Historia
Irrupció de l'Islam
LA IRRUPCIÓ DE L'ISLAM.
ISLAM
És una religió monoteista sorgida a la península Aràbiga (S.VII) que s'expandeix per Golf Pèrsic, Nord d'Àfrica, Turquia actual i la Península Ibèrica. Predicada i fundada per Mahoma (570 - 632).
Actualment: més de 900 milions de persones a molts països del mon.
L'Aràbia preislàmica.
Península Aràbiga:
-
gran desert de relleu irregular.
-
Envoltat en bona part de mar.
-
No té cursos d'aigua regulars.
-
Pluges pràcticament inexistents. (Iemen hi plou de tant en tant).
Durant el S VI:
-
La major part estava poblada per tribus nòmades (cabiles)
-
Dedicades al comerç i al pasturatge.
-
Vivien en tendes de pell de camell
-
Governats per un xeic, càrrec dirigent no hereditari.
-
Eren anomenats beduïns: gent del desert.
Localització:
-
Nord: petits estats de gasànides i dels lakhmides que limitaven amb els grans imperis de Bizanci i Pèrcia.
-
Sud: Iemen, amb restes d'una antiga cultura, dels himyarites.
-
Existien ciutats independent als oasis que es trobaven dins les rutes comercials de les caravanes d'aquella època Ex: Iatrib, Taif i la Meca.
No vivien aïllades.
Amb els comerç mantenien relacions amb els imperis bizantí i persa.
A les seves ciutats hi vivien i hi treballaven comunitats de cristians i jueus.
Religió (S VI):
-
eren politeistes, creien en diverses divinitats.
-
A la ciutat de la Meca: hi anaven en pelegrinatge el que vivien a la vora per venerar una pedra negra: Kaaba i altres ídols que representaven diverses divinitats.
Mahoma.
-
Fundador de la religió Islàmica.
-
La seva vida es divideix en dues parts: abans i desprès del 610, any de la seva experiència religiosa.
Del naixement de Mahoma a la seva primera experiència religiosa.
-
sempre havia tingut inquietuds religioses., per buscar la veritat i les normes de conducta moral.
-
Mica en mica va abandonant les pràctiques politeistes.
-
610: priméra experiència religiosa: explicat com un conta, va dir que havia tingut una revelació de Déu (Al·là) a traves del Arcàngel Gabriel, que li havia explicat la creació del món, què està bé i què està malament i què hi ha després de la mort.
La predicació.
-
Comença a predicar la seva experiència, una nova religió anomenada Islam. (submissió a la voluntat de deu)
-
Denunciava els abusos del rics
-
Exigia en nom de deu que es tinguessin en conte els desfavorits(dones viudes pobres, orfes..)
-
Guanya seguidors ràpidament entre els pobres.
-
Els clans poderosos de la Meca li fan la vida impossible.
-
622: Mahoma i alguns seguidors fugen de la Meca i es refugien a Iatrib. Fugida = hègira. A partir d'aquí, els islàmics conten els anys.
-
Aviat es el líder religiós i polític de Iatrib. Provoca tensions amb la Meca.
-
Esclata una guerra oberta entre les dues ciutats.
-
L'any 630 Mahoma entre vencedor a la ciutat de la Meca. Iatrib passa a dir-se Medina: ciutat del profeta.
-
Mort al cap de dos anys sent el cap indiscutible de tota la zona occidental de la península Aràbiga.
-
Les tribus beduïnes estaven unificades: parlaven en àrab
Practicaven la religió islàmica.
La religió Islàmica.
Fonts bàsiques:
-
Els seus deixebles van recollir les predicacions en l'Alcorà ( recitació): gran bellesa literària, 114 capítols dividits en versets numerats.
-
També té un llibre sagrat: La Sunna (tradició): recull de dites i conductes de Mahoma.
Creences bàsiques:
-
Monoteisme radical: només hi ha un deu. Al·là.
-
És la font de tot el què existeix.
-
Mahoma n'és el darrer enviat.
-
Existeix una vida després de la mort
-
Existeix un judici final.
-
Segons el comportament aniran al paradis o a l'infern.
Obligacions fonamentals, les cinc columnes:
-
fe monoteista : xahala.
-
Pregaria recitada cinc vegades al dia direcció a la Meca.
-
Dejuni durant el ramadà. (més de commemoració de la revelació a Mahoma.)
-
La pràctica de l'almoina.
-
Pelegrinatge a al Meca, si es pot, al menys un cop a la vida.
Algunes normes morals:
-
Permet la poligàmia.
-
Permet el divorci.
-
Permet l'esclavatge.
-
Prohibeix els jocs d'atzar
-
Prohibeix el consum de porc.
-
Prohibeix el consum de begudes alcohòliques.
L'expanció de l'islam.
A la mort de Mahoma l'islam es va expandir ràpidament.
