Educación Social


Inadaptació social # Inadaptación social


  • EL FENOMEN DE LA INADAPTACIÓ SOCIAL

  • Socialització

    Inserció

    Integració

    Participació

    Ed. Formal Situació:

    Ed. No formal Inadaptació

    Ed. Informal Exclusió

    Ed. Permanent Marginació

    4 pilars de l'educació segons l' informe Delhors:

    1. APRENDRE A CONÈIXER - Educació permanent, Pedagogia del lleure

    2. APRENDRE A FER - Formació laboral i ocupacional

    3. APRENDRE A SER - Cívico social

    4. APRENDRE A CONVIURE - Animació sociocultural

    INTERVENIR: Arranjar un fet per modificar una situació . Intervé un professional que aporta ajuda a un individu que ha realitzat una demanda a través d'un organisme o no. El professional :

    • Orienta (l'educand ha d'escollir el camí)

    • Assessora

    • Ajuda (preventiva)

    La intervenció educativa varia segons:

    • El grup d'edat

    • Les necessitats

    • El context polític, econòmic i social

    Què és educar? : Educar és despertar persones, educar provoca acció (Dewey) Fomentar, instruir i aconseguir el desenvolupament personal del individu per tal que pugui interaccionar amb el medi. Integrar la persona en un grup social que té uns hàbits i maneres de fer. De tal manera que la persona pugui escollir. (Desenvolupament ètic i moral) Educar té dos components:

    • La part externa per vincular-se al medi

    • El desenvolupament personal intern per crear persones reflectives i crítiques

    FONAMENTS D'UNA INTERVENCIÓ

  • Coherència

  • Holísitica

  • Completa

  • Oberta: Multiprofessionals i interdisciplinar

  • Contextualitzada: En quant als serveis socials del país i comunitat

  • Democràtica: Treball en equip

  • Reflexiva

  • Factible: Ajustada a les necessitats i als recursos

  • Útil: Priorització de les necessitats

  • A nivell operatiu:

    - Sistematisme

    - Progressivitat

    - Especificitat

    1.2 Pedagogia de la inadaptació social

    • La inadaptació social és un element estructural resultat de l'entorn econòmic, polític i social.

    • L'educació és un mitjà per a cooperar en la minimització o resolució de problemàtiques socials.

    Què és la Pedagogia?

    Art i ciència de l'educació. Es refereix als principis i mètodes per a l'ensenyament, per a la formació completa (física, intel·lectual, ètica i social

    Ha de tenir en compte:

    • Els avenços de la psicologia, sociologia... per adaptar la seva tasca a situacions i objectius concrets.

    • El grup social d'on prové l'individu i el sistema educatiu que orienta l'educació.

    • La didàctica ha d'estar relacionada amb l'ambient natural i sociocultural de l'individu, tenint en compte la llengua, els costums, les creences...

    La Pedagogia de la inadaptació social com a part d'un tot

    - Justificada com a defensa dels Drets Humans

      • Definició

      • Articles 2, 22, 25, 26

    - Està plenament vinculada a:

    • Ciències socials

    • Ciències de l'educació

    • Pedagogia social.

    És una Pedagogia social especial

    • Igual a la Pedagogia de l'oci, Pedagogia comunitària, Pedagogia ambiental...

    • Participa d'una visió interdisciplinar i pluridisciplinar, degut a la complexitat de la seva problemàtica i perquè necessita de diverses intervencions.

    • Integra factors històrics, jurídics, sociològics, pedagògics, psiquiàtrics, mèdics, psicològics

    Conceptualització de la Pedagogia social

    • És una disciplina social i humana.

    • Ha de partir del coneixement del context històric, moment polític, econòmic, social, cultural i educatiu

    • Ha adquirit rellevància a partir de:

    • La democratització de la vida espanyola.

    • La institucionalització d'una política social (S.S. legislació social, treballadors socials, diplomatura d'Ed. Social...).

    • Generació d'una societat de l'oci, indústria de l'oci, espai social en què la intervenció educativa comença a ser fonamental.

    • Els moviments d'antiglobalització i altres factors posen de manifest: l'educació no pot ser només per al creixement econòmic, sinó per al desenvolupament humà, que implica cohesió social, societat inclusiva... No exclusió social.

