Irrupció de l'Islam

Historia universal # Religió Islàmica. Islamització. Musulmans a la Peninsula Iberica

  • Enviado por: Same
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

LA IRRUPCIÓ DE L'ISLAM.

ISLAM

És una religió monoteista sorgida a la península Aràbiga (S.VII) que s'expandeix per Golf Pèrsic, Nord d'Àfrica, Turquia actual i la Península Ibèrica. Predicada i fundada per Mahoma (570 - 632).

Actualment: més de 900 milions de persones a molts països del mon.

L'Aràbia preislàmica.

Península Aràbiga:

  • gran desert de relleu irregular.

  • Envoltat en bona part de mar.

  • No té cursos d'aigua regulars.

  • Pluges pràcticament inexistents. (Iemen hi plou de tant en tant).

Durant el S VI:

  • La major part estava poblada per tribus nòmades (cabiles)

  • Dedicades al comerç i al pasturatge.

  • Vivien en tendes de pell de camell

  • Governats per un xeic, càrrec dirigent no hereditari.

  • Eren anomenats beduïns: gent del desert.

Localització:

  • Nord: petits estats de gasànides i dels lakhmides que limitaven amb els grans imperis de Bizanci i Pèrcia.

  • Sud: Iemen, amb restes d'una antiga cultura, dels himyarites.

  • Existien ciutats independent als oasis que es trobaven dins les rutes comercials de les caravanes d'aquella època Ex: Iatrib, Taif i la Meca.

No vivien aïllades.

Amb els comerç mantenien relacions amb els imperis bizantí i persa.

A les seves ciutats hi vivien i hi treballaven comunitats de cristians i jueus.

Religió (S VI):

  • eren politeistes, creien en diverses divinitats.

  • A la ciutat de la Meca: hi anaven en pelegrinatge el que vivien a la vora per venerar una pedra negra: Kaaba i altres ídols que representaven diverses divinitats.

Mahoma.

  • Fundador de la religió Islàmica.

  • La seva vida es divideix en dues parts: abans i desprès del 610, any de la seva experiència religiosa.

Del naixement de Mahoma a la seva primera experiència religiosa.

  • sempre havia tingut inquietuds religioses., per buscar la veritat i les normes de conducta moral.

  • Mica en mica va abandonant les pràctiques politeistes.

  • 610: priméra experiència religiosa: explicat com un conta, va dir que havia tingut una revelació de Déu (Al·là) a traves del Arcàngel Gabriel, que li havia explicat la creació del món, què està bé i què està malament i què hi ha després de la mort.

La predicació.

  • Comença a predicar la seva experiència, una nova religió anomenada Islam. (submissió a la voluntat de deu)

  • Denunciava els abusos del rics

  • Exigia en nom de deu que es tinguessin en conte els desfavorits(dones viudes pobres, orfes..)

  • Guanya seguidors ràpidament entre els pobres.

  • Els clans poderosos de la Meca li fan la vida impossible.

  • 622: Mahoma i alguns seguidors fugen de la Meca i es refugien a Iatrib. Fugida = hègira. A partir d'aquí, els islàmics conten els anys.

  • Aviat es el líder religiós i polític de Iatrib. Provoca tensions amb la Meca.

  • Esclata una guerra oberta entre les dues ciutats.

  • L'any 630 Mahoma entre vencedor a la ciutat de la Meca. Iatrib passa a dir-se Medina: ciutat del profeta.

  • Mort al cap de dos anys sent el cap indiscutible de tota la zona occidental de la península Aràbiga.

  • Les tribus beduïnes estaven unificades: parlaven en àrab

Practicaven la religió islàmica.

La religió Islàmica.

Fonts bàsiques:

  • Els seus deixebles van recollir les predicacions en l'Alcorà ( recitació): gran bellesa literària, 114 capítols dividits en versets numerats.

  • També té un llibre sagrat: La Sunna (tradició): recull de dites i conductes de Mahoma.

Creences bàsiques:

  • Monoteisme radical: només hi ha un deu. Al·là.

  • És la font de tot el què existeix.

  • Mahoma n'és el darrer enviat.

  • Existeix una vida després de la mort

  • Existeix un judici final.

  • Segons el comportament aniran al paradis o a l'infern.

Obligacions fonamentals, les cinc columnes:

  • fe monoteista : xahala.

  • Pregaria recitada cinc vegades al dia direcció a la Meca.

  • Dejuni durant el ramadà. (més de commemoració de la revelació a Mahoma.)

  • La pràctica de l'almoina.

  • Pelegrinatge a al Meca, si es pot, al menys un cop a la vida.

Algunes normes morals:

  • Permet la poligàmia.

  • Permet el divorci.

  • Permet l'esclavatge.

  • Prohibeix els jocs d'atzar

  • Prohibeix el consum de porc.

  • Prohibeix el consum de begudes alcohòliques.

