Homo Antecessor

Historia de España. Yacimiento arqueológico de Atapuerca. Hominización

  • Enviado por: Ona
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

Desenvolupament

Activitats de comprensió

  • Després de la lectura de la notícia respon a les següents preguntes:

    • A quin període geològic s'estima que pertanyen les últimes troballes de la Serra d'Atapuerca?

    Des del Paleolític a l'Edat de Bronze.

    • Què permetran estudiar aquestes noves troballes?

    • La població prehistòrica de la serra que vivia a l'aire lliure

    • El territori econòmic on els pobladors realitzaven el 90% de les seves activitats quotidianes (la caça al Paleolític o l'agricultura i la ramaderia a partir del Neolític).

  • En quin lloc de la Península Ibèrica es troba La Serra d'Atapuerca?

  • A la comunitat autònoma de Castella i Lleó, 15 quilòmetres a l'est de Burgos.

    • Quins són els nuclis de població més propers?

    Les poblacions de l'entorn dels jaciments són:

    Olmos de Atapuerca, Agés, Santovenia, Zalduendo, Ibeas de Juarros, Rubena, Quintanapalla i San Juan de Ortega.

  • Què és un fòssil?

  • És qualsevol despulla o impressió d'un organisme que visqué en èpoques i entorns geològics passats, així com qualsevol indici de la seva existència que es troba conservat en l'escorça terrestre, incloent-hi els fòssils trobats en cavitats i fissures sense farcir. Els fòssils són una de les proves més importants del procés evolutiu dels éssers vius.

    • Com es forma?

    Quan un organisme mor o produeix algun tipus de residu com a producte de la seva activitat vital, i aquest queda tapat per sediments, es dóna lloc a una sèrie de transformacions com ara la destrucció de la matèria orgànica, la substitució d'aquesta per material mineral estable davant les noves condicions ambientals, el farciment de les cavitats (del propi organisme o generades per aquest) que poden tenir com a resultat la formació d'un fòssil.

    • En quin tipus de roques es poden trobar fòssils?

    En les roques sedimentàries amb estructura i textura de gra molt fi i compacte és on més fàcilment es poden formar els fòssils i on millor es conserven; en les del mateix tipus però amb compactació de grans més grossos (sorra) la fossilització és més precària, i per últim en aquelles roques de grans molt grossos i fàcilment mesurables (conglomerats) la fossilització o els fòssils que en elles trobem són molt difícils de reconèixer. Quan aquestes roques sedimentàries (les que normalment contenen fòssils) són transformades per altes temperatures, pressions i moviments, en roques metamòrfiques, els fòssils es destrueixen, per tant és molt rar trobar-los en aquestes, i quan se'n troben estan totalment deformats i són extremadament difícils d'identificar.

    Activitats d'aplicació

  • Què és l'hominització? Quins canvis morfològics es van produir en aquest fenomen?

  • És el procés evolutiu que permet reconèixer canvis cap a una morfologia semblant a la del gènere Homo.

    El primer fou el bipadisme, és a dir, l'ésser va aprendre a desplaçar-se només sobre dues extremitats; el segon va ser l'augment de la pelvis, que facilitava el part; el tercer fou el canvi en la forma de la columna vertebral; i el quart i el més important, l'augment del volum del cervell.

  • Respon a les següents preguntes:

    • Quins són els jaciments més importants de la serra d'Atapuerca?

    Els jaciments de “Trinchera” (Sima del elefante, Galería i Gran Dolina) i els de “Cueva Mayor”.

    • Quines espècies d'homínids s'han localitzat en aquests jaciments?

    De l'Homo antecessor (que representa la població que donà origen a la nostra rama); i també de l'Homo heidelbergensis, una espècie d'homínid enquadrat dins dels neardentals.

    • Quines han estat les principals aportacions d'aquests descobriments a l'arbre filogenètic de l'espècie humana?

    Al jaciment de la “Gran Dolina” van trobar-s'hi les restes d'homínid més antigues d'Europa i que han servit per a definir una nova espècie: l'Homo antecessor.

    En un principi les restes humanes trobades a la “Dolina” no podien enquadrar-se dins de cap de les espècies conegudes fins llavors. Aquestes restes combinaven caràcters molt moderns, principalment a la cara, amb altres de més primitius. Els paleoantropòlegs d'Atapuerca arribaren a la conclusió de què les restes trobades no representaven l'inici de la rama europea, sinó que eren l'últim avantpassat comú entre els neardentals i la humanitat moderna. A partit d'aquestes conclusions, aquests paleoantropòlegs definiren al 1997 la nova espècie que anomenaren Homo antecessor.

  • Completa el quadre que tens a continuació:

  • Espècie

    Localització geogràfica

    Aparició

    Forma de vida

    Australopithecus afarensis

    Àfrica Oriental

    Fa de 3.9 a 3 milions d'anys

    Menja fruites, tubercles, nous i llavors. Viu als boscos de la sabana africana, un hàbitat que barreja bosc, llacs i aiguamolls. Presenten un marcat dimorfisme sexual (diferències entre individus de la mateixa espècie).

