Jacint Verdaguer

Literatura española contemporánea del siglo XIX. Poesía épica y lírica de la Renaixença # Vida. Obres. Estil literari

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

Nom del Llibre: Antologia Poètica

Autor: Jacint Verdaguer

Data d'escriptura:

Data de publicació: 1999

Editorial: Hermes Clàssics Catalans

Context Històric- Literari

Jacint Verdaguer i Santaló va néixer el 17 de maig de 1845 a Folgueroles, un poble de la Plana de Vic. Jacint era fill d'una família modesta, però no inculta i ràpidament va descobrir l'interès per la tradició popular sobretot per part de la seva mare. Verdaguer va aprendre les primeres lletres a l'escola municipal, als 10 anys . El curs 1855-56 va començar els estudis al seminari de Vic i allí mateix també es va iniciar en els estudis literaris. El curs 1863-64 s'instal·là a Can Tona una masia entre Folgueroles i Vic. Ensenyava a llegir i escriure als infants de la casa, ajudava també en les feines del camp i anava i venia del seminari on ja destacava notablement el seu talent com a escriptor. L'any 1865 el jove escriptor tenia 20 anys i va obtenir 2 premis als Jocs Florals amb 2 engalantines: “Els Minyons d'en Veciana” i també A la Mort d'en Rafael de Casanova” amb aquestes dues obres va signar amb el pseudònim d'un Fadrí de muntanya. El 1865 va començar a compondre una epopeia “Colom”, un embrió del que seria “L'Atlàntida”. L'any 1867 Verdaguer i els seus amics decideixen fundar l'Esbart de Vic i el dia 19 va ser el dia de la fundació. Als Jocs Florals de 1868 va presentar “L'Espanya Naixent” una versió de “L'Atlàntida” que no li fou premiada.

L'any 1870 Verdaguer va ser ordenat sacerdot i va cantar la primera missa a l'ermita de Sant Jordi de Puigseslloses. Poc després se li va morí la mare, el 5 de setembre de 1871 va ser nomenat vicari d'un poblet del nord de la Plana de Vi, Vinyoles dOrís. A principi de l'any 1875 s'embarcà en el vaixell << Antonio López >>, que el va portar a Cadis a l'Havana i allí s'incorporarà al << Guipúscoa >> del qual fou capellà fins al darrer dels 9 viatges a Amèrica, va continuar treballant en “L'Atlàntida”. Ara si que li va ser premiada aquesta obra als Jocs Florals de 1877, a l'estiu d'aquest mateix any es va endinsà en la preparació d'un nou llibre religiós, iniciat a Vinyoles d'Orís “Idil·lis i cants Místics” 1879. A l'any següent Verdaguer triomfà amb “La llegenda a Montserrat” i al 1880 s'hi estrenà <<el Virolai>> que forma part de les cançons de Montserrat. Als jocs Florals d'aquell mateix any li premiaven el poema “ La Barretina”, amb que obtenia l mestratge en Gai Saber i poc després Càndid Candi hi posava música. “ Canigó” , és un poema èpic que ell el que volia és cantar uns orígens cristians i un paisatge de Catalunya més propi en el context que no pas com l'altre obra magistral “L'Atlàntida” . Al 1883 se li mort el seu fill i únic hereu, als jocs florals d'aquest any li premiaven una oda “A Barcelona”, amb què cantava el dinamisme de la ciutat comtal. El 1887 Verdaguer va iniciar un nou gènere periodístic en català, on hi va posar “Excursions i viatges” (1887) i el 1885 va publicar “Caritat” on aplegà una dotzena de balades i altres cançoneries. Al final de 1885 s'edità “Canigó: Llegenda Pirenaica dels temps i la Reconquista”, va sortir publicat l'any 1886. El 1887 J. Verdaguer va publicà “Lo somni de Sant Joan”, també “Llegenda del Sagrat Cor de Jesús” , un llibre místic ; l'any 1888 publicava “Pàtria” , un recull de diverses poesies patriòtiques i el 1889, “Una Col·lecció de Càntics Religiosos per al Poble “ i també “Dietari d'un Pelegrí a Terra Santa”. A principi dels anys 90 Verdaguer va publicar: “La Trilogia Jesús Infant”, “Natzaret”, “Betlem” el 1891, “La Fugida a Egipte” 1893. El 1885 Verdaguer havia estat nomenat capellà del convent de Santa Teresa del carrer de la Canuda. El 1890 Mossèn Cinto va traduí al castellà i també va divulgar: “ Exorcismos contra Satanás y los ángeles apóstatas, mandados publicar por nuestro padre Santíssimo Padre León XIII” el 1892.