L'expanció de l'islam.

A la mort de Mahoma l'islam es va expandir ràpidament.

Els fets.

  • Els califes: dirigents successors de Mahoma, capitanegen els exercits mahometans per conquerir nous territoris i fer nous adeptes. Tenen poder polític i religios.

  • En cent anys va créixer molt.

  • Com que la Meca i Medina van quedar descentrades, l'any 661 el califes es van instal·lar a Damasc.

  • Un segle més tard (762) una altre dinastia va adoptar com a capital la ciutat de Bagdad.

Les causes de l'expansió islàmica.

  • L'impuls de la nova religió: va unificar Aràbia

Era molt senzilla i atraient.

M. havia dit que calia combatre els infidels.

M. prometia el paradís als creients m.combat.

  • Força militar del beduïns, que conquerien els imperis veïns que eren febles i tenien divisions internes.

  • La tolerància de la nova religió envers els costums i les lleis dels pobles dominats. Aquest estaven descontents pels impostos que tenien de pagar als bizantins.

La islamització.

  • Els àrabs aconsegueixen islamitzar pobles molt diferent (sirians o berber del Magreb) (com els romans)

  • Aquest pobles tan diversos adopten la llengua àrab i la religió islàmica. ( com el llatí amb el romans)

  • Distingim entre: àrab: habitants d'Aràbia.

Islàmic o musulmà: una persona d'aquesta religió pot ser de molts indrets: persa, Indonèsia, turca, siriana, pakistanesa, berber, negroafricana....

Conseqüències econòmiques i culturals.

  • amb la seva expansió i islamització, el món musulmà va crear un gran espai comercial.

  • De la Xina fins la península ibèrica passant pel Golf Pèrsic.

  • Va desenvolupar una gran xarxa de ciutats i la moneda islàmica, el dinar d'or, va convertir-se en la més important d'aquella època.

  • Tot el que anaven coneixent en els diversos països conquerits ho van difondre. Ex de la Xina, l'ús del paper i de la brúixola.

Els musulmans a la Península Ibérica.

L'ocupació de la Península.

  • El 710 el visigots es van dividir en dos bàndols.

  • Aprofitant-t'ho un exèrcit de berbers, governats per Tariq van desembarcar al penyal de Gibraltar. Els visigots son derrotats i el regne visigot es va desfer.

  • Tariq i Musà (emir o gobernador del nord d'Àfrica) conquereixen bona part de la P. Ibèrica. (711 - 714)

  • L'antiga Hispània romana, llevat de la zona costanera del cantàbric, es convertí en una nova província de l'Imperi islàmic anomenat al-Ànalus la capital Córdoba.

  • 732, els emirs successors de Musà van acabar de conquerir la península.

  • Primer al-Àndalus, va se una província (emirat) depenen del califa de Damasc. 732 es va independitzar. 929 l'emir Abd al-Rahman III se'n va proclamar califa: durant el SX es parla del Califat de Córdoba. Màxim esplendor. Aquest califa va durar fins 1033 quan al-Àndalus es va dividir en petits regnes: taifes. Ex. Tortosa i lleida (taifes fins el SXII).

Les ciutats musulmanes.

  • no van arribar gran nombre de musulmans a la P. Ibèrica.

  • Bona part de la població hispanoromana es convertí al islamisme, així havien de pagar menys impostos.

  • Les persones de religió cristiana (mossàrabs) i jueva tenien barris propis dins la ciutat on podien seguir practicant la seva religió.

Característiques de les ciutats musulmanes:

  • Absència de normes en la seva construcció.

  • Cadascú construïa casa seva al voltant d'un pati interior, sempre respectant la propietat del veí.

  • Dona un plànol laberíntic, carrers estrets, curvilinis, sense sortida

  • quan quedava un espai ample i construïen el mercat.

  • No existeixen els espectacles públics: teatres, circs...

  • Només tenen dues grans festes. Ramadà i la Gran Pasqua (40 dies desprès)

Malgrat tot les ciutats tenien uns elements comuns.

  • La medina: Nucli primitiu emmurallat dens la ciutat. Hi havia la mesquita i els barris més importants organitzats per artesans del mateix ram o grups ètnics o religiosos. (barri cristià, jueu..) Un mercat on es guardaven les mercaderies més cares.

  • Els ravals: barris exteriors a la medina. Es formaven quan la ciutat creixia.

  • L'alcassaba: recinte defensiu situat a la part alta de la ciutat.

  • Les esplanades: fora de la ciutat: per celebrar festes religioses, fer-hi plegaria els divendres: mussares. Si eren per fer parades militars: mussalles.

L'art islàmic. La Mesquita.

  • Moham va prohibir imatges de tot allò que té alè vital. Aquest art només

ha produït escultures i pintures abstractes o florals.

  • Es concentra a les mesquites.