Jazz

Música contemporánea del siglo XX. Origen. Intérpretes. Caracterísiticas

  • Enviado por: Sisqo
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

Jazz
Els origens del jazz

  • Durant l'època de la esclavitud, del 1620 al 1865, la població africana que vivia a Amèrica es va convertir en un col·lectiu amb diferències respecte el grup africà d'origen.

  • Diversos factors van contribuir a aquesta transformació i la barreja de diferents tribus africanes, el pas de la llibertat a l'esclavitud, una nova llengua i el contacte amb els països colonitzadors.

  • A partir d'aquesta transformació, es van anar creant gèneres musicals nordamericans, que van donar origen al jazz. Es van desenvolupar al llarg del Mississipi, als Estats del Sud.

  • Els work songs tenien un ritme que s'adequava al tipus de feina. Els negres feien tanques agrícoles i de la construcció.

  • Els cants espirituals eren fruit de la cristianització dels africans, i mostren la manera en que el poble expressa la fe esperant aconseguir la llibertat.

  • El blues es caracteritza per un balenceig ritmic, i són una síntesi del sentiment d'un poble que pateix, estima la vida i ma es dóna per vençut. El gran cantant de blues B.B. King deia que “l'envoltava la música, i que només cantava coses del seu poble”

  • El blues va influir en molts corrents musicals com el rock and roll.

  • Utilitzaven instruments fets per ells, o bé objectes quotidians, ja que els instruments convencionals no eren a l'abast del esclaus.

  • Els work songs van desaparèixer amb l'abolició de l'esclavitud, peró els negres seguin utilitzant el blues i els cants espirituals, els quals van començar a utilitzar els instruments convencionals. Poc després van sorgir les primeres bandes formades per instruments de metall i de percussió: sorgia el jazz.

  • En els origens del jazz també va tenir molta importància el ragtime cap el any 1900. El ritme sincopat de la música negra, solia interpretar-se per piano.

  • Les lletres del blues parlen de la miséria de la població negra i la segregació de violéncia. Els blues urbans es centren en la vida hostil i en la soledad de l'éser humà.

  • 4

  • Es caracteritza pel moviment lent que consta de dotze compassos en temps 4.

  • A cada frase musical correspon una estrofa de tres versos.

    El jazz fins a la Segona Guerra Mundial

    1. El 1865, va acabar la Guerra de Secessió, i es va finalitzar l'esclavitud. La llibertat va obrir una nova etapa en la població negre, i es va iniciar el procés d'integració social.

    2. Els negres interpretaven cants espirituals, i blues, peró també van rebre influencies dels blancs. La primera banda de jazz es va crear a Nova Orleans, era l' “Original Dixieland Jazz Band”

    Característiques del jazz

    3. Amb el jazz la música afroamericana va passar de ser vocal a instrumental. Tres característiques: el ritme, el so instrumental, i la improvització.

    4. Les primeres orquestes disposaven de pocs elements, com el piano, la guitarra, el contrabaix, la bateria, la trompeta, el clarinet, el trombó i el saxo.

    5. A partir delos anys trenta, blancs i negres, ballaven al ritme del swing o del big bands de Benny Goodman i Duke Ellington. L'era del swing va culminar en la segona Guerra Mundial, on tots els americans es van unir davant un enemic comú. La vitalitat del jazz va mantenir l'esperit alt a les tropes.

    Grans intèrprets

    6. Louis Amstrong: gran tompetista i improvisador, el qual tenia una veu ronca inimtable i va col·laborar amb els millors solistes i orquestes. Va actuar en el cinema, i era una de les persones més populars en l'història del jazz.

    7. Billie Holiday: gran cantant, considerada com “la veu del jazz”. Va aportar una veu molt personal i un estil únic. Com a moltes grans figures del jazz va tenir una vida turbulenta i dramàtica, que es reflectia en les seves interpretacions.

    8. Fats Waller: pianista, cantant i compositor de temes populars. Era famos per la seva gran força mentre tocava el piano.

    Als baixos fons

    9. Tot i que eren lliures els negres no podien expressar-se de la manera que ho feien els blans. Totes les poblacions tenien algun barri per a gent negre on es va desenvolupar la cultura del jazz.

    10. Els músics tocaven en les baixos fondos de Nova Orleans , a Chicago i al Cotton Club de Nova York durant els anys 20.

    El jazz modern

  • Amb el final de la Segona Guerra Mundial, es va acabar la idea que tots els americans tenien els mateixos drets. Els herois de guerra tornaven a ser negres en una ciutat que no els donava cap mena d'oportunitat.

  • Després de l'era del swing, alguns joves van crear un nou estil musical anomenat be-bop, que no va agradar gairebé a ningú. Els intérprets reindicaven arrels africanes i eren grans improvisadors: Charlie Parker, Max Roach, Dizzie Gillespie, Miles Davies...

  • A partir dels anys 50 el jazz, Ravel i Stavinsky, van rebre influéncia de la música clàssica (cool jazz). El free jazz expressava tota la ràbia de la població negra i de les seves reivindicacions polítiques i socials.

  • A partir dels 70 es van desenvolupar molts corrents que reflectien la voluntat dels artistes d'experimentar noves tecnologies.Miles Davies va fer servir instruments amplificats, tipics del rock (jazz rock). El jazz es va obrir a altres generes com la música elctrònica.

  • Les fusions del jazz amb la música llatina, afrocubana, brasilera, índia i el flamenc han donat col·laboracions entre artistes de diversa formaciói cultura, però d'un mateix idioma: la música.

  • La lluita per els drets civils

  • Els anys 60 van ser una época de grans reivindicacions. Als E.U.A. el jazz es va fer ressó de la situació dràmatica que continuava vivint la població negra. L'any 1964 els negres enara no podien votar.

  • A les grans ciutats del Sud dels Estats Units la població negra demanava la igualtat dels drets civils i una integració social. Els negres van pendre consciéncia de les própies arrels africanes. És l'época de moviments pacifistes, de manifestacions, de assassinats...

  • Dos monstres del jazz

  • En el jazz cada música pot representar la seva personalitat i investigar noves sonoritats. El trompetista Miles Davis ha estat un dels experimentadors més grans de la història de jazz. Als anys 50 Miles tocava amb el saxofonista Charlie Parker, que anomenaven Bird. L'actor i director de cinema Clint Eastwood ha narrat la història de Parker a la pel·lícula Bird.

  • El jazz sempre ha tingut Grans seguidors a Europa. Enttre ell destaca Tete Montoliu, que ha tocat amb les máximes figures de la història del jazz.

  • Jazz