RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 6:

LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM (1808-1833)

1. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

Els precedents: la Guerra Gran

• 1788 accedeix al tron Carles V duu a terme les següents accions

• congela totes les reformes anteriors i cessa els vells ministres il·lustrats

• nomena primer ministre Manuel Godoy fidel a Napoleó

• tanca les fronteres amb França li declara la guerra

• La Guerra Gran afecta Catalunya i el País Basc

• 1793-1794 les tropes espanyoles mantenen l'ofensiva en territori francès

• mitjans 1794 avenç sobre Catalunya de les tropes franceses

• 1795 Pau de Basilea Espanya accepta la seva condició d'Estat subordinat a França

• CONSEQÜÈNCIES grans pèrdues materials i humanes i evidencia de la crisi del model absolutista

La invasió francesa de la península

• Des de la Revolució francesa i l'ascens de Napoleó Bonaparte al poder (1799) la política espanyola vacil·la entre el temor a França i l'intent de pactar-hi

• 1796 Tractat de San Ildefons Espanya aliada de França contra Anglaterra

• 1805 Espanya perd la seva flota a la batalla de Trafalgar

• 1807 Tractat de Fontainebleau Napoleó obté permís del rei per travessar Espanya i atacar Portugal

• 1808 motí a Aranjuez motí degut a l'evidència que Napoleó vol dominar la Península Ibèrica aconsegueix la dimissió de Godoy i l'abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran.

• Carles IV escriu a Napoleó demanant-li ajuda per recuperar el tron.

• Napoleó ocupa el tron i annexiona Espanya a l'Imperi crida a Carles IV i Ferran VII a Baiona abdiqu en el seu favor.

• Napoleó nomena rei al seu germà Josep i convoca Corts a Baiona es crea l'Estatut de Baiona reconeix

• l'igualat dels espanyols davant la llei, impostos i accés a càrrecs públics

• aboleix la Inquisició

• reforma l'Administració

1.3 La resistència contra la invasió

• 1808 Madrid s'alça de manera espontània contra l'invasor es forma un moviment de resistència popular.

• A Catalunya

• es creen Juntes d'Armament i Defensa moviments populars militars contra els invasors

• es crea la Junta Superior de Catalunya coordina les revoltes populars

• Etapes de la guerra del Francès

• 1a etapa des de l'inici de la guerra fins a la retirada de les tropes franceses al Bruc (Catalunya) i a Bailén (1808)

• 2a etapa torna Napoleó amb un gran exèrcit domini francés (1809-1811)

• 3a etapa ofensiva anglesa al retirar-se les tropes franceses (1812-1814)

• La resistència popular es basa en setges (Girona, Saragossa, Lleida i Tarragona) i guerrilles petits grups que fustigaven l'exèrcit i les seves instal·lacions fa difícil el control efectiu del país i manté viu el sentiment antifrancés.

1.4 Catalunya: de l'ocupació a l'annexió

• Entre 1809 i 1810 cauen les principals ciutats catalanes control efectiu del territori provoca una aparent situació d'estabilitat i dóna lloc a un intent d'aproximació dels catalans per part de l'imperi francès es fa oficial l'ús del català.

• 1812 Napoleó ordena l'annexió de Catalunya a l'Imperi organitza el país segons el model francès tot i l'ajuda dels il·lustrats reformistes catalans la resistència popular frustra la major part dels intents.

• 1812 la guerra comença a ser desfavorable als francesos Napoleó desplaça els seus exèrcits cap a Rússia,i les forces espanyoles són recolzades pels britànics.

• 1813-1814 les tropes franceses abandonen el territori espanyol.

1.5 Les actituds davant l'ocupació

• Patriotes resistència antifrancesa s'oposen als francesos part de la noblesa i el clergat, part dels il·lustrats i la burgesia, els intel·lectuals i els sectors liberals i bona part de la població.

• Afrancesats

• ideològics conformes amb les idees revolucionaries franceses

• col·laboracionistes col·laboren amb l'invasor sense tenir en compte les idees

2. LES CORTS DE CADIS

2.1 El procés de formació de les Corts

• Des del començament de la guerra les Juntes provincials envien representants per formar una Junta Suprema Central que coordinés les accions bèl·liques i dirigís el país.

• La Junta Central (1808) reconeix Ferran VII com a rei d'Espanya i assumeix l'autoritat de l'estat des de Cadis fins el seu retorn.

• 1809 la Junta es mostra incapaç de dirigir la guerra i convoca unes Corts s'elegeixen diputats amb dificultats per l'ocupació francesa Catalunya envia una vintena de diputats amb Antoni de Campmany al capdavant.

• 1810 s'obren les Corts i s'aprova el principi de sobirania nacional reconeixement que el poder resideix en el conjunt dels ciutadans i que aquest s'expressa a través de les Corts.

2.2 La Constitució del 1812

• És d'esperit liberal declaració àmplia dels drets dels ciutadans llibertat d'impremta, davant la llei, de propietat... societat moderna amb drets i deures pels ciutadans.

• La nació es defineix com un conjunt de ciutadans de tots dos hemisferis.

• S'estructura l'Estat com a una monarquia limitada basada en la divisió de poders: Corts (legislatiu), monarca (poder executiu limitat per les Corts que intervenen fins i tot en la successió al tron) i els tribunals (judicial).

• Reconeix els drets de la religió catòlica, reforma la Hisenda iimplanta un ensenyament primari públic i gratuït.

2.3 L'obra de Cadis

• Inspirada en els principis de la constitució francesa de 1791 però més avançada i progressista.

• Accepta el principi de sufragi universal, masculí i indirecte.

• Es promulguen decrets per eliminar les traves de l'Antic Règim i ordenar l'Estat amb un règim liberal.

• L'ocasió revolucionària de la guerra permet crear un marc legislatiu molt més avançat que el d'una situació normal.

• La Constitució de Cadis no té gaire incidència pràctica degut a la guerra i al retorn de l'absolutisme amb la tornada de Ferran VII.

3. ABSOLUTISME I LIBERALISME (1814-1833)

• 1813 Tractat de Valencay retirada dels francesos i acceptació de Ferran VII com a monarca legítim d'Espanya.

• Representa un problema perquè Ferran VII havia abandonat el país com a monarca absolut i ha de tornar com a monarca constitucional s'obre un període d'enfrontament entre els absolutistes i els liberals.

• Regnat de Ferran VII (1814-1833) 3 etapes

• 1a etapa sexenni absolutista (1814-1820)

• 2a etapa trienni liberal (1820-1833)

• 3a etapa dècada ominosa (1823-1833)

• Els anys 1820, 1830 i 1848 es duen a terme revolucions burgeses de caràcter liberal i nacionalista a Europa.

3.1 El retorn a l'absolutisme (1814-1820)

• Els liberals eren conscients de què no tenien el suport del poble i tenen dubtes de la voluntat del rei d'acceptar la nova situació.

• Ferran VII tem enfrontar-se als liberals i mostra una voluntat d'acceptar les seves condicions.

• Manifest del Perses firmat per Bernardo Mozo de Morales absolutistes, noblesa i clergat mostren el suport al rei per tal que restauri l'absolutisme i l'Antic Règim l'anomenen Ferran VII “el Desitjat”

• 1814 protagonitza un cop d'estat degut a la feblesa del sector liberal declara nuls la Constitució i els decrets de Cadis retorn a l'absolutisme es restauren les antigues institucions, el règim senyorial i la Inquisició.

• Congres de Viena es crea la Santa Aliança per tal de garantir la defensa de l'absolutisme i frenar l'avenç del liberalisme.

• Fracassen els governs de Ferran VII l'oposició es manifesta

• la burgesia liberal i les classes mitjanes reclamen un règim constitucional

• la pagesia es nega a pagar rendes i tributs

• l'exèrcit duu a terme pronunciaments militars liberals

3.2 La reacció liberal: el Trienni (1820-1823)

• 1820 triomfa el pronunciament iniciat pel coronel Rafael Riego aixecament militar en el qual l'exèrcit s'aixeca contra el govern en favor d'algú Ferran VII accepta convertir-se en un monarca constitucional i convoca eleccions.

• Es formen Corts amb majoria de diputats liberals

• restauren la Constitució i les reformes de Cadis

• s'elaboren noves normes i es modernitza administrativament el país

• es crea la Milícia Nacional cos armat de voluntaris per garantir l'ordre defensar les reformes constitucionals

• Pretenen liquidar el feudalisme al camp, liberalitzar la indústria i el comerç i eliminar les traves a la lliure circulació connecta amb la burgesia catalana.

3.3 Les dificultats del Trienni: els aixecaments reialistes

• Les reformes provoquen l'oposició de la monarquia Ferran VII conspira contra el Govern i busca el suport d'altres monarquies europees.

• Progressiva oposició de la pagesia a Catalunya perquè els pagesos perdien els seus drets tradicionals.

• La noblesa i l'església animen la revolta.

• 1822 s'aixequen partides absolutistes a Catalunya denota el fracàs de la política liberal i la força de l'absolutisme PROVOCA enfrontaments entre els liberals moderats (reformes prudents) i els liberals exaltats (accelerar les reformes i enfrontar-se al monarca).

3.4 La segona restauració de l'absolutisme (1823-1833)

• Ferran VII demana a la Santa Aliança que restauri l'absolutisme.

• 1823 França envia els Cents Mil Fills de Sant Lluís reposen Ferran VII com a monarca absolut.

• es duu a terme una feroç repressió contra els liberals, es depuren l'administració i l'exèrcit i es creen òrgans de control

• preocupació pel problema econòmic dificultat d'Hisenda agreujat per la pèrdua de colònies Ferran VII es veu obligat a col·laborat amb la burgesia concedint un aranzel proteccionista per als catalans

• L'actitud del rei és mal rebuda pel la noblesa i el clergat s'agrupen al voltant de Carles Maria Isidre germà del rei i previsible successor

• 1827 guerra dels Malcontents o Agraviats a Catalunya defensen a Ferran VII i estan en contra el mal Govern que l'envolta.

• 1830 neix una filla del rei, Isabel greu conflicte successori la Llei Sàlica de Felip V impedia l'accés al tron de les dones.

• Ferran VII promulga la Pragmàtica Sanció deroga la Llei Sàlica i obre al camí al tron de la seva filla.

• 1832 els carlins (partidaris de Carles) influeixen sobre Ferran VII perquè derogui la Pragmàtica Sanció.

• Maria Cristina la dona de Ferran VII busca el suport dels liberals perquè la seva filla sigui hereva mentre es regent forma un govern de caràcter reformista.

• 1833 mort Ferran VII deixa Isabel com hereva i Mª Cristina com a Regent fins que fos major d'edat.

• El mateix dia Carles es proclama Rei i comença un aixecament absolutista 1a guerra carlina.

4. LA INDEPENDÈNCIA DE L'AMÈRICA HISPANA

4.1 L'Amèrica espanyola al final del segle XVIII

• Al segle XVIII preocupació dels Borbons per les colònies etapa de prosperitat basada en el comerç i en l'explotació de plantacions es desenvolupa un grup burgès crioll descendents dels espanyols però nascut a Amèrica coneixen els pensaments il·lustrats i forgen els projectes d'independència CAUSES

• tracte discriminatori donat als criolls, i la submissió a forts impostos

• control d'Espanya sobre l'economia i el comerç

• l'exemple d'Estats Units aconsegueixen la independència a l'enfrontar-se a la metròpoli

• suport dels anglesos per tal de controlar el mercat americà

4.2 El procés d'independència

• 1808 degut a la debilitat d'Espanya davant dels francesos, els criolls no es sotmeten a Josep Bonaparte i creen Juntes per assumir el poder.

• 1810 José de San Martín proclama la independència de la República Argentina, el virregnat de Nova Granada i Veneçuela (Simón Bolívar) i Mèxic (Hidalgo i Morelos).

• Les Corts de Cadis no tenen prou poder per enfrontar-s'hi i els exèrcits enviats per Ferran VII es mostren impotents.

• Aconsegueixen la independència Paraguai (1811) i Argentina (1816).

• En una segona fase ho fan Xile (1818) i la Gran Colòmbia, que dóna lloc a Veneçuela, Colòmbia, Equador i Panamà; Mèxic (1821) i després de la derrota d'Ayacucho (1824) Perú i Bolívia.

• S'acaba la presència espanyola a l'Amèrica continental només queden les Antilles (Cuba i Puerto Rico) i les Filipines.

4.3 Les repercussions a Catalunya

• Espanya perd pes en la política internacional i s'enfonsa l'economia espanyola.

• A Catalunya l'enfrontament amb Anglaterra i França trenca el flux comercial amb Amèrica els catalans establerts allí repatrien els capitals i Catalunya exporta a les Antilles.

• El retorn d'indians amb capitals d'Amèrica significa un bon impuls per el desenvolupament econòmic de Catalunya s'inverteix en la indústria cotonera i en el camp.

RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 7:

LA CONFIGURACIÓ DE L'ESTAT LIBERAL (1833-1874)

1. LA PRIMERA GUERRA CARLINA

• Enfrontaments entre

• isabelins partidaris d'Isabel i del liberalisme

• carlins seguidors de Carles i partidaris de l'Antic Règim

Dues opcions enfrontades

• Carlisme

• tradicionalista i antiliberal

• noblesa rural, clergat i base social camperola

• no volen expulsió de les terres

• defensen els furs (sistema foral a Catalunya i al País Basc) i el sistema econòmic tradicional

• defensen la Monarquia absoluta i l'església catòlica

• “Déu, pàtria i furs”

• Isabelins

• aparell de la Monarquia borbònica

• Maria Cristina s'apropa als liberals per defensar el tron de la seva filla Isabel II

• la noblesa vol mantenir les seves propietats, la burgesia fer reformes liberals i les bases populars millorar la seva situació

El desenvolupament de la guerra

• Guerra de 7 anys més tard continua amb la segona guerra carlina ( Guerra dels Matiners) i la tercera.

• L'aixecament carlí comença a Catalunya expansió (1835) aprofitant que l'exèrcit isabelí estava a Navarra i al País Basc lluitant contra l'exèrcit carlí de Zumalacàrregui Ramón Cabrera reuneix un gran exèrcit carlí català (1838).

• A la resta d'Espanya els carlins no controlen cap gran ciutat (capital carlina, Estella) controlen l'àmbit rural amb una tàctica de guerrilles formada per bastants bandolers i delinqüents Santa Aliança no hi intervé per l'escàs suport.

• Al País Basc Zumalacàrregui aconsegueix un gran exèrcit que després de la seva mort (1935) és superat per les forces liberals del general Espartero.

• 1837 fracassa l'expedició de Carles a Madrid.

• 1839 Conveni de Bergara s'acaba la guerra al País Basc a canvi de mantenir els furs i incloure les tropes carlines a l'exèrcit.

• 1840 finalitza la guerra a Catalunya.

2. LA REVOLUCIÓ LIBERAL I ELS PROGRESSISTES (1833-1843)

• 1833-1843 demolició de l'Antic Règim després de la guerra carlina i la revolució liberal.

2.1 La reforma des de dalt: l'Estatut de 1834

• Mª Cristina només pensava introduir petites reformes i pactar amb els carlins finalment ha de fer reformes per aconseguir el suport dels liberals a la cuasa isabelina nomena al moderat Martínez de la Rosa com a primer ministre.

• 1834 Estatut Reial

• carta atorgada document en què el monarca organitza el país

• no reconeix ni la sobirania nacional ni la divisió de poders

• dóna amplis poder al monarca i estableix unes Corts formades per dues cambres una aristòcrata i l'altra elegida per un sufragi restringit

• Les reformes són totalment insuficients es consolida la divisió del liberalisme entre el liberalisme moderat i els progressistes lluiten per un sistema veritablement liberal mobilitzacions al carrer.