    Australopithecus africanus

    Àfrica Sub-

    sahariana

    Fa de 3 milions d'anys a 2.3 milions d'anys

    Semblant a la dels afarensis, però la dieta incloïa plantes força dures i difícils de mastegar, complementades molt esporàdicament amb carn obtinguda de les restes d'animals morts. Presenten un marcat dimorfisme sexual.

    Homo habilis

    Àfrica Oriental

    Fa de 1.9 a 1.8 milions d'anys

    Són omnívors, però no inclouen gaire carn en la seva dieta. Degut a la enorme variació que hi ha entre individus considerats en principi de la mateixa espècie, alguns experts consideren l'existència de dues espècies diferents. Comença a fabricar eines amb pedres.

    Homo erectus

    Àfrica, Àsia, Europa

    Fa de 1.8 milions d'anys a 300.000 anys

    Omnívors, també menjaven carn, cosa que els permet estendre's per Europa, Àsia, etc (els herbívors depenen més del medi en què es troben, els carnívors mengen animals d'allà on visquin). El cervell va creixent, (l'Homo erectus de fa 400.000 anys té el cervell més gran que el de fa 1.8 milions d'anys). Fabricaven algunes eines i es creu que tenien foc.

    Homo antecessor

    Fòssils a

    Atapuerca, vénen d'Àfrica i Àsia

    Fa de 857.000 a

    780.000 anys

    Aquesta espècie es troba en una posició evolutiva

    intermèdia entre l'Homo ergaster i nosaltres.

    Homo sapiens neanderthalensis

    Europa i Àsia (est)

    Fa de 150.000 a 30.000 anys

    Omnívor, però depèn bastant de la carn. Fa servir el foc, eines complexes, es refugia en coves, fa les seves peces de roba i enterrava els morts.

    Homo sapiens sapiens

    Per tot el món (arribà a Austràlia fa 60.000 anys, i a Amèrica fa 20.000 anys).

    Des de fa 100.000 fins ara

    Són omnívors, viuen per tot arreu, des de boscos tropicals fins a la tundra. Era caçador i recol·lector, i s'associava amb altres individus per formar comunitats nòmades. Neix “l'art del paleolític”, el llenguatge humà i s'introdueix l'agricultura.

    • Homo Antecessor
      Quin nom se li va donar al primer Australopithecus afarensis que es va trobar?

    Se li va posar el nom de Lucy (foto de la dreta).

  • Ordena cronològicament els següents fets que van tenir lloc en el procés evolutiu dels homínids.

  • Bipedisme

  • Adquisició d'un cervell gran

  • Reducció del tamany de les mandíbules

  • Fabricació dels estris de pedra

  • Domini del foc

  • Augment de la sociabilitat

  • Sentit artístic (pintures)

  • Respon a les següents preguntes referides als cranis dels següents individus: Homo sapiens sapiens, Homo sapiens neanderthalensis, Australopithecus afarensis, Homo erectus i Homo habilis.

  • Ordena les espècies de menor a major capacitat cranial.

  • Australopithecus afarensis (380-500cm3), Homo habilis (500-800 cm3), Homo erectus (750-1250 cm3), Homo sapiens sapiens (1000-1700) i Homo sapiens neanderthalensis (1300-1750 cm3).

  • Quines espècies presenten cranis amb prognatisme?

  • L'Australopithecus afarensis, l'Homo erectus (no tan exagerat), l'Homo habilis i l'Homo sapiens neanderthalensis.

  • Homo Antecessor
    Descriu el desenvolupament de les varietats experimentals de l'os occipital en les diferents espècies.

  • Com podem veure en aquests dibuixos, l'Australopithecus té l'os occipital molt petit i punxegut, cada vegada es fa més gran i arrodonit, queda més baix i això permet augmentar la capacitat cranial (i la mida del cerebel).

  • Compara els arcs supraciliars (protuberàncies que apareixen per damunt dels ulls on hi ha les celles) dels diferents cranis.

  • Si comparem el crani de l'Homo sapiens (el de la dreta) i el crani de l'Homo neanderthalensis, veiem que el de l'home del neandertal presenta marcats els arcs supraciliars, clarament diferents dels de l'Homo sapiens, els quals són més arrodonits i amb les parets òssies més primes.

  • Elabora un possible arbre filogenètic de l'espècie humana on apareguin les següents espècies:

  • Homo neanderthalensis, H.sapiens, H antecessor, H.heildelbergensis, H. ergaster, H.erectus, H. habilis, Australopithecus africanus, A. anamensis, A. afarensis, A. robustus, A. boisei.

    Enciclopèdia multimèdia Encarta 2000

    Pàgines web:

    www.becominghuman.com

    www.rincondelvago.com

    www.atapuerca.com

    www.geocities.com/athens/Delphi/4247/index.html

    Àrea de Ciències Naturals

    Pàgina 6

    Australopithecus anamensis

    Australopithecus africanus

    Australopithecus afarensis

    Australopithecus anamensis

    Australopithecus boisei

    Australopithecus robustus

    Homo erectus

    Homo ergaster

    Homo habilis

    Homo neanderthalensis

    Homo heidelbergensis

    Homo antecessor

    Homo sapiens