    DEFINICIÓ de Pedagogía Social: Especialitat de la pedagogia orientada a la promoció de la competència social en tot tipus de context susceptibles d'intervenció educativa. La finalitat és la cooperació al desenvolupament integral de la persona i és l'eix dels programes socioeducatius.

    La Pedagogia social es vincula a referències de l'educació social:

    • Socialització

    • Adquisició de competències socials

    • Didàctica social

    • Acció professional especialitzada

    • Acció envers processos d'inadaptació social

    • Formació política del ciutadà

    • Prevenció i control social

    • Treball social educatiu

    L'EDUCACIÓ SOCIAL

    • S'ha d'entendre com a procés obert, flexible, dinàmic i dialèctic. Es tracta d'un concepte en “construcció” dins del teixit social, dins de la societat; un concepte construït en interacció social, històrica, cultural, tecnològica, econòmica...

    • No es pot assimilar, de forma mecànica, al concepte d'adaptació social, al concepte de normalització, ha de ser dinàmic, comunitari, en transformació.

    • Els models d'educació social canvien, com canvien els models socials.

    • Els professionals de l'educació social han de ser agents de canvi social.

    Per a què l'actuació pedagògica envers la inadaptació?

      • Per a la socialització de l'inadaptat

      • Sistema social (canals legítims)

        • Sanció membres que es desvien.

      • Perspectiva sociològica

        • Accepta comportament desviat

    - Conseqüència desorganització estructura social

    Evitar, minimitzar inadaptació

    • Ensenyar a assumir pautes culturals

      • què s'ha de fer

      • què es pot fer

      • quan es pot fer

    • Aprenentatge de la funció (assimilació rol)

      • Adequar demandes personals a possibilitats

      • Expectatives reals

    • No caure en situació d'anomalia

      • Control dels impulsos

      • Adequar interessos personals a demandes socials

    Funció de la pedagogia

    • Ensenyar adaptació a l'entorn socioeconòmic i cultural

      • Enculturització

      • Ensenyament de la funció

      • Control dels impulsos

    • No sumissió

    • Sí interiorització

      • Comprendre necessitat normes de conducta

    Com assumir pautes de comportament?

    • Necessitat equilibri metes i medis

      • Ambients que dificulten l'assimilació

    • Orientació intervenció pedagògica

      • Conèixer a si mateix

      • Conèixer el funcionament del sistema

      • Proporcionar formació en relació a capacitats i demandes ocupacionals

      • Adquisició disciplina i desenvolupament moral

      • Tenir rol coherent, sentir-se bé, està integrat

    TIPOLOGIES PEDAGÒGIQUES

    1. Terapèutica

    • Tractament, correcció, rectificació del problema

    • Objectiu:

      • Modificar, rectificar la conducta

      • Intervenir per educar, reeducar conductes anormals segons la societat

      • Millorar íntegrament al subjecte per participar en el sistema

      • Atenuar les conseqüències negatives per al règim de vida de l'individu

    • Sistema jurídic:

      • Penalització, reclusió, reformatori...

        • Característiques

    • Comporta estudi de les pràctiques habituals de l'inadaptat, la voluntat, defectes, grau de problemàtica, possibles reaccions...

    • Intervenció psicològica, física, moral...

    • Particularitzar segons necessitats i situació

    • L'anomalia pot ser conseqüències de les condicions socials

    2. Rehabilitadora

    • Recuperació, restabliment, reinserció

    Capacitar per:

    • Adquirir una situació social i qualitat de vida

    • Formar part amb voluntat pròpia d'un grup social normalitzat

    • Exercir un treball

    • Posseir autonomia personal i social

    Preventiva

    • Crear condicions i/o atributs personals o comunitàries per al benestar

    • Estudis:

    • Major rendibilitat en l'àmbit de la salut i el benestar psicosocial

    • Història:

    • Cercar mecanismes màgic-religiosos per reduir probabilitats d'aparició

    • Pasteur, bacteris origen de malalties

    Tipologies intervenció preventiva (Caplan 1964, Psiquiatria preventiva)