2.2 Les revoltes del 1835 i l'arribada dels progressistes al poder

• 1835 revoltes urbanes i aldarulls especialment contra qui donava suport als carlins i les autoritats es demanen la reunió de les Corts, la llibertat de premsa, una nova llei electoral i l'extinció del clergat.

• A Catalunya aldarulls o bullangues assassinats, crema de convents, destrucció de la fàbrica Bonaplata i formació d'una Junta que assumeix el govern del principat durant unes setmanes.

• Com a conseqüència la regent crida a formar govern al liberal progressista Mendizabal programa de reformes, com la desamortització

• 1836 la noblesa i el clergat forcen la destitució de Mendizabal revolta dels sectors progressistes.

• Després de l'aixecament progressista de La Granja la regent torna a cridar als progressistes al poder i restableix la Constitució de Cadis.

2.3 Les reformes progressistes (1835-1837)

• Desmantellen les institucions de l'Antic Règim i implanten un règim liberal, constitucional i de Monarquia parlamentària

• Nova concepció jurídica del dret de propietat sobretot en la propietat agrària reforma agrària

• dissolució del règim senyorial els senyors perden les seves atribucions d'impartit justícia i conserven les propietats que els pagesos no poden acreditat abolició del delme eclesiàstic

• desvinculació s'alliberen les terres dels patrimonis vinculats i els propietaris les poden vendre sense cap trava

• desamortització mitjà per aconseguir recursos per a l'estat amb la venda de terres de l'església i els ajuntaments dissolució dels ordres religiosos

• Mendizabal pretén aconseguir recursos per lluitar contra el carlisme, per reduir el dèficit i per implicar la base social amb el liberalisme.

• A part de la reforma agrària es duen a terme mesures per a liberalitzar l'economia llibertat de comerç interior i de preus.

2.4 L'acció política: la Constitució del 1837

• Nova Constitució cert retrocés respecte el text de Cadis confereix a la corona el poder moderador.

• Manté el principi de sobirania nacional, uns amplis drets dels ciutadans, la divisió de poders i l'absència de confessionalitat catòlica de l'Estat.

• S'introdueix una segona cambra (Senat), es concedeixen més poders a la corona (vet de lleis, dissolució del parlament i nomenar ministres) i s'adopta un sistema electoral censatari i restringit (4%).

• S'aboleixen el privilegis gremials, llibertat d'indústria i comerç i eliminació de les proves de netedat de sang per accedir a l'Administració.

• Els alcaldes són elegits per la ciutat.

• 1837 es convoquen eleccions els moderats guanyen Mª Cristina abans de donar suport a un govern progressista dimiteix i marxa a l'exili (1841)

2.5. La regència d'Espartero (1841-1843)

• El general Espartero marcat caràcter autoritari reprimeix amb duresa la Junta de vigilància contra els moderats de BCN, dissolt la Milícia popular i declara l'estat de setge.

• 1842 proclama un aranzel lliurecanvista afecta la indústria tèxtil catalana aixecament a BCN i bombardeig com a repressió.

• 1843 pronunciament a Reus contra Espartero i formació d'una Junta suprema provisional de la província de BCN.

• Els moderats conspiren contra Espartero amb els generals Narváez i O'Donell dimiteix Espartero, abandona la regència i s'exilia

2.6 La crisi del progressisme: radicalisme popular

• Continuen les revoltes a Catalunya després de la dimissió d'Espartero es vol configurar un estat a partir de les Juntes amb un govern basat en la Constitució de 1837.

• Es forma un moviment popular i radical que s'evidencia en la insurrecció de BCN de la Jamància (1843) el general progressista Prim ordena bombardejar BCN.

• Per no haver de nomenar un tercer regent les Corts avancen la majoria d'edat d'Isabel II i la proclamen reina als 13 anys (1843) govern als moderats

3. L'ARTICULACIÓ DEL LIBERALISME

3.1 Partits polítics: moderats i progressistes

• Dos grans partit de l'època isabelina

• Moderats

• terratinents, grans comerciants, noblesa, clergat i intel·lectuals conservadors

• defensen la propietat privada, un sufragi censatari i una política econòmica proteccionista

• sobirania compartida entre les Corts i la Corona amplis poders a la Corona

• limitar els drets individuals i col·lectius

• confessionalitat catòlica de l'Estat

• Progressistes

• sectors burgesos i urbans

• sufragi censatari, sobirania nacional sense límit i predomini de les Corts en lloc de la Corona

• volen ampliar els poders locals i la Milícia Nacional

• defensaven els drets individuals i col·lectius

• volen una reforma agrària i una restricció de la influència eclesial

• política econòmica lliurecanvista

3.2 El pes de l'exèrcit

• Presència constant en la vida política element indispensable per garantir el liberalisme i la supervivència d'Isabel II al tron militarització de la vida política.

• Única institució sòlida de l'estat que controla l'ordre públic.

• Braç executor de la conspiració política degut a la feblesa de grups socials i dels partits i la burgesia.

3.3 Juntes i Milícia

• La majoria de la població està marginada de la vida política degut a l'exèrcit i a la restricció de vot els progressistes recorren a altres mecanismes per incidir en el sistema.

• Juntes

• sorgeixen en els moments de crisis com representats de la voluntat popular

• essencials en els canvis de govern com l'any 1843 i 1868

• Milícia Nacional

• força armada alternativa a l'exèrcit per defensar el liberalisme

• té caràcter popular destaca en les bullangues de 1835 i en la Jamància de 1843

4. ELS MODERATS AL PODER (1843-1868)

4.1 Configuració del règim moderat (1843-1854)

• 1844 els moderats guanyen les eleccions el general Narváez es nomenat cap del govern liberalisme conservador que reformés l'Estat i restringís la participació política suport de la Corona i l'exèrcit.

• Constitució de 1845 idees moderades

• sobirania conjunta del rei i les Corts amb enormes atribucions a la Corona (nomenar ministres i el senat i dissoldre les Corts)

• restringeix el dret de vot (1%)

• reducció de drets

• millores en les relacions amb l'església catòlica 1851 es signa un concordat amb la Santa Seu suspensió de la desamortització

4.2 Centralisme, ordre públic i militarització

• Es vol construir una estructura d'Estat liberal sota els principis de la centralització i la uniformització i el control de l'ordre públic

• reorganització de l'administració 1845 Llei de l'Administració Local els alcaldes són triats per la Corona o pel governador estructura jerarquitzada i piramidal

• es conserven els furts només al País Basc i a Navarra

• reforma fiscal de la Hisenda

• 1851 reforma del Codi Penal

• 1856 Llei Moyano reforma d'ensenyament escolarització obligatòria i gratuïta en l'educació infantil.

• molt pes de l'exèrcit per mantenir l'ordre públic militarització de la vida pública

• 1844 creació de la Guardia Civil i dissolució de la Milícia Nacional

• comença la construcció del ferrocarril

4.3 Els límits del moderantisme a Catalunya

• Primera dècada moderada la vida política es desenvolupa al voltant de la Cort (camarilles).

• La manipulació electoral i el restringit nombre de votants impedien als progressistes accedir al poder.

• 1846-1849 Guerra dels Matiners nous aixecaments carlins degut a la crisi agrària i a la crisi del tèxtil els sector urbà s'afegeix a la revolta mobilitzat pel Partit Demòcrata.

• Partit Demòcrata recull les aspiracions democràtiques i republicanes sufragi universal masculí, abolició de les quintes i els impostos de consums, reconstrucció de la Milícia i més llibertats.

4.4 El Bienni Progressista (1854-1856)

• 1854 unió de progressistes i moderats pronunciament militar de Vicálvaro i elaboració del Manifest de Manzanares demanen

• compliment de la Constitució

• reforma de la llei electoral

• reducció d'impostos

• restauració de la Milícia Nacional

• Isabel II crida Espartero a formar govern i nomena ministre de la guerra a O'Donnell es forma un govern de coalició amb progressistes, unionistes (unió de moderats i progressistes) i democratarepublicans.

• Dues línies bàsiques d'acció

• represa de l'obra desamortitzadora (Madoz) es volen recaptar recursos

• 1855 Llei de Ferrocarrils

• Les mesures reformistes no donen solució a les demandes de les classes populars conflictivitat social.

• 1856 situació dura, aldarulls provoca una crisi en el govern Espartero dimiteix i O'Donnell forma govern.

4.5 La crisi del moderantisme (1856-1868)

• Governa O'Donnel de la Unió Liberal restableix el règim moderat que havia ajudat a enderrocar dos anys abans es restableix la Constitució de 1845 i s'anul·la bona part de la legislació progressista.

• Porten a terme una política exterior agressiva per desviar l'atenció dels problemes interns.

• 1863 els unionistes no aguanten l'oposició dels progressistes O'Donnell dimiteix.

• 1863-1868 governa Narváez, cap dels moderats governen de forma autoritària.

5. LA REVOLUCIÓ DEL 1868. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

5.1 Les causes de la revolució

• 1860 comença la crisi econòmica i la inestabilitat social

• CAUSES de la crisi de 1868

• crisi financera sobretot degut als baixos rendiments del ferrocarril

• crisi industrial degut a la crisi del sector tèxtil català

• crisi de subsistències males collites i carestia de blat fam, atur i pobresa

• 1866 Pacte d'Ostende partits de l'oposició estableixen les bases per una acció revolucionaria pacte antiisabelí la forma de govern diuen que seria decidida per les Corts elegides per sufragi universal.

• 1867 en morir O'Donnell s'hi afegeixen els unionistes (Serrano)

• 1867 la situació provoca un moviment insurreccional a Catalunya gran repressió que causa molt malestar

La “Gloriosa”

• 1868 l'esquadra de Cadis comandada per Topete es revolta contra Isabel II es constitueixen Juntes Revolucionaries a tot el país.

• A Barcelona es crea la Junta del Principat i s'enderroca la Ciutadella (símbol del poder borbònic).

• El govern i la monarquia es troben completament aïllats el govern dimiteix i Isabel II marxa a l'exili.

• Unionistes (Serrano) i progressistes (Prim) {Pacte d'Ostende} formen un govern provisional prescindeixen dels republicans i dissolen les Juntes i la Milícia per evitar més revoltes.

5.3 El govern provisional i la Constitució de 1869

• El govern provisional inicia un programa de reformes convoquen eleccions a Corts per sufragi universal (homes majors de 25 anys) victòria de la coalició governamental (progressistes, unionistes i demòcrates) i s'obre una important minoria de republicans.

• Constitució de 1869

• règim de llibertats molt ampli molts drets llibertat de culte, ensenyament, residència...

• sobirania nacional sufragi universal masculí

• es manté la monarquia com a forma de govern rei poder executiu per mitjà dels seus ministres monarquia democràtica i parlamentària

• independència i preeminència del poder judicial

5.4 La política econòmica

• Objectiu principal de la revolució reorientar la política econòmica

• supressió dels consums es crea un impost personal i universal

• reestructurar la Hisenda no hi ha prou recursos per emprendre cap acció de govern s'ha d'utilitzar el patrimoni miner per obtenir recursos

• liberalització dels intercanvis exteriors 1869 Llei de Bases aranzelàries acaba amb el proteccionisme oposició dels industrials cotoners catalans

5.5 La frustració de les aspiracions populars: les insurreccions federals

• 1868-1869 Regència o primer govern provisional de Serrano forta conflictivitat social

• Constitució de 1869 i el nou sistema polític frustren moltes aspiracions populars

• no agrada als republicans moltes insurreccions republicanes de caràcter federal

• sectors anticlericals no volen que el govern pagui el culte

• els camperols i obrers no milloren les seves condicions

• apareixen les idees anarquistes, socialistes, internacionalistes i obreristes

6. LA MONARQUIA D'AMADEU DE SAVOIA (1870-1873)

Un monarca per a un règim democràtic

• Principal tasca del govern trobar un monarca que substituís als Borbons.

• Prim tria a Amadeu de Savoia, de la casa italiana

• 1870 és elegit per les Corts

• 1871, després de la mort de Prim és proclamat rei monarquia constitucional

6.2 L'oposició a la nova monarquia

• Compta des del principi amb una forta oposició

• moderats continuen fidels als Borbons perfilen un partit alfonsí dirigit per Canovas del Castillo defensors del príncep Alfons

• l'elit del diner i l'església

• sectors republicans alçaments i protestes creen inestabilitat

• carlins reneix amb la tercera guerra carlina (1873-1876) volen Carles VII

6.3 Una permanent inestabilitat

• Regnat amb dificultats constants

• Carlins

• 1868 revolta de deu anys a Cuba els sectors econòmics no deixen a Amadeu abolir l'esclavitud

• 1872 insurreccions federalistes força dels republicans

• Destaca el progressiu distanciament de la monarquia amadeista

• Es desintegra la coalició governamental (unionistes, progressistes i demòcrates) 1873 Amadeu renuncia al tron per falta de suport.

7. LA PRIMERA REPÚBLICA (1873)

7.1 L'experiència de la República federal

• Les Corts sotmeten a votació la proclamació d'una república 1873 s'aprova per majoria absoluta tot i això, molt només ho voten per tenir temps per fer retornar els Borbons al tron.

• Únics partidaris els republicans Partit Demòcrata Republicà Federal liderat per Pi i Margall volen reformes socials i polítiques

• forma republicana de govern

• supressió de les quintes

• abolició de l'esclavitud

• laïcisme de l'Estat

• Tenia el suport de les classes populars, camperols i obrers.

• Un sector de republicans, els unitaris (Castelar) defensaven un model republicà d'Estat centralitzat i conservador.

• A Catalunya la República es rebuda amb satisfacció es formen Juntes manifestacions populars a favor.

• Estanislau Figueras primer president de la República convoca eleccions a Corts 1873 nomenat president Pi i Margall República federal s'inicia la redacció d'una Constitució (la nonata) que no s'arriba a aprovar.

7.2 Els problemes de la República

• Continua el conflicte carlí i la guerra de Cuba

• A les zones amb forta implantació republicana la població s'alça en cantons independents republicans descontents radicalitzats.

• Pi i Margall dimiteix perquè no vol sufocar la revolta Salmerón el relleva però dimiteix al no voler signar les penes de mort el substitueix Castelar.

7.3 La fi de l'experiència republicana

• Castelar no té majoria a les Corts les suspèn i governa autoritàriament dóna molt poder als militars per garantir l'ordre públic.

• Castelar dimiteix el general Pavía envaeix l'hemicicle amb la Guardia Civil per evitar un govern d'esquerres i dissol l'Assemblea restauració monàrquica.

• 1874 s'estableix el segon govern provisional de Serrano mentre es decideix que fer.

• 1874 es redacta el manifest de Sandhurst programa de la nova monarquia.

• 1874 es dur a terme el pronunciament militar de Martinez Campos Alfons XII és proclamat rei d'Espanya..

RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 8:

TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I PROCÉS INDUSTRIALITZADOR (1830-1930)

1. LES TRANSFORMACIONS DE L'AGRICULTURA

• La incorporació de Catalunya a la industrialització té lloc gràcies a les transformacions de la seva agricultura.

Els efectes de la reforma agrària liberal

• Procés de substitució de l'Antic Règim pel sistema capitalista.

• s. XIX s'aboleix el règim senyorial , es desvincula la propietat i es dur a terme la desamortització les terres passen a mans de propietaris amb molt interès a conrear-les per obtenir molta producció.

