LA IRRUPCIÓ DE L'ISLAM.

ISLAM

És una religió monoteista sorgida a la península Aràbiga (S.VII) que s'expandeix per Golf Pèrsic, Nord d'Àfrica, Turquia actual i la Península Ibèrica. Predicada i fundada per Mahoma (570 - 632).

Actualment: més de 900 milions de persones a molts països del mon.

L'Aràbia preislàmica.

Península Aràbiga:

• gran desert de relleu irregular.

• Envoltat en bona part de mar.

• No té cursos d'aigua regulars.

• Pluges pràcticament inexistents. (Iemen hi plou de tant en tant).

Durant el S VI:

• La major part estava poblada per tribus nòmades (cabiles)

• Dedicades al comerç i al pasturatge.

• Vivien en tendes de pell de camell

• Governats per un xeic, càrrec dirigent no hereditari.

• Eren anomenats beduïns: gent del desert.

Localització:

• Nord: petits estats de gasànides i dels lakhmides que limitaven amb els grans imperis de Bizanci i Pèrcia.

• Sud: Iemen, amb restes d'una antiga cultura, dels himyarites.

• Existien ciutats independent als oasis que es trobaven dins les rutes comercials de les caravanes d'aquella època Ex: Iatrib, Taif i la Meca.

No vivien aïllades.

Amb els comerç mantenien relacions amb els imperis bizantí i persa.

A les seves ciutats hi vivien i hi treballaven comunitats de cristians i jueus.

Religió (S VI):

• eren politeistes, creien en diverses divinitats.

• A la ciutat de la Meca: hi anaven en pelegrinatge el que vivien a la vora per venerar una pedra negra: Kaaba i altres ídols que representaven diverses divinitats.

Mahoma.

• Fundador de la religió Islàmica.

• La seva vida es divideix en dues parts: abans i desprès del 610, any de la seva experiència religiosa.

Del naixement de Mahoma a la seva primera experiència religiosa.

• sempre havia tingut inquietuds religioses., per buscar la veritat i les normes de conducta moral.

• Mica en mica va abandonant les pràctiques politeistes.

• 610: priméra experiència religiosa: explicat com un conta, va dir que havia tingut una revelació de Déu (Al·là) a traves del Arcàngel Gabriel, que li havia explicat la creació del món, què està bé i què està malament i què hi ha després de la mort.

La predicació.

• Comença a predicar la seva experiència, una nova religió anomenada Islam. (submissió a la voluntat de deu)

• Denunciava els abusos del rics

• Exigia en nom de deu que es tinguessin en conte els desfavorits(dones viudes pobres, orfes..)

• Guanya seguidors ràpidament entre els pobres.

• Els clans poderosos de la Meca li fan la vida impossible.

• 622: Mahoma i alguns seguidors fugen de la Meca i es refugien a Iatrib. Fugida = hègira. A partir d'aquí, els islàmics conten els anys.

• Aviat es el líder religiós i polític de Iatrib. Provoca tensions amb la Meca.

• Esclata una guerra oberta entre les dues ciutats.

• L'any 630 Mahoma entre vencedor a la ciutat de la Meca. Iatrib passa a dir-se Medina: ciutat del profeta.

• Mort al cap de dos anys sent el cap indiscutible de tota la zona occidental de la península Aràbiga.

• Les tribus beduïnes estaven unificades: parlaven en àrab

Practicaven la religió islàmica.

La religió Islàmica.

Fonts bàsiques:

• Els seus deixebles van recollir les predicacions en l'Alcorà ( recitació): gran bellesa literària, 114 capítols dividits en versets numerats.

• També té un llibre sagrat: La Sunna (tradició): recull de dites i conductes de Mahoma.

Creences bàsiques:

• Monoteisme radical: només hi ha un deu. Al·là.

• És la font de tot el què existeix.

• Mahoma n'és el darrer enviat.

• Existeix una vida després de la mort

• Existeix un judici final.

• Segons el comportament aniran al paradis o a l'infern.

Obligacions fonamentals, les cinc columnes:

• fe monoteista : xahala.

• Pregaria recitada cinc vegades al dia direcció a la Meca.

• Dejuni durant el ramadà. (més de commemoració de la revelació a Mahoma.)

• La pràctica de l'almoina.

• Pelegrinatge a al Meca, si es pot, al menys un cop a la vida.

Algunes normes morals:

• Permet la poligàmia.

• Permet el divorci.

• Permet l'esclavatge.

• Prohibeix els jocs d'atzar

• Prohibeix el consum de porc.

• Prohibeix el consum de begudes alcohòliques.

L'expanció de l'islam.

A la mort de Mahoma l'islam es va expandir ràpidament.