    Prevenció primària

    Prevenció secundària

    Prevenció terciària

    - Prevenir el que encara no ha succeït

    - Detectar el problema el més aviat possible

    - Intervenir en les primeres fases

    - Reduir la incidència

    - Prevenir la continuació o empitjorament

    - Reduir les seqüeles i conseqüències

    Estratègies prevenció primària
    Programes preventius, grups de risc

      • Realitzar estudis sobre factors de risc i actuar en conseqüència

    • Modificar factors socioambientals

      • Atempten desenvolupament psicosocial

      • Potencien aparició patrons de conducta problema

    • Prevenció comunitària

      • Campanyes publicitàries

    • Incrementar recursos, habilitats individus vulnerables

      • Programes a les escoles

    Estratègies prevenció secundària
    Recerca activa i ràpida

    • Desenvolupar proves de detecció precoç

    • Aplicar programes efectius per reduir o eliminar durada, intensitat, incapacitació

    • Millorar institucions encarregades intervenció

    • Augmentar competències per afrontar situacions vitals

    Estratègies prevenció terciària
    Programes de reinserció social

    • Ajudar a superar crisis evolutives, accidentals

    • Capacitar per afrontar situacions

      • fills de pares alcohòlics, integració minusvàlids...

    • Canvis en els sistemes

      • Soroll,sexisme, alineació cultural...

    3- Per al desenvolupament humà

    • Emancipació, autonomia, independència...

    • Drets i deures

    Característiques programes de prevenció amb èxit (APA) Associació de psicologia

    • Orientats a una població molt definida

    • Ajustats a riscos i problemes

    • Modificar la trajectòria persones oferint alternatives, recolzament, oportunitats...

    • Dotar de habilitats i competències

    • Enfortir amb xarxes informals o naturals

    • Combinar enfocaments, estratègies...

    • Aplicar sistemes d'avaluació

    Per a que les persones millorin se'ls ha de donar habilitats i competències com per exemple la formació xarxes informals : Persones que hagin passat per casos similars, xarxes naturals : veïns, famílies... Els mètodes han de ser més qualitatius donar prioritat a la pluralitat d'estratègies. Hem d'avaluar per definir el grup, mentre es fa el projecte , continua i també al final per saber si els objectius s'assoleixin

    Característiques programes de prevenció amb èxit (av) autors varis

    • Generals:

    • Perspectiva multinivell, multisistemàtica: Pluralitat d'estratègies

    • Èmfasi en la promoció de la competència

    • Capacitació (empowerment)

    • Sensibilització de la població: Donant coneixements i informació per comprendre les situacions que es poden interpretar de manera errònea

    Desenvolupament i recursos

    • Forta fonamentació teòrica

    • Experiències investigadors i destinataris: Aprofundir en què s'ha fet anteriorment amb aquest tema i buscar una fonamentació teòrica

    • Identificació recursos

    • Assegurar recursos

    • Establir alternatives de recursos

    • Entrenar als tècnics d'intervenció: Quin compromís hi ha amb els professionals per continuar el projecte

    • Paraprofessionals

    • Programes d'interès en relació al context social

    Marketing dels programes

      • Avaluar necessitats

      • Crear programes adaptables a diferents contexts

      • Fomentar propietat entre els que ho apliquen i entre els que ho reben

      • Inserir dins estructures o institucions

      • Disseny atractiu per als participants

      • Entrenar als tècnics prevenció

      • paraprofessionals

    Programes d'interès

    Limitacions de la prevenció

    • Etiologia multifactorial: La inadaptació està causada per diverses causes. Es fan més intervencions reactives que proactives, hauria de ser al revés.

    • Temps entre l'origen i manifestació del problema

    • Intervencions reactives i no proactives

    • Escassetat de recursos: Sempre tenim menys recursos dels que prevenim

    • Urgència en els resultats

    • Estigmatització possible població de risc: No s'han d'etiquetar els col·lectius

    • Prevenció comunitària: Oferta a molta pobl. que no es beneficiarà o es beneficiaran els menys necessitats

    Actuació institucions educatives per a la intervenció

    • Desenvolupament personal

      • psíquic i físic

    • Desenvolupament social

      • Competències socials i ocupacionals

    • Orientar i facilitar

      • Institucions governamentals i ONG

      • Associacions, grups, entitats... segons afinitats

    • Presons, reformatoris

      • Situacions immodificables, incorregibles...