Els fets.
-
Els califes: dirigents successors de Mahoma, capitanegen els exercits mahometans per conquerir nous territoris i fer nous adeptes. Tenen poder polític i religios.
-
En cent anys va créixer molt.
-
Com que la Meca i Medina van quedar descentrades, l'any 661 el califes es van instal·lar a Damasc.
-
Un segle més tard (762) una altre dinastia va adoptar com a capital la ciutat de Bagdad.
Les causes de l'expansió islàmica.
-
L'impuls de la nova religió: va unificar Aràbia
Era molt senzilla i atraient.
M. havia dit que calia combatre els infidels.
M. prometia el paradís als creients m.combat.
-
Força militar del beduïns, que conquerien els imperis veïns que eren febles i tenien divisions internes.
-
La tolerància de la nova religió envers els costums i les lleis dels pobles dominats. Aquest estaven descontents pels impostos que tenien de pagar als bizantins.
La islamització.
-
Els àrabs aconsegueixen islamitzar pobles molt diferent (sirians o berber del Magreb) (com els romans)
-
Aquest pobles tan diversos adopten la llengua àrab i la religió islàmica. ( com el llatí amb el romans)
-
Distingim entre: àrab: habitants d'Aràbia.
Islàmic o musulmà: una persona d'aquesta religió pot ser de molts indrets: persa, Indonèsia, turca, siriana, pakistanesa, berber, negroafricana....
Conseqüències econòmiques i culturals.
-
amb la seva expansió i islamització, el món musulmà va crear un gran espai comercial.
-
De la Xina fins la península ibèrica passant pel Golf Pèrsic.
-
Va desenvolupar una gran xarxa de ciutats i la moneda islàmica, el dinar d'or, va convertir-se en la més important d'aquella època.
-
Tot el que anaven coneixent en els diversos països conquerits ho van difondre. Ex de la Xina, l'ús del paper i de la brúixola.
Els musulmans a la Península Ibérica.
L'ocupació de la Península.
-
El 710 el visigots es van dividir en dos bàndols.
-
Aprofitant-t'ho un exèrcit de berbers, governats per Tariq van desembarcar al penyal de Gibraltar. Els visigots son derrotats i el regne visigot es va desfer.
-
Tariq i Musà (emir o gobernador del nord d'Àfrica) conquereixen bona part de la P. Ibèrica. (711 - 714)
-
L'antiga Hispània romana, llevat de la zona costanera del cantàbric, es convertí en una nova província de l'Imperi islàmic anomenat al-Ànalus la capital Córdoba.
-
732, els emirs successors de Musà van acabar de conquerir la península.
-
Primer al-Àndalus, va se una província (emirat) depenen del califa de Damasc. 732 es va independitzar. 929 l'emir Abd al-Rahman III se'n va proclamar califa: durant el SX es parla del Califat de Córdoba. Màxim esplendor. Aquest califa va durar fins 1033 quan al-Àndalus es va dividir en petits regnes: taifes. Ex. Tortosa i lleida (taifes fins el SXII).
Les ciutats musulmanes.
-
no van arribar gran nombre de musulmans a la P. Ibèrica.
-
Bona part de la població hispanoromana es convertí al islamisme, així havien de pagar menys impostos.
-
Les persones de religió cristiana (mossàrabs) i jueva tenien barris propis dins la ciutat on podien seguir practicant la seva religió.
Característiques de les ciutats musulmanes:
-
Absència de normes en la seva construcció.
-
Cadascú construïa casa seva al voltant d'un pati interior, sempre respectant la propietat del veí.
-
Dona un plànol laberíntic, carrers estrets, curvilinis, sense sortida
-
quan quedava un espai ample i construïen el mercat.
-
No existeixen els espectacles públics: teatres, circs...
-
Només tenen dues grans festes. Ramadà i la Gran Pasqua (40 dies desprès)
Malgrat tot les ciutats tenien uns elements comuns.
-
La medina: Nucli primitiu emmurallat dens la ciutat. Hi havia la mesquita i els barris més importants organitzats per artesans del mateix ram o grups ètnics o religiosos. (barri cristià, jueu..) Un mercat on es guardaven les mercaderies més cares.
-
Els ravals: barris exteriors a la medina. Es formaven quan la ciutat creixia.
-
L'alcassaba: recinte defensiu situat a la part alta de la ciutat.
-
Les esplanades: fora de la ciutat: per celebrar festes religioses, fer-hi plegaria els divendres: mussares. Si eren per fer parades militars: mussalles.
L'art islàmic. La Mesquita.
-
Moham va prohibir imatges de tot allò que té alè vital. Aquest art només
ha produït escultures i pintures abstractes o florals.
-
Es concentra a les mesquites.
Descargar
Enviado por: | Same |
Idioma: | catalán |
País: | España |