Historia económica

HISTÒRIA ECONÒMICA:

LA TRANSICIÓ DEL FEUDALISME AL CAPITALISME:

-DOBB: Defineix el feudalisme com un sistema d'economia natural que es comença a trencar quan neixen els intercanvis a gran escala, les ciutats creixen i la burgesia augmenta: dóna importància a la lluita de classes i anomena una nova classe social que són els burguesos benestants.

Diu que el feudalisme s'enfonsa per la seva pròpia ineficacia com a sistema de producció. Els senyors necessiten més ingressos per mantenir el seu nivell de vida, i al mateix temps la producció es limitada (instruments i maquinària), així que es sobreexplota al pagés.

-SWEEZY: el feudalisme no entra en crisi per factors interns sino per externs.

-WALLERSTEIN: comerç com a impulsor de canvis; qualsevol regió que s'integri dins el sistema d'intercanvi és capitalista. Zones:

Centrals: Anglaterra, Països Baixos, nord de França. Indústries més fortes.

Perifèriques: Amèrica Llatina, Europa Oriental i central. Economia Colonial: productores de matères primeres.

Semiperifèriques: Irlanda, Alemanya P. Escandinavs, Pen. Ibèrica, sud de França. Burguesia important.

Caracterísitques:

Inflacció deguda a l'arribada d'or que augmenta el poder adquisitiu.

El senyor vol augmentar el VRF(volum de renda feudal).

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL BRITÀNICA:

Procés social, econòmic i cultural que comença a Anglaterra

durant el segle XVIII i es prolonga durant els segles XIX fins al XX. Es dona a Anglaterra perquè té un mercat articulat, i perquè orienta la seva produccció cap a l'exterior (teoria Mercantilista: vendre molt, comprar poc). L'agricultura va fer aportacions a aquest procés: excedents agrícoles, ampliació de mercats, ...

PAUTES D'INDUSTRIALITZACIÓ:

La caracterísitca central és una nova forma de produïr sustentada en un creixement enorme de la productivitat i de la especialització econòmica. Es crea un nou marc de treball, que es la fàbrica, que provoca la concentració dels treballadors en grans centres comercials, sorgint així les ciutats.

A partir de 1870 li surten competidors a Gran Bretanya, que fins aleshores havia estat l'únic país industrialitzat. Això fa que canviï un poc el sistema: sorgeixen els trasts(fusió d'empreses del sector), cartels (associació d'empreses), augmenten els arancels ( menys a Anglaterra) per evitar l'entrada de productes extrangers.

Paisos First commers:

-Bèlgica: va ser el primer d'Europa després d'anglaterra, degut a la seva proximitat,i a la infrastucutra manufacturera que ja existia del temps medieval (teixits). A l'est destacava la producció d'objectes de metall. En el centre del país es distribuien els productes i sorgiren les primeres institucions financeres. També fou molt important la riquesa de recursos naturals (el carbó) i la indústria metalúrgica.

Apartir de 1834 comença la construcció del ferrocarril; s'impulsa la producció de ferro i es converteix en el principal exportador de locomotores i vagons.

També s'especialitzen en llana i cotó.

Als 1840-1850, Bèlgica ja és un país industrialitzat.