Són de l'època de 1894 “Roser de tot l'any” i “Veus de Bon Pastor”. De l'any de 1895 al 1897 el nostre autor va fer uns petits articles i dos d'ells són els següents: “Un Sacerdot Calumniat (1895) i “La Opinión i el Diario del Comercio”. En els darrers anys Verdaguer va participar en molts actes culturals i va dirigir diverses revistes: “ L'Atlàntida” (1896-1900), “La Creu del Montseny (1899-1900) i “Lo Pensament Català” (1900-1902). Després també va publicar llibres com ara “Santa Eulària” (1899), “Aires del Montseny (1901) i “Flors de Maria” (1902).

L'Hivern de 1902 Verdaguer va emmalaltí de tuberculosis i el 17 de maig, el mateix dia del seu aniversari fou traslladat a Vil·la Joana, a Vallvidrera i va morí el dia 10 de juny, al cap de tres dies el dia 13 fou enterrat al cementiri de Montjuïc; després de la seva mort es van publicar diferents obres: “ Al cel ” (1903), “Corpus Christi” (1903), “Eucaristies” (1904), “Rondalles” (1905), “ Discursos” (1905), Colom. “ Tenerife” (1907), “Folklore” (1907), “ Los Jardins de Salomó i una versió del Càntic dels Càntics” (1907), els Pobres. “Els Sants” (1908), “Perles del << Llibre d'amic e Amat >>” (1908), “Amors d'en Jordi i na Guideta“ (1924), “Jovenívoles” (1925), “Barcelonines” (1925), “Què diuen els aucells?” (1933), “Escrits Inèdits” (1958), “Extens Epistolari” (1959-1993), “Brins d'Espígol” (1981), “La Pomerola” (1995) i “Poesies Juvenils Inèdites“ (1996) i molts més poemes que encara no s'han descobert.

La infantesa i joventut de Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer...

Comentari de la Poesia a la Verge

“A la Verge” és un poema que està dins de “Aires del Montseny” (1901), el va escriure Jacint Verdaguer que va viure en el moviment Literari de la Renaixença el segle XIX.

El poema està format per 84 versos estructurats en 21 quartetes de rima ABAB, versos decasíl·labs (art major), presentant alguns hemistiquis als versos 1, 5, 11, 19,38, 82, 84 de (6+4). En els versos 12 i 33 l'hemistiqui és de (5+5), i en les versos 62 i 83 és de (4+6). La rima que presenta el poema és consonant entre els versos senars i els versos parells de cada quarteta, sent diferent a cada quarteta excepte en els versos 17, 19, 29, 31, 49, 51, 77 i 79 que repeteixen la rima en - ia i els versos 30, 32, 50, 52, 74 i 76 que la rima que tenen és -ors.

El tema de que parla aquest primer poema és la devoció a la Verge Maria.

Les parts en que trobem aquesta poesia són amb quatre parts, la primera ens explica com era la seva escola i com anava vestit el seu mestre, en la segona part Jacint és dirigeix a la Verge, en la tercera part el poeta ens fa una descripció del seu ram i en la darrera part se'ns torna a dirigir a la Verge. Les figures retòriques que trobem són...

En Jacint Verdaguer era un gran poeta del segle XIX nascut a Folgueroles un poble a prop de la plana de Vic, va escriure moltes poesies i des de ben jovenet es va atrevir a fer una epopeia. Aquest poema que hem fet el comentari és un dels primers que va redactar quan estava a l'escola i també ens descriu com era el seu professor. Verdaguer va guanyar molts Jocs Florals i amb l'obra que va culminar el seu esperit d'escriptor va ser amb Atlántida premiada l'any 1887 que és un gran poema èpic de 2637 versos, aquests versos són Alexandrins, és a dir, de 12 síl·labes i el tema que tracta és de la mitologia.

