Imperialismo

Historia universal. Colonialismo. Expansión colonial # Imperis colonials

  • Enviado por: Cristina Pou
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

6. COMENTARI DEL MAPA HISTÒRIC

  • Interpretació

a) Les ambicions i rivalitats pel domini colonial van ser el detonant de diversos enfrontaments i conflictes entre potències imperialistes. Uns d'aquests conflictes podríen ser:

  • L'enfrontament pel Congo, on s'uniren les ambicions de Gran Bretanya, França, Portugal i els interessos de “l'Associació Internacional per a l'Explotació i Colonització de l'Àfrica” del rei Leopold de Bèlgica. Les tensions generades s'intentaren resoldre amb la convocatòria de la Conferència de Berlín (1885).

  • Els projectes imperialistes de la Gran Brteanya i França, també a l'Àfrica, van topar, l'any 1898 a Fashoda, a la riba del riu Nil. La situació, de gran tensió, va acabar amb la retirada de França, que renuncià així al seu projecte d'una Àfrica francesa de l'oest a l'est.

  • La guerra angloboèr. Els antecedents del conflicte es troben al segle XVII, quan els bòers foren desplaçats pels anglesos a regions interiors quan aquests dominaren la colònia del Cap.

La guerra entre ells esclatà després que els anglesos, davant les notícies que s'havien trobat importants mines d'or i de plata a Transvaal, decidiren envair i annexionar aquestes territoris. Després de tres anys de guerra (1899-1902), els territoris bòers van ser sotmesos al domini britànic, tot i que se'ls respectaren algunes institucions i formes de govern.

Les topades entre interessos imperialistes es van intentar resoldre mitjançant tractats i conferències: Conferencia de Berlín (1885),…

D'aquesta manera doncs, es va acordar otorgar a un país el dret d'ocupar un territori, a la vegada que es van intentar delimitar fronteres i zones d'influència , amb la finalitat d'evitar enfrontaments directes entre les potències.

b) L'imperialisme és caracteritza per vàries causes:

  • Causes demogràfiques. La colonització de nous territoris va ser un recurs per alleugerir la pressió demogràfica que estava experimentant Europa durant el segle XIX. D'aquesta manera, els problemes de l'atur o les tensions que podien resulltar del desequilibri entre població i recursos econòmics quedaven d'alguna manera resolts.

  • Causes polítiques: L'adquisició i control de nous territoris proporcionaria un major prestigi en el concert internacional i un major poder militar.

  • Causes ideològiques. L'imperialisme també fou una qüestió d'exaltació del sentiment nacionalista. Molts països europeus van veure en la projecció imperialista un esplèndid mitjà per afermar el seu prestigi nacional i consolidar la seva “superioritat cultural”.

  • Causes econòmiques: L'economia europea es veié impulsada a la recerca de nous mercats per als seus productes (excedents), de primeres matèries abundants.

c) Les rivalitats sorgides pel domini colonial foren una de les característiques fonamentals de la vida internacional fins a la Primera Guerra Mundial, i constituiren una de les causes fonamentals de l'esclat de la Gran Guerra, on desacàren:

  • Conflicte marroquí. El desig de controlar el Marroc, que encara quedava per repartir, va originar l'enfrontament entre França i Alemanya. El resultat d'aquest enfrontament fou l'esclat de les crisis de 1905 i 1911, on encara augmentà molt més la tensió entre aquestes dues potències.

  • El conflicte dels Balcans. En aquest sector, toparen els interessos imperialistes de diversos estats (Àustria-Hongria, Rússia) i el nacionalisme dels pobles balcànics que pretenien obtenir avantatges a costa del decadent Imperi Turc. El resultat de tot plegat, fou l'esclat de dues guerres importants (1912-1913) que no aconseguiren donar estabilitat a la regió ni rebaixar la tensió existent; seguidament el pròxim esclat acabà provocant l'esclat del pimer conflicte mundial.

  • Conclusions

  • L'esfondrament dels imperis colonials va arribar al seu punt més algid un cop acabada la Segona Guerra Mundial. Concretament, en només dues dècades (1945-1965) la majoria de les colònies europees van assolir la independència.

  • Les causes principals del procés descolonitzador:

    • La feblesa econòmica que afectà les metròpolis després del conflicte bèl·lic.

    • El sorgiment de les colònies de moviments nacionalistes i d'alliberament.

    • Un positiu context internacional: la sensibilitat demostrada per l'ONU sobre els drets dels pobles colonitzats mostraren actituds anticolonialistes.

  • Podríem dir que des de mitjans del segle XIX es pot parlar d'un moviment anticolonialista, que va posar al descobert les seves raons profundes. Els seus arguments van anar conscienciant, i molts governs posteriorment van veures enfrontats davant una forta oposició a la seva política colonial.

  • A Anglaterra, el liberal Gladstone va mostrar-se crític amb alguns aspectes de la política colonial britànca. Les seves teories van ser recollides posteriorment per Lenin,…

    També podríem dir que la II Internacional, en els congressos de París (1900) i Stuttgart (1907) va denunciar que la dominació colonial no tenia cap més propòsit que ampliar els beneficis de la classe capitalista i la perpetuació del sistema.

    Aquest mateix rebuig es va manifestar a les societats indigenes, influïdes per les idees occidentals digualtat i llibertat. El moviument dirigit per Gandhi a l'Índia, per la seva magnitutd n'és un exemple.