Historia de España de los siglos XIX y XX

RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 6:

LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM (1808-1833)

1. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

• 1788 accedeix al tron Carles V duu a terme les següents accions

• congela totes les reformes anteriors i cessa els vells ministres il·lustrats

• nomena primer ministre Manuel Godoy fidel a Napoleó

• tanca les fronteres amb França li declara la guerra

• La Guerra Gran afecta Catalunya i el País Basc

• 1793-1794 les tropes espanyoles mantenen l'ofensiva en territori francès

• mitjans 1794 avenç sobre Catalunya de les tropes franceses

• 1795 Pau de Basilea Espanya accepta la seva condició d'Estat subordinat a França

• CONSEQÜÈNCIES grans pèrdues materials i humanes i evidencia de la crisi del model absolutista

• Des de la Revolució francesa i l'ascens de Napoleó Bonaparte al poder (1799) la política espanyola vacil·la entre el temor a França i l'intent de pactar-hi

• 1796 Tractat de San Ildefons Espanya aliada de França contra Anglaterra

• 1805 Espanya perd la seva flota a la batalla de Trafalgar

• 1807 Tractat de Fontainebleau Napoleó obté permís del rei per travessar Espanya i atacar Portugal

• 1808 motí a Aranjuez motí degut a l'evidència que Napoleó vol dominar la Península Ibèrica aconsegueix la dimissió de Godoy i l'abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran.

• Carles IV escriu a Napoleó demanant-li ajuda per recuperar el tron.

• Napoleó ocupa el tron i annexiona Espanya a l'Imperi crida a Carles IV i Ferran VII a Baiona abdiqu en el seu favor.

• Napoleó nomena rei al seu germà Josep i convoca Corts a Baiona es crea l'Estatut de Baiona reconeix

• l'igualat dels espanyols davant la llei, impostos i accés a càrrecs públics

• aboleix la Inquisició

• reforma l'Administració

1.3 La resistència contra la invasió

• 1808 Madrid s'alça de manera espontània contra l'invasor es forma un moviment de resistència popular.

• A Catalunya

• es creen Juntes d'Armament i Defensa moviments populars militars contra els invasors

• es crea la Junta Superior de Catalunya coordina les revoltes populars

• Etapes de la guerra del Francès

• 1a etapa des de l'inici de la guerra fins a la retirada de les tropes franceses al Bruc (Catalunya) i a Bailén (1808)

• 2a etapa torna Napoleó amb un gran exèrcit domini francés (1809-1811)

• 3a etapa ofensiva anglesa al retirar-se les tropes franceses (1812-1814)

• La resistència popular es basa en setges (Girona, Saragossa, Lleida i Tarragona) i guerrilles petits grups que fustigaven l'exèrcit i les seves instal·lacions fa difícil el control efectiu del país i manté viu el sentiment antifrancés.

1.4 Catalunya: de l'ocupació a l'annexió

• Entre 1809 i 1810 cauen les principals ciutats catalanes control efectiu del territori provoca una aparent situació d'estabilitat i dóna lloc a un intent d'aproximació dels catalans per part de l'imperi francès es fa oficial l'ús del català.

• 1812 Napoleó ordena l'annexió de Catalunya a l'Imperi organitza el país segons el model francès tot i l'ajuda dels il·lustrats reformistes catalans la resistència popular frustra la major part dels intents.

• 1812 la guerra comença a ser desfavorable als francesos Napoleó desplaça els seus exèrcits cap a Rússia,i les forces espanyoles són recolzades pels britànics.

• 1813-1814 les tropes franceses abandonen el territori espanyol.

1.5 Les actituds davant l'ocupació

• Patriotes resistència antifrancesa s'oposen als francesos part de la noblesa i el clergat, part dels il·lustrats i la burgesia, els intel·lectuals i els sectors liberals i bona part de la població.

• Afrancesats

• ideològics conformes amb les idees revolucionaries franceses

• col·laboracionistes col·laboren amb l'invasor sense tenir en compte les idees

2. LES CORTS DE CADIS

2.1 El procés de formació de les Corts

• Des del començament de la guerra les Juntes provincials envien representants per formar una Junta Suprema Central que coordinés les accions bèl·liques i dirigís el país.

• La Junta Central (1808) reconeix Ferran VII com a rei d'Espanya i assumeix l'autoritat de l'estat des de Cadis fins el seu retorn.

• 1809 la Junta es mostra incapaç de dirigir la guerra i convoca unes Corts s'elegeixen diputats amb dificultats per l'ocupació francesa Catalunya envia una vintena de diputats amb Antoni de Campmany al capdavant.

• 1810 s'obren les Corts i s'aprova el principi de sobirania nacional reconeixement que el poder resideix en el conjunt dels ciutadans i que aquest s'expressa a través de les Corts.

2.2 La Constitució del 1812

• És d'esperit liberal declaració àmplia dels drets dels ciutadans llibertat d'impremta, davant la llei, de propietat... societat moderna amb drets i deures pels ciutadans.

• La nació es defineix com un conjunt de ciutadans de tots dos hemisferis.

• S'estructura l'Estat com a una monarquia limitada basada en la divisió de poders: Corts (legislatiu), monarca (poder executiu limitat per les Corts que intervenen fins i tot en la successió al tron) i els tribunals (judicial).

• Reconeix els drets de la religió catòlica, reforma la Hisenda iimplanta un ensenyament primari públic i gratuït.

2.3 L'obra de Cadis

• Inspirada en els principis de la constitució francesa de 1791 però més avançada i progressista.

• Accepta el principi de sufragi universal, masculí i indirecte.

• Es promulguen decrets per eliminar les traves de l'Antic Règim i ordenar l'Estat amb un règim liberal.

• L'ocasió revolucionària de la guerra permet crear un marc legislatiu molt més avançat que el d'una situació normal.

• La Constitució de Cadis no té gaire incidència pràctica degut a la guerra i al retorn de l'absolutisme amb la tornada de Ferran VII.

3. ABSOLUTISME I LIBERALISME (1814-1833)

• 1813 Tractat de Valencay retirada dels francesos i acceptació de Ferran VII com a monarca legítim d'Espanya.

• Representa un problema perquè Ferran VII havia abandonat el país com a monarca absolut i ha de tornar com a monarca constitucional s'obre un període d'enfrontament entre els absolutistes i els liberals.

• Regnat de Ferran VII (1814-1833) 3 etapes

• 1a etapa sexenni absolutista (1814-1820)

• 2a etapa trienni liberal (1820-1833)

• 3a etapa dècada ominosa (1823-1833)

• Els anys 1820, 1830 i 1848 es duen a terme revolucions burgeses de caràcter liberal i nacionalista a Europa.

3.1 El retorn a l'absolutisme (1814-1820)

• Els liberals eren conscients de què no tenien el suport del poble i tenen dubtes de la voluntat del rei d'acceptar la nova situació.

• Ferran VII tem enfrontar-se als liberals i mostra una voluntat d'acceptar les seves condicions.

• Manifest del Perses firmat per Bernardo Mozo de Morales absolutistes, noblesa i clergat mostren el suport al rei per tal que restauri l'absolutisme i l'Antic Règim l'anomenen Ferran VII “el Desitjat”

• 1814 protagonitza un cop d'estat degut a la feblesa del sector liberal declara nuls la Constitució i els decrets de Cadis retorn a l'absolutisme es restauren les antigues institucions, el règim senyorial i la Inquisició.

• Congres de Viena es crea la Santa Aliança per tal de garantir la defensa de l'absolutisme i frenar l'avenç del liberalisme.

• Fracassen els governs de Ferran VII l'oposició es manifesta

• la burgesia liberal i les classes mitjanes reclamen un règim constitucional

• la pagesia es nega a pagar rendes i tributs

• l'exèrcit duu a terme pronunciaments militars liberals

3.2 La reacció liberal: el Trienni (1820-1823)

• 1820 triomfa el pronunciament iniciat pel coronel Rafael Riego aixecament militar en el qual l'exèrcit s'aixeca contra el govern en favor d'algú Ferran VII accepta convertir-se en un monarca constitucional i convoca eleccions.

• Es formen Corts amb majoria de diputats liberals

• restauren la Constitució i les reformes de Cadis

• s'elaboren noves normes i es modernitza administrativament el país

• es crea la Milícia Nacional cos armat de voluntaris per garantir l'ordre defensar les reformes constitucionals

• Pretenen liquidar el feudalisme al camp, liberalitzar la indústria i el comerç i eliminar les traves a la lliure circulació connecta amb la burgesia catalana.

3.3 Les dificultats del Trienni: els aixecaments reialistes

• Les reformes provoquen l'oposició de la monarquia Ferran VII conspira contra el Govern i busca el suport d'altres monarquies europees.

• Progressiva oposició de la pagesia a Catalunya perquè els pagesos perdien els seus drets tradicionals.

• La noblesa i l'església animen la revolta.

• 1822 s'aixequen partides absolutistes a Catalunya denota el fracàs de la política liberal i la força de l'absolutisme PROVOCA enfrontaments entre els liberals moderats (reformes prudents) i els liberals exaltats (accelerar les reformes i enfrontar-se al monarca).

3.4 La segona restauració de l'absolutisme (1823-1833)

• Ferran VII demana a la Santa Aliança que restauri l'absolutisme.

• 1823 França envia els Cents Mil Fills de Sant Lluís reposen Ferran VII com a monarca absolut.

• es duu a terme una feroç repressió contra els liberals, es depuren l'administració i l'exèrcit i es creen òrgans de control

• preocupació pel problema econòmic dificultat d'Hisenda agreujat per la pèrdua de colònies Ferran VII es veu obligat a col·laborat amb la burgesia concedint un aranzel proteccionista per als catalans

• L'actitud del rei és mal rebuda pel la noblesa i el clergat s'agrupen al voltant de Carles Maria Isidre germà del rei i previsible successor

• 1827 guerra dels Malcontents o Agraviats a Catalunya defensen a Ferran VII i estan en contra el mal Govern que l'envolta.

• 1830 neix una filla del rei, Isabel greu conflicte successori la Llei Sàlica de Felip V impedia l'accés al tron de les dones.

• Ferran VII promulga la Pragmàtica Sanció deroga la Llei Sàlica i obre al camí al tron de la seva filla.

• 1832 els carlins (partidaris de Carles) influeixen sobre Ferran VII perquè derogui la Pragmàtica Sanció.

• Maria Cristina la dona de Ferran VII busca el suport dels liberals perquè la seva filla sigui hereva mentre es regent forma un govern de caràcter reformista.

• 1833 mort Ferran VII deixa Isabel com hereva i Mª Cristina com a Regent fins que fos major d'edat.

• El mateix dia Carles es proclama Rei i comença un aixecament absolutista 1a guerra carlina.

4. LA INDEPENDÈNCIA DE L'AMÈRICA HISPANA

4.1 L'Amèrica espanyola al final del segle XVIII

• Al segle XVIII preocupació dels Borbons per les colònies etapa de prosperitat basada en el comerç i en l'explotació de plantacions es desenvolupa un grup burgès crioll descendents dels espanyols però nascut a Amèrica coneixen els pensaments il·lustrats i forgen els projectes d'independència CAUSES

• tracte discriminatori donat als criolls, i la submissió a forts impostos

• control d'Espanya sobre l'economia i el comerç

• l'exemple d'Estats Units aconsegueixen la independència a l'enfrontar-se a la metròpoli

• suport dels anglesos per tal de controlar el mercat americà

4.2 El procés d'independència

• 1808 degut a la debilitat d'Espanya davant dels francesos, els criolls no es sotmeten a Josep Bonaparte i creen Juntes per assumir el poder.