    Actuació de professionals

    • Formació interdisciplinar

    • Treball en equip multiprofessional

    • Objectivitat

    • Relativitzar les pròpies normes

    • Empatia

    - Percepció i visió de l'inadaptat

    • Suplir missió ordes religioses i governamentals per pal·liar o reconduir problema

    Pedagogia interdisciplinar: Pedagogia social - Treball social - Psicologia social

    1.3. Factors causals

    • Múltiples, depèn perspectiva

    • Individu-entorn

      • Centrat en l'individu i no en el context

      • Individu en situació

        • Com percep l'ambient i es relaciona

        • Estil de vida marcat pel grup social

    • No es pot generalitzar

    Perspectiva educació social

    • Casualitat recíproca

      • Conflicte, incoherència individu-entorn

      • Multitud de variables que interaccionen

      • Medi social desfavorable, separació metes i medis

      • Intervenció en situacions inestables ineficaç

    • Intervenció cap a l'entorn i l'individu

      • En el propi ambient

      • Proporcionar un ambient estable

      • Canviar/modificar la situació i enfortir l'individu

    1.3.1. L'entorn social i cultural

    • Condiciona relacions, percepcions, personalitat

    • Deprivació econòmica i precarietat laboral

      • Qualitat habitacles, quantitat i qualitat espai

      • Conseqüències

        • Efectes sobre la salut

        • Efectes psicològics

          • Habitat i percepció del jo

          • Habitat i tensió

    • Rigidesa del rol del gènere

    • Models socials, violència i sexisme als mass media

    a. L'espai familiar

    • Mida de la família: Com més gran, més probabilitats de inadaptació

    • Malalties familiars: Inestabilitat

    • Estructura familiar: Monoparentals, dificulten el desenvolupament de l'adolescent

    • Família i context social

    • Estimulació primerenca: Donar-li seguretat al nen mitjançant carícies i estimulació afectiva. Quan no és així, les llars d'infants han de fer aquesta situació.

    • Afectivitat i models de comportament : Quan la parella no es porta bé, el noi no segueix un model de comportament adequat.

    • Motivació: Fites a curt termini

      • Experiències passades, situació present i expectatives de futur

      • Experiències d'èxit en la vida de la família

        • Perspectiva escolar i laboral

    b. L'ambient escolar

    Hauria de ser un compensador de les desigualtats del medi social. Donar les oportunitats que no es donen a la família

    • Reproducció del model cultural del grup majoritari (normatiu)

    • Contempla poc diferents contextos socials, culturals o geogràfics

      • Respostes quantitatives i no qualitatives: Es necessiten recursos humans especialitzats (qualitatiu) i no pas molt material (quantitatiu)

    • Fracàs escolar per falta de resposta a necessitats, motivacions i interessos

    Fracàs escolar

    Individu:

    • Temps reduït d'escolarització

    • Experiències familiars prèvies

      • Cognoscitives, afectives, relacionals

    • Desenvolupament intel·lectual

      • Raonament abstracte i concret

      • Codi lingüístic primari i poc desenvolupat

    • Motivació cap al rendiment escolar

    Institució escolar:

    • Clima, cultura, ritme d'aprenentatge...

    Conseqüències: ambient escolar font d'inadaptació

    Individu:

    • Rebuig educació

    • Salvar autoestima:indisciplina

    Institució escolar:

    • Formació específica professorat

    • Recursos materials, humans i funcionals

    • Incompetència per minimitzar inadaptació per mitjà de l'educació

    c. L' ambient laboral

    • Joves sense formació específica

    • Desocupats per canvis sistema productiu

    • Dones per necessitats d'emancipació

    • Malalts crònics

    • Immigrants i minories ètniques

    • Reclusos

    • Sense sostre

      • Capacitats i actituds de l'individu

    Antropologia cultural

    • Absorbir una cultura determinada i la influència en el propi desenvolupament personal

    Sociologia

    • Aprendre i desenvolupar una funció social coherent amb les possibilitats personals

    Psicologia

    • Autoconeixement (limitacions i potencialitats)

    • Autocontrol (inhibició i actuació)

    • Reflexió, coherència, confiança en si mateix, sentit comú...