• A Catalunya

• poca influència de la desamortització perquè les propietats de l'església i els municipis eren menors no s'altera gaire l'estructura de la propietat

• abolició de la vinculació es poden vendre les terres dels nobles beneficia als conreadors

• transformacions de la propietat i comercialització de la producció gran dinamisme a l'agricultura catalana vinyes, oliveres, arbres fruiters i conreu de cereals (fa falta importar cereals)

L'evolució de l'agricultura a Espanya

• Transformació més limitada CAUSES

• mala qualitat de la terra

• males condicions climatològiques

• exclusió de l'accés a la propietat dels conreadors més interessats en el conreu

• estructura de la terra desfavorable minifundis (massa petits) i latifundis (els propietaris no els volen conrear)

• Baixos rendiments pobresa de la població agrària fre al creixement econòmic modern la gent no es pot incorporar a la indústria i al comerç degut a la falta de progrés.

• Tot i això la producció agrícola augmenta la població i els recursos alimentaris creixen.

• Els cereals són el principal producte agrari sotmesos a una important protecció aranzelària.

2. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS

• s. XIX la població espanyola creix considerablement s'accelera a partir de 1870.

• A Catalunya l'augment de població ultrapassa el de l'estat espanyol.

2.1 L'augment de la població

• Creixement demogràfic degut a

• descens de la taxa de mortalitat tot i que continua la mortalitat infantil

• manteniment de la natalitat

• millor dieta alimentària

• millors condicions higièniques

• Distribució no homogènia del creixement demogràfic a la perifèria creix més que a l'interior.

• A Catalunya el procés de transició demogràfica comença el 1850 afavorit per la immigració.

2.2 L'increment de la urbanització

• L'augment demogràfic comporta un increment de la població urbana sobretot des de finals de la I Guerra Mundial fins a la depressió de 1929.

• Les ciutats grans (Madrid i BCN) arriben al milió d'habitants.

• A les ciutats de les zones industrials hi ha, també, un important creixement molta població degut a la seva expansió econòmica.

• Tot i la urbanització la major part de la població viu al camp crea un dualisme camp-ciutat.

2.3 Els moviments migratoris

• La tensió entre l'augment de població i les escasses oportunitats de feina obliguen a molt espanyols a emigrar.

• Principals destinacions Amèrica llatina i/o les ciutats industrials.

• A partir de la I Guerra Mundial les migracions tenen lloc a l'interior d'Espanya i a l'àrea industrial de BCN.

• Destaquen els importants moviments migratoris interns de Catalunya degut a l'atracció dels nuclis industrials.

3. ELS INICIS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

• Al s. XIX l'economia continua sent principalment agrària Catalunya era l'excepció (era la fàbrica d'Espanya).

3.1 L'arrencada industrial

• La indústria moderna a Catalunya és la indústria cotonera activitat nova perquè abans el tèxtil estava vinculat a la llana convé destacar la producció d'indianes (teixits de cotó estampats).

• El desenvolupament d'aquestes indústries fa sorgir una burgesia emprenedora i receptiva a les innovacions tècniques.

• Guerra contra Napoleó i l'inici de l'emancipació de les colònies provoca una desarticulació del mercat.

• 1830 es reprèn el ritme expansiu.

3.2 L'era de vapor

• 1830 aparició de la màquina de vapor i mecanització de la filatura les berguedanes són substituïdes per les selfactines.

• 1833 entra en funcionament la primera fàbrica que utilitzava l'energia del vapor: la societat Bonaplata.

• CAUSA de la mecanització falta de mà d'obra degut a l'incorporació a la feina de les generacions de la guerra del Francès es substitueixen els fusos manuals pels mecànics per fer baixar els costos estimula la demanda.

• Els vapors (fàbriques que empren l'energia del vapor) necessiten molt carbó per funcionar Catalunya ha d'importar carbó de la Gran Bretanya el carbó influeix en la localització de la indústria.

• Per reduir costos, les indústries es situen a prop dels ports Barcelonès, Maresme i el Garraf (1830-1860).

• 1874 nova etapa de creixement determinada per la mecanització del tissatge, la renovació dels edificis i l'aplicació de la turbina hidràulica.

3.3 Les colònies industrials

• 1869 per estalviar els costos de l'energia hidràulica es recorre a l'energia hidràulica la indústria es desplaça a prop del Ter i el Besos, on s'instal·len colònies.

• Les colònies

• impliquen molts edificis lluny dels nuclis urbans escoles, cases, església, centres recreatius

• s'estableixen unes relacions socials àmplies paternalisme dels amos

• avantatges gratuïtat de l'aigua, mà d'obra més barata i menys reivindicativa que la urbana i alts beneficis fiscals superen els inconvenients gran difusió

• inconvenients exigeix construccions annexes, reduir el procés a l'estiu (falta d'aigua) i el cost del transport de les matèries

3.4 Altres sectors industrials

• Hi ha altres sectors com

• la química i la metal·lúrgia

• activitats tradicionals com la del paper, la farinera o la surera

• indústria de fabricació de vins i aiguardents

• intents de crear una banca autòctona 1860 Borsa de Barcelona

3.5 Les característiques de la indústria catalana

• Característiques de la indústria catalana

• indústria lleugera

• feia falta poc capital per obrir-les capitals familiars petites i mitjanes empreses

• forta dependència dels proveïments exteriors port de BCN, port d'entrada de mercaderies

• Ha de fer front a

• l'escassa capacitat de compra dels consumidors espanyols (per això volen el proteccionisme)

• la quantitat de recursos que absorbia la hisenda pública

• l'absència de carbó i d'aigua de qualitat

4. EL FERROCARRIL I EL MERCAT INTERIOR

• Revolució pel que fa a la rapidesa com per la notable reducció del cost del transport.

• Destaca la seva regularitat i la seva seguretat.

4.1 La construcció de la xarxa ferroviària

• Mitjans del s. XIX s'inicia la construcció de la xarxa del ferrocarril.

• 1848 primer tram de la xarxa inaugurat BCN-Mataró.

• 1855 Llei General de Ferrocarrils obre una etapa d'intensa construcció.

• 1866 la crisi financera atura les construccions.

• 1876-1885 es reprenen les construccions.

• La construcció sempre depèn de l'Estat ofereix subvencions a les companyies entren empreses estrangeres a construir algunes línies a Catalunya troben alguns inversors autòctons.

4.2 Les limitacions de la construcció

• Limitacions

• estructura radial de la xarxa amb centre a Madrid es vol consolidar un estat centralitzat

• amplada entre carrils superior a les línies europees certes regions no queden comunicades i es dificulten els intercanvis amb la resta d'Europa

• llibertat de les companyies constructores per importar els materials per construir sense cap aranzel fa que els materials provinguin de l'estranger el sector siderúrgic no evoluciona

4.3 Ferrocarrils i industrialització

• Xarxa ferroviària ocasió perduda per a la industrialització.

• Problemes de la siderúrgia espanyola per poder aportar els materials per a construir la xarxa ferroviària sense la franquícia aranzelària la xarxa no s'hagués pogut construir.

• Efectes positius de la construcció del ferrocarril

• poder transportar moltes mercaderies sense tracció animal

• fan falta menys animals es destrueixen menys pastures i camps per alimentar-los augmenta la població espanyola amb els aliments estalviats

• articula un mercat interior

5. L'EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS MINERS

• 1874-1914 explotació dels jaciments miners d'Espanya.

• L'extracció té uns efectes molt pobres en l'economia espanyola

5.1 L'expansió minera

• S'explica gràcies a tres factors

• augment de la demanda internacional

• avenços de les tècniques d'explotació

• nova legislació minera la llei permet cedir les concessions mineres a companyies privades perquè l'Estat obtingui ingressos extraordinaris moltes explotacions queden en mans de capital estranger

• 1870-1913 creixen les concessions per explotar jaciments coure, mercuri, zinc

• Els recursos miners del subsòl català no són gaire adequats per les necessitats de l'època, ni gaire abundants.

La mineria del carbó i el ferro

• Destaca la mineria del carbó i el ferro a

• hulla o carbó Astúries poca qualitat i costos d'extracció elevats poca competitivitat (fan falta aranzels)

• ferro Biscaia ferro de molta qualitat moltes societats mineres grans exportacions molts guanys

6. LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA

El retard de la industrialització a Espanya

• A Espanya predominen les indústries alimentàries pes reduït de la indústria en l'economia espanyola.

• Catalunya concentra una quarta part de la indústria espanyola.

• La industrialització es retarda a Espanya degut a

• la permanència d'una agricultura endarrerida i poc rendible

• la inexistència d'un mercat interior

• manca d'una xarxa de transports i comunicacions

• posició geogràfica d'Espanya allunyada dels nuclis europeus

• Segona meitat del s. XIX certa transformació industrial a Espanya es redueix el pes de la indústria alimentària a favor del sector tèxtil i de béns de consum.

7. CANVI ENERGÈTIC I DIVERSIFICACIÓ INDUSTRIAL (1870-1930)

7.1 Canvi energètic i avenços tecnològics

• L'ús de l'electricitat i la possibilitat de poder traslladar-la faciliten la mecanització i la producció industrial.

• L'avenç de l'electrificació es fa en dues grans etapes

• 1880-1914 electricitat restringida a l'enllumenat

• 1914-1930 electricitat a la indústria

• A Catalunya a partir de 1914 triomfa la hidroelectricitat s'aprofita la corrent dels rius Ebre, Noguera Pallaresa i Segre (“La Canadenca”, energia elèctrica de l'aigua per a les indústries).

• Destaquen altres innovacions com petroli, l'automòbil i els motors, el telègraf, el telèfon, la ràdio i el desenvolupament dels transports urbans (tramvies, ferrocarrils).

7.2 La difusió de la indústria a Espanya

• La indústria s'escampa per tot l'Estat.

• Madrid es converteix en la tercera regió industrial després de Catalunya i Euskadi.

7.3 El nou dinamisme a Catalunya

• La base industrial de Catalunya es diversifica en part, gràcies a l'associació amb empreses estrangeres dinamisme.

• Destaquen les indústries químiques (Societat Anònima Cros), les metal·lúrgiques, les elèctriques (Elèctrica de Flix) i les mecàniques (La Maquinista Terrestre i Marítima).

• Es crea un dens teixit industrial

8. COMERÇ EXTERIOR I INTERVENCIÓ DE L'ESTAT

8.1 L'augment dels intercanvis

• En l'evolució dels intercanvis destaquen dues etapes

• 1815-1850 creixement modest i sostingut

• 1850-1900 creixement més elevat

• La pèrdua de les colònies americanes va reorientar el mercat espanyol Espanya proveeix de certs productes a França i Anglaterra i n'importa productes.

8.2 Proteccionistes i lliurecanvistes

• Dos postures enfrontades debats econòmics

• proteccionistes partidaris de posar aranzels que encarissin l'entrada de productes estrangers per tal de desenvolupar la producció interna

• lliurecanvistes defensen la lliure entrada de productes estrangers amb l'argument que comportava una especialització profitosa

• Catalunya sempre defensava el proteccionisme.

• La política aranzelària dels diferents governs variava seguint les pautes d'Europa

• fins al 1870 lliurecanvi

• després del 1870 proteccionisme

• S'ha dit que el proteccionisme va ser una de les causes de la feblesa del desenvolupament industrial no és cert, ja que existeixen altres factors.

RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 9:

SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIX

1. CAP A UNA SOCIETAT DE CLASSES I URBANA

Nova organització social

• Principis del capitalisme desapareixen les rendes senyorials pagades pels pagesos a la noblesa i església.

• Anul·len drets senyorials, delme i rendes pròpies de la societat estamental.

• Al llarg s XIX nova estructura social 2 classes: propietaris (de la terra, empreses o capital) i treballadors (treballen a canvi d'un salari).

• la propietat element diferenciador de les posicions socials.

• Pel q fa economia economia de mercat tot es pot vendre o comprar es basen en el contracte i el mutu acord 3 elements fonamentals:

• renda de la terra pagament per utilitzar una propietat aliena

• benefici rendiment de la inversió

• salari pagament del treball

• Augment poder de la burgesia CAUSES consolidació de la propietat privada i aparició de noves activitats econòmiques.

• Disminució del poder de la noblesa i església (perden preeminència i capacitat econòmica).

• S'obren possibilitats als artesans, petits comerciants, funcionaris i professionals.

• Importància al sector agrari tenen un pes social considerable i formen un grup de pressió.

Expansió de les ciutats

• Increment de la població urbana Bcn i Madrid es constitueixen com a grans ciutats.

• Aquest creiexement era inferior a les altres zones industrialitzades CAUSES escassa industrialització del territori espanyol i majoria de la població rural.

• Importants moviments migratoris de les zones rurals i d'altres províncies espanyoles cap a zones urbanes i industrials.

• Cap al 1900 BCN s'annexiona a Gràcia, St. Andreu, Sants... esdevé una gran metròpoli

• El creixement de les ciutats provoca problemes habitabilitat i sanitat:

falten habitatges

falta d'espai per la presència de les muralles

necessitat d'aigua potable

necessitat de recollida de deixalles

necessitat de serveis de clavegueram

PROVOCA: malalties infeccioses i epidèmies les ciutats comencen projectes de reforma

• BCN i Madrid obren carrers amples i avingudes, apareix el ferrocarril q enllaça diferents ciutats, apareix enllumenat públic de gas, es van construir clavegueres i xarxes de distribució d'aigua corrent i es construeixen edificis més alts i distribuïts en habitatges de diferents categories avenços en la nova societat.

• A BCN lluiten per enderrocar les muralles i ampliar la ciutat (Eixample).

Ildefons Cerdà dissenya i porta a terme l'Eixample entre el 1854-1859 amb aquest pla la ciutat va guanyar espai i salubritat es van construir edificis modernistes.

2. LES NOVES CLASSES DIRIGENTS

2.1 El poder de la noblesa

• Triomf del poder liberal moderat permet el manteniment del poder nobiliari en transformar els antics senyors en propietaris de les terres continua la preeminència social.

• Petita noblesa deteriorament econòmic i social s'associen al carlisme, sobretot en llocs rurals.

• Els propietaris agrícoles provinents de l'aristocràcia van formar Institut Agrícola Català de Sant Isidre defensa interessos agraris.

• Gran Noblesa conserven la majoria de les terres convertides en propietat privada i van adquirir de noves en el procés desamortitzador.

• A mesura q avançava el segle els patrimonis van disminuir es van endeutant i consumint les seves propietats les fortunes dels industrials i comercials esdevenen molt superiors a les nobiliàries.

• Poder i influència nobiliàries no prové només de la seva riquesa en el període Isabelí formaven part de les camarilles i així obtenien privilegis molts formaven part de l'alta oficialitat de l'exèrcit o eren membres del senat.

2.2 La gran burgesia

• La revolució liberal forma una burgesia vinculada als negocis són beneficiaris de les transformacions socials, econòmiques i polítiques.

• El grup més dinàmic estava constituït per un restringit nucli connectats als nous entres de poder, a les professions liberals i al capital estranger havien engrossit les seves fortunes amb concessions estatals o amb operacions de crèdit i Borsa o invertint en Deute públic.

• Molts burgesos es van dedicar a la inversió de les terres es van anar convertint en rendistes.

• La burgesia provenia del nord del país, però el seu centre de residència era Madrid (centre dels negocis i del poder).

2.3 La burgesia industrial catalana

• 1838-1868 moment d'esplendor de la burgesia catalana ocupa un lloc secundari a nivell estatal.

• Provenen: famílies dedicades a negocis mercantils, industrials de cotó i ferro, propietaris de finques urbanes, nova generació d'”indians”. Güell, Bonaplata.

• Tenien un pes considerable i determinant, sobretot a l'àrea de Barcelona.

• La burgesia es va agrupar en la defensa dels seus interessos

• 1826 Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó

• 1847 es transforma en Junta de Fàbriques

• 1869 neix una nova organització que acabarà formant el 1889 Foment del Treball Nacional

• que juntament amb la Cambra de Comerç (1886), dominaren la vida econòmica catalana

• Volen aconseguir política proteccionista per la indústria però escàs poder econòmic, localització perifèrica dificulta que aquesta burgesia desenvolupi un model de societat industrial diferent del capitalisme agrari que propugnava la burgesia terratinent.

2.4 Classes mitjanes

• Constitueixen una franja intermèdia de nombre reduït entre poderosos i assalariats.

• Eren: propietaris de terres, comerciants, petits fabricants, treballadors públics, professionals liberals (relacionats amb lleis, construcció/immobiliària i amb la salut) la seva riquesa era molt menor a la de els classes dirigents.

• La seva expansió va anar unida al desenvolupament urbà, al creixement de l'administració i dels serveis.

• Les classes mitjanes comparteixen l'estil de vida amb els grups poderosos.

• Ideològicament són conservadors, defensen l'ordre i propietat.

2.5. Vida social burgesa

• La burgesia aporta innovació, noves formes jurídiques i polítiques que articulaven l'Estat i els diners.

• La noblesa aportava el prestigi i el reconeixement públic.

• Molts burgesos van voler ennoblir-se tot aconseguint un títol p.ex. Joan Güell compte.

• El pes dels terratinents agraris va consolidar un model de burgès rendista.

• Només a Catalunya puntualitat, austeritat, estalvi valors predominants.

• Els diners acaben definint la categoria social.

• Les formes d'oci es comercialitzen

• 1844 Societat del Liceu

• Apareixen jardins d'esbargiment cafès, balls... Passeig de Gràcia Passeig de moda

• L'església segueix sent dominant encara que part dels treballadors presenten una actitud anticlerical.

3. LES CLASSES POPULARS

3.1 Grups urbans i artesans

• Classes urbanes baixes es dediquen als serveis la meitat treballaven al sector domèstic.

• Una quarta part de la població activa eren noies de serveix procedents dels pobles, amb horaris interminables i salaris baixos.

• Els privilegis gremials van desaparèixer tot i que la pervivència del món artesà i gremial va continuar.

• A Catalunya els menestrals grups de petits artesans i comerciants que basaren la seva prosperitat en el treball i estalvi adoptaren actituds crítiques contra el model liberal molts d'ells formen el Partit Demòcrata i posteriorment el republicanisme federal.

• El creixement urbà i la nova estructura de l'estat liberal van concentrar treballadors de serveis relacionats amb la infraestructura urbana netejadors, carreters... aquests treballadors es trobaven entre les classes mitjanes i populars i eren assalariats.

3.2 La situació de la pagesia

• No es va alterar l'estructura de la propietat de la terra encara que va haver-hi una dissolució del règim senyorial i la desamortització.

• Castella la Manxa, Andalusia i Extremadura els senyors aconsegueixen la propietats de terres en les que abans gaudien només de drets .

• Catalunya i València molts arrendataris emfitèutics pagesos benestants o burgesos enriquits pels negocis van accedir a la propietats i es va estructurar un grup de petits i mitjans propietaris.

• Malgrat les desamortitzacions, la compra de propietats va fer que la terra es tornés a concentrar en poques mans, especialment aquells que no la treballaven.

• Augmenten el nombre de jornalers CAUSES creixement de la població jornalera i transformació dels anteriors propietaris arrendataris, que, arruïnats, es van convertir en assalariats.

• Era difícil distingir el petit propietari (tenien petites quantitats de terres), l'arrendatari (sotmès a la nova situació de llibertat de mercat) o el jornaler sense terra (assalariat agrari).

• Desapareguda la servitud jurídica de l'Antic Règim, les relacions entre pagesos va ser del tipus clientelar.

• Creences religioses, xarxa de relacions personals i formes de vides van quedar influïdes per la nova cultura urbana i industrial tot i que es manté el poder i influència del cacic.

3.3 Pagesia Catalunya

• Catalunya no va existir la polarització (grans propietaris/jornalers) d'altres zones d'Espanya però sí que hi havia la diferenciació entre propietaris i treballadors del camp.

• El contracte d'emfiteusi permetia disposar lliurement de la terra i deixar-la en herència es formen els masos o masies.

• Les lleis desamortitzadores van oferir la possibilitat a l'emfiteuta de redimir el cens, és a dir, adquirir el domini directe i convertir-se en propietari pagesos propietaris, sobretot de terres eclesiàstiques.

• També hi havia pagesos que no tenien terres pròpies i havien de conrear la d'altres mitjançant:

• contractes de masoveria: el pagès rep una casa i terres per treballar i entrega part de la collita i serveix la família dels propietaris

• parceria: els contractes eren limitats, entre 4 i 10 anys, i renovables i havien de repartir els fruits amb l'amo

• rabassa morta: el contracte durava tant com la vida dels ceps

• Augment demogràfic i existència de l'hereu fa que molts pagesos sense terra que hagin d'emigrar cap a les ciutats o estar al camp com a jornalers.

3.4 Aparició del proletariat

• Orígens de la classe obrera en el procés de la industrialització s XIX

• Aparició de la indústria moderna va significar una organització del treball clarament diferent a de l'antic sistema gremial les noves fabriques utilitzaven mà d'obra assalariada coneguda com a proletaris.

• Aquesta nova classe es va anar concentrant als nuclis industrials, que atreien els artesans i pagesos de la rodalia.

• Les regles eren Patró (propietari) comprava la força de treball d'un obrer a canvi d'uns diners, el salari PROBLEMA no hi havia lleis sobre el treball salaris baixos per llargues jornades (12-14h), falta de protecció en cas de no poder treballar, establiments foscos, bruts, humits i mal ventilats.

• Els ritmes de treball anaven marcats pel moviment de les màquines.

• Dones i nens cobraven menys

• La mínima protesta feia que els expulsessin de la fàbrica fèrria disciplina.

• La vida mitjana era de 19 anys.

3.5 Revoltes populars

• Augment de la població assalariada al camp problema social conflictes i revoltes

• Pagesia sense terres es revolta robatoris a les cases riques, destrucció de collites, bandolerisme.

• Dècada 1830 els camperols dels pobles d'antigues senyories van presentar demandes i plets, i es van negar a pagar rendes per terres que consideraven pròpies l'actitud dels tribunals va afavorir a una actitud de revolta entre els pagesos.

• Dècada 1840 manifestacions sobretot a Andalusia. matances del bestiar, moviments de caràcter ludista (ludisme moviment que preconitza la destrucció de les màquines).

• Dècada de 1830 reacció contra la mecanització LUDISME deien que l'aparició de noves màquines treia els llocs de treball als treballadors p.ex. quan van cremar la fàbrica de Bonaplata (1835).

• Els treballadors van arribar a la conclusió que el problema no eren les màquines sinó l'injust repartiment de beneficis i salaris volien canviar les relacions laborals tot formant sindicats i vagues apareixen els primers sindicats.

4. PRIMERES ORGANITZACIONS OBRERES (1840-1868)

El limitat procés d'industrialització va implicar que el nombre d'obrers a Espanya a mitjan segle XIX fos quantitativament menor que el de les societats més industrialitzades d'Europa. La major part del proletariat es trobava a Catalunya (sector tèxtil).

4.1 Inicis sindicalisme

• 1840 1es associacions Societat de Teixidors (s'encarrega de les reivindicacions laborals com l'apujada dels salaris, millora de les condicions laborals) i Associació Mútua de Teixidors de Barcelona (s'encarrega d'assumptes de previsió social) degut a la decisió d'allargar les peces sense variar els salaris.

• Per coordinar les accions de protesta es van elegir comissions de representants amb l'objectiu de negociar amb els patrons.

• Els primers sindicats eren federacions d'oficis que agrupaven tots els treballadors d'un mateix ram els treballadors pagaven una quota per sostenir una caixa de resistència.

• La vaga era el principal mitjà per forçar les negociacions entre 1840 i 1843.

• Els patrons catalans no van veure amb bons ulls la proliferació d'associacions ni les seves activitats i pressionaren perquè fossin prohibides ho aconseguiren amb la pujada dels moderats al poder entre 1844-1854.

4.2 El moviment obrer durant el Bienni

• Durant 1854-56 es van poder tornar a manifestar i es van radicalitzar 1854 vaga contra les selfactines (nova màquina de filar) estan en contra de les selfactines ja q consideraven que treien el lloc de treball de les persones.

• Capità General de Catalunya va arribar a prohibir la introducció d'aquestes màquines degut a les revoltes, però els patrons es van negar complir l'ordre es va pactar l'apujada dels salaris.

• L'auge del moviment reivindicatiu va espantar als patrons aconsegueixen que el govern aprovi mesures repressives contra l'obrerisme.

• El nou Capità General de Catalunya, Juan Zapatero, va prohibir les associacions obreres, va declarar l'estat de setge i va demanar l'execució de Josep Barceló, important líder obrer.

• Els patrons van suspendre els contractes col·lectius i van imposar l'acomiadament lliure dels obrers 1855 comença la primera vaga general de l'estat Espanyol volen llibertat d'associació, establiment d'un horari fix i la formació d'una comissió mixta d'obreres i patrons per dirimir els conflictes laborals.

• Arriben els moderats al poder 1857 es prohibeix qualsevol associació obrera.

4.3 Utopisme i republicanisme

• A Catalunya tingueren un cert ressò les idees del socialisme utòpic nucli al voltant de Felip Monlau i un altre encapçalat pel republicà Abdó Terrades i Narcís Monturiol.

• A la resta d'Espanya es va difondre per Andalusia Joaquín Abreu des d'on va arribar a Madrid amb la figura de Fernando Garrido defensa el cooperativisme.

• Els membres de les societats obreres se sentiren atrets per les idees democràtiques i republicanes els dirigents d moltes organitzacions sindicals es van definir a favor de la república federal com a forma de govern, ja que garantia mesures socials.

• El fracàs de les insurreccions federals, les disputes internes i la manca de reformes efectives van anar allunyat el proletariat més conscienciat del republicanisme, i les actituds de rebuig a la participació política es van anar escampant arriben ideologies internacionalistes actitud apolítica: ANARQUISME

5. L'ARRIBADA DE L'INTERNACIONALISME (1868-1874)

5.1 “Les tres classes de Vapor”

• La revolució de setembre de 1868 afavoreix l'expansió del moviment obrer organitzat tolerància dels governs del sexenni amb el moviment obrer.

• 1868 es crea una comissió encarregada de la creació d'un sindicat d'ofici que aplegués tots els treballadors del tèxtil missió pactar amb els patrons un augment de sou però com que no es va acceptar la proposta VAGA DELS TRES OFICIS TÈXTILS (filadors, teixidors mecànics i jornalers) d'aquí sorgeix el sindicat “les tres classes de vapor”.

• Sindicat té caràcter moderat i reivindicatiu i els seus líders són propers al republicanisme federal durant la 1a etapa de la restauració el sindicat passa una època d'inactivitat fins el 1881, que es reorganitza aquest sindicat fou reformista, proper al marxisme.

La difusió de la primera internacional (1ª Internacional: 1864-1877)

• Durant el sexenni van arribar les idees socialistes i anarquistes i es van formar els nuclis obrers vinculats a l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), organització fundada per Marx a Londres el 1864.

• Fanelli, enviat de l'anarquista Bakunin, va visitar Madrid i BCN el 1868 crea els nuclis afiliats a AIT.

• Fanelli formava part a la organització anarquista Aliança Internacional de la Democràcia Socialista, i va difondre els ideals bakunistes els primers afiliats van creure que el programa de l'Aliança (supressió de l'Estat, etc) eren els principis ideològics de AIT d'aquesta manera es va anar expandint les idees anarquistes entre els proletariat català.

• 1869 es funda la Federación òrgan del Centre Federal de les Societats Obreres divulga l'ideari internacionalista en el seu vessant bakunista.

• El 1870 es convoca el Congrés de Societats Obreres de Barcelona que es va adherir a l'AIT, aprovà la creació de sindicats d'ofici, agrupats en la Federació Regional Espanyola de l'AIT, defineix la vaga com al mitjà per les reivindicacions obreres i declarà el caràcter apolític del moviment.

• La secció espanyola de l'AIT va ser dirigida per un Congrés Federal. Dos terços de la secció espanyola ren catalans.

5.3 Crisi i escissió de la Federació Regional

• Difusió de les teories marxistes a càrrec de Paul Lafargue es crea un grup internacionalista madrileny Pablo Iglesias demanen la necessitat de la conquesta del poder polític per part de la classe obrera.

• Discrepàncies entre anarquistes i marxistes 1872 expulsió del grup madrileny de la F.R.E. es funda la Nueva Federación Madrilenya, de caràcter marxista.

• Internacionalisme va tenir el seu apogeu durant la primera república diversos grups bakunistes volien provocar una revolució i enderrocar l'Estat al fracassar, la Internacional començà a perdre força 1874 declivi definitu amb l'arribada de la Restauració.

• La restauració va considerar la Internacional com un perill, i calia eliminar-la. la Internacional s'ha d'organitzar en clandestinitat.

6 ANARQUISTES I SOCIALISTES (1874-1898)

Amb l'arribada de la Restauració les organitzacions obreres van patir una repressió important i van passar a ser clandestines. Amb l'arribada dels liberals al poder el 1881 les associacions torna la permisivitat.

Corrents anarquistes

• 1881 Federació Regional Espanyola (tendència bakunista) es converteix en Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. (FTRE) tenia les seus més importants a Catalunya i Andalusia va haver d fer front a l'episodi “La Mano Negra” (organització secreta de caire anarquista suposadament causant de certs assassinats) fou l'excusa per anar contra l'anarquisme anarquisme es divideix en

• Els qui defensen la tradició bakunista de lluita sindical

• Partidaris de les teories anarcocomunistes violentes i radicals

• Una part del moviment anarquista va optar per l'acció directa i va organitzar grups autònoms revolucionaris q atemptaven contra els pilars bàsics del capitalisme: Església, burgesia i Estat.

• 1893-97 atemptats contra Cánovas, Martínez Campos, la bomba del Liceu o contra la processó de Corpus seguits d'una repressió contra l'anarquisme la bomba de la processó de Corpus va tenir una resposta per part del govern Processos de Montjuïc (1896) la duresa de la sentència provoca mes accions violentes com a revenja de la repressió BCN es coneguda la ciutat de les bombes.

• La proliferació d'atemptats va aprofundir la divisió de l'anarquisme entre els partidaris de continuar l'acció directa i aquells que propugnaven una acció de masses aquests últims amb més força a Catalunya defensaven la necessitat de fundar organitzacions de caràcter sindical aquesta corrent anarcosocialista va formar: Solidaritat Obrera (1907) i CNT (1910).

6.2 Organitzacions Socialistes

• La Nova Federació Madrilenya, de caràcter marxista 1879 passa a ser Agrupació Socialista Madrilenya, fundada per Iglesias és el nucli originari del PSOE aquest partit era marxista, obrerista i partidari de la revolució social. Presentava reformes immediates que incloïen el dret a associació, reunió i manifestació, el sufragi universal, la reducció de les hores de treball, la prohibició del treball infantil i altres mesures.

• El partit s'afilia a la segona Internacional.

• 1890 participa en la celebració del Primer de Maig com a jornada de reivindicació obrera.

• La seva negativa a col·laborar amb els republicans va fer que no tingués cap participació en el congrés de Diputats fins el 1910.

• 1888 es crea UGT unió general de treballadors sindicat socialista de masses q englobava tots els sectors de la producció i s'organitzava en seccions d'ofici en cada localitat.

• Per ampliar la seva base social, el sindicat es va declarar no depenent de cap organització polític i l'únic requisit d'admissió per als treballadors era respectar els acords aprovats.

• El programa del sindicat té un caràcter reivindicatiu de millores en les condicions laborals i va defensar la negociació col·lectiva, sense renunciar a la vaga.

• PSOE, UGT major influència a Madrid, Biscaia i Astúries.

• Catalunya i Andalusia anarquistes.

7. LA DONA EN LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL

• La dona en el s XIX I XX no va ser independent.

• El liberalisme negà els drets a les dones i no els va donar el dret a votar ni de ser elegides.

• Poca autonomia jurídica i personal de les dones casades, que depenen del marit.

• A Catalunya la situació era diferent perquè encara hi havia part de l'antic dret civil català, que establia el règim de separació de béns entre el marit i l'esposa.

7.1 Mare i esposa

• Es considerava les dones temperament impulsiu i poc reflexiu, i amb gran capacitat de donar-se i estimar els altres divisió sexual de les funcions social home manté la família i la dona s'encarrega d'assumptes domèstics i es fa càrrec dels fills.

• L'educació de les nenes rarament superava el primer ensenyament. L'educació era exclusiu de les classes altes.

• L'escolarització de les nenes es va fer obligatòria a partir de la Llei de Moyano (1856) obliguen als nens de 6 i 9 anys a anar a l'escola ensenyament separat per sexes i diferent s'educa a la nena amb classes de costura i doctrina cristiana, mentre que al nen se l'educa per exercir una professió.

• 1910 es suprimeixen obstacles per l'entrada de les dones a la universitat.

7.2 El treball de les dones

• En l'àmbit rural les dones van ocupar tasques agrícoles.

• Les dones es dedicaven a la feina les mateixes hores que els homes i també se'ls sumava la feina a casa.

• En la industrialització es partia de la idea que les dones no tenien les mateixes aptituds professionals que els homes i que les feines que podien desenvolupar eren les que estaven relacionades a la llar, teixit, alimentació, confecció.... la manca de formació professional orientava les dones cap a feines menys qualificades.

• El treball femení era considerat complementari al masculí, fet que va servir per justificar unes condicions laborals molt precàries i discriminació salarial. Els salaris de les dones eren 50% o 60% menys que els dels homes.

• Les dones van participar en moviments reivindicatius (Unió Fabril Manufacturera i el sindicat de la Constància).

• És estrany detectar la presència de dones en les professions liberals només treballaven en el magisteri la majoria preferien entrar a una casa a servir i així es podien assegurar un sou, casa i menjar.

RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 10:

L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA

1. ELS FONAMENTS DE LA RESTAURACIÓ

• Pronunciament de Martínez Campos a Sagunt el 1874 Restauració de la monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII fill d'Isabel II.

• Artífex de la Restauració i regent fins l'arribada del rei (1875) Canovas del Castillo (unionista).

• Els trets bàsics del sistema canovista

• Caire conservador.

• Sistema parlamentari liberal amb un funcionament escassament democràtic.

• Pretén superar el caràcter partidista dels moderats durant el regnat d'Isabel II, l'intervencionisme de l'exèrcit en la vida política, garantir l'ordre social i l'estabilitat política i econòmica.

• Bases de la Restauració Constitució de 1876

• de caràcter moderat defensa la sobirania compartida entre les Corts i la Corona (dret a vet, nomenar ministres)

• Corts dividides en dues cambres Congrés i Senat

• tolerància de cultes, però confessionalitat catòlica de l'Estat

• amplia declaració de drets

• sufragi censatari (5%)

• Estabilitat del règim alternança en el poder dels dos partits (conservadors i liberals) i paper arbitral en la vida política de la monarquia.

• Es vol allunyar l'exèrcit de la vida política es valora molt el poder civil per sobre el militar.

• La fi dels conflictes bèl·lics

• Estabilitat afavorida per la fi de les guerres carlines i cubanes.

• Els carlins perden credibilitat amb el retorn dels Borbons al tron desprès de les victòries carlines a les batalles d'Alpens i Castellfollit, Martínez Campos ocupa totes les places carlines (1875).

• 1876 Carles travessa la frontera cap a França fi del conflicte carlí s'aboleix el règim foral i es substitueix pels concerts econòmics (1878) pagament de certs diners a l'administració central per part de les províncies basques.

• Fi del conflicte carlí permet enviar més tropes a Cuba 1878 Pau de Zanjón amnistia, abolició de l'esclavitud i reformes polítiques i administratives.

• Guerra Chiquita (1879) i la posterior insurrecció (1895) nous conflictes a Cuba.

1.3 El bipartidisme

• Dos grans partits conservadors i liberals d'acord ideològicament en temes fonamentals defensaven la monarquia, la Constitució i un estat liberal.

• Partit Liberal Conservador Canovas del Castillo nuclis més conservadors de la societat.

• Partit Liberal Fusionista Sagasta antics progressistes, unionistes i exrepublicans.

• A Catalunya Cercle Conservador Liberal (conservadors) i els liberals catalans dinàstics (progressistes)

1.4 El “torn pacífic”

• Alternança regular en el poder entre les dues grans opcions dinàstiques per exercir correctament el govern inverteix l'esquema parlamentari, ja que el rei sempre cridava el govern menys desgastat a formar govern sempre guanyava el partit que convocava les eleccions frau en les resultats electorals.

• 1876-1898 funciona el torn sis guanyades pels conservadors i quatre pels liberals.

• 1898 es trenca el sistema per la derrota a Cuba el torn continua, molt desprestigiat fins el 1917.

• 1875-1881 governa el partit conservador.

• 1885 mor Alfons XII regent Maria Cristina d'Ausburg conservadors i liberals firmen el Pacte d'El Pardo per por a la desestabilització del sistema.

• 1885-1890 govern llarg de Sagasta destaca el sufragi universal masculí (1890).

1.5 La manipulació electoral i el caciquisme

• L'alternança en el poder és possible gràcies a un sistema electoral corrupte i manipulador

• control del sistema electoral el ministre de Governació feia una llista amb qui havia de sortir elegit (encasillado) els governadors civils i els cacics en garantien l'elecció

• tupinada fraus electorals comprar vots, falsificar actes, falsificar el cens, coaccionar també es beneficiaven de l'alta abstenció

• influència dels cacics locals caciquisme controlaven les circumscripcions electorals amb influències polítiques i econòmiques

2. AL MARGE DEL TORN DINÀSTIC: LES FORCES D'OPOSICIÓ

• La Restauració margina de la vida política amplis sectors de la societat.

• Els partits dinàstics van plantejar una estratègia donar cabuda al parlament als partits menys radicals i marginar als partits més radicals (clandestinitat) aquests eren la veritable oposició (carlins, socialistes, republicans i nacionalistes).

2.1 Republicans i federals

• Ha de fer front al desencís dels seus seguidors després del cop d'Estat de 1974.

• Pateix una important repressió per part de les autoritats polítiques crea divisions internes.

• Disposava d'una base social àmplia centres, ateneus, casals, i òrgans de premsa influents.

• Partits

• Partit Possibilista Castelar

• Partit Republicà Progressista Zorilla via insurreccional

• seguidors de Salmerón republicanisme centralista i unitari

• Partit Republicà Federal Pi i Margall gran influència a Catalunya Programa Federal (1894) base per a un projecte d'Estat Català

• 1893 neix Unión Republicana federals centralistes i progressistes

• Cada cop tenen més pes a les Corts formen una minoria republicana.

2.2 El carlisme

• Després del conflicte bèl·lic carlisme molt dispers.

• Es formen grups sediciosos clandestins (conspiracions).

• Es presenten com l'única força autènticament catòlica.

• Alguns carlins es veuen atrets pel Partido Tradicionalista escissió integrista.

• Mentrestant la jerarquia eclesiàstica pressiona el clergat perquè abandonés el carlisme molts creients abandonen la identificació entre la defensa dels interessos de l'església i la causa carlina.

3. LA CRISI AGRÀRIA I EL RETORN AL PROTECCIONISME

• Darrer terç del s. XIX important crisi agrària per l'arribada de productes agraris dels Estats Units i l'URSS.

3.1 Les repercussions de la crisi agrària

• 1884 davallada dels preus del blat molts pagesos s'endeuten i s'arruïnen.

• A més a més crisi de la viticultura la vinya pateix molts estralls a causa de la fil·loxera

• 1879 la fil·loxera entra a Catalunya per Girona provenint de França s'estén cap al sud desaparició de la vinya autòctona els propietaris s'ensorren econòmicament

• La destrucció de les vinyes provoca un conflicte entre els arrendataris a llarg termini (rabassaires) i els propietaris segons els contractes de rabassa morta els pagesos havien de marxar els propietaris volen establir uns contractes de durada més curta.

3.2 El retorn del proteccionisme

• Productors de cereals, propietaris agrícoles i els industrials tèxtils catalans volen un aranzel proteccionista 1891 Canovas del Castillo impulsa un aranzel marcadament proteccionista.

• 1906 s'adopta un nou aranzel encara més proteccionista que l'anterior per als productes manufacturats provoca desequilibris en la indústria i la població urbana.

• Tot plegat els problemes dels camperols continuen, els industrials tenen problemes (han de confiar en el mercat cubà degut a l'escàs mercat interior).

• Espanya imposa aranzels molt forts sobre l'entrada dels productes manufacturats a l'illa provoca moviments emancipadors.

4. LA GUERRA DE CUBA I LES FILIPINES

• Manca d'un procés descentralitzador, la pressió dels sectors cubans més espanyolistes i la política fortament proteccionista noves revoltes a Cuba independència.

4.1 La política espanyola a Cuba

• Durant el govern llarg de Sagasta moment idoni per les reivindicacions independentistes només aconsegueixen l'abolició de l'esclavitud i que els cubans tinguessin representació al Parlament espanyol.

• Les tensions augmenten pels forts aranzels proteccionistes 1891 el nou aranzel provoca l'oposició dels cubans i dels americans.

• Espanya sempre té por que Cuba aconsegueixi el suport americà.

4.2 La guerra de Cuba i les Filipines

• 1892 es funda el Partido Revolucionario Cubano Jose Martin protagonitza la revolta independentista del Grito de Baire (1895).

• Canovas envia un exèrcit a Cuba comandat per Martínez Campos aconsegueixen pocs èxits.

• Martínez Campos és rellevat per Valerià Weyler utilitza mètodes més contundents.

• 1897 Canovas és assassinat el nou govern liberal opta per l'estratègia de la conciliació les reformes arriben massa tard els independentistes amb el suport dels Estats Units no accepten la fi del conflicte.

• 1896-1897 rebel·lió a Filipines fortament reprimit.

• 1898 Estats Units declara la guerra a Espanya degut, suposadament, a l'enfonsament del Maine Espanya perd a Cavite (Filipines) i Santiago (Cuba).

• 1898 Pau de París Espanya per les Antilles (Cuba, Puerto Rico i les Filipines).

4.3 Catalunya i la guerra de Cuba

• Les classes benestants i les entitats econòmiques defensen l'espanyolitat de les colònies i donen suport a la política de guerra.

• Les classes populars oposició a la guerra.

• Els federals únics republicans que s'oposen a la guerra i mostren simpatia pels independentistes.

• Els catalanistes defensen una descentralització de l'illa.

5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL 98

• Derrota del 98 sumeix la classe política i la societat en un estat de desencís i frustració destrucció del mite de l'imperi espanyol.

• La premsa espanyola mostra l'Estat espanyol com un estat moribund i decadent, amb un exèrcit ineficaç i un sistema polític corrupte.

• A Catalunya repercussions polítiques molt transcendents inici del catalanisme.

5.1 Les repercussions econòmiques i polítiques

• Repercussions econòmiques efectes menys negatius de l'esperat

• pèrdua del mercat colonial molt negatiu pel tèxtil català

• augment del deute públic per les despeses de la guerra

• repatriació dels capitals i el retorn dels indianos (emigrants rics que tornen) augment de les inversions expansió econòmica

• Repercussions polítiques no hi ha grans canvis

• el sistema canovista es manté s'observa que enlloc d'una crisi política, és una crisi moral i ideològica.

• apareixen els moviments regeneracionistes Joaquim Costa crítics amb la Restauració que defensen la modernització de la política espanyola o espanyolitzar Europa o europeïtzar Espanya

• crea un grup d'intel·lectuals caracteritzat per un profund pessimisme Generació del 98.

• canvi en la mentalitat militar cert retorn a la militarització de la vida política autoritarisme

• a Catalunya i al País Basc aparició de moviments nacionalistes desapareix l'hegemonia electoral dels partits dinàstics

• El Tancament de Caixes

• 1899 la reina regent crida a formar govern a Polavieja certa voluntat de renovació política.

• Reforma fiscal del ministre Villaverde genera protestes a Catalunya Barcelona es nega a pagar la contribució trimestral protesta coneguda com el Tancament de Caixes.

• El govern vol embargar els morosos l'alcalde, el Dr. Robert es nega a fer efectius els embargaments i dimiteix vaga general de comerciants el govern suspèn les garanties constitucionals a Barcelona.

• Desprès del Tancament la gent es sent enganyada per Polavieja trencament definitiu entre les elits econòmiques catalanes i els partits dinàstics pren força el catalanisme.

RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 11:

ELS ORÍGENS I LA CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)

1. EL REDREÇAMENT CULTURAL: LA RENAIXENÇA

Moviment cultural i literari que va sorgir el 1830 en el context del romanticisme europeu i en el marc d'un Estat espanyol amb pretensions centralistes i uniformadores que imposaven una cultura castellanitzada.

La seva finalitat era la recuperació de la llengua i dels senyals d'identitat catalans, però mancat de projectes polítics.

• La Renaixença literària i cultural

• Principis del s. XIX disminució de l'ús del català no tenia presència en ens àmbits de la vida eclesiàstica, de l'administració estatal i de l'ensenyament quedava només en la parla quotidiana i com a llengua literària (cançons, romanços i entreteniment adreçats a un públic poc culte).

• Renaixença s'inicia amb l'Oda La pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i dels escrits al diari de BCN de Rubió i Ors amb l'objectiu de fer del català una llengua de cultura PROBLEMA fomenta una cultura elitista, amb conservadorisme social i amb un català arcaïtzat.

• 1859 Jocs Florals plataforma per restaurar i conservar més pura la llengua, que premiava textos poètics escrits en català. contribueixen a l'acceptació social del català com a llengua culta i de prestigi.

• Anys 70 anys de popularitat del català Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.

• També comportà una recerca de les arrels de la identitat catalana s'hi impliquen historiadors, juristes, filòsofs, folkloristes i músics es centren en l'Edat Mitjana, època d'esplendor de Catalunya.

• Renaixença popular

• Paral·lelament a la Renaixença revifalla d'un moviment cultural popular classes populars utilitzen el català com a llengua oral i en el teatre i la literatura.

• Partidaris d'un català culte els critiquen per no utilitzar la llengua medieval i per omplir-la de castellanismes

• Els defensors d'un català popular són titllats d'utilitzar paraules incomprensibles, i fan sàtira dels Jocs Florals destaquen Anselm Clavé (cançons) i Frederic Soler (“Serafí Pitarra”, teatre) es difon mitjançant publicacions periodístiques com: La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa..

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC

El catalanisme polític té com a antecedents un seguit de moviments populars de protesta contra el nou estat liberal com a rebuig del seu centralisme uniformitzador.

4 grups:

• la Renaixença intel·lectuals

• republicans federals Valentí Almirall

• grup de Vic grup tradicionalista

• Els Patrons grup amb interessos econòmics de caràcter burgès Manel Girona, els Güell

2.1 Les primeres revoltes populars

• Nou Estat liberal centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar justificada per garantir l'enfortiment de l'Estat i el desenvolupament econòmic.

• 1835-1843 manifestacions del particularisme català en forma de moviments populars formen Juntes revolucionàries volen més poder per a diputacions i ajuntaments Bullangues (1835), insurrecció de BCN (1842) i Jamància (1843) moviments de protesta causats per malestar polític i social contra els qui consideraven responsables (clergat, polítics, màquines) elaboren programes de reformes i reivindiquen la descentralització de l'Estat.

• Són les primeres manifestacions amb sentit català i anticentralista de rebuig al govern central.

2.2 El Federalisme

• Doctrina política i opció de govern durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874) destaca a Catalunya entre la burgesia més radical i els obrers industrials es difon gràcies al Partit Republicà Democràtic Federal.

• Republicanisme defensa el laïcisme, la forma republicana de govern i l'ampliació dels drets democràtics i socials propugna una nova manera d'articular l'Estat espanyol i el federalisme (repartiment de poder entre els òrgans de poder estatals, regionals, municipals).

• Francesc Pi i Margall republicanisme federal impulsor del Pacte de Tortosa (1869) conveni on els diferents comitès federals de Catalunya, les Illes, València i Aragó construïen un Estat federal espanyol partint de l'antiga Confederació catalanoaragonesa.

• Valentí Almirall republicanisme federal diu que per modernitzar Espanya cal implantar una república federal que trenqui amb el centralisme i la tradició unitària.

• Josep Mª Vallès i Ribot republicanisme català impulsa el 1883 el Projecte de Constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola Estat Català sobirà i autònom limitat pels lligams del pacte federal amb altres regions espanyoles Catalunya disposaria de Corts, un Congrés i un Senat i amplis poders atorgats al govern (administració, economia i exèrcit regional)

2.3 Valentí Almirall i el Centre Català

• Valentí Almirall clau per entendre la transició del federalisme cap al catalanisme polític trenca amb Pi i Margall i impulsa una organització política catalana al marge dels partits estatals.

• Lo catalanisme (1886) bases ideològiques d'Almirall del catalanisme progressista allunyada de qualsevol separatisme catolicisme i tradicionalisme, considera que Catalunya representava un element de progrés per a Espanya.

• Primer Congrés Catalanista (1880) pretenia unir totes les forces catalanistes (sobretot el federalisme republicà i el corrent apolític de la Renaixença) 3 acords defensa del dret civil català, gestions per constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana i dictamen per formar una entitat que difongués el catalanisme.

• 1882 Centre Català entitat patriòtica apolítica interclassista.

• 1883 Segon Congrés Catalanista naixement d'una vertadera política catalana ja que només es milita en organitzacions estrictament catalanes queda inacabat per causes polítiques i per discrepàncies entre els diferents sectors (proteccionisme i dret català).

2.4 El Memorial de Greuges

• 1885 Centre Català organitza un míting amb organitzacions econòmiques, institucions cultural i entitats catalanistes Almirall pretén l'aproximació del moviment catalanista a la burgesia s'aprova la redacció del Memorial de Greuges presentat a Alfons XII, recull els motius pels quals Catalunya es sent agreujada.

• Denúncia l'opressió del règim centralista, vol l'harmonització de les diferents regions de l'estat i defensa el proteccionisme i dret civil català.

• Considerat com el primer manifest unitari del catalanisme convergència entre forces econòmiques polítiques i culturals.

2.5. El fracàs del projecte d'Almirall

• Projecte d'organització interclassista que aplegués tots els corrents del catalanisme amb capacitat per anar a les eleccions inviable.

• Almirall massa republicà per atreure la burgesia i amb poc contingut social per atraure les bases populars.

• Anys 90 escissió del moviment i desaparició del Centre Català.

• 1887 Narcís Verdaguer, Puig i Cadafalch i Prat de la Riba funden la Lliga de Catalunya sintonitza amb la burgesia.

• Dur a terme manifestacions per l'oficialitat del català, defensa del dret civil, el proteccionisme i la política exclusiva catalanista.

• 1888 Missatge a la Reina Regent (Maria Cristina) 2n Memorial reclama l'autonomia per Catalunya

• 1889 campanya en defensa del dret català i contra la reforma del codi civil el govern canvia el codi civil tot respectant l'ordenament jurídic català gran triomf del catalanisme.

3. EL CATALANISME CONSERVADOR

El catalanisme com a doctrina afirmava la personalitat política de Catalunya i defensava la descentralització administrativa de l'Estat espanyol. Aplegava mols plantejaments passant pels laics progressistes i federalistes fins als conservadors vinculats al catolicisme.

3.1 El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages

• Església havia donat suport als carlins i a causes conservadores després de què la Santa Seu es posicionés a favor d'Alfons XII cerca un espai dins el liberalisme conservador hi té un paper importat el vigatanisme moviment cultural i intel·lectual impulsat pels eclesiàstics de Vic.

• Liderat per clergues volen cristianitzar el moviment i dotar-lo de prestigi literari destaquen la celebració del Mil·lenari de Montserrat (1881), la restauració del monestir de Ripoll (1893) i l'exigència que els bisbes fossin catalans.

• El vigatanisme s'entronca amb Torras i Bages, bisbe de Vic defensa el catalanisme cristià planteja una alternativa catòlica i conservadora al catalanisme laic que fonamenta Catalunya en la família, la propietat i la religió 3 postulats refús a les revolucions, retorn a l'Edat Mitjana i defensa d'una estratègia regionalista allunyada de la política.

• Basat en l'Església i el clergat Catalunya serà cristiana o no serà.

3.2 La Unió Catalanista i les Bases de Manresa

• Campanya contra el projecte de Codi Civil necessitat d'organitzar millor el moviment catalanista.

• Narcís Verdaguer i Callís proposa fundar una nova entitat que coordini tots els nuclis catalanistes comarcals Unió Catalanista (1891) federació dels grups catalanistes amb 2 objectius propagar les idees regionalistes i realitzar un programa comú per a tots els grups catalanistes

• Unió Catalanista base social formada per mitjans propietaris i comercials, professionals liberals i intel·lectuals i sobretot Catalunya rural burgesia catalanista i conservadora representa el triomf de les idees catalanistes sobre les regionalistes èmfasi en obtenir autogovern tensió sobre la conveniència de presentar-se a les eleccions.

• 1892 Bases de Manresa Bases per a la Constitució Regional Catalana 2 parts:

• 1 base tracta del poder central federal i les seves atribucions s Catalunya

• 16 bases plena sobirania per a Catalunya, possessió de competències en legislació educació, justícia i moneda proclama l'oficialitat del català, estableix que els càrrecs públics només podran ser exèrcits per catalans, proclama el restabliment de les velles institucions (Audiència i Corts) i vincula Catalunya a Espanya.

Tenien un caràcter medievalitzant i presentaven un regionalisme tradicionalista i corporatiu

4. LA MADURACIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC: LA LLIGA REGIONALISTA

A finals del s. XIX es consolida una nova generació d'intel·lectuals que defensaven que el catalanisme havia de ser una causa política. Ells trenquen amb el model culturalista i apolític representat per la Unió Catalanista i funden la Lliga Regionalista.

El desastre de 1898 té repercussions a nivell polític, econòmic i militar. És llavors quan els partits dinàstics es veuen desprestigiats i apareixen les aspiracions polítiques del catalanisme.

El catalanisme tenia líders consolidats, havia elaborat un cos doctrinari amb entitat i havia aconseguit una mobilització social al voltant de les seves tesis regeneracionistes.

4.1 La candidatura dels “quatre presidents”

• 1899 fracàs del projecte del govern Silvela-Plavieja els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Catalunya formen la Unió Regionalista els seus dirigents eren industrials, gent sortida del Tancament de Caixes i la burgesa agrària.

• El programa demanava autonomia política i administrativa.

• 1900 el grup de la Veu de Catalunya abandona la Unió Catalanista funden el Centre Nacional Català Cambó, Carner, Prat de la Riba favorables a la via electoral.

• La confluència d'interessos entre:

• Unió Regionalista bases social d'industrials i comerciants, però sense un projecte polític clar i uns dirigents amb experiència

• Centre Nacional programa possibilista, dirigents experts, però sense suport social

fa que formin una candidatura unitària (1901)

• “Candidatura dels quatre presidents” Albert Rosiñol, doctor Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner i Sebastià Torres aconsegueix l'elecció dels quatre regionalistes malgrat els cacics i els partits dinàstics.

4.2 La fundació de la Lliga Regionalista

• 1901 èxits electorals unió dels dos grups la Lliga Regionalista de Catalunya diari La Veu de Catalunya.

• La seva candidatura marca una fita dins el corrupte sistema electoral de la Restauració primer cop que una candidatura no dinàstica guanya les eleccions.

• Hegemonia electoral a Catalunya ja no liberals i conservadors ara republicans i catalanistes.

• Lliga primera formació política moderna de l'Estat espanyol ja que trenca el monopoli dels partits dinàstics i es dota d'una organització eficaç amb la que fa una tàctica reformadora.

• Programa polític basat en la lluita contra el corrupte sistema centralista i a favor d'un reformisme polític que atorgués l'autonomia a Catalunya agrada a industrials, comerciants, professionals i propietaris agraris.

RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 12:

LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

1. CATALANISTES I REPUBLICANS

- 1902 arribada al tron d'Alfons XIII després d'assolir la majoria d'edat segona etapa Restauració de tímids intents reformistes

- Catalunya situació política diferent a Espanya partits dinàstics perden hegemonia electoral creixen el catalanisme i el republicanisme i creix la influencia de l'anarcosindicalisme.

• El reformisme dinàstic

• Crisi de lideratge dels partits dinàstics.

• Nova generació de polítics Maura (conservador) i Canalejas (liberal) influïts pel regeneracionisme impulsen projectes de reforma des del sistema.

• 1907-1909 el govern de Maura fa la revolució des de dalt assaig de regeneració per incorporar les classes mitjanes a la política.

• configuració d'un Estat fort amb ampli suport social capaç de desbancar els cacics i d'impedir el protagonisme de les classes populars

• Llei de Reforma electoral (1907)

• Projecte de Reforma de l'Administració Local negociar amb els catalanistes

Tensions amb el monarca i campanya contra seu després de la Setmana Tràgica 1912 el substitueix Eduardo Dato com a nou líder conservador.

• 1910 Canalejas forma un nou govern intenta atreure sectors populars amb un reformisme social més gran i limitant el poder de l'Església

• Llei del Candau (1910) posa fre a la influència dels ordes religiosos a Espanya

• substitució de l'impost dels consums per un impost progressiu

• reforma de la Llei de Lleves servei militar obligatori en temps de guerra

• inici de la Llei de Mancomunitats negociar amb catalanistes

El seu assassinat el 1912 acaba amb les reformes i provoca l'escissió del partit.

• El catalanisme: la Lliga Regionalista

• 1901-1902 anys difícils per a la Lliga s'ha de definir com a burgesa i conservadora.

• Eleccions de 1903 i 1905 adverses perquè s'imposa la Unió Republicana degut a la capacitat del republicanisme lerrouxista a mobilitzar el vot popular i obrer.

• Tots aquests fets evidencien les discrepàncies ideològiques internes divisió entre sectors intransigents en les negociacions amb Madrid (progressistes) i els dirigents que defensaven una política possibilista de pacte amb el govern (Prat de la Riba, Cambó).

• 1904 esclat de la crisi amb la visita d'Alfons XIII a BCN un grup de regidors i Cambó no obeeixen al partit i no boicotegen l'acte el sector crític s'escindeix i forma el Centre Nacionalista Republicà (1907) nacionalista, demòcrata i republicà (Jaume Carner, Domènech i Montaner).

• 1906 La nacionalitat catalana Prat de la Riba ideari de les aspiracions polítiques del catalanisme conservador presenta un projecte de reforma de l'Estat amb un bloc burgès català.

• La Lliga al final es presenta com un partit nacionalista que reclama el dret a l'autogovern amb voluntat d'intervenir en la política espanyola volen descentralitzar l'estat i democratitzar la vida política Prat de la Riba com a ideòleg i Cambó des del Congrés dels diputats.

• El republicanisme lerrouxista

• 1903 aparició del republicanisme lerrouxista (Lerroux) discurs radical i demagògic caràcter populista que atreu l'obrerisme mostrant-se obrerista i revolucionari destaca la defensa de posicions anticlericals i la seva manifestació com a espanyolista (oposició al catalanisme de la Lliga).

• 1903-1905 gran resultats electorals gràcies a les tècniques de propaganda i a la seva política de masses.

• Trenca amb la Unión Republicana 1908 funda el Partido Radical després de la Setmana Tràgica acaba convertint el partit en una força d'àmbit espanyol de tendència conservadora perd suport a Catalunya.

• Solidaritat Catalana

• Primera gran aliança de les forces polítiques de Catalunya de posició catalanista CAUSES

• Reacció contra la política anticatalana dels governs de Madrid

• 1905 incidents del Cu-Cut publicació que comparava els èxits de la Lliga amb els dels militars espanyols el govern suspèn el Cu-Cut i la Veu de Catalunya Llei de Jurisdiccions

• Oposició al projecte de la Llei de Jurisdiccions posar sota la jurisdicció militar totes les ofenses a l'exèrcit, a la pàtria i a la bandera.

• 1906 es crea com a moviment patriòtic que reafirma la personalitat catalana i lluita pels seus drets coalició electoral que aplegava tots les forces catalanes excepte els partits dinàstics i els lerrouxistes.

• 1907 presenten una candidatura conjunta i un programa comú Programa del Tivoli defensa la derogació de la Llei de Jurisdiccions i dotar Catalunya d'òrgans d'autogovern grans èxits electorals.

• La crisi de Solidaritat

• Aviat afloren contradiccions entre partits de diferents ideologies dissolució Solidaritat CAUSES

• Projecte de Llei de l'Administració Local (Maura) la Lliga el defensa com a pas per a la descentralització; mentre que l'0eaquera el troba poc democràtic

• 1908 les esquerres presenten un projecte de pressupost de cultura de l'ajuntament de Barcelona vol introduir la cooficialitat del català a les escoles, la coeducació i la neutralitat religiosa

• Setmana Tràgica la Lliga defensa la repressió de Maura

2. LA SETMANA TRÀGICA DEL 1909

-1909 violenta protesta popular anticlerical i antimilitarista a BCN CAUSES

• gran influència de l'Església aliada del poder i de les classes benestants

• record de la guerra de Cuba s'hi oposaven les classes populars pel caràcter discriminatori del servei militar

2.1 La política colonial i la Guerra del Marroc

• Espanya es fixa com a objectiu el Nord d'Àfrica.

• Conferencia d'Algesires (1906) i el Tractat Hispanofrancès (1912) protectorat al Marroc Espanya té una franja al Nord (el Rif) i un enclavament a la costa atlàntica estimulat per interessos econòmics i per recuperar el prestigi perdut els militars africanistes ho defensaven per fer d'Espanya una potència colonial.

• 1909 desprès dels atacs dels berber Espanya per al Barranco del Lobo Maura envia més soldats, entre els que hi ha reservistes catalans guspira que provoca la protesta.

2.2 La Setmana Tràgica de Barcelona

• 1909 mobilització popular al port de BCN contra la guerra en un embarcament de tropes cap al Marroc la revolta s'allarga una setmana i origina un moviment antimilitarista i anticlerical que crida a la vaga general.

• El moviment esdevé un esclat espontani sense direcció de totes les tensions acumulades barricades, enfrontaments i crema d'esglésies.

• Les autoritats declaren l'estat de guerra al cap d'una setmana es torna a la normalitat i s'inicia la repressió moltes detencions sobretot d'anarquistes i radicals i s'executa a Francesc Ferrer i Guàrdia acusat de ser l'ideòleg del moviment.

2.3 Les conseqüències polítiques

• Govern conservador de Maura ha de fer front a les crítiques per la forta repressió republicans i liberals en volen forçar la dimissió Alfons XIII dissol les Corts i traspassa el govern als liberals.

• A Catalunya

• els lerrouxistes perden influència acusats d'oportunisme arrela, llavors, el sindicalisme revolucionari apolític

• Solidaritat Catalana rep un cop definitiu

• la Lliga pateix un desprestigi i un retrocés electoral acusada de donar suport a Maura

• Els problemes de Solidaritat apropament de les forces republicanes d'esquerra que funden la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910) vol ser la alternativa a la Lliga des de les esquerres després d'un bons resultats (1910) s'ajunten amb el Partido Radical en el Pacte de Sant Gervasi desagrada als electors i en comporta la desaparició

3. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

• Primer ens administratiu català des de 1714 i la principal concessió fins el 1931 important instrument de gestió perquè la Lliga demostri la seva capacitat de govern.

• Lliga política de creació d'institucions i serveis que estimulin la modernització de Catalunya.

3.1 El procés de formació

• Procés de creació llarg i difícil

• 1911 primera demanda després de l'aprovació de mancomunar les atribucions de les quatre diputacions catalanes

• Canalejas vol tirar endavant el projecte certs sectors del Partit Liberal s'hi oposen

• el Partit Conservador (Maura) s'oposa al ser una iniciativa dels liberals

• Canalejas és assassinat el 1912 el Senat bloqueja al projecte

• els partits catalanistes fan una campanya de protesta i mobilització el nou govern conservador (Dato) aprova el projecte Llei de Mancomunitats diputacions es poden mancomunar

• 1914 constitució de la Mancomunitat de Catalunya

• amb atribucions administratives, no polítiques només delegació de funcions de les diputacions amb el pressupost d'aquestes

• presidida per Prat de la Riba i una assemblea de 96 diputats que elegeix un consell permanent

• presidents Prat de la Riba fins al 1917 i Josep Puig i Cadafalch fins al 1923

3.2 La tasca de la Mancomunitat

• Dues actuacions bàsiques

crear infrastructures de serveis públics i administratius per potenciar el desenvolupament

• pla de millora de la xarxa viària i del sistema postal i telefònic (1916-1921)

• pla d'acció agrària es creen escoles de tècnics agraris, granges models i es fomenta el cooperativisme

projecte cultural i educatiu

• impuls a institucions com Institut d'Estudis Catalans (Pompeu Fabra), la biblioteca de Catalunya, el Consell d'Investigació Pedagògica, les Biblioteques Populars i els Estudis Normals

• divulgació i protecció del patrimoni cultural Junta de Museus

• renovació pedagògica amb els mètodes de Maria Montesori

• impulsar les escoles d'administració local formar futurs funcionaris

4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL O GRAN GUERRA (1914-1917) I LA CRISI DEL 1917

4.1 La neutralitat espanyola

• Espanya al marge d'aliances govern de Dato declara espanya neutral

• potencies centrals Alemanya i Àustria

• aliats França, Anglaterra i, més tard, EUA

• Societat civil pren partit

• classes altes, Església, l'exèrcit i el Palau Reial germanòfils

• sectors progressistes i republicans aliadòfils

• forces catalanes aliadòfils perquè els seu triomf significava una Europa més democràtica i dels pobles 1915 Manifest de Catalans envers la causa aliada i Batalló de voluntaris català

• forces obreres i sindicals neutres guerra només són interessos capitalistes

4.2 Una conjuntura econòmica favorable

• Neutralitat espanyola afavoreix una expansió econòmica Espanya es converteix en subministradora de productes agrícoles i industrials a tots dos bàndols, que ara tenen menys capacitat productiva.

• minven les importacions i augmenten les exportacions

• es beneficien siderúrgia basca, la mineria asturiana i el tèxtil català bons negocis i ràpid enriquiment

• problema els beneficis no es reverteixen en millorar els sistemes productius i l'elevada demanda genera un gran procés inflacionari (1914-1919) classes mitjanes empitjoren el seu nivell de vida perquè augmenten els preus i no els salaris reivindicacions i vagues

4.3 L'impacte de la guerra

• Repercussions econòmiques, socials i polítiques

• 1917 Revolució Russa el partit obrer arriba al poder exemple per l'obrerisme els governs adopten mesures de contenció i repressió

• modificació de les fronteres d'Europa (Polònia, Hongria...) i reconeixement del dret d'autodeterminació dels pobles (Irlanda)

• nacionalismes catalans i bascos enforteixen les seves posicions apareixen forces més radicals com Estat Català, independentisme de Macià

Crisi de 1917	Augment dels beneficis empresarials i pèrdua de poder adquisitiu dels obrers clima de tensió 1917 greu crisi que fa trontollar el sistema de la Restauració protesta generalitzada No aconsegueix enderrocar el sistema polític pels objectius diferenciats de tots els sectors implicats i la desconfiança impossibilitat d'elaborar un programa unitari i coordinar les accions
Crisi militar	Nombre excessiu d'oficials en relació amb els soldats s'obtenien ascensos per mèrits de guerra avantatge pels militars africanistes Disminució dels sous reals degut al procés inflacionari Es formen Juntes de Defensa associació de militars que reclamaven un augment salarial i s'oposaven als ascensos per mèrit de guerra fan un manifest que culpa al govern dels mals de l'exèrcit i crida a una renovació política L'oposició creu que els soldats s'afegiran a un moviment de regeneració política juntes només grups de pressió que defensen només els seus interessos particulars
Crisi política	Protesta militar Dato suspèn les garanties constitucionals, clausura les Corts i censura la premsa Reacció Lliga reuneix l'Assemblea de Parlamentaris Catalans (1917) vol govern provisional i unes Corts constituents per reestructurar l'Estat convoca una assemblea amb tots els diputats espanyols fracàs perquè no té ressò i perquè es prohibida i dissolta no té continuïtat La Lliga té no vol posar en perill la institució monàrquica amb les seves accions i té por dels possibles esclats revolucionaris discrepa amb els monàrquics, amb els nacionalistes i les forces d'esquerra i amb les Juntes de Defensa
Crisi social	Conflictivitat laboral descens dels salaris amb el problema de la inflació moviment vaguístic de CNT i UGT (1916) insten al govern a contenir els preus i amenacen amb una vaga general 1917 esclata la crisi UGTt i PSOE convoquen una vaga general que s'ha de mantenir fins a formar un nou govern i formar unes Corts incidents violents que paralitzen la vida normal Reacció govern declara la llei marcial i reprimeix el moviment amb l'exèrcit judicis i condemnes molt severes
Conseqüències de 1917	Els successos de 1917 no assoleixen cap objectiu si importants conseqüències àmbit polític dimissió del govern de Dato i formació de governs de concentració monàrquics per salvar la situació àmbit social empitjorament del nivell de vida, més atur, agitació social moviment vaguístic molt important arreu de l'Estat, sobretot a Catalunya Trienni bolxevic (1918-1921) anarquistes i socialistes s'alcen en un moviment revolucionari i impulsen revoltes camperoles

5. AGITACIÓ SOCIAL I PISTOLERISME

5.1 La formació d'un nou sindicalisme

• Primers anys del s. XX forts enfrontaments amb els patrons no renoven màquines, tanquen fàbriques i contracten dones per fer front a la pèrdua de Cuba els obrers lluiten pels llocs de treball, la reducció de la jornada i per un salari digne vaga general de 1902.

• Primera iniciativa després de la vaga 1907 Solidaritat Obrera federació d'organitzacions obreres d'anarquistes, socialistes i sindicalistes influència a Catalunya expansió a Espanya.

• 1911 Confederació Nacional del Treball (CNT) força sindical hegemònica a Catalunya sindicat anarquista revolucionari pressupòsits

• independència del proletariat respecte la burgesia i l'Estat

• necessitat d'unió sindical dels treballadors

• voluntat d'enderrocar el capitalisme

• acció mitjançant la vaga revolucionaria que dona pas a la revolució social Salvador Seguí (el Noi de Sucre) i Joan Peiró

• La CNT i la vaga de La Canadenca

• 1915 torna la CNT després d'anys de ser prohibida.

• 1918 Congrés de Sants

• es creen els Sindicats Únics d'Indústria es vol acabar amb el fraccionament de les organitzacions obreres i aconseguir una major força

• es reafirma l'apoliticisme de la CNT i la necessitat de la negociació directa entre patrons i obrers sense intervenció dels polítics

• 1919 fort moviment vaguístic que comença amb l'empresa coneguda com La Canadenca (“FECSA”) BCN queda més d'un mes a les fosques i sense transport públic l'exèrcit ocupa la fàbrica i es militaritzen els treballadors finalment s'arriba a un acord amb millores laborals i salarials.

5.3 Els anys del pistolerisme

• S'incompleix la promesa d'alliberar els presos la vaga es reprèn tancament d'empreses i repressió.

• Radicalització extrema d'obrers i patrons estat d'excepció (1919-1922), garanties constitucional suspeses, repressió.

• Conseqüències

• lluita sindical activisme violent atacs anarquistes (B. Durruti) contra autoritats i patrons

• empresaris i patrons Federació Patronal per lluitar contra els sindicats organitzen bandes de pistolers a sou per acabar amb les líders obrers, tanquen empreses (locaut) i funden el Sindicat Lliure per oposar-se a la CNT

• les autoritats (Martínez Anido) protecció dels pistolers i apliquen la llei de fugues la policia pot disparar contra els detinguts si aquest fugen

• Cohesió entre empresaris, policies, militars i polítics per acabar amb el sindicalisme pistolerisme, atemptats i assassinats Dato (1921) i Salvador Seguí (CNT, 1923)

6. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA

• 1918-1923 incapacitat dels governs de concentració per emprendre reformes tensió social pel pistolerisme i el desastre d'Annual sistema polític en crisi.

• 1923 un cop d'Estat militar instaura un règim dictatorial

• Causes de la dictadura

• La fallida dels governs de concentració

• 1917 crisi torn dinàstic es creen dos governs de concentració formats per

• liberals

• conservadors

• reformistes

• la Lliga per primer cop lluita per l'autonomia de Catalunya i la renovació política a Espanya

• Curta durada els ministres dimitien i els partits abandonaven el govern perquè els portava problemes.

• 1919 es torna al torn dinàstic fracassa en una greu crisi institucional

• 1919-1922 conservadors

• 1922-1923 liberals

6.2 La campanya per l'autonomia

• 1918 la Lliga i la Mancomunitat engeguen una campanya esperonada per Alfons XIII en defensa de la concessió d'una autonomia més gran ampli consens a Catalunya

• proposava un govern català i un parlament elegit per sufragi universal

• el govern i el rei s'hi oposen la Lliga tira enrere les seves reivindicacions

• els antics aliats de la Lliga republicans, socialistes i nacionalistes la acusen de sostenir un sistema polític corrupte i centralista sorgeixen grups nacionalistes més radicals

• 1922 la Lliga s'escindeix i es forma Acció Catalana

• Anys abans es funda el Partit Republicà Federal Català Companys catalanisme popular obrer

• 1922 Estat Català Macià independentista

6.3 El desastre d'Annual

• 1921 general Silvestre inicia una campanya al Nord d'Àfrica per estendre el control espanyol

• Les cabiles ataquen les guarnicions d'Annual per sorpresa i derroten les tropes espanyoles

• demostra la deficient organització de l'exèrcit

• crispa l'opinió pública culpen el govern i l'exèrcit accentua el distanciament entre militars i govern

• desencadena reaccions polítiques el govern dimiteix i s'obre un procés parlamentari d'investigació Expedient Picasso es veien implicats els militars i la monarquia lligams tèrbols entre Alfons XIII i Silvestre

• 1923 les responsabilitats polítiques d'Annual fan que republicans i socialistes reclamin mesures dràstiques que apunten al rei.

• El general Primo de Ribera per aturar el procés cop d'Estat i instaura una dictadura militar.

7. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIBERA

• 1923 Primo de Ribera declara l'estat de guerra i reclama que el poder passi a mans militars justifica el cop de força per solucionar els problemes de la política espanyola relacions socials, pistolerisme, Catalunya, la corrupció i el Marroc.

• Té pretensions regeneracionistes i populistes per guanyar-se el poble.

7.1 La reorganització de l'Estat

• 1923-1925 primeres mesures del Directori militar per decret de caràcter dictatorial

• suspensió del règim constitucional

• dissolució de les cambres legislatives

• cessament de les autoritats civils

• prohibició de les activitats dels partits polítics i dels sindicats

• militarització de l'ordre públic i la repressió

• promesa de renovació política és una farsa suspèn tots els mecanismes electorals

• promulga un Estatut Municipal es dissolen els ajuntaments i es canvien per Juntes

• es crea un partit únic Unión Patriòtica governamental, sense programa té com a missió donar suport a la dictadura catòlics, funcionaris i cacics

• Marroc assumeix l'Alt Comissionat del Marroc (1924) i fa el desembarcament d'Alhucemas (1925) grans èxits i el 1927 Espanya té el control del protectorat

• 1925-1930 directori civil membres d'Unión Patriòtica dictadura vol institucionalitzar el regim i preocupar-se per aspectes econòmics i socials.

• 1927 es crea l'Assemblea Nacional Constitutiva no democràtica que escollia representats des del poder.

7.2 La política econòmica i social

• La dictadura es beneficia de la conjuntura econòmica dels anys 20.

• Política econòmica intervencionista

• desenvolupament dels béns d'inversió

• foment de les obres públiques

• concedeix ajudes estatals a les empreses perquè competeixin amb l'exterior

• es concedeixen grans monopolis Telefónica, CAMPSA

comporta un important dèficit pressupostari i un endeutament estatal

• Mesures socials

• posa en marxa un model de regulació del treball es crea l'Organització Corporativa Nacional eliminar els conflictes socials, mediació i arbitratge en conflictes, repressió d'org. Radicals

• es potencien els Sindicats Lliures la UGT no està prohibida, però si la CNT

• 1929 Exposició Internacional de BCN la dictadura es vol guanyar el suport català èxit per l'economia catalana transforma BCN crea llocs de treball i comporta l'arribada d'immigrants.

7.3 L'orientació anticatalana del règim

• Mai abans Primo de Rivera s'havia mostrat hostil al catalanisme.

• Lliga i burgesia catalana donen suport inicialment al cop d'estat per garantir l'ordre social.

• 1923 decret per la repressió del separatisme desmantellament de les institucions catalanistes la Mancomunitat passa a ser dirigida per un anticatalanista.

• es clausuren institucions catalanistes (Ateneus, societats recreatives, Associacions corals...) i es prohibeixen manifestacions en llengua catalana, (la senyera, l'Onze de setembre i el Jocs florals)

• premsa diària i llibres censurats

• depuració de les institucions educatives i culturals

• destitució de la Junta del Col·legi d'advocats

• tanquem l'estadi del FCB

7.4 L'oposició a la dictadura

• Tot i la crítica de certs sectors monàrquics els principals opositors al règim són republicans (units en l'Aliança Republicana), catalans radicals, anarquistes i comunistes.

• CNT

• protagonitzen intents insurreccionals com el de les Drassanes de Barcelona de 1924

• enfrontament entre les posicions més radicals i els que sostenien posicions més possibilistes

• 1927 creen la FAI (Federació Anarquista Ibèrica )

• PSOE

• força indecís amb postures tolerants amb el règim

• 1929 fa un gir polític i passa a l'oposició en pronunciar-se a favor de la República

• Largo Caballero d'UGT es nomenat Secretari general d'estat.

• Catalanisme radical (Macià) prepara una incursió armada a Catalunya des de Prats de Molló (1926) fracàs però gran impacte en l'opinió pública propaganda internacional contra la Dictadura i Macià símbol de la resistència catalana.

• Intel·lectuals espanyols i catalans mostren el seu rebuig 1924 Manifiesto de los escritores castellanos en defensa de la llengua catalana.

7.5 La caiguda del dictador

• El relatiu consens de les forces conservadores al cop d'Estat es va afeblint.

• Alfons XIII força a Primo de Rivera a dimitir el 1930 per por de perdre la monarquia.

• El substitueix el general Berenguer retorn massa lent a la normalitat descontentament pel que s'anomenava “dictablanda”.

• Onada antimonàrquica va agafant força republicans, socialistes i catalans d'esquerres Pacten de Sant Sebastià (1930) constitució d'un comitè revolucionari que havia d'afavorir l'adveniment de la República i que reconeix el dret a l'autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia.

• 1930 intent insurreccional a Jaca per tal de proclamar la República moren afusellats.

• 1931 últim govern de la monarquia presidit per l'almirall Aznar intenta un retorn a la normalitat com si res no hagués passat tot convocant eleccions municipals el 12 d'abril es converteixen en un plebiscit contra la monarquia Segona República

8. LA MODERNITZACIÓ DE LA SOCIETAT CATALANA (1900-1930)

• Societat catalana important procés de modernització de la seva estructura social al primer terç del s. XX afavoreixen la industrialització i la urbanització ritme més elevat que a Espanya.

8.1 Els instruments de la sociabilitat urbana

• Món urbà habitat de la majoria dels catalans gran creixement de les noves ciutats industrials, sobretot al voltant de Barcelona (que ja té més d'un milió d'habitants).

• Augment demogràfic augmenten sobretot els obrers i les classes mitjanes.

• Es configuren sectors burgesos banca, indústria, professions liberals prestigi social i econòmic.

• 1930 Catalunya té una estructura similar a les pautes europees estructura laboral 51% indústria, 23% serveis i 26% sector agrari.

• Apareixen nous models de sociabilitat ajuden a la configuració d'espais públics destaquen noves formes de vida i de cultura urbana

• nous mitjans de transport ferrocarril, metro, tramvia, autobús

• nous mitjans de comunicació telègraf i telèfon

• el creixement dels mitjans de comunicació la premsa creix degut a les millores tècniques i a l'augment de l'alfabetització

• creixen les associacions cíviques plataformes d'idees i reivindicacions, debats i vida social

8.2 Noves formes de cultura i d'oci

• El reforçament numèric i econòmic de les classes mitjanes i l'aparició de la nova consciència ciutadana crea noves demandes culturals i d'oci

l'accés a l'ensenyament de forma àmplia

• més alfabetització

• més qualificació professional

• millora de l'escola publica

demanda d'oci cultural

• desenvolupament de la lectura

• aparició de novelles breus, noves empreses editorials crea i fomenta la lectura en català

• diversions tradicionals desplaçades per noves formes d'oci cinema, esport i excursionisme

8.3 Aparició de la “dona moderna”

• Es difon un nou model de dona per Europa caracteritzat per més educació, exercici de noves professions i més independència econòmica.

• Canvi de costums i d'aspecte físic abandonen el puritanisme i el tradicionalisme moda i tecnologia domèstica més practiques i eficaces dona es pot incorporar a activitats professionals fora de casa.

• S'incrementen el nombre de dones a les professions del sector terciari tot i això la majoria continuen en el sector tèxtil i amb salaris inferiors als homes.

• Augmenten les demandes que exigien una millor preparació escolar tot i això la seva escolarització és molt inferior a la dels homes.

RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 13:

LA SEGONA REPÚBLICA (1831-1936)

1. LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT

• 1931 eleccions municipals canvi en la situació política espanyola triomf de les candidatures republicanes a les grans ciutats evident el rebuig a la monarquia i el desig d'implantar la República.

• 14 d'abril a Eibar es proclama la República moltes ciutats proclamen la República manifestacions pacífiques ciutadanes de suport.

• Alfons XIII renuncia a la potestat reial i s'exilia el mateix dia 14.

• El govern provisional

• Els representants dels partits del pacte de Sant Sebastià constitueixen un govern provisional de la República format per republico-socialistes i regionalistes proclamen des del ministeri de Governació la II República Espanyola.

• Primeres accions del govern provisional

• convocar eleccions a Corts Constituents

• algunes mesures per afrontar els problemes urgents amnistia als presos polítics i establiment del seu propi estatut jurídic en funció d'aquest el govern sotmet les seves decisions a la sanció de les futures corts, proclama llibertats polítiques i sindicals i designa alts càrrecs

• Més tard, accions d'urgència exèrcit (massa monàrquic), pagesos (no expulsió de les terres), i crisi econòmica i devaluació pesseta.

• Problema més greu els primer dies situació a Catalunya Francesc Macià (ERC) proclama la República Catalana dins una suposada Federació Ibèrica problema perquè els acords de Sant Sebastià determinaven que fos la constitució qui determines el nou tipus d'Estat dirigents republicans el fan recapitular al oferir un govern provisional autonòmic (Generalitat) Alcalà Zamora ratifica més tard aquest acord.

• La Constitució de 1931

• Eleccions de diputats a Corts gran victòria de la conjunció republicanosocialista gran pes a les Corts de diputats obrers i nacionalistes (ERC i basconavarressos).

• Corts creen una comissió per elaborar un projecte de Constitució bastant avançada de caràcter democràtic i progressista.

• Característiques

• República de treballadors en llibertat i justícia

• Estat integral compatible amb l'autonomia dels municipis i les regions

• divisió de poders legislatiu (Corts, una sola cambra), executiu (Consell de Ministres, cap de govern, i el president de la República) i judicial (jutges independents)

• declaració de drets i llibertats amplis: igualtat absoluta

• sufragi universal per a tots els majors de 23 anys les dones poden votar

• declaració de laïcitat de l'Estat cap religió oficial, reconeix el divorci i el matrimoni civil

2. LA CONJUNTURA ECONÒMICA DELS ANYS 30

La proclamació de la República dona esperances per canviar la distribució de la renda i la riquesa, però també dona desconfiança entre els propietaris de la terra i els empresaris.

2.1 Les repercussions de la crisi internacional

• La República coincideix amb depressió econòmica mundial iniciada amb l'ensorrament de la Borsa de Nova York el 1929.

• La crisi no afecta gaire l'economia espanyola degut a

• l'escàs pes que el comerç exterior tenia en l'economia espanyola

• forta devaluació de la pesseta

• L'economia queda aïllada de la conjuntura internacional desfavorable tot i que afecta al sector agrícola d'exportació i el dels minerals i els seus derivats.

• A partir del 1933 es redueixen les exportacions tot i això, es un descens menor que el d'altres països exportadors degut a la millora de la competitivitat creada per la depreciació de la pesseta.

2.2 Les dificultats internes de l'economia

• Efecte immediat empitjorament de les expectatives empresarials pel temor sobre l'evolució econòmica, el triomf republicà, i l'ensorrament de la inversió privada.

• Durant l'època republicana els problemes econòmics eren els tradicionals

• atur agrícola i repartiment desigual de la terra

• descapitalització i poca articulació financera de la indústria i de l'agricultura

• escassa competitivitat internacional

• dèficit balança comercial

• A més a més, les mesures socials republicanes augment salarial i disminució de dies de treball van descontentar tot i això la puja salarial eleva la renda dels treballadors i la seva despesa.

• Política econòmica del govern central intenta no prosseguir el dèficit pressupostari de la dictadura de Primo de Ribera es retalla la despesa pública per reduir el dèficit té efectes negatius sobre els béns d'inversió.

• Durant la República intensa conflictivitat social conflicte treballadors/empresaris violència i vagues que empitjoren la situació econòmica.

2.3 L'economia catalana

• El sector primari continua perdent població degut a les dificultats per renovar-se.

• La indústria tradicional es transforma tèxtil estancat, però apareixen noves activitats més diversificades i noves fonts d'energia (electricitat i petroli).

• La crisi econòmica comporta un augment de la inflació fa que s'anul·lin molts millors salarials l'atur esdevé un greu problema.

• 1931 fa fallida el Banc de Catalunya Barcelona per la primera plaça bancària d'Espanya en favor de Madrid i Bilbao i Catalunya es queda sense sistema financer propi.

3. LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L'ESTATUT D'AUTONOMIA

• Aspiracions d'autogovern de les comunitats històriques de Catalunya, Euskadi i Galícia fet evident.

• Constitució de 1931 atorga el marc legal per desenvolupar els Estatuts d'Autonomia per tal de conformar governs i parlaments autònoms.

• Euskadi i Galícia retard en l'aprovació degut a les divisions entre nacionalistes i republicans i a la feblesa del nacionalisme gallec.

• Catalunya triomf d'ERC accelera el procés.

3.1 La Generalitat provisional i l'Estatut de Núria

• Eleccions 1931 tomb espectacular en el teixit social i polític suport al republicanisme d'esquerres i gir en el catalanisme Lliga perd la supremacia en favor d'ERC.

• Lluís Companys proclama la República Espanyola des de l'ajuntament de BCN i Francesc Macià proclama la República Catalana des de la Generalitat (sobirania a Catalunya) negociacions amb el govern provisional desproclamen l'Estat Català i es forma un govern provisional (esquerres, republicans i catalanistes) que prendria el nom de Generalitat (institució medieval) té com a tasca elaborar l'Estatut.

• Comissió d'experts que es reuneix a Núria redacten un avantprojecte 1931 la comissió passa al text al govern català l'aproven ajuntaments i molts col·lectius (dones) i la majoria de ciutadans en referèndum (99% del 75% d'electors).

• Estatut de Núria ambiciós, no marxista i amb voluntat de consens

• fet bàsic sobirania resideix en el poble de Catalunya i la República té caràcter federal

• Catalunya Estat autònom dins la República Espanyola

• català llengua oficial

• possibilitat de federació dels països catalans

• estableix el poder de la República i la Generalitat a Catalunya ensenyament, cultura, policia, sanitat, obres públiques, justícia i impostos

3.2 L'estatut d'Autonomia del 1932

• 1931 eleccions generals a Corts constituents triomf d'ERC i de la seva posició vers l'Estatut.

• Macià presenta l'Estatut a les Corts de Madrid

• fora de Catalunya els sectors de la dreta s'alcen en boicots, manifestacions, mítings

• la Constitució impedia federar regions, imposava l'oficialitat del castellà i retallava competències debat d'aprovació llarg i difícil

• 1932 tres postures govern central (només cedir moderada autonomia), representants catalans (autonomia àmplia) i l'oposició (volia una Espanya unitària).

• Al final influeix positivament la posició decidida del cap de govern, Manuel Azaña i la situació arran del cop d'estat de Sanjurjo el 1932 aprovació el 1932 de l'Estatut.

• Text definitiu tenia moltes diferencies amb el text de Núria

• Catalunya regió autònoma dins Espanya amb Parlament i el govern de la Generalitat

• català cooficial

• competències retallades i compartides amb l'Estat

• atribucions importants ordre públic, justícia, dret civil català i règim administratiu (Tribunal de Cassació de Catalunya)

3.3 Les forces polítiques a la Catalunya republicana

• Etapa republicana nova estructura dels partits polítics a Catalunya enorme pes els partits catalanistes (ERC i la Lliga) en part degut a

• la falta d'un partit obrer com el PSOE i el caràcter apolític de la CNT

• el poc relleu de partits de centre estatals Partit Radical

• poca importància d'opcions centristes catalanes Acció Catalana Republicana o Unió Democràtica de Catalunya

• La Lliga tot i ser de dretes accepta la legalitat republicana i forma un plataforma política d'àmbit català de caire conservador amb el suport d'industrials i prop. agraris 1933 passa a dir-se Lliga Catalana.

• ERC nascut el 1931 per eleccions força hegemònica a Catalunya durant la República gràcies al seu programa avançat i al carisma dels seus dirigents suport de la petita burgesia, pagesia i proletariat urbà.

• Marxisme català fragmentat en organitzacions

• dos socialistes Unió Socialista de Catalunya i Federació Catalana del PSOE

• quatre comunistes com Bloc Obrer, Partit Comunista de Catalunya i Esquerra Comunista

• 1935 Bloc i Esquerra Comunista formen el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)

• 1936 els altres grups formen el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

3.4 L'obra de la Generalitat republicana

• L'aprovació de l'Estatut acaba amb la Generalitat provisional es convoquen eleccions al Parlament (1932) en les eleccions destaquen ERC (gran triomfador) i la Lliga (principal opositor) Companys president del Parlament i Macià president de la Generalitat (fins que mort el Nadal de 1933).

• Macià forma govern amb consellers del seu partit actuacions

• econòmiques es creen els serveis d'estadística i les Caixes de Dipòsits

• agricultura es creen cooperatives i centres d'experimentació

• seguretat social Institut contra l'atur i el Consell de Treball

• ensenyament i cultura es creen escoles i universitats (UA); millores laborals i salarials; coeducació; colònies d'estiu; es creen biblioteques populars, arxius i museus; i es fa la normalització del català (diccionari Pompeu Fabra)

4. EL BIENNI D'ESQUERRES (1931-33)

• Govern presidit per Manuel Azaña amb el suport dels republicans d'esquerres i els socialistes.

• Duen a terme reformes per modernitzar i democratitzar l'Estat.

Reforma de l'exèrcit	Volen exèrcit professional i democràtic fa falta reduir els efectius (1 oficial per 3 soldats) Promulguen Llei de Retir de l'oficialitat tots els oficials havien de prometre la seva adhesió al règim republicà, però també els donava la possibilitat de retirar-se amb els sous íntegres si així ho volien Es suprimeixen alguns càrrecs i es redueixen el nombre d'unitats d'oficials Es tanca Acadèmia Militar de Saragossa bressol dels sectors conservadors Les regions militars es substitueixen per 8 Divisions orgàniques Desapareixen les Capitanies Generals Es dissolen els Tribunals d'Honor i el Consell de Justícia Militar Es dissol la premsa destinada només a l'exèrcit Posteriorment es crea la Guàrdia d'Assalt, força d'ordre públic de fidelitat republicana.
		Va tenir resultats limitats Es va aconseguir: limitar despeses exèrcit reducció del pressupost que dificulta la modernització del material La llei va ser rebuda com una agressió a la tradició militar i al poder de l'exèrcit (sobretot els africanistes) la dreta aprofitarà aquest descontentament i animarà la revolta de l'exèrcit contra el govern (cop Sanjurjo 1932)
	Reforma Religiosa	Es limita la influència de l'església laïcització i retallada de la preeminència catòlica S'estableix: no confessionalitat de l'Estat llibertat de culte supressió del pressupost de culte i clergat s'accepten el matrimoni civil i el divorci El temor als ordes religiosos va portar a la dissolució de l'orde dels jesuïtes i a la nacionalització dels seus béns perquè eren fonts d'ensenyament El procés es completa amb la llei: LLEI CONGREGACIONS (1933) limita la possessió de béns als ordes religiosos i preveu la seva dissolució en cas en què l'estat perilli Azaña Espanya ha deixat de ser catòlica
		Part dels sectors catòlics considerà aquesta llei com una agressió a la religió ja que es retallen privilegis de l'església es cremen convents Aquests sectors van iniciar campanyes antirepublicanes Cardenal Segura Altres sectors van decidir pactar amb la República Cardenal Vidal i Barraquer
	Reforma agrària	Volen posar fi al latifundisme primers decrets: posar fi als contractes d'arrendament fixar la jornada laboral de 8 hores al camp establir salaris mínims Veritable reforma: Llei de Reforma Agrària (aprovada 1932) objectiu: expropiació sense indemnització de les terres dels Grans d'Espanya. Mentre que les terres conreades deficientment, arrendades sistemàticament o les que podent ser regades no ho eren, podien ser expropiades, però indemnitzant-ne els propietaris. L'aplicació d'aquesta llei s'encomanà a l'Institut de la Reforma Agrària (IRA).
		Resultats limitats CAUSES complexitat, burocràcia, manca