Per la seva edat Verdaguer va ser el millor poeta del segle XIX ja que des de ben petit escrivia gran poemes com per exemple Canigó o quan ja era adult cal destacar el Virolai que posteriorment és va posar-hi música i és canta molt en el monestir de Montserrat.

La lírica profana

En la primera època de Verdaguer en les seves poesies abunda molt la temàtica amorosa, hi predomina perquè és el seu gènere Literari preferit. La obra més significativa d'aquesta època de Jacint Verdaguer és Jovenívoles (1925), un conjunt de poesies inspirades en el cançoner popular, que conté 33 poesies compostes entre els anys 1863 i 1865; són romanços d'un caràcter narratiu en tercera persona. També cal destacar la poesia Amors d'en Jordi i na Guideta que Mn.Cinto el va escriure el 1864 i mai el va publicar perquè aquest poesia tenia un caràcter massa amorós. En aquest període no es fa difícil trobar escenes d'enamoraments, narrats en tercera persona, com per exemple << Lampègia >> (dins del Canigó).

Comentari de la poesia: Los Camillaries

“Los Camillaries” és un poema escrit per Jacint Verdaguer un poeta que va viure en el moviment Literari de la Renaixença en el segle XIX., el poema està datat el 1925 i pertany a Jovenívoles.

És un poema format per 104 versos estructurats en ....

De Vinyoles d'Orís a L'Atlántida

Verdaguer de ben jove, ja s'havia imposat la tasca de compondre una epopeia. El poeta de Folgueroles va conseguir l'èxit amb L'Atlántida que el van premiar l'any 1877 en els Jocs Florals. Es tracte d'un poeta èpic de 2637 versos la majoria Alexandrins, està estructurat en deu cants de temàtica mitològica que narraren l'enfonsament de l'antic continent de l'Atlántida. Va ser traduïda a diferents llengües, era més aviat un cant a la glòria i el destí de l'Espanya imperial, no acomplia del tot els objectius nacionals i estava molt mancada de catalanitat. El segon poema més significatiu d'aquesta època va ser “ Canigó”(1886), que narra els orígens de Catalunya com a nació, aquest poema consta de dotze cants i un epíleg amb gran varietat mètrica i estrofisme; Verdaguer en aquesta poesia situa l'acció pels volts de l'any 1000. Canigó és l'epopeia nacional de Catalunya i alhora l'obra literària més perfecta que mai s'hagi escrit.

Comentari de la poesia : L'Emigrant

L'emigrant és un poema datat 1888, escrit per Jacint Verdaguer un escriptor del segle XIX que va viure el moviment literari de la Renaixença.

Aquest poema consta de 28 versos i estructurats en octaves ....

Comentari de la poesia: Atlántida

L'Atlántida és un poema que fou escrit per Jacint Verdaguer un Renaixentista del segle XIX i va ser premiat en els Jocs Florals de 1877.

És un poema format per 48 versos estructurats....

Un Poeta al servei de l'Església

Verdaguer en aquest període de la seva vida és dóna a conèixer el gènere èpic, com a poeta líric escriu una obra inspirada en el càntic del càntics de cèlebre escriptor Ramon Llull. En aquesta època és nota molt dos períodes que va passar l'autor, són els següents: el primer una etapa de joventut abans de l'estada a Gleva, escriu un lirisme juganer i serè. La segona etapa és la de maduresa. A partir de l'estada a Gleva l'any 1893 la lírica religiosa de Verdaguer és bàsicament autobiogràfica com per exemple podem destacar Sant Francesc 1895 que són versos carregats d'un profund sentit humà i cristià. Verdaguer va fer diverses composicions himnes, goigs que van arribar a la gent del poble.

Comentari de la Poesia: El Virolai

El Virolai és un poema de Jacint Verdaguer datat el 1880 i pertany a Cançons del Montseny. Verdaguer va pertànyer al moviment Literari de la Renaixença el segle XIX.

Aquest poema està format per 36 versos dividits en 9 quartetes

Poeta de Catalunya i Pàtria

6