Els fets.

• Els califes: dirigents successors de Mahoma, capitanegen els exercits mahometans per conquerir nous territoris i fer nous adeptes. Tenen poder polític i religios.

• En cent anys va créixer molt.

• Com que la Meca i Medina van quedar descentrades, l'any 661 el califes es van instal·lar a Damasc.

• Un segle més tard (762) una altre dinastia va adoptar com a capital la ciutat de Bagdad.

Les causes de l'expansió islàmica.

• L'impuls de la nova religió: va unificar Aràbia

Era molt senzilla i atraient.

M. havia dit que calia combatre els infidels.

M. prometia el paradís als creients m.combat.

• Força militar del beduïns, que conquerien els imperis veïns que eren febles i tenien divisions internes.

• La tolerància de la nova religió envers els costums i les lleis dels pobles dominats. Aquest estaven descontents pels impostos que tenien de pagar als bizantins.

La islamització.

• Els àrabs aconsegueixen islamitzar pobles molt diferent (sirians o berber del Magreb) (com els romans)

• Aquest pobles tan diversos adopten la llengua àrab i la religió islàmica. ( com el llatí amb el romans)

• Distingim entre: àrab: habitants d'Aràbia.

Islàmic o musulmà: una persona d'aquesta religió pot ser de molts indrets: persa, Indonèsia, turca, siriana, pakistanesa, berber, negroafricana....

Conseqüències econòmiques i culturals.

• amb la seva expansió i islamització, el món musulmà va crear un gran espai comercial.

• De la Xina fins la península ibèrica passant pel Golf Pèrsic.

• Va desenvolupar una gran xarxa de ciutats i la moneda islàmica, el dinar d'or, va convertir-se en la més important d'aquella època.

• Tot el que anaven coneixent en els diversos països conquerits ho van difondre. Ex de la Xina, l'ús del paper i de la brúixola.

Els musulmans a la Península Ibérica.

L'ocupació de la Península.

• El 710 el visigots es van dividir en dos bàndols.

• Aprofitant-t'ho un exèrcit de berbers, governats per Tariq van desembarcar al penyal de Gibraltar. Els visigots son derrotats i el regne visigot es va desfer.

• Tariq i Musà (emir o gobernador del nord d'Àfrica) conquereixen bona part de la P. Ibèrica. (711 - 714)

• L'antiga Hispània romana, llevat de la zona costanera del cantàbric, es convertí en una nova província de l'Imperi islàmic anomenat al-Ànalus la capital Córdoba.

• 732, els emirs successors de Musà van acabar de conquerir la península.

• Primer al-Àndalus, va se una província (emirat) depenen del califa de Damasc. 732 es va independitzar. 929 l'emir Abd al-Rahman III se'n va proclamar califa: durant el SX es parla del Califat de Córdoba. Màxim esplendor. Aquest califa va durar fins 1033 quan al-Àndalus es va dividir en petits regnes: taifes. Ex. Tortosa i lleida (taifes fins el SXII).

Les ciutats musulmanes.

• no van arribar gran nombre de musulmans a la P. Ibèrica.

• Bona part de la població hispanoromana es convertí al islamisme, així havien de pagar menys impostos.

• Les persones de religió cristiana (mossàrabs) i jueva tenien barris propis dins la ciutat on podien seguir practicant la seva religió.

Característiques de les ciutats musulmanes:

• Absència de normes en la seva construcció.

• Cadascú construïa casa seva al voltant d'un pati interior, sempre respectant la propietat del veí.

• Dona un plànol laberíntic, carrers estrets, curvilinis, sense sortida

• quan quedava un espai ample i construïen el mercat.

• No existeixen els espectacles públics: teatres, circs...

• Només tenen dues grans festes. Ramadà i la Gran Pasqua (40 dies desprès)

Malgrat tot les ciutats tenien uns elements comuns.

• La medina: Nucli primitiu emmurallat dens la ciutat. Hi havia la mesquita i els barris més importants organitzats per artesans del mateix ram o grups ètnics o religiosos. (barri cristià, jueu..) Un mercat on es guardaven les mercaderies més cares.

• Els ravals: barris exteriors a la medina. Es formaven quan la ciutat creixia.

• L'alcassaba: recinte defensiu situat a la part alta de la ciutat.

• Les esplanades: fora de la ciutat: per celebrar festes religioses, fer-hi plegaria els divendres: mussares. Si eren per fer parades militars: mussalles.

L'art islàmic. La Mesquita.

• Moham va prohibir imatges de tot allò que té alè vital. Aquest art només

ha produït escultures i pintures abstractes o florals.

• Es concentra a les mesquites.