• 1810 José de San Martín proclama la independència de la República Argentina, el virregnat de Nova Granada i Veneçuela (Simón Bolívar) i Mèxic (Hidalgo i Morelos).

• Les Corts de Cadis no tenen prou poder per enfrontar-s'hi i els exèrcits enviats per Ferran VII es mostren impotents.

• Aconsegueixen la independència Paraguai (1811) i Argentina (1816).

• En una segona fase ho fan Xile (1818) i la Gran Colòmbia, que dóna lloc a Veneçuela, Colòmbia, Equador i Panamà; Mèxic (1821) i després de la derrota d'Ayacucho (1824) Perú i Bolívia.

• S'acaba la presència espanyola a l'Amèrica continental només queden les Antilles (Cuba i Puerto Rico) i les Filipines.

4.3 Les repercussions a Catalunya

• Espanya perd pes en la política internacional i s'enfonsa l'economia espanyola.

• A Catalunya l'enfrontament amb Anglaterra i França trenca el flux comercial amb Amèrica els catalans establerts allí repatrien els capitals i Catalunya exporta a les Antilles.

• El retorn d'indians amb capitals d'Amèrica significa un bon impuls per el desenvolupament econòmic de Catalunya s'inverteix en la indústria cotonera i en el camp.

RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 7:

LA CONFIGURACIÓ DE L'ESTAT LIBERAL (1833-1874)

1. LA PRIMERA GUERRA CARLINA

• Enfrontaments entre

• isabelins partidaris d'Isabel i del liberalisme

• carlins seguidors de Carles i partidaris de l'Antic Règim

• Carlisme

• tradicionalista i antiliberal

• noblesa rural, clergat i base social camperola

• no volen expulsió de les terres

• defensen els furs (sistema foral a Catalunya i al País Basc) i el sistema econòmic tradicional

• defensen la Monarquia absoluta i l'església catòlica

• “Déu, pàtria i furs”

• Isabelins

• aparell de la Monarquia borbònica

• Maria Cristina s'apropa als liberals per defensar el tron de la seva filla Isabel II

• la noblesa vol mantenir les seves propietats, la burgesia fer reformes liberals i les bases populars millorar la seva situació

• Guerra de 7 anys més tard continua amb la segona guerra carlina ( Guerra dels Matiners) i la tercera.

• L'aixecament carlí comença a Catalunya expansió (1835) aprofitant que l'exèrcit isabelí estava a Navarra i al País Basc lluitant contra l'exèrcit carlí de Zumalacàrregui Ramón Cabrera reuneix un gran exèrcit carlí català (1838).

• A la resta d'Espanya els carlins no controlen cap gran ciutat (capital carlina, Estella) controlen l'àmbit rural amb una tàctica de guerrilles formada per bastants bandolers i delinqüents Santa Aliança no hi intervé per l'escàs suport.

• Al País Basc Zumalacàrregui aconsegueix un gran exèrcit que després de la seva mort (1935) és superat per les forces liberals del general Espartero.

• 1837 fracassa l'expedició de Carles a Madrid.

• 1839 Conveni de Bergara s'acaba la guerra al País Basc a canvi de mantenir els furs i incloure les tropes carlines a l'exèrcit.

• 1840 finalitza la guerra a Catalunya.

2. LA REVOLUCIÓ LIBERAL I ELS PROGRESSISTES (1833-1843)

• 1833-1843 demolició de l'Antic Règim després de la guerra carlina i la revolució liberal.

2.1 La reforma des de dalt: l'Estatut de 1834

• Mª Cristina només pensava introduir petites reformes i pactar amb els carlins finalment ha de fer reformes per aconseguir el suport dels liberals a la cuasa isabelina nomena al moderat Martínez de la Rosa com a primer ministre.

• 1834 Estatut Reial

• carta atorgada document en què el monarca organitza el país

• no reconeix ni la sobirania nacional ni la divisió de poders

• dóna amplis poder al monarca i estableix unes Corts formades per dues cambres una aristòcrata i l'altra elegida per un sufragi restringit

• Les reformes són totalment insuficients es consolida la divisió del liberalisme entre el liberalisme moderat i els progressistes lluiten per un sistema veritablement liberal mobilitzacions al carrer.

2.2 Les revoltes del 1835 i l'arribada dels progressistes al poder

• 1835 revoltes urbanes i aldarulls especialment contra qui donava suport als carlins i les autoritats es demanen la reunió de les Corts, la llibertat de premsa, una nova llei electoral i l'extinció del clergat.

• A Catalunya aldarulls o bullangues assassinats, crema de convents, destrucció de la fàbrica Bonaplata i formació d'una Junta que assumeix el govern del principat durant unes setmanes.

• Com a conseqüència la regent crida a formar govern al liberal progressista Mendizabal programa de reformes, com la desamortització

• 1836 la noblesa i el clergat forcen la destitució de Mendizabal revolta dels sectors progressistes.

• Després de l'aixecament progressista de La Granja la regent torna a cridar als progressistes al poder i restableix la Constitució de Cadis.

2.3 Les reformes progressistes (1835-1837)

• Desmantellen les institucions de l'Antic Règim i implanten un règim liberal, constitucional i de Monarquia parlamentària

• Nova concepció jurídica del dret de propietat sobretot en la propietat agrària reforma agrària

• dissolució del règim senyorial els senyors perden les seves atribucions d'impartit justícia i conserven les propietats que els pagesos no poden acreditat abolició del delme eclesiàstic

• desvinculació s'alliberen les terres dels patrimonis vinculats i els propietaris les poden vendre sense cap trava

• desamortització mitjà per aconseguir recursos per a l'estat amb la venda de terres de l'església i els ajuntaments dissolució dels ordres religiosos

• Mendizabal pretén aconseguir recursos per lluitar contra el carlisme, per reduir el dèficit i per implicar la base social amb el liberalisme.

• A part de la reforma agrària es duen a terme mesures per a liberalitzar l'economia llibertat de comerç interior i de preus.

2.4 L'acció política: la Constitució del 1837

• Nova Constitució cert retrocés respecte el text de Cadis confereix a la corona el poder moderador.

• Manté el principi de sobirania nacional, uns amplis drets dels ciutadans, la divisió de poders i l'absència de confessionalitat catòlica de l'Estat.

• S'introdueix una segona cambra (Senat), es concedeixen més poders a la corona (vet de lleis, dissolució del parlament i nomenar ministres) i s'adopta un sistema electoral censatari i restringit (4%).

• S'aboleixen el privilegis gremials, llibertat d'indústria i comerç i eliminació de les proves de netedat de sang per accedir a l'Administració.

• Els alcaldes són elegits per la ciutat.

• 1837 es convoquen eleccions els moderats guanyen Mª Cristina abans de donar suport a un govern progressista dimiteix i marxa a l'exili (1841)

2.5. La regència d'Espartero (1841-1843)

• El general Espartero marcat caràcter autoritari reprimeix amb duresa la Junta de vigilància contra els moderats de BCN, dissolt la Milícia popular i declara l'estat de setge.

• 1842 proclama un aranzel lliurecanvista afecta la indústria tèxtil catalana aixecament a BCN i bombardeig com a repressió.

• 1843 pronunciament a Reus contra Espartero i formació d'una Junta suprema provisional de la província de BCN.

• Els moderats conspiren contra Espartero amb els generals Narváez i O'Donell dimiteix Espartero, abandona la regència i s'exilia

2.6 La crisi del progressisme: radicalisme popular

• Continuen les revoltes a Catalunya després de la dimissió d'Espartero es vol configurar un estat a partir de les Juntes amb un govern basat en la Constitució de 1837.

• Es forma un moviment popular i radical que s'evidencia en la insurrecció de BCN de la Jamància (1843) el general progressista Prim ordena bombardejar BCN.

• Per no haver de nomenar un tercer regent les Corts avancen la majoria d'edat d'Isabel II i la proclamen reina als 13 anys (1843) govern als moderats

3. L'ARTICULACIÓ DEL LIBERALISME

3.1 Partits polítics: moderats i progressistes

• Dos grans partit de l'època isabelina

• Moderats

• terratinents, grans comerciants, noblesa, clergat i intel·lectuals conservadors

• defensen la propietat privada, un sufragi censatari i una política econòmica proteccionista

• sobirania compartida entre les Corts i la Corona amplis poders a la Corona

• limitar els drets individuals i col·lectius

• confessionalitat catòlica de l'Estat

• Progressistes

• sectors burgesos i urbans

• sufragi censatari, sobirania nacional sense límit i predomini de les Corts en lloc de la Corona

• volen ampliar els poders locals i la Milícia Nacional

• defensaven els drets individuals i col·lectius

• volen una reforma agrària i una restricció de la influència eclesial

• política econòmica lliurecanvista

3.2 El pes de l'exèrcit

• Presència constant en la vida política element indispensable per garantir el liberalisme i la supervivència d'Isabel II al tron militarització de la vida política.

• Única institució sòlida de l'estat que controla l'ordre públic.

• Braç executor de la conspiració política degut a la feblesa de grups socials i dels partits i la burgesia.

3.3 Juntes i Milícia

• La majoria de la població està marginada de la vida política degut a l'exèrcit i a la restricció de vot els progressistes recorren a altres mecanismes per incidir en el sistema.

• Juntes

• sorgeixen en els moments de crisis com representats de la voluntat popular

• essencials en els canvis de govern com l'any 1843 i 1868

• Milícia Nacional

• força armada alternativa a l'exèrcit per defensar el liberalisme

• té caràcter popular destaca en les bullangues de 1835 i en la Jamància de 1843

4. ELS MODERATS AL PODER (1843-1868)

4.1 Configuració del règim moderat (1843-1854)

• 1844 els moderats guanyen les eleccions el general Narváez es nomenat cap del govern liberalisme conservador que reformés l'Estat i restringís la participació política suport de la Corona i l'exèrcit.

• Constitució de 1845 idees moderades

• sobirania conjunta del rei i les Corts amb enormes atribucions a la Corona (nomenar ministres i el senat i dissoldre les Corts)

• restringeix el dret de vot (1%)

• reducció de drets

• millores en les relacions amb l'església catòlica 1851 es signa un concordat amb la Santa Seu suspensió de la desamortització

4.2 Centralisme, ordre públic i militarització

• Es vol construir una estructura d'Estat liberal sota els principis de la centralització i la uniformització i el control de l'ordre públic

• reorganització de l'administració 1845 Llei de l'Administració Local els alcaldes són triats per la Corona o pel governador estructura jerarquitzada i piramidal

• es conserven els furts només al País Basc i a Navarra

• reforma fiscal de la Hisenda

• 1851 reforma del Codi Penal

• 1856 Llei Moyano reforma d'ensenyament escolarització obligatòria i gratuïta en l'educació infantil.

• molt pes de l'exèrcit per mantenir l'ordre públic militarització de la vida pública

• 1844 creació de la Guardia Civil i dissolució de la Milícia Nacional

• comença la construcció del ferrocarril

4.3 Els límits del moderantisme a Catalunya

• Primera dècada moderada la vida política es desenvolupa al voltant de la Cort (camarilles).

• La manipulació electoral i el restringit nombre de votants impedien als progressistes accedir al poder.

• 1846-1849 Guerra dels Matiners nous aixecaments carlins degut a la crisi agrària i a la crisi del tèxtil els sector urbà s'afegeix a la revolta mobilitzat pel Partit Demòcrata.

• Partit Demòcrata recull les aspiracions democràtiques i republicanes sufragi universal masculí, abolició de les quintes i els impostos de consums, reconstrucció de la Milícia i més llibertats.

4.4 El Bienni Progressista (1854-1856)

• 1854 unió de progressistes i moderats pronunciament militar de Vicálvaro i elaboració del Manifest de Manzanares demanen

• compliment de la Constitució

• reforma de la llei electoral

• reducció d'impostos

• restauració de la Milícia Nacional

• Isabel II crida Espartero a formar govern i nomena ministre de la guerra a O'Donnell es forma un govern de coalició amb progressistes, unionistes (unió de moderats i progressistes) i democratarepublicans.

• Dues línies bàsiques d'acció

• represa de l'obra desamortitzadora (Madoz) es volen recaptar recursos

• 1855 Llei de Ferrocarrils

• Les mesures reformistes no donen solució a les demandes de les classes populars conflictivitat social.

• 1856 situació dura, aldarulls provoca una crisi en el govern Espartero dimiteix i O'Donnell forma govern.

4.5 La crisi del moderantisme (1856-1868)

• Governa O'Donnel de la Unió Liberal restableix el règim moderat que havia ajudat a enderrocar dos anys abans es restableix la Constitució de 1845 i s'anul·la bona part de la legislació progressista.

• Porten a terme una política exterior agressiva per desviar l'atenció dels problemes interns.

• 1863 els unionistes no aguanten l'oposició dels progressistes O'Donnell dimiteix.

• 1863-1868 governa Narváez, cap dels moderats governen de forma autoritària.

5. LA REVOLUCIÓ DEL 1868. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

5.1 Les causes de la revolució

• 1860 comença la crisi econòmica i la inestabilitat social

• CAUSES de la crisi de 1868

• crisi financera sobretot degut als baixos rendiments del ferrocarril

• crisi industrial degut a la crisi del sector tèxtil català

• crisi de subsistències males collites i carestia de blat fam, atur i pobresa

• 1866 Pacte d'Ostende partits de l'oposició estableixen les bases per una acció revolucionaria pacte antiisabelí la forma de govern diuen que seria decidida per les Corts elegides per sufragi universal.

• 1867 en morir O'Donnell s'hi afegeixen els unionistes (Serrano)

• 1867 la situació provoca un moviment insurreccional a Catalunya gran repressió que causa molt malestar

• 1868 l'esquadra de Cadis comandada per Topete es revolta contra Isabel II es constitueixen Juntes Revolucionaries a tot el país.

• A Barcelona es crea la Junta del Principat i s'enderroca la Ciutadella (símbol del poder borbònic).

• El govern i la monarquia es troben completament aïllats el govern dimiteix i Isabel II marxa a l'exili.

• Unionistes (Serrano) i progressistes (Prim) {Pacte d'Ostende} formen un govern provisional prescindeixen dels republicans i dissolen les Juntes i la Milícia per evitar més revoltes.

5.3 El govern provisional i la Constitució de 1869

• El govern provisional inicia un programa de reformes convoquen eleccions a Corts per sufragi universal (homes majors de 25 anys) victòria de la coalició governamental (progressistes, unionistes i demòcrates) i s'obre una important minoria de republicans.

• Constitució de 1869

• règim de llibertats molt ampli molts drets llibertat de culte, ensenyament, residència...

• sobirania nacional sufragi universal masculí

• es manté la monarquia com a forma de govern rei poder executiu per mitjà dels seus ministres monarquia democràtica i parlamentària

• independència i preeminència del poder judicial

5.4 La política econòmica

• Objectiu principal de la revolució reorientar la política econòmica

• supressió dels consums es crea un impost personal i universal

• reestructurar la Hisenda no hi ha prou recursos per emprendre cap acció de govern s'ha d'utilitzar el patrimoni miner per obtenir recursos

• liberalització dels intercanvis exteriors 1869 Llei de Bases aranzelàries acaba amb el proteccionisme oposició dels industrials cotoners catalans

5.5 La frustració de les aspiracions populars: les insurreccions federals

• 1868-1869 Regència o primer govern provisional de Serrano forta conflictivitat social

• Constitució de 1869 i el nou sistema polític frustren moltes aspiracions populars

• no agrada als republicans moltes insurreccions republicanes de caràcter federal

• sectors anticlericals no volen que el govern pagui el culte

• els camperols i obrers no milloren les seves condicions

• apareixen les idees anarquistes, socialistes, internacionalistes i obreristes

6. LA MONARQUIA D'AMADEU DE SAVOIA (1870-1873)

• Principal tasca del govern trobar un monarca que substituís als Borbons.

• Prim tria a Amadeu de Savoia, de la casa italiana

• 1870 és elegit per les Corts

• 1871, després de la mort de Prim és proclamat rei monarquia constitucional

6.2 L'oposició a la nova monarquia

• Compta des del principi amb una forta oposició

• moderats continuen fidels als Borbons perfilen un partit alfonsí dirigit per Canovas del Castillo defensors del príncep Alfons

• l'elit del diner i l'església

• sectors republicans alçaments i protestes creen inestabilitat

• carlins reneix amb la tercera guerra carlina (1873-1876) volen Carles VII

6.3 Una permanent inestabilitat

• Regnat amb dificultats constants

• Carlins

• 1868 revolta de deu anys a Cuba els sectors econòmics no deixen a Amadeu abolir l'esclavitud

• 1872 insurreccions federalistes força dels republicans

• Destaca el progressiu distanciament de la monarquia amadeista

• Es desintegra la coalició governamental (unionistes, progressistes i demòcrates) 1873 Amadeu renuncia al tron per falta de suport.

7. LA PRIMERA REPÚBLICA (1873)

7.1 L'experiència de la República federal

• Les Corts sotmeten a votació la proclamació d'una república 1873 s'aprova per majoria absoluta tot i això, molt només ho voten per tenir temps per fer retornar els Borbons al tron.

• Únics partidaris els republicans Partit Demòcrata Republicà Federal liderat per Pi i Margall volen reformes socials i polítiques

• forma republicana de govern

• supressió de les quintes

• abolició de l'esclavitud

• laïcisme de l'Estat

• Tenia el suport de les classes populars, camperols i obrers.

• Un sector de republicans, els unitaris (Castelar) defensaven un model republicà d'Estat centralitzat i conservador.

• A Catalunya la República es rebuda amb satisfacció es formen Juntes manifestacions populars a favor.

• Estanislau Figueras primer president de la República convoca eleccions a Corts 1873 nomenat president Pi i Margall República federal s'inicia la redacció d'una Constitució (la nonata) que no s'arriba a aprovar.

7.2 Els problemes de la República

• Continua el conflicte carlí i la guerra de Cuba

• A les zones amb forta implantació republicana la població s'alça en cantons independents republicans descontents radicalitzats.

• Pi i Margall dimiteix perquè no vol sufocar la revolta Salmerón el relleva però dimiteix al no voler signar les penes de mort el substitueix Castelar.

7.3 La fi de l'experiència republicana

• Castelar no té majoria a les Corts les suspèn i governa autoritàriament dóna molt poder als militars per garantir l'ordre públic.

• Castelar dimiteix el general Pavía envaeix l'hemicicle amb la Guardia Civil per evitar un govern d'esquerres i dissol l'Assemblea restauració monàrquica.

• 1874 s'estableix el segon govern provisional de Serrano mentre es decideix que fer.

• 1874 es redacta el manifest de Sandhurst programa de la nova monarquia.

• 1874 es dur a terme el pronunciament militar de Martinez Campos Alfons XII és proclamat rei d'Espanya..

RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 8:

TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I PROCÉS INDUSTRIALITZADOR (1830-1930)

1. LES TRANSFORMACIONS DE L'AGRICULTURA

• La incorporació de Catalunya a la industrialització té lloc gràcies a les transformacions de la seva agricultura.

• Procés de substitució de l'Antic Règim pel sistema capitalista.

• s. XIX s'aboleix el règim senyorial , es desvincula la propietat i es dur a terme la desamortització les terres passen a mans de propietaris amb molt interès a conrear-les per obtenir molta producció.

• A Catalunya

• poca influència de la desamortització perquè les propietats de l'església i els municipis eren menors no s'altera gaire l'estructura de la propietat

• abolició de la vinculació es poden vendre les terres dels nobles beneficia als conreadors

• transformacions de la propietat i comercialització de la producció gran dinamisme a l'agricultura catalana vinyes, oliveres, arbres fruiters i conreu de cereals (fa falta importar cereals)

• Transformació més limitada CAUSES

• mala qualitat de la terra

• males condicions climatològiques

• exclusió de l'accés a la propietat dels conreadors més interessats en el conreu

• estructura de la terra desfavorable minifundis (massa petits) i latifundis (els propietaris no els volen conrear)

• Baixos rendiments pobresa de la població agrària fre al creixement econòmic modern la gent no es pot incorporar a la indústria i al comerç degut a la falta de progrés.

• Tot i això la producció agrícola augmenta la població i els recursos alimentaris creixen.

• Els cereals són el principal producte agrari sotmesos a una important protecció aranzelària.

2. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS

• s. XIX la població espanyola creix considerablement s'accelera a partir de 1870.

• A Catalunya l'augment de població ultrapassa el de l'estat espanyol.

2.1 L'augment de la població

• Creixement demogràfic degut a

• descens de la taxa de mortalitat tot i que continua la mortalitat infantil

• manteniment de la natalitat

• millor dieta alimentària

• millors condicions higièniques

• Distribució no homogènia del creixement demogràfic a la perifèria creix més que a l'interior.

• A Catalunya el procés de transició demogràfica comença el 1850 afavorit per la immigració.

2.2 L'increment de la urbanització

• L'augment demogràfic comporta un increment de la població urbana sobretot des de finals de la I Guerra Mundial fins a la depressió de 1929.

• Les ciutats grans (Madrid i BCN) arriben al milió d'habitants.

• A les ciutats de les zones industrials hi ha, també, un important creixement molta població degut a la seva expansió econòmica.

• Tot i la urbanització la major part de la població viu al camp crea un dualisme camp-ciutat.

2.3 Els moviments migratoris

• La tensió entre l'augment de població i les escasses oportunitats de feina obliguen a molt espanyols a emigrar.

• Principals destinacions Amèrica llatina i/o les ciutats industrials.

• A partir de la I Guerra Mundial les migracions tenen lloc a l'interior d'Espanya i a l'àrea industrial de BCN.

• Destaquen els importants moviments migratoris interns de Catalunya degut a l'atracció dels nuclis industrials.

3. ELS INICIS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

• Al s. XIX l'economia continua sent principalment agrària Catalunya era l'excepció (era la fàbrica d'Espanya).

3.1 L'arrencada industrial

• La indústria moderna a Catalunya és la indústria cotonera activitat nova perquè abans el tèxtil estava vinculat a la llana convé destacar la producció d'indianes (teixits de cotó estampats).

• El desenvolupament d'aquestes indústries fa sorgir una burgesia emprenedora i receptiva a les innovacions tècniques.

• Guerra contra Napoleó i l'inici de l'emancipació de les colònies provoca una desarticulació del mercat.

• 1830 es reprèn el ritme expansiu.

3.2 L'era de vapor

• 1830 aparició de la màquina de vapor i mecanització de la filatura les berguedanes són substituïdes per les selfactines.

• 1833 entra en funcionament la primera fàbrica que utilitzava l'energia del vapor: la societat Bonaplata.

• CAUSA de la mecanització falta de mà d'obra degut a l'incorporació a la feina de les generacions de la guerra del Francès es substitueixen els fusos manuals pels mecànics per fer baixar els costos estimula la demanda.

• Els vapors (fàbriques que empren l'energia del vapor) necessiten molt carbó per funcionar Catalunya ha d'importar carbó de la Gran Bretanya el carbó influeix en la localització de la indústria.

• Per reduir costos, les indústries es situen a prop dels ports Barcelonès, Maresme i el Garraf (1830-1860).

• 1874 nova etapa de creixement determinada per la mecanització del tissatge, la renovació dels edificis i l'aplicació de la turbina hidràulica.

3.3 Les colònies industrials

• 1869 per estalviar els costos de l'energia hidràulica es recorre a l'energia hidràulica la indústria es desplaça a prop del Ter i el Besos, on s'instal·len colònies.

• Les colònies

• impliquen molts edificis lluny dels nuclis urbans escoles, cases, església, centres recreatius

• s'estableixen unes relacions socials àmplies paternalisme dels amos

• avantatges gratuïtat de l'aigua, mà d'obra més barata i menys reivindicativa que la urbana i alts beneficis fiscals superen els inconvenients gran difusió

• inconvenients exigeix construccions annexes, reduir el procés a l'estiu (falta d'aigua) i el cost del transport de les matèries

3.4 Altres sectors industrials

• Hi ha altres sectors com

• la química i la metal·lúrgia

• activitats tradicionals com la del paper, la farinera o la surera

• indústria de fabricació de vins i aiguardents

• intents de crear una banca autòctona 1860 Borsa de Barcelona

3.5 Les característiques de la indústria catalana

• Característiques de la indústria catalana

• indústria lleugera

• feia falta poc capital per obrir-les capitals familiars petites i mitjanes empreses

• forta dependència dels proveïments exteriors port de BCN, port d'entrada de mercaderies

• Ha de fer front a

• l'escassa capacitat de compra dels consumidors espanyols (per això volen el proteccionisme)

• la quantitat de recursos que absorbia la hisenda pública

• l'absència de carbó i d'aigua de qualitat

4. EL FERROCARRIL I EL MERCAT INTERIOR

• Revolució pel que fa a la rapidesa com per la notable reducció del cost del transport.

• Destaca la seva regularitat i la seva seguretat.

4.1 La construcció de la xarxa ferroviària

• Mitjans del s. XIX s'inicia la construcció de la xarxa del ferrocarril.

• 1848 primer tram de la xarxa inaugurat BCN-Mataró.

• 1855 Llei General de Ferrocarrils obre una etapa d'intensa construcció.

• 1866 la crisi financera atura les construccions.

• 1876-1885 es reprenen les construccions.

• La construcció sempre depèn de l'Estat ofereix subvencions a les companyies entren empreses estrangeres a construir algunes línies a Catalunya troben alguns inversors autòctons.

4.2 Les limitacions de la construcció

• Limitacions

• estructura radial de la xarxa amb centre a Madrid es vol consolidar un estat centralitzat

• amplada entre carrils superior a les línies europees certes regions no queden comunicades i es dificulten els intercanvis amb la resta d'Europa

• llibertat de les companyies constructores per importar els materials per construir sense cap aranzel fa que els materials provinguin de l'estranger el sector siderúrgic no evoluciona

4.3 Ferrocarrils i industrialització

• Xarxa ferroviària ocasió perduda per a la industrialització.

• Problemes de la siderúrgia espanyola per poder aportar els materials per a construir la xarxa ferroviària sense la franquícia aranzelària la xarxa no s'hagués pogut construir.

• Efectes positius de la construcció del ferrocarril

• poder transportar moltes mercaderies sense tracció animal

• fan falta menys animals es destrueixen menys pastures i camps per alimentar-los augmenta la població espanyola amb els aliments estalviats

• articula un mercat interior

5. L'EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS MINERS

• 1874-1914 explotació dels jaciments miners d'Espanya.

• L'extracció té uns efectes molt pobres en l'economia espanyola

5.1 L'expansió minera

• S'explica gràcies a tres factors

• augment de la demanda internacional

• avenços de les tècniques d'explotació

• nova legislació minera la llei permet cedir les concessions mineres a companyies privades perquè l'Estat obtingui ingressos extraordinaris moltes explotacions queden en mans de capital estranger

• 1870-1913 creixen les concessions per explotar jaciments coure, mercuri, zinc

• Els recursos miners del subsòl català no són gaire adequats per les necessitats de l'època, ni gaire abundants.

• Destaca la mineria del carbó i el ferro a

• hulla o carbó Astúries poca qualitat i costos d'extracció elevats poca competitivitat (fan falta aranzels)

• ferro Biscaia ferro de molta qualitat moltes societats mineres grans exportacions molts guanys

6. LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA

• A Espanya predominen les indústries alimentàries pes reduït de la indústria en l'economia espanyola.

• Catalunya concentra una quarta part de la indústria espanyola.

• La industrialització es retarda a Espanya degut a

• la permanència d'una agricultura endarrerida i poc rendible

• la inexistència d'un mercat interior

• manca d'una xarxa de transports i comunicacions

• posició geogràfica d'Espanya allunyada dels nuclis europeus

• Segona meitat del s. XIX certa transformació industrial a Espanya es redueix el pes de la indústria alimentària a favor del sector tèxtil i de béns de consum.

7. CANVI ENERGÈTIC I DIVERSIFICACIÓ INDUSTRIAL (1870-1930)

7.1 Canvi energètic i avenços tecnològics

• L'ús de l'electricitat i la possibilitat de poder traslladar-la faciliten la mecanització i la producció industrial.

• L'avenç de l'electrificació es fa en dues grans etapes

• 1880-1914 electricitat restringida a l'enllumenat

• 1914-1930 electricitat a la indústria

• A Catalunya a partir de 1914 triomfa la hidroelectricitat s'aprofita la corrent dels rius Ebre, Noguera Pallaresa i Segre (“La Canadenca”, energia elèctrica de l'aigua per a les indústries).

• Destaquen altres innovacions com petroli, l'automòbil i els motors, el telègraf, el telèfon, la ràdio i el desenvolupament dels transports urbans (tramvies, ferrocarrils).

7.2 La difusió de la indústria a Espanya

• La indústria s'escampa per tot l'Estat.

• Madrid es converteix en la tercera regió industrial després de Catalunya i Euskadi.

7.3 El nou dinamisme a Catalunya

• La base industrial de Catalunya es diversifica en part, gràcies a l'associació amb empreses estrangeres dinamisme.

• Destaquen les indústries químiques (Societat Anònima Cros), les metal·lúrgiques, les elèctriques (Elèctrica de Flix) i les mecàniques (La Maquinista Terrestre i Marítima).

• Es crea un dens teixit industrial

8. COMERÇ EXTERIOR I INTERVENCIÓ DE L'ESTAT

8.1 L'augment dels intercanvis

• En l'evolució dels intercanvis destaquen dues etapes

• 1815-1850 creixement modest i sostingut

• 1850-1900 creixement més elevat

• La pèrdua de les colònies americanes va reorientar el mercat espanyol Espanya proveeix de certs productes a França i Anglaterra i n'importa productes.

8.2 Proteccionistes i lliurecanvistes

• Dos postures enfrontades debats econòmics

• proteccionistes partidaris de posar aranzels que encarissin l'entrada de productes estrangers per tal de desenvolupar la producció interna

• lliurecanvistes defensen la lliure entrada de productes estrangers amb l'argument que comportava una especialització profitosa

• Catalunya sempre defensava el proteccionisme.

• La política aranzelària dels diferents governs variava seguint les pautes d'Europa

• fins al 1870 lliurecanvi

• després del 1870 proteccionisme

• S'ha dit que el proteccionisme va ser una de les causes de la feblesa del desenvolupament industrial no és cert, ja que existeixen altres factors.

RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 9:

SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIX

1. CAP A UNA SOCIETAT DE CLASSES I URBANA

• Principis del capitalisme desapareixen les rendes senyorials pagades pels pagesos a la noblesa i església.

• Anul·len drets senyorials, delme i rendes pròpies de la societat estamental.

• Al llarg s XIX nova estructura social 2 classes: propietaris (de la terra, empreses o capital) i treballadors (treballen a canvi d'un salari).

• la propietat element diferenciador de les posicions socials.

• Pel q fa economia economia de mercat tot es pot vendre o comprar es basen en el contracte i el mutu acord 3 elements fonamentals:

• renda de la terra pagament per utilitzar una propietat aliena

• benefici rendiment de la inversió

• salari pagament del treball

• Augment poder de la burgesia CAUSES consolidació de la propietat privada i aparició de noves activitats econòmiques.

• Disminució del poder de la noblesa i església (perden preeminència i capacitat econòmica).

• S'obren possibilitats als artesans, petits comerciants, funcionaris i professionals.

• Importància al sector agrari tenen un pes social considerable i formen un grup de pressió.

• Increment de la població urbana Bcn i Madrid es constitueixen com a grans ciutats.

• Aquest creiexement era inferior a les altres zones industrialitzades CAUSES escassa industrialització del territori espanyol i majoria de la població rural.

• Importants moviments migratoris de les zones rurals i d'altres províncies espanyoles cap a zones urbanes i industrials.

• Cap al 1900 BCN s'annexiona a Gràcia, St. Andreu, Sants... esdevé una gran metròpoli

• El creixement de les ciutats provoca problemes habitabilitat i sanitat:

PROVOCA: malalties infeccioses i epidèmies les ciutats comencen projectes de reforma

• BCN i Madrid obren carrers amples i avingudes, apareix el ferrocarril q enllaça diferents ciutats, apareix enllumenat públic de gas, es van construir clavegueres i xarxes de distribució d'aigua corrent i es construeixen edificis més alts i distribuïts en habitatges de diferents categories avenços en la nova societat.

• A BCN lluiten per enderrocar les muralles i ampliar la ciutat (Eixample).

Ildefons Cerdà dissenya i porta a terme l'Eixample entre el 1854-1859 amb aquest pla la ciutat va guanyar espai i salubritat es van construir edificis modernistes.

2. LES NOVES CLASSES DIRIGENTS

2.1 El poder de la noblesa

• Triomf del poder liberal moderat permet el manteniment del poder nobiliari en transformar els antics senyors en propietaris de les terres continua la preeminència social.

• Petita noblesa deteriorament econòmic i social s'associen al carlisme, sobretot en llocs rurals.

• Els propietaris agrícoles provinents de l'aristocràcia van formar Institut Agrícola Català de Sant Isidre defensa interessos agraris.

• Gran Noblesa conserven la majoria de les terres convertides en propietat privada i van adquirir de noves en el procés desamortitzador.

• A mesura q avançava el segle els patrimonis van disminuir es van endeutant i consumint les seves propietats les fortunes dels industrials i comercials esdevenen molt superiors a les nobiliàries.

• Poder i influència nobiliàries no prové només de la seva riquesa en el període Isabelí formaven part de les camarilles i així obtenien privilegis molts formaven part de l'alta oficialitat de l'exèrcit o eren membres del senat.

2.2 La gran burgesia

• La revolució liberal forma una burgesia vinculada als negocis són beneficiaris de les transformacions socials, econòmiques i polítiques.

• El grup més dinàmic estava constituït per un restringit nucli connectats als nous entres de poder, a les professions liberals i al capital estranger havien engrossit les seves fortunes amb concessions estatals o amb operacions de crèdit i Borsa o invertint en Deute públic.

• Molts burgesos es van dedicar a la inversió de les terres es van anar convertint en rendistes.

• La burgesia provenia del nord del país, però el seu centre de residència era Madrid (centre dels negocis i del poder).

2.3 La burgesia industrial catalana

• 1838-1868 moment d'esplendor de la burgesia catalana ocupa un lloc secundari a nivell estatal.

• Provenen: famílies dedicades a negocis mercantils, industrials de cotó i ferro, propietaris de finques urbanes, nova generació d'”indians”. Güell, Bonaplata.

• Tenien un pes considerable i determinant, sobretot a l'àrea de Barcelona.

• La burgesia es va agrupar en la defensa dels seus interessos

• 1826 Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó

• 1847 es transforma en Junta de Fàbriques

• 1869 neix una nova organització que acabarà formant el 1889 Foment del Treball Nacional

• que juntament amb la Cambra de Comerç (1886), dominaren la vida econòmica catalana

• Volen aconseguir política proteccionista per la indústria però escàs poder econòmic, localització perifèrica dificulta que aquesta burgesia desenvolupi un model de societat industrial diferent del capitalisme agrari que propugnava la burgesia terratinent.

2.4 Classes mitjanes

• Constitueixen una franja intermèdia de nombre reduït entre poderosos i assalariats.

• Eren: propietaris de terres, comerciants, petits fabricants, treballadors públics, professionals liberals (relacionats amb lleis, construcció/immobiliària i amb la salut) la seva riquesa era molt menor a la de els classes dirigents.

• La seva expansió va anar unida al desenvolupament urbà, al creixement de l'administració i dels serveis.

• Les classes mitjanes comparteixen l'estil de vida amb els grups poderosos.

• Ideològicament són conservadors, defensen l'ordre i propietat.

2.5. Vida social burgesa

• La burgesia aporta innovació, noves formes jurídiques i polítiques que articulaven l'Estat i els diners.

• La noblesa aportava el prestigi i el reconeixement públic.

• Molts burgesos van voler ennoblir-se tot aconseguint un títol p.ex. Joan Güell compte.

• El pes dels terratinents agraris va consolidar un model de burgès rendista.

• Només a Catalunya puntualitat, austeritat, estalvi valors predominants.

• Els diners acaben definint la categoria social.

• Les formes d'oci es comercialitzen

• 1844 Societat del Liceu

• Apareixen jardins d'esbargiment cafès, balls... Passeig de Gràcia Passeig de moda

• L'església segueix sent dominant encara que part dels treballadors presenten una actitud anticlerical.

3. LES CLASSES POPULARS

3.1 Grups urbans i artesans

• Classes urbanes baixes es dediquen als serveis la meitat treballaven al sector domèstic.

• Una quarta part de la població activa eren noies de serveix procedents dels pobles, amb horaris interminables i salaris baixos.

• Els privilegis gremials van desaparèixer tot i que la pervivència del món artesà i gremial va continuar.

• A Catalunya els menestrals grups de petits artesans i comerciants que basaren la seva prosperitat en el treball i estalvi adoptaren actituds crítiques contra el model liberal molts d'ells formen el Partit Demòcrata i posteriorment el republicanisme federal.

• El creixement urbà i la nova estructura de l'estat liberal van concentrar treballadors de serveis relacionats amb la infraestructura urbana netejadors, carreters... aquests treballadors es trobaven entre les classes mitjanes i populars i eren assalariats.

3.2 La situació de la pagesia

• No es va alterar l'estructura de la propietat de la terra encara que va haver-hi una dissolució del règim senyorial i la desamortització.

• Castella la Manxa, Andalusia i Extremadura els senyors aconsegueixen la propietats de terres en les que abans gaudien només de drets .

• Catalunya i València molts arrendataris emfitèutics pagesos benestants o burgesos enriquits pels negocis van accedir a la propietats i es va estructurar un grup de petits i mitjans propietaris.

• Malgrat les desamortitzacions, la compra de propietats va fer que la terra es tornés a concentrar en poques mans, especialment aquells que no la treballaven.

• Augmenten el nombre de jornalers CAUSES creixement de la població jornalera i transformació dels anteriors propietaris arrendataris, que, arruïnats, es van convertir en assalariats.

• Era difícil distingir el petit propietari (tenien petites quantitats de terres), l'arrendatari (sotmès a la nova situació de llibertat de mercat) o el jornaler sense terra (assalariat agrari).

• Desapareguda la servitud jurídica de l'Antic Règim, les relacions entre pagesos va ser del tipus clientelar.

• Creences religioses, xarxa de relacions personals i formes de vides van quedar influïdes per la nova cultura urbana i industrial tot i que es manté el poder i influència del cacic.

3.3 Pagesia Catalunya

• Catalunya no va existir la polarització (grans propietaris/jornalers) d'altres zones d'Espanya però sí que hi havia la diferenciació entre propietaris i treballadors del camp.

• El contracte d'emfiteusi permetia disposar lliurement de la terra i deixar-la en herència es formen els masos o masies.

• Les lleis desamortitzadores van oferir la possibilitat a l'emfiteuta de redimir el cens, és a dir, adquirir el domini directe i convertir-se en propietari pagesos propietaris, sobretot de terres eclesiàstiques.

• També hi havia pagesos que no tenien terres pròpies i havien de conrear la d'altres mitjançant:

• contractes de masoveria: el pagès rep una casa i terres per treballar i entrega part de la collita i serveix la família dels propietaris

• parceria: els contractes eren limitats, entre 4 i 10 anys, i renovables i havien de repartir els fruits amb l'amo

• rabassa morta: el contracte durava tant com la vida dels ceps

• Augment demogràfic i existència de l'hereu fa que molts pagesos sense terra que hagin d'emigrar cap a les ciutats o estar al camp com a jornalers.

3.4 Aparició del proletariat

• Orígens de la classe obrera en el procés de la industrialització s XIX

• Aparició de la indústria moderna va significar una organització del treball clarament diferent a de l'antic sistema gremial les noves fabriques utilitzaven mà d'obra assalariada coneguda com a proletaris.

• Aquesta nova classe es va anar concentrant als nuclis industrials, que atreien els artesans i pagesos de la rodalia.

• Les regles eren Patró (propietari) comprava la força de treball d'un obrer a canvi d'uns diners, el salari PROBLEMA no hi havia lleis sobre el treball salaris baixos per llargues jornades (12-14h), falta de protecció en cas de no poder treballar, establiments foscos, bruts, humits i mal ventilats.

• Els ritmes de treball anaven marcats pel moviment de les màquines.

• Dones i nens cobraven menys

• La mínima protesta feia que els expulsessin de la fàbrica fèrria disciplina.

• La vida mitjana era de 19 anys.

3.5 Revoltes populars

• Augment de la població assalariada al camp problema social conflictes i revoltes

• Pagesia sense terres es revolta robatoris a les cases riques, destrucció de collites, bandolerisme.

• Dècada 1830 els camperols dels pobles d'antigues senyories van presentar demandes i plets, i es van negar a pagar rendes per terres que consideraven pròpies l'actitud dels tribunals va afavorir a una actitud de revolta entre els pagesos.

• Dècada 1840 manifestacions sobretot a Andalusia. matances del bestiar, moviments de caràcter ludista (ludisme moviment que preconitza la destrucció de les màquines).

• Dècada de 1830 reacció contra la mecanització LUDISME deien que l'aparició de noves màquines treia els llocs de treball als treballadors p.ex. quan van cremar la fàbrica de Bonaplata (1835).

• Els treballadors van arribar a la conclusió que el problema no eren les màquines sinó l'injust repartiment de beneficis i salaris volien canviar les relacions laborals tot formant sindicats i vagues apareixen els primers sindicats.

4. PRIMERES ORGANITZACIONS OBRERES (1840-1868)

El limitat procés d'industrialització va implicar que el nombre d'obrers a Espanya a mitjan segle XIX fos quantitativament menor que el de les societats més industrialitzades d'Europa. La major part del proletariat es trobava a Catalunya (sector tèxtil).

4.1 Inicis sindicalisme

• 1840 1es associacions Societat de Teixidors (s'encarrega de les reivindicacions laborals com l'apujada dels salaris, millora de les condicions laborals) i Associació Mútua de Teixidors de Barcelona (s'encarrega d'assumptes de previsió social) degut a la decisió d'allargar les peces sense variar els salaris.

• Per coordinar les accions de protesta es van elegir comissions de representants amb l'objectiu de negociar amb els patrons.

• Els primers sindicats eren federacions d'oficis que agrupaven tots els treballadors d'un mateix ram els treballadors pagaven una quota per sostenir una caixa de resistència.

• La vaga era el principal mitjà per forçar les negociacions entre 1840 i 1843.

• Els patrons catalans no van veure amb bons ulls la proliferació d'associacions ni les seves activitats i pressionaren perquè fossin prohibides ho aconseguiren amb la pujada dels moderats al poder entre 1844-1854.

4.2 El moviment obrer durant el Bienni

• Durant 1854-56 es van poder tornar a manifestar i es van radicalitzar 1854 vaga contra les selfactines (nova màquina de filar) estan en contra de les selfactines ja q consideraven que treien el lloc de treball de les persones.

• Capità General de Catalunya va arribar a prohibir la introducció d'aquestes màquines degut a les revoltes, però els patrons es van negar complir l'ordre es va pactar l'apujada dels salaris.

• L'auge del moviment reivindicatiu va espantar als patrons aconsegueixen que el govern aprovi mesures repressives contra l'obrerisme.

• El nou Capità General de Catalunya, Juan Zapatero, va prohibir les associacions obreres, va declarar l'estat de setge i va demanar l'execució de Josep Barceló, important líder obrer.

• Els patrons van suspendre els contractes col·lectius i van imposar l'acomiadament lliure dels obrers 1855 comença la primera vaga general de l'estat Espanyol volen llibertat d'associació, establiment d'un horari fix i la formació d'una comissió mixta d'obreres i patrons per dirimir els conflictes laborals.

• Arriben els moderats al poder 1857 es prohibeix qualsevol associació obrera.

4.3 Utopisme i republicanisme

• A Catalunya tingueren un cert ressò les idees del socialisme utòpic nucli al voltant de Felip Monlau i un altre encapçalat pel republicà Abdó Terrades i Narcís Monturiol.

• A la resta d'Espanya es va difondre per Andalusia Joaquín Abreu des d'on va arribar a Madrid amb la figura de Fernando Garrido defensa el cooperativisme.

• Els membres de les societats obreres se sentiren atrets per les idees democràtiques i republicanes els dirigents d moltes organitzacions sindicals es van definir a favor de la república federal com a forma de govern, ja que garantia mesures socials.

• El fracàs de les insurreccions federals, les disputes internes i la manca de reformes efectives van anar allunyat el proletariat més conscienciat del republicanisme, i les actituds de rebuig a la participació política es van anar escampant arriben ideologies internacionalistes actitud apolítica: ANARQUISME

5. L'ARRIBADA DE L'INTERNACIONALISME (1868-1874)

5.1 “Les tres classes de Vapor”

• La revolució de setembre de 1868 afavoreix l'expansió del moviment obrer organitzat tolerància dels governs del sexenni amb el moviment obrer.

• 1868 es crea una comissió encarregada de la creació d'un sindicat d'ofici que aplegués tots els treballadors del tèxtil missió pactar amb els patrons un augment de sou però com que no es va acceptar la proposta VAGA DELS TRES OFICIS TÈXTILS (filadors, teixidors mecànics i jornalers) d'aquí sorgeix el sindicat “les tres classes de vapor”.

• Sindicat té caràcter moderat i reivindicatiu i els seus líders són propers al republicanisme federal durant la 1a etapa de la restauració el sindicat passa una època d'inactivitat fins el 1881, que es reorganitza aquest sindicat fou reformista, proper al marxisme.

• Durant el sexenni van arribar les idees socialistes i anarquistes i es van formar els nuclis obrers vinculats a l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), organització fundada per Marx a Londres el 1864.

• Fanelli, enviat de l'anarquista Bakunin, va visitar Madrid i BCN el 1868 crea els nuclis afiliats a AIT.

• Fanelli formava part a la organització anarquista Aliança Internacional de la Democràcia Socialista, i va difondre els ideals bakunistes els primers afiliats van creure que el programa de l'Aliança (supressió de l'Estat, etc) eren els principis ideològics de AIT d'aquesta manera es va anar expandint les idees anarquistes entre els proletariat català.

• 1869 es funda la Federación òrgan del Centre Federal de les Societats Obreres divulga l'ideari internacionalista en el seu vessant bakunista.

• El 1870 es convoca el Congrés de Societats Obreres de Barcelona que es va adherir a l'AIT, aprovà la creació de sindicats d'ofici, agrupats en la Federació Regional Espanyola de l'AIT, defineix la vaga com al mitjà per les reivindicacions obreres i declarà el caràcter apolític del moviment.

• La secció espanyola de l'AIT va ser dirigida per un Congrés Federal. Dos terços de la secció espanyola ren catalans.

5.3 Crisi i escissió de la Federació Regional

• Difusió de les teories marxistes a càrrec de Paul Lafargue es crea un grup internacionalista madrileny Pablo Iglesias demanen la necessitat de la conquesta del poder polític per part de la classe obrera.

• Discrepàncies entre anarquistes i marxistes 1872 expulsió del grup madrileny de la F.R.E. es funda la Nueva Federación Madrilenya, de caràcter marxista.

• Internacionalisme va tenir el seu apogeu durant la primera república diversos grups bakunistes volien provocar una revolució i enderrocar l'Estat al fracassar, la Internacional començà a perdre força 1874 declivi definitu amb l'arribada de la Restauració.

• La restauració va considerar la Internacional com un perill, i calia eliminar-la. la Internacional s'ha d'organitzar en clandestinitat.

6 ANARQUISTES I SOCIALISTES (1874-1898)

Amb l'arribada de la Restauració les organitzacions obreres van patir una repressió important i van passar a ser clandestines. Amb l'arribada dels liberals al poder el 1881 les associacions torna la permisivitat.

• 1881 Federació Regional Espanyola (tendència bakunista) es converteix en Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. (FTRE) tenia les seus més importants a Catalunya i Andalusia va haver d fer front a l'episodi “La Mano Negra” (organització secreta de caire anarquista suposadament causant de certs assassinats) fou l'excusa per anar contra l'anarquisme anarquisme es divideix en

• Els qui defensen la tradició bakunista de lluita sindical

• Partidaris de les teories anarcocomunistes violentes i radicals

• Una part del moviment anarquista va optar per l'acció directa i va organitzar grups autònoms revolucionaris q atemptaven contra els pilars bàsics del capitalisme: Església, burgesia i Estat.

• 1893-97 atemptats contra Cánovas, Martínez Campos, la bomba del Liceu o contra la processó de Corpus seguits d'una repressió contra l'anarquisme la bomba de la processó de Corpus va tenir una resposta per part del govern Processos de Montjuïc (1896) la duresa de la sentència provoca mes accions violentes com a revenja de la repressió BCN es coneguda la ciutat de les bombes.

• La proliferació d'atemptats va aprofundir la divisió de l'anarquisme entre els partidaris de continuar l'acció directa i aquells que propugnaven una acció de masses aquests últims amb més força a Catalunya defensaven la necessitat de fundar organitzacions de caràcter sindical aquesta corrent anarcosocialista va formar: Solidaritat Obrera (1907) i CNT (1910).

6.2 Organitzacions Socialistes

• La Nova Federació Madrilenya, de caràcter marxista 1879 passa a ser Agrupació Socialista Madrilenya, fundada per Iglesias és el nucli originari del PSOE aquest partit era marxista, obrerista i partidari de la revolució social. Presentava reformes immediates que incloïen el dret a associació, reunió i manifestació, el sufragi universal, la reducció de les hores de treball, la prohibició del treball infantil i altres mesures.

• El partit s'afilia a la segona Internacional.

• 1890 participa en la celebració del Primer de Maig com a jornada de reivindicació obrera.

• La seva negativa a col·laborar amb els republicans va fer que no tingués cap participació en el congrés de Diputats fins el 1910.

• 1888 es crea UGT unió general de treballadors sindicat socialista de masses q englobava tots els sectors de la producció i s'organitzava en seccions d'ofici en cada localitat.

• Per ampliar la seva base social, el sindicat es va declarar no depenent de cap organització polític i l'únic requisit d'admissió per als treballadors era respectar els acords aprovats.

• El programa del sindicat té un caràcter reivindicatiu de millores en les condicions laborals i va defensar la negociació col·lectiva, sense renunciar a la vaga.

• PSOE, UGT major influència a Madrid, Biscaia i Astúries.

• Catalunya i Andalusia anarquistes.

7. LA DONA EN LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL

• La dona en el s XIX I XX no va ser independent.

• El liberalisme negà els drets a les dones i no els va donar el dret a votar ni de ser elegides.

• Poca autonomia jurídica i personal de les dones casades, que depenen del marit.

• A Catalunya la situació era diferent perquè encara hi havia part de l'antic dret civil català, que establia el règim de separació de béns entre el marit i l'esposa.

7.1 Mare i esposa

• Es considerava les dones temperament impulsiu i poc reflexiu, i amb gran capacitat de donar-se i estimar els altres divisió sexual de les funcions social home manté la família i la dona s'encarrega d'assumptes domèstics i es fa càrrec dels fills.

• L'educació de les nenes rarament superava el primer ensenyament. L'educació era exclusiu de les classes altes.

• L'escolarització de les nenes es va fer obligatòria a partir de la Llei de Moyano (1856) obliguen als nens de 6 i 9 anys a anar a l'escola ensenyament separat per sexes i diferent s'educa a la nena amb classes de costura i doctrina cristiana, mentre que al nen se l'educa per exercir una professió.

• 1910 es suprimeixen obstacles per l'entrada de les dones a la universitat.

7.2 El treball de les dones

• En l'àmbit rural les dones van ocupar tasques agrícoles.

• Les dones es dedicaven a la feina les mateixes hores que els homes i també se'ls sumava la feina a casa.

• En la industrialització es partia de la idea que les dones no tenien les mateixes aptituds professionals que els homes i que les feines que podien desenvolupar eren les que estaven relacionades a la llar, teixit, alimentació, confecció.... la manca de formació professional orientava les dones cap a feines menys qualificades.

• El treball femení era considerat complementari al masculí, fet que va servir per justificar unes condicions laborals molt precàries i discriminació salarial. Els salaris de les dones eren 50% o 60% menys que els dels homes.

• Les dones van participar en moviments reivindicatius (Unió Fabril Manufacturera i el sindicat de la Constància).

• És estrany detectar la presència de dones en les professions liberals només treballaven en el magisteri la majoria preferien entrar a una casa a servir i així es podien assegurar un sou, casa i menjar.

RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 10:

L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA

1. ELS FONAMENTS DE LA RESTAURACIÓ

• Pronunciament de Martínez Campos a Sagunt el 1874 Restauració de la monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII fill d'Isabel II.

• Artífex de la Restauració i regent fins l'arribada del rei (1875) Canovas del Castillo (unionista).

• Els trets bàsics del sistema canovista

• Caire conservador.

• Sistema parlamentari liberal amb un funcionament escassament democràtic.

• Pretén superar el caràcter partidista dels moderats durant el regnat d'Isabel II, l'intervencionisme de l'exèrcit en la vida política, garantir l'ordre social i l'estabilitat política i econòmica.

• Bases de la Restauració Constitució de 1876

• de caràcter moderat defensa la sobirania compartida entre les Corts i la Corona (dret a vet, nomenar ministres)

• Corts dividides en dues cambres Congrés i Senat

• tolerància de cultes, però confessionalitat catòlica de l'Estat

• amplia declaració de drets

• sufragi censatari (5%)

• Estabilitat del règim alternança en el poder dels dos partits (conservadors i liberals) i paper arbitral en la vida política de la monarquia.

• Es vol allunyar l'exèrcit de la vida política es valora molt el poder civil per sobre el militar.

• La fi dels conflictes bèl·lics

• Estabilitat afavorida per la fi de les guerres carlines i cubanes.

• Els carlins perden credibilitat amb el retorn dels Borbons al tron desprès de les victòries carlines a les batalles d'Alpens i Castellfollit, Martínez Campos ocupa totes les places carlines (1875).

• 1876 Carles travessa la frontera cap a França fi del conflicte carlí s'aboleix el règim foral i es substitueix pels concerts econòmics (1878) pagament de certs diners a l'administració central per part de les províncies basques.

• Fi del conflicte carlí permet enviar més tropes a Cuba 1878 Pau de Zanjón amnistia, abolició de l'esclavitud i reformes polítiques i administratives.

• Guerra Chiquita (1879) i la posterior insurrecció (1895) nous conflictes a Cuba.

1.3 El bipartidisme

• Dos grans partits conservadors i liberals d'acord ideològicament en temes fonamentals defensaven la monarquia, la Constitució i un estat liberal.

• Partit Liberal Conservador Canovas del Castillo nuclis més conservadors de la societat.

• Partit Liberal Fusionista Sagasta antics progressistes, unionistes i exrepublicans.

• A Catalunya Cercle Conservador Liberal (conservadors) i els liberals catalans dinàstics (progressistes)

1.4 El “torn pacífic”

• Alternança regular en el poder entre les dues grans opcions dinàstiques per exercir correctament el govern inverteix l'esquema parlamentari, ja que el rei sempre cridava el govern menys desgastat a formar govern sempre guanyava el partit que convocava les eleccions frau en les resultats electorals.

• 1876-1898 funciona el torn sis guanyades pels conservadors i quatre pels liberals.

• 1898 es trenca el sistema per la derrota a Cuba el torn continua, molt desprestigiat fins el 1917.

• 1875-1881 governa el partit conservador.

• 1885 mor Alfons XII regent Maria Cristina d'Ausburg conservadors i liberals firmen el Pacte d'El Pardo per por a la desestabilització del sistema.

• 1885-1890 govern llarg de Sagasta destaca el sufragi universal masculí (1890).

1.5 La manipulació electoral i el caciquisme

• L'alternança en el poder és possible gràcies a un sistema electoral corrupte i manipulador

• control del sistema electoral el ministre de Governació feia una llista amb qui havia de sortir elegit (encasillado) els governadors civils i els cacics en garantien l'elecció

• tupinada fraus electorals comprar vots, falsificar actes, falsificar el cens, coaccionar també es beneficiaven de l'alta abstenció

• influència dels cacics locals caciquisme controlaven les circumscripcions electorals amb influències polítiques i econòmiques

2. AL MARGE DEL TORN DINÀSTIC: LES FORCES D'OPOSICIÓ

• La Restauració margina de la vida política amplis sectors de la societat.

• Els partits dinàstics van plantejar una estratègia donar cabuda al parlament als partits menys radicals i marginar als partits més radicals (clandestinitat) aquests eren la veritable oposició (carlins, socialistes, republicans i nacionalistes).

2.1 Republicans i federals

• Ha de fer front al desencís dels seus seguidors després del cop d'Estat de 1974.

• Pateix una important repressió per part de les autoritats polítiques crea divisions internes.

• Disposava d'una base social àmplia centres, ateneus, casals, i òrgans de premsa influents.

• Partits

• Partit Possibilista Castelar

• Partit Republicà Progressista Zorilla via insurreccional

• seguidors de Salmerón republicanisme centralista i unitari

• Partit Republicà Federal Pi i Margall gran influència a Catalunya Programa Federal (1894) base per a un projecte d'Estat Català

• 1893 neix Unión Republicana federals centralistes i progressistes

• Cada cop tenen més pes a les Corts formen una minoria republicana.

2.2 El carlisme

• Després del conflicte bèl·lic carlisme molt dispers.

• Es formen grups sediciosos clandestins (conspiracions).

• Es presenten com l'única força autènticament catòlica.

• Alguns carlins es veuen atrets pel Partido Tradicionalista escissió integrista.

• Mentrestant la jerarquia eclesiàstica pressiona el clergat perquè abandonés el carlisme molts creients abandonen la identificació entre la defensa dels interessos de l'església i la causa carlina.

3. LA CRISI AGRÀRIA I EL RETORN AL PROTECCIONISME

• Darrer terç del s. XIX important crisi agrària per l'arribada de productes agraris dels Estats Units i l'URSS.

3.1 Les repercussions de la crisi agrària

• 1884 davallada dels preus del blat molts pagesos s'endeuten i s'arruïnen.

• A més a més crisi de la viticultura la vinya pateix molts estralls a causa de la fil·loxera

• 1879 la fil·loxera entra a Catalunya per Girona provenint de França s'estén cap al sud desaparició de la vinya autòctona els propietaris s'ensorren econòmicament

• La destrucció de les vinyes provoca un conflicte entre els arrendataris a llarg termini (rabassaires) i els propietaris segons els contractes de rabassa morta els pagesos havien de marxar els propietaris volen establir uns contractes de durada més curta.

3.2 El retorn del proteccionisme

• Productors de cereals, propietaris agrícoles i els industrials tèxtils catalans volen un aranzel proteccionista 1891 Canovas del Castillo impulsa un aranzel marcadament proteccionista.

• 1906 s'adopta un nou aranzel encara més proteccionista que l'anterior per als productes manufacturats provoca desequilibris en la indústria i la població urbana.

• Tot plegat els problemes dels camperols continuen, els industrials tenen problemes (han de confiar en el mercat cubà degut a l'escàs mercat interior).

• Espanya imposa aranzels molt forts sobre l'entrada dels productes manufacturats a l'illa provoca moviments emancipadors.

4. LA GUERRA DE CUBA I LES FILIPINES

• Manca d'un procés descentralitzador, la pressió dels sectors cubans més espanyolistes i la política fortament proteccionista noves revoltes a Cuba independència.

4.1 La política espanyola a Cuba

• Durant el govern llarg de Sagasta moment idoni per les reivindicacions independentistes només aconsegueixen l'abolició de l'esclavitud i que els cubans tinguessin representació al Parlament espanyol.

• Les tensions augmenten pels forts aranzels proteccionistes 1891 el nou aranzel provoca l'oposició dels cubans i dels americans.

• Espanya sempre té por que Cuba aconsegueixi el suport americà.

4.2 La guerra de Cuba i les Filipines

• 1892 es funda el Partido Revolucionario Cubano Jose Martin protagonitza la revolta independentista del Grito de Baire (1895).

• Canovas envia un exèrcit a Cuba comandat per Martínez Campos aconsegueixen pocs èxits.

• Martínez Campos és rellevat per Valerià Weyler utilitza mètodes més contundents.

• 1897 Canovas és assassinat el nou govern liberal opta per l'estratègia de la conciliació les reformes arriben massa tard els independentistes amb el suport dels Estats Units no accepten la fi del conflicte.

• 1896-1897 rebel·lió a Filipines fortament reprimit.

• 1898 Estats Units declara la guerra a Espanya degut, suposadament, a l'enfonsament del Maine Espanya perd a Cavite (Filipines) i Santiago (Cuba).

• 1898 Pau de París Espanya per les Antilles (Cuba, Puerto Rico i les Filipines).

4.3 Catalunya i la guerra de Cuba

• Les classes benestants i les entitats econòmiques defensen l'espanyolitat de les colònies i donen suport a la política de guerra.

• Les classes populars oposició a la guerra.

• Els federals únics republicans que s'oposen a la guerra i mostren simpatia pels independentistes.

• Els catalanistes defensen una descentralització de l'illa.

5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL 98

• Derrota del 98 sumeix la classe política i la societat en un estat de desencís i frustració destrucció del mite de l'imperi espanyol.

• La premsa espanyola mostra l'Estat espanyol com un estat moribund i decadent, amb un exèrcit ineficaç i un sistema polític corrupte.

• A Catalunya repercussions polítiques molt transcendents inici del catalanisme.

5.1 Les repercussions econòmiques i polítiques

• Repercussions econòmiques efectes menys negatius de l'esperat

• pèrdua del mercat colonial molt negatiu pel tèxtil català

• augment del deute públic per les despeses de la guerra

• repatriació dels capitals i el retorn dels indianos (emigrants rics que tornen) augment de les inversions expansió econòmica

• Repercussions polítiques no hi ha grans canvis

• el sistema canovista es manté s'observa que enlloc d'una crisi política, és una crisi moral i ideològica.

• apareixen els moviments regeneracionistes Joaquim Costa crítics amb la Restauració que defensen la modernització de la política espanyola o espanyolitzar Europa o europeïtzar Espanya

• crea un grup d'intel·lectuals caracteritzat per un profund pessimisme Generació del 98.

• canvi en la mentalitat militar cert retorn a la militarització de la vida política autoritarisme

• a Catalunya i al País Basc aparició de moviments nacionalistes desapareix l'hegemonia electoral dels partits dinàstics

• El Tancament de Caixes

• 1899 la reina regent crida a formar govern a Polavieja certa voluntat de renovació política.

• Reforma fiscal del ministre Villaverde genera protestes a Catalunya Barcelona es nega a pagar la contribució trimestral protesta coneguda com el Tancament de Caixes.

• El govern vol embargar els morosos l'alcalde, el Dr. Robert es nega a fer efectius els embargaments i dimiteix vaga general de comerciants el govern suspèn les garanties constitucionals a Barcelona.

• Desprès del Tancament la gent es sent enganyada per Polavieja trencament definitiu entre les elits econòmiques catalanes i els partits dinàstics pren força el catalanisme.

RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 11:

ELS ORÍGENS I LA CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)

1. EL REDREÇAMENT CULTURAL: LA RENAIXENÇA

Moviment cultural i literari que va sorgir el 1830 en el context del romanticisme europeu i en el marc d'un Estat espanyol amb pretensions centralistes i uniformadores que imposaven una cultura castellanitzada.

La seva finalitat era la recuperació de la llengua i dels senyals d'identitat catalans, però mancat de projectes polítics.

• La Renaixença literària i cultural

• Principis del s. XIX disminució de l'ús del català no tenia presència en ens àmbits de la vida eclesiàstica, de l'administració estatal i de l'ensenyament quedava només en la parla quotidiana i com a llengua literària (cançons, romanços i entreteniment adreçats a un públic poc culte).

• Renaixença s'inicia amb l'Oda La pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i dels escrits al diari de BCN de Rubió i Ors amb l'objectiu de fer del català una llengua de cultura PROBLEMA fomenta una cultura elitista, amb conservadorisme social i amb un català arcaïtzat.

• 1859 Jocs Florals plataforma per restaurar i conservar més pura la llengua, que premiava textos poètics escrits en català. contribueixen a l'acceptació social del català com a llengua culta i de prestigi.

• Anys 70 anys de popularitat del català Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.

• També comportà una recerca de les arrels de la identitat catalana s'hi impliquen historiadors, juristes, filòsofs, folkloristes i músics es centren en l'Edat Mitjana, època d'esplendor de Catalunya.

• Renaixença popular

• Paral·lelament a la Renaixença revifalla d'un moviment cultural popular classes populars utilitzen el català com a llengua oral i en el teatre i la literatura.

• Partidaris d'un català culte els critiquen per no utilitzar la llengua medieval i per omplir-la de castellanismes

• Els defensors d'un català popular són titllats d'utilitzar paraules incomprensibles, i fan sàtira dels Jocs Florals destaquen Anselm Clavé (cançons) i Frederic Soler (“Serafí Pitarra”, teatre) es difon mitjançant publicacions periodístiques com: La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa..

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC

El catalanisme polític té com a antecedents un seguit de moviments populars de protesta contra el nou estat liberal com a rebuig del seu centralisme uniformitzador.

4 grups:

• la Renaixença intel·lectuals

• republicans federals Valentí Almirall

• grup de Vic grup tradicionalista

• Els Patrons grup amb interessos econòmics de caràcter burgès Manel Girona, els Güell

2.1 Les primeres revoltes populars

• Nou Estat liberal centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar justificada per garantir l'enfortiment de l'Estat i el desenvolupament econòmic.

• 1835-1843 manifestacions del particularisme català en forma de moviments populars formen Juntes revolucionàries volen més poder per a diputacions i ajuntaments Bullangues (1835), insurrecció de BCN (1842) i Jamància (1843) moviments de protesta causats per malestar polític i social contra els qui consideraven responsables (clergat, polítics, màquines) elaboren programes de reformes i reivindiquen la descentralització de l'Estat.

• Són les primeres manifestacions amb sentit català i anticentralista de rebuig al govern central.

2.2 El Federalisme

• Doctrina política i opció de govern durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874) destaca a Catalunya entre la burgesia més radical i els obrers industrials es difon gràcies al Partit Republicà Democràtic Federal.

• Republicanisme defensa el laïcisme, la forma republicana de govern i l'ampliació dels drets democràtics i socials propugna una nova manera d'articular l'Estat espanyol i el federalisme (repartiment de poder entre els òrgans de poder estatals, regionals, municipals).

• Francesc Pi i Margall republicanisme federal impulsor del Pacte de Tortosa (1869) conveni on els diferents comitès federals de Catalunya, les Illes, València i Aragó construïen un Estat federal espanyol partint de l'antiga Confederació catalanoaragonesa.

• Valentí Almirall republicanisme federal diu que per modernitzar Espanya cal implantar una república federal que trenqui amb el centralisme i la tradició unitària.

• Josep Mª Vallès i Ribot republicanisme català impulsa el 1883 el Projecte de Constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola Estat Català sobirà i autònom limitat pels lligams del pacte federal amb altres regions espanyoles Catalunya disposaria de Corts, un Congrés i un Senat i amplis poders atorgats al govern (administració, economia i exèrcit regional)

2.3 Valentí Almirall i el Centre Català

• Valentí Almirall clau per entendre la transició del federalisme cap al catalanisme polític trenca amb Pi i Margall i impulsa una organització política catalana al marge dels partits estatals.

• Lo catalanisme (1886) bases ideològiques d'Almirall del catalanisme progressista allunyada de qualsevol separatisme catolicisme i tradicionalisme, considera que Catalunya representava un element de progrés per a Espanya.

• Primer Congrés Catalanista (1880) pretenia unir totes les forces catalanistes (sobretot el federalisme republicà i el corrent apolític de la Renaixença) 3 acords defensa del dret civil català, gestions per constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana i dictamen per formar una entitat que difongués el catalanisme.

• 1882 Centre Català entitat patriòtica apolítica interclassista.

• 1883 Segon Congrés Catalanista naixement d'una vertadera política catalana ja que només es milita en organitzacions estrictament catalanes queda inacabat per causes polítiques i per discrepàncies entre els diferents sectors (proteccionisme i dret català).

2.4 El Memorial de Greuges

• 1885 Centre Català organitza un míting amb organitzacions econòmiques, institucions cultural i entitats catalanistes Almirall pretén l'aproximació del moviment catalanista a la burgesia s'aprova la redacció del Memorial de Greuges presentat a Alfons XII, recull els motius pels quals Catalunya es sent agreujada.

• Denúncia l'opressió del règim centralista, vol l'harmonització de les diferents regions de l'estat i defensa el proteccionisme i dret civil català.

• Considerat com el primer manifest unitari del catalanisme convergència entre forces econòmiques polítiques i culturals.

2.5. El fracàs del projecte d'Almirall

• Projecte d'organització interclassista que aplegués tots els corrents del catalanisme amb capacitat per anar a les eleccions inviable.

• Almirall massa republicà per atreure la burgesia i amb poc contingut social per atraure les bases populars.

• Anys 90 escissió del moviment i desaparició del Centre Català.

• 1887 Narcís Verdaguer, Puig i Cadafalch i Prat de la Riba funden la Lliga de Catalunya sintonitza amb la burgesia.

• Dur a terme manifestacions per l'oficialitat del català, defensa del dret civil, el proteccionisme i la política exclusiva catalanista.

• 1888 Missatge a la Reina Regent (Maria Cristina) 2n Memorial reclama l'autonomia per Catalunya

• 1889 campanya en defensa del dret català i contra la reforma del codi civil el govern canvia el codi civil tot respectant l'ordenament jurídic català gran triomf del catalanisme.

3. EL CATALANISME CONSERVADOR

El catalanisme com a doctrina afirmava la personalitat política de Catalunya i defensava la descentralització administrativa de l'Estat espanyol. Aplegava mols plantejaments passant pels laics progressistes i federalistes fins als conservadors vinculats al catolicisme.

3.1 El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages

• Església havia donat suport als carlins i a causes conservadores després de què la Santa Seu es posicionés a favor d'Alfons XII cerca un espai dins el liberalisme conservador hi té un paper importat el vigatanisme moviment cultural i intel·lectual impulsat pels eclesiàstics de Vic.

• Liderat per clergues volen cristianitzar el moviment i dotar-lo de prestigi literari destaquen la celebració del Mil·lenari de Montserrat (1881), la restauració del monestir de Ripoll (1893) i l'exigència que els bisbes fossin catalans.

• El vigatanisme s'entronca amb Torras i Bages, bisbe de Vic defensa el catalanisme cristià planteja una alternativa catòlica i conservadora al catalanisme laic que fonamenta Catalunya en la família, la propietat i la religió 3 postulats refús a les revolucions, retorn a l'Edat Mitjana i defensa d'una estratègia regionalista allunyada de la política.

• Basat en l'Església i el clergat Catalunya serà cristiana o no serà.

3.2 La Unió Catalanista i les Bases de Manresa

• Campanya contra el projecte de Codi Civil necessitat d'organitzar millor el moviment catalanista.

• Narcís Verdaguer i Callís proposa fundar una nova entitat que coordini tots els nuclis catalanistes comarcals Unió Catalanista (1891) federació dels grups catalanistes amb 2 objectius propagar les idees regionalistes i realitzar un programa comú per a tots els grups catalanistes

• Unió Catalanista base social formada per mitjans propietaris i comercials, professionals liberals i intel·lectuals i sobretot Catalunya rural burgesia catalanista i conservadora representa el triomf de les idees catalanistes sobre les regionalistes èmfasi en obtenir autogovern tensió sobre la conveniència de presentar-se a les eleccions.

• 1892 Bases de Manresa Bases per a la Constitució Regional Catalana 2 parts:

• 1 base tracta del poder central federal i les seves atribucions s Catalunya

• 16 bases plena sobirania per a Catalunya, possessió de competències en legislació educació, justícia i moneda proclama l'oficialitat del català, estableix que els càrrecs públics només podran ser exèrcits per catalans, proclama el restabliment de les velles institucions (Audiència i Corts) i vincula Catalunya a Espanya.

Tenien un caràcter medievalitzant i presentaven un regionalisme tradicionalista i corporatiu

4. LA MADURACIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC: LA LLIGA REGIONALISTA

A finals del s. XIX es consolida una nova generació d'intel·lectuals que defensaven que el catalanisme havia de ser una causa política. Ells trenquen amb el model culturalista i apolític representat per la Unió Catalanista i funden la Lliga Regionalista.

El desastre de 1898 té repercussions a nivell polític, econòmic i militar. És llavors quan els partits dinàstics es veuen desprestigiats i apareixen les aspiracions polítiques del catalanisme.

El catalanisme tenia líders consolidats, havia elaborat un cos doctrinari amb entitat i havia aconseguit una mobilització social al voltant de les seves tesis regeneracionistes.

4.1 La candidatura dels “quatre presidents”

• 1899 fracàs del projecte del govern Silvela-Plavieja els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Catalunya formen la Unió Regionalista els seus dirigents eren industrials, gent sortida del Tancament de Caixes i la burgesa agrària.

• El programa demanava autonomia política i administrativa.

• 1900 el grup de la Veu de Catalunya abandona la Unió Catalanista funden el Centre Nacional Català Cambó, Carner, Prat de la Riba favorables a la via electoral.

• La confluència d'interessos entre:

• Unió Regionalista bases social d'industrials i comerciants, però sense un projecte polític clar i uns dirigents amb experiència

• Centre Nacional programa possibilista, dirigents experts, però sense suport social

fa que formin una candidatura unitària (1901)

• “Candidatura dels quatre presidents” Albert Rosiñol, doctor Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner i Sebastià Torres aconsegueix l'elecció dels quatre regionalistes malgrat els cacics i els partits dinàstics.

4.2 La fundació de la Lliga Regionalista

• 1901 èxits electorals unió dels dos grups la Lliga Regionalista de Catalunya diari La Veu de Catalunya.

• La seva candidatura marca una fita dins el corrupte sistema electoral de la Restauració primer cop que una candidatura no dinàstica guanya les eleccions.

• Hegemonia electoral a Catalunya ja no liberals i conservadors ara republicans i catalanistes.

• Lliga primera formació política moderna de l'Estat espanyol ja que trenca el monopoli dels partits dinàstics i es dota d'una organització eficaç amb la que fa una tàctica reformadora.

• Programa polític basat en la lluita contra el corrupte sistema centralista i a favor d'un reformisme polític que atorgués l'autonomia a Catalunya agrada a industrials, comerciants, professionals i propietaris agraris.

RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 12:

LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

1. CATALANISTES I REPUBLICANS

- 1902 arribada al tron d'Alfons XIII després d'assolir la majoria d'edat segona etapa Restauració de tímids intents reformistes

- Catalunya situació política diferent a Espanya partits dinàstics perden hegemonia electoral creixen el catalanisme i el republicanisme i creix la influencia de l'anarcosindicalisme.

• El reformisme dinàstic

• Crisi de lideratge dels partits dinàstics.

• Nova generació de polítics Maura (conservador) i Canalejas (liberal) influïts pel regeneracionisme impulsen projectes de reforma des del sistema.

• 1907-1909 el govern de Maura fa la revolució des de dalt assaig de regeneració per incorporar les classes mitjanes a la política.

• configuració d'un Estat fort amb ampli suport social capaç de desbancar els cacics i d'impedir el protagonisme de les classes populars

• Llei de Reforma electoral (1907)

• Projecte de Reforma de l'Administració Local negociar amb els catalanistes

Tensions amb el monarca i campanya contra seu després de la Setmana Tràgica 1912 el substitueix Eduardo Dato com a nou líder conservador.

• 1910 Canalejas forma un nou govern intenta atreure sectors populars amb un reformisme social més gran i limitant el poder de l'Església

• Llei del Candau (1910) posa fre a la influència dels ordes religiosos a Espanya

• substitució de l'impost dels consums per un impost progressiu

• reforma de la Llei de Lleves servei militar obligatori en temps de guerra

• inici de la Llei de Mancomunitats negociar amb catalanistes

El seu assassinat el 1912 acaba amb les reformes i provoca l'escissió del partit.

• El catalanisme: la Lliga Regionalista

• 1901-1902 anys difícils per a la Lliga s'ha de definir com a burgesa i conservadora.

• Eleccions de 1903 i 1905 adverses perquè s'imposa la Unió Republicana degut a la capacitat del republicanisme lerrouxista a mobilitzar el vot popular i obrer.

• Tots aquests fets evidencien les discrepàncies ideològiques internes divisió entre sectors intransigents en les negociacions amb Madrid (progressistes) i els dirigents que defensaven una política possibilista de pacte amb el govern (Prat de la Riba, Cambó).

• 1904 esclat de la crisi amb la visita d'Alfons XIII a BCN un grup de regidors i Cambó no obeeixen al partit i no boicotegen l'acte el sector crític s'escindeix i forma el Centre Nacionalista Republicà (1907) nacionalista, demòcrata i republicà (Jaume Carner, Domènech i Montaner).

• 1906 La nacionalitat catalana Prat de la Riba ideari de les aspiracions polítiques del catalanisme conservador presenta un projecte de reforma de l'Estat amb un bloc burgès català.

• La Lliga al final es presenta com un partit nacionalista que reclama el dret a l'autogovern amb voluntat d'intervenir en la política espanyola volen descentralitzar l'estat i democratitzar la vida política Prat de la Riba com a ideòleg i Cambó des del Congrés dels diputats.

• El republicanisme lerrouxista

• 1903 aparició del republicanisme lerrouxista (Lerroux) discurs radical i demagògic caràcter populista que atreu l'obrerisme mostrant-se obrerista i revolucionari destaca la defensa de posicions anticlericals i la seva manifestació com a espanyolista (oposició al catalanisme de la Lliga).

• 1903-1905 gran resultats electorals gràcies a les tècniques de propaganda i a la seva política de masses.

• Trenca amb la Unión Republicana 1908 funda el Partido Radical després de la Setmana Tràgica acaba convertint el partit en una força d'àmbit espanyol de tendència conservadora perd suport a Catalunya.

• Solidaritat Catalana

• Primera gran aliança de les forces polítiques de Catalunya de posició catalanista CAUSES

• Reacció contra la política anticatalana dels governs de Madrid

• 1905 incidents del Cu-Cut publicació que comparava els èxits de la Lliga amb els dels militars espanyols el govern suspèn el Cu-Cut i la Veu de Catalunya Llei de Jurisdiccions

• Oposició al projecte de la Llei de Jurisdiccions posar sota la jurisdicció militar totes les ofenses a l'exèrcit, a la pàtria i a la bandera.

• 1906 es crea com a moviment patriòtic que reafirma la personalitat catalana i lluita pels seus drets coalició electoral que aplegava tots les forces catalanes excepte els partits dinàstics i els lerrouxistes.

• 1907 presenten una candidatura conjunta i un programa comú Programa del Tivoli defensa la derogació de la Llei de Jurisdiccions i dotar Catalunya d'òrgans d'autogovern grans èxits electorals.

• La crisi de Solidaritat

• Aviat afloren contradiccions entre partits de diferents ideologies dissolució Solidaritat CAUSES

• Projecte de Llei de l'Administració Local (Maura) la Lliga el defensa com a pas per a la descentralització; mentre que l'0eaquera el troba poc democràtic

• 1908 les esquerres presenten un projecte de pressupost de cultura de l'ajuntament de Barcelona vol introduir la cooficialitat del català a les escoles, la coeducació i la neutralitat religiosa

• Setmana Tràgica la Lliga defensa la repressió de Maura

2. LA SETMANA TRÀGICA DEL 1909

-1909 violenta protesta popular anticlerical i antimilitarista a BCN CAUSES

• gran influència de l'Església aliada del poder i de les classes benestants

• record de la guerra de Cuba s'hi oposaven les classes populars pel caràcter discriminatori del servei militar

2.1 La política colonial i la Guerra del Marroc

• Espanya es fixa com a objectiu el Nord d'Àfrica.

• Conferencia d'Algesires (1906) i el Tractat Hispanofrancès (1912) protectorat al Marroc Espanya té una franja al Nord (el Rif) i un enclavament a la costa atlàntica estimulat per interessos econòmics i per recuperar el prestigi perdut els militars africanistes ho defensaven per fer d'Espanya una potència colonial.

• 1909 desprès dels atacs dels berber Espanya per al Barranco del Lobo Maura envia més soldats, entre els que hi ha reservistes catalans guspira que provoca la protesta.

2.2 La Setmana Tràgica de Barcelona

• 1909 mobilització popular al port de BCN contra la guerra en un embarcament de tropes cap al Marroc la revolta s'allarga una