    Esquema model internacional del procés d'inadaptació social

    Conclusió

    • Les causes molt fonamentades en teories del conductisme

    • Intervenció cap a teories del cognitivisme

    • L'individu inadaptat limitades oportunitats de desenvolupar les capacitats cognoscitives, afectives i relacionals

    • EDUCANT

      EDUCADOR

      Personalitat i perfil del subjecte inadaptat

      Molt generals i no es donen en tots els subjectes inadaptats

      • Vulnerabilitat a les contingències ambientals

      • Primarietat en el comportament

      • Escàs sentit de culpabilitat (delinqüent)

      • Autojustificació del propi comportament o situació (locus control extern)

      • Incompetència (baix autocontrol, baixa capacitat d'esforç i autoestima)

      • Buit intern

        • Passat: Absència història personal conscient

        • Present: Aquí i ara. Pensament totalitzador

        • Futur: Inexistència de perspectiva de futur

      • Falta d'autoconeixement

      • Absència de vida interior i solitud

      • Comportament contradictori, inestable

      • Desvinculació

      • Desconfiança

      • Resistència a l'afectivitat

      • Indiferència afectiva

      • Alteració reaccions emotives

      • Dificultat per expressar emocions

      • Dificultat per entendre punts de vista d'altres persones

      Respostes de comportament

      • Recerca de prestigi “Fer-se valer”

      • Comportament reactiu a les situacions adverses

      • Adoptar diferents papers en circumstàncies extremes

      • Actitud defensiva

      • Conducta antisocial subjectiva

      Intervenció educador

      • Proporcionar seguretat i normalitat

      • Relativitzar visió personal, normes i valors per apropar-se a la perspectiva de l'inadaptat

      • Cercar vincles que facilitin la comunicació educador-inadaptat

      • Orientar per crear un ambient estable i personalitzat

      • Guanyar la confiança de l'inadaptat

      • No crear dependència a llarg termini

      Controvèrsies?

      • Inadaptabilitat social

          • Adaptabilitat circumstancial

      • Desconcert manera de viure

          • No sentir-se desconcertat per la situació

      • Absència de normes

          • Necessitat de vida normal

      • Impulsibilitat actes

          • Previngut afectivitat

      TEORIES APRENENTATGE

      Conductisme de fora cap a dins

      • Aprenentatge: associació, reforç, observació, escoltant

      • Ensenyament canvis en la conducta

      • Objectius operatius

      Cognitivisme de dins cap a fora

      • Aprenentatge resultat de la reestructuració cognitiva: assimilació-acomodació = equilibri (Piaget)

      • Educació desenvolupament integral de l'individu

      • Objectius segons la persona i el seu procés de construcció

      2. MODELS D'INTERVENCIÓ EN INADAPTACIÓ SOCIAL

      Les noves necessitats socials transcendeixen les ajudes econòmiques puntuals que tracten de salvar conjuntures personals, i precisen estratègies globals que integrant recolzaments econòmics, psicosocials, educatius, sanitaris... activin les habilitats i els recursos dels subjectes. (Rubio i Montero, 2002:35)

      2.1 Aspectes implícits en la intervenció social

      • Intervenir requereix:

        • Observar, explicar, descriure... i principalment comprendre, ser empàtic

        • Recollir informacions: organització i economia familiar, formació i ús del temps lliure, relacions amb la comunitat

        • Contrastar informació amb la família, amics, altres professionals

        • Fer participi el propi individu en l'acció terapèutica, rehabilitadora... vincular-lo alguna cosa, crear-li un ambient personalitzador

      2.2 Valoració de necessitats personals i socials

      • Personals: Piràmide de Maslow

      • Socials:

      • Normatives

      • Percebudes

      • Expressades

      • Comparatives

      • 1- Intervenció jurídica-institucional

        • Ordenament jurídic que regula accions que es desenvolupen en la família, delinqüència, drogaaddicció, prostitució, maltractaments...

        • Normes per al control social (grup dominant)

        • Tipificació conductes normals o legals

          • Anormals o il·legals sotmeses a intervenció jurídica-institucional

        • Objectiu: evitar efectes negatius (personals i socials) de la conducta inadaptada

        Contr.

        • No té en compte el procés de socialització

        • Actua segons la resposta de l'individu (pedagogia correccional, internament)

        • Model autoritari, repressiu, coercitiu (càstigs, sancions...)

        • Necessitat de conèixer normativa (internacional, estatal, autonòmica) segons situació (menors, immigració, tercera edat, minusvalies...)

        2- Intervenció assistencial

        • L'individu es troba en una situació carencial per causes personals o socials

        • Millorar, compensar situació deficitària (assessorament, ajudes econòmiques...)

        • Institucions benèfic-assistencial i religiós

        • Humanitza o pal·lia els plantejaments judicials

        Cont.

        • No incideix etiologia situació carencial

        • Aborda plantejaments individuals, no socials o estructurals

        • Demana sumissió de la persona a la ideologia del benefactor

        • Rehabilitació per a la resignació, acceptació passiva de la situació

        • Falta de personal qualificat (en general)

        3- Model assistencial-benèfic

        • Resposta a carències socials

        • Intervenció sense la voluntat de la persona

        • Actua sobre la persona

        • Manté en la marginació social

        • No considera model interdisciplinar

        • Resposta necessitats de la persona

        • Intervenció amb la voluntat de la persona

        • Actua sobre la persona i l'entorn

        • Prepara per a la competència social

        • Parteix d'un model interdisciplinar i coordinat

        4- Model educatiu d'ajuda

        • Resposta necessitats de la persona

        • Intervenció amb la voluntat de la persona

        • Actua sobre la persona i l'entorn

        • Prepara per a la competència social

        • Parteix d'un model interdisciplinar i coordinat

        5- Intervenció comunitària

        • Parteix de considerar el context social on s'ha produït la socialització de l'inadaptat

        • Inadaptació resultat de la situació d'anomia

        • L'estigmatització, etiquetament de conducta desviada, porta a la inadaptació

        • Contra teories de la dualitat social postmoderna

          • Rics-pobres, integrats-marginats, adaptat-inadaptat

        • La societat dels 2/3 genera que una part manifesti situacions d'exclusió (delinqüència, prostitució, pobresa...)

        Cont.

        • Se centra en modificar les variables ambientals que condueixen a la inadaptació

        • Contempla l'homeostasis, l'ordre social ha de permetre satisfer necessitats de tots els membres

        • Reivindica la persona en interrelació amb l'entorn, com a partícipe en el procés de modificació personal i social

        • Programes d'actuació vinculant institucions i desenvolupament de les persones

        • Plantejament perspectiva de la prevenció

        • Intervenir per ajudar a transitar d'usuaris a protagonistes, de beneficiaris a participes, d'objectes de compassió a subjectes de drets.

        • Educador social: transitar de treballar per a la comunitat, a treballar amb la comunitat (Rubio i Montero, 2002:35)

        Tipologies d'intervenció per a potenciar el recolzament social

        • Individual: Millorar competències personals i socials

        • Diàlic: Mobilitzar el recolzament social d'una tercera persona (voluntaris)

        • Grups d'ajuda mútua: Afavorir l'efecte protector de recolzament social (grups de risc)

        • Sistema social: Formar a un grup de professionals per atendre casos concrets (personal sanitari amb malalts crònics)

        • Comunitari:Incrementar els recursos de la pròpia comunitat (informació, educació, recolzament logístic...)

        6- Intervenció psicològica

          • L'individu no aconsegueix establir relació adequada amb l'entorn per insatisfacció de necessitats primàries

          • La rehabilitació social partirà de la detecció, aïllament, tractament de causes que provoquen la inadaptació

        Trets de personalitat possible conducta antisocial

        • Quant a l'afectivitat

          • Indiferència

          • Baix autoconcepte i autoestima

          • Sentiment d'inferioritat

          • Ansietat

          • Inestabilitat emocional

        Cont.

        • Quant a la relació interpersonal i social

          • Escàs desenvolupament moral

          • Incapacitat per assumir responsabilitats

          • Ressentiment

          • Immediatessa en les actuacions

          • Egocentrisme

        • Quant a capacitat cognoscitiva

          • Baix nivell acadèmic

          • Dèficit de recursos d'autoaprenentatge

          • Dificultat per mantenir l'atenció

          • Falta de perseverància

          • Falta de previsió de futur

        7- Tractament terapèutic

          • Anàlisi estat personal i circumstancial i les conseqüències que se'n deriven

          • Recerca de alternatives i possibles solucions, responsabilitzant al propi individu

          • Superació de traumes, neutralitzar vivències negatives...

          • Provocar confiança personal

          • Potenciar independència psíquica i econòmica

          • Reforç habilitats socials, fomentar actituds prosocials

        3. ESTRATÈGIES D'INTERVENCIÓ EN DIFERENTS COL·LECTIUS INADAPTATS

        • No existeix una metodologia específica de la inadaptació social, el que existeix és una adaptació dels mètodes de les ciències humanes i socials, de les ciències de l'educació, del treball social i de les ciències de la conducta

        • Evitar l'assistencialisme; treballar per la prevenció de la marginació i exclusió social, per la promoció i desenvolupament dels individus i col·lectius en situació de vulnerabilitat social.

        1- Coneixement de grups inadaptats

        RUBIO, M.J. i MONTEROS, S. (coord.) (2002): La exclusión Social. Teoria y práctica de la intervención. Madrid: CCS

          • Immigració

          • Sida

          • Toxicomanies

          • Menors

          • Aturats

          • Reclusos

          • Menors

          • Drogaaddicció

          • Exclusió i inserció sociolaboral

        2- Disseny de projectes

        • Caràcters dels projectes

        • Fases dels projectes

        • Planificació de contingències

        • Planificació de l'avaluació

        PÉREZ SERRANO, G. (2000:6a. reimpressió): Elaboració de projectes socials. Casos pràctics. Madrid: Narcea, S.A. Edicions

        3- Recursos per a la intervenció

        • La xarxa pública de Serveis Socials

        • Titularitat corresponent a l'Administració Local

        • Responen a la planificació general de la Comunitat Autònoma

        • Finançament local i autonòmic

        • Nombre i distribució depenen:

          • Criteris de població, dispersió geogràfica...

          • Pressupost dels ajuntaments segons voluntat política

        4- Tipus d'equipaments

        Atenció diürna

        • Tallers ocupacionals (diferents col·lectius)

        • Centres d'informació i atenció:

          • Dona

          • Jovent

          • Tercera Edat

          • Immigrants

          • Drogodependents

          • Discapacitats...

        • Menjadors socials

        Atenció residencial

        • Albergs, residències i centres d'acollida

          • Dones

          • Treballadors temporals, immigrants

          • Menors, joves

          • Tercera edat

        • Pisos tutelats

        • Cases de colònies

        • Comunitats terapèutiques per a toxicòmans

        • Residències per a discapacitats físics o psíquics

        Serveis operatius

        • Informació, orientació i tramitació

          • Drets i recursos àmbit Benestar Social (salut, pensions, educació, vivenda...)

          • Assessorament jurídic o psicològic

        • Ajuda a domicili i recolzament a la unitat convivencial

          • Serveis domèstics, acompanyament , adquisició d'hàbits alimentaris, higiene, economia i administració domèstica...

        • Prestació bàsica d'allotjament alternatiu

          • Situacions d'emergència en espera de resolució, tramitació, imprevisibilitat...

          • Processos de reinserció o reestructuració familiar

        • Prevenció de marginació i inserció social

          • Sensibilització, conscienciació, respecte als catalogats com a diferents

          • Preparació jubilació, , inserció sociolaboral discapacitats...

        Recursos varis

            • Institucions escolars

            • Institucions cíviques, culturals, esportives

            • ONG i ordes religioses

            • Grups d'autoajuda

            • Grups de voluntariat

            • Centres de salut

            • Entitats privades (contractes temporals amb institucions públiques)

            • Programes d'intervenció locals, comunitats, estatals, UE...

        5- Tècniques grupals participatives

        • La participació activa, responsable i cooperativa de tots els implicats (promotors, receptors, professionals...) és indispensable per assolir amb èxit els objectius d'un projecte.

        6- Seqüenciació treball grupal

      • Pressa de consciència del problema

      • Sentiments, actituds, necessitats

      • Analitzar

      • Objectivitzar la realitat

      • Cercar alternatives i solucions

      • Entrenar en competències eficaces

      • Avaluar

      • Vivències personals, processos grupals...

        • Estratègies potenciadores del treball grupal

        • Mostrar confiança en les potencialitats de les persones

        • Programació en consonància amb les necessitats i interessos més immediats

        • Facilitar la comunicació en totes les direccions

        • Importància relacions personals i afectives

        • Valorar resultats parcials

        • Lectura positiva de les dificultats

        • Resultats fruit de l'esforç i aprenentatge del grup.

        LOPEZ-CABANES, M. i CHACÓN, F. (1999): Intervención psicosocial y servicios sociales. Un enfoque participativo. Madrid: Síntesis.

        ORTE, C. i MARCH, M. (2001): Pedagogía de la inadaptación social. Valencia: Nau Llibres.

        • Drogues

        • Separacions i divorcis

          • Esdeveniments estresants, canvis de residència, problemes econòmics...

          • Assessorament: ed. Infantil, recerca de feina, economia...

        • Vídues, menopausa, jubilació...

        Blocs d'àmbits d'intervenció




    Descargar
    Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar