fet intranquil·litzà els seus protectors; bo era que fes sortir del temple els galantejadors de devotes; bo era que, en les manifestacions religioses, allunyés els mofetes atrevits, solament amb el seu tètric esguard; bo era que obligués a descobrir-se els descarats [...]

10. Escriu un passatge eròtic imitant l'ús de l'adjectiu i d'altres recursos reòrics que fa servir Bertrana a la novel.la. Per exemple: curiositat voluptuosa, carn blanca i cobejosa, gorja flexible i excitant, prüiges satàniques, llavis sedents i lúbrics, actitud impúdica, aberracions delirats, furients carícies, abraçades immensament lascives...

- A Josafat li perseguien imatgens eròtiques, una curiositat deshonesta el martiritzava i somnis enervadors l´emmalaltien.

Quan Josafat va vorer Fineta de nou, li va dedicar mirades inquietes, rapides, que l´esgarrapaven tot despullant-la, rompent els seus botons.Fineta, contemplant la gran nau pensava que no tardaria en sentir dins d´aquelles tremebundes parets, l´abraçada violenta del gegant fanàtic, i pensant aixo es va ruboritzar.

Quan la jove va aconseguir que Josafat li perguera por i va conseguir que s´apropara molt a ella, anà triomfadora vers la caixa de l´escala, i amb el peu en el primer graó feu descriurer als seus costats un vaivé de ninfòmana

Aço va enfollir a Josafatque en el replà va atraparla.Una volta en el racó sorollaren amb els udols epilèptics i es revolcaren ambos cossos nussos.

Fineta en els seus encontres desitjava foscor, brutalitat, grapades de fera, dureses de granit, flaires de cova, va aconseguir tot un deliri d´amor antihumà , horrible.Ella l´instruïa, i l´iniciava a poc a poc a la perversió.

Aquestes orgies íntimes atuïen el campaner, li llebaven tota l´energia i el convertien en una joguina de Fineta, que de dia en dia li feia aprendreun nou refinament, el convidava a una nova aberració.Inclús li deia “ pega´m, Josafat”, i ell la pataletjava amb les seues manasses sense mirament .

11. Segueix Josafat, al llarg de la novel.la, alguna mena d'evolucio psicològica? Raona la teua resposta

- Josafat és dinàmic perquè està afectat per condicions espirituals i psicològiques.

Transformacions líriques: la bogeria, el trastorn per la marginació. Aquesta transformació dona lloc a una transformació dramàtica que es dona per la influència dels capellans, de Fineta i Pepona.

12. Llig els següents comentaris crítics sobre Josafat i mira de fer-ne una interpretació, en clau simbolica, de l'argument de la novel.la.

- Josafat:

Nom: Josafat és un nom bíblic,segons Joel és la vall on es celebrarà el judici final.

Descripció del carcter : és indirecta. Josafat es comparat amb els animals per la seua força i la seua forma de parlar i actuar. Josafat és impulsiu, violent, té un tic nerviòs, és tossut, té mal geni i un mirar tràgic i resignat.

Es debat entre la concupisciència i el fanatisme religiós, per la qual cosa es trastorna i acaba retornant a la seua infantesa.

Relació personatge/entorn: no té relació amb el exterior. La relació amb Fineta és d'amor-odi, de desig-rebuig. La relació amb els capellans és de sumissió, ja que els capellans es burlen d'ell però Josafat reconeix el gran poder dels capellans i no es revela. Les seues relacions estan caracteritzades per la insociabilitat i la marginalitat.

- Fineta:

Nom: el nom és Josefina. El significat de Josefina: membre de certes congregacions religioses, sota l'advocació de sant Josep, dedicades al servei dels malalts i dels hospitals.

Etopeia: es presenta d'una manera indirecta. És impulsiva, apasionada, activa, obsesiva i un poc masoca, luxuriosa. Pertany a la classe baixa.

Relació personatge/entorn: és un entorn marginal, es relaciona amb marginals. Amb el bordell té una relació de rebuig, d'aborriment. Amb Josafat té una relació d'atracció, entre ells es donen lluites de poder.

-Pepona:

Nom: també vol dir Josefina.

Etopeia: és indirecta. És una contrareitat de Fineta, és pasiva, inactiva, gens impulsiva ni obsesiva, seductora.

Relació personatge/entorn: és també una relació marginal, encara que Pepona accepta l'entorn del bordell i rebuja l'entorn de Josafat.

- Els capellans:

Nom: sòn anónomis, l'individu perd les seues identificacions en quant entra a formar part d'aquesta constitució. Representen els interesos d'una colectivitat, no és un interés individualitzat. Al no tindre nom remarquen l'importància del col.lectiu per damunt de l'individu.

Etopeia: sempre apareixen burlant-se de Josafat. Tenen una presentació directa per part de Fineta, on diu que no sòn gens respetuosos, que sòn uns falsos.

Relació personatge/entorn: no són personatges marginals, pertanyen a la classe social alta. Tenen una relació de poder, una relació social. Són el pol oposat a Josafat.

- Espai:

Hi ha funció simbòlica que representa la infantesa, felicitat i llibertat de Josafat.

13. Fes una valoració rigorosa i argumentada de l'obra. Quins aspectes trobes més interessants i positius? Quins et semblen mes negatius?

- Aquest llibre m'ha agradat bastant doncs era bastant fàcil de llegir tant a nivell de temàtica com de lèxic, exceptuant el final del llibre que és molt entravessat. Es tracta d'un llibre curt i en que l'acció es pot traslladar fàcilment al temps actual a pesar de que és de principis de segle.

Valoracions positives:

- És molt entretingut.

- Te un simbolisme excelent ja que es demostra facílment.

- Molt bona descripció dels personatges, ja que els descriu amb pels i senyals.

Valoracions negatives:

- Hi ha un vocabulari antiu cosa que dificulta la comprensibilitat de la novel.la.

- No te molt d'argument, ja que es pot contar la novel.la en no rés.

- Sempres és el mateix espai: La catedral de Girona.

14. Fes una relació de la bibliografia consultada.

- "Josafat" de prudenci Bertrana. Eitorial Butxaca 62

- " Valencià: Llengua i literatura". Editorial Anaya.

He buscat per adreçes d'internet :

- www.xtec.es

- http://dcvb.iecat.net/( diccionari català-valencià-balear)

-www.uoc.edu/lletra/index.html

Llibres relacionats amb l'obra o l'autor:

  • NAVARRO, J: "Introducció", dins BERTRANA, P.: Josafat, Ed. Barcanova, Barcelona 1990.

  • FULCARÀ, D.: Girona i el modernisme, Instituto de Estudios Gerundenses, Girona, 1976.

  • CASTELLANOS, J.: "La novel.a modernista", dins Història de la literatura catalana, vol VIII. Ed. Ariel. Barcelona, 1986.

  • SERRAHIMA, M.: "Prudenci Bertrana", dins Dotze mestres. Ed. Destino. Barcelona, 1972.

  • MARFANY, J.L: "Els greuges de Prudenci Bertrana", dins Aspectes del modernisme. Ed. Curial. Barcelona, 1979.

  • CORRIUS, M. (i altres): Josafat. Prudenci Bertrana, Seminari "El gust de la lectura" Generalitat de Catalunya (Servei Ensenyament de Català), Barcelona, 1998.

  • [Diversos]: "Prudenci Bertrana dins la novel.la contemporània", Serra d´Or, any X, núm 107, agost 1968. pp.49-50.

  • CARDONA, O., "El llenguatge de Prudenci Bertrana", Serra d´Or, any X, núm 107, agost 1968. pp.49-50.

  • FARRÉS, P., "Josafat de Prudenci Bertrana, Ed. Empúries, Les naus d´Empúries, 4, Barcelona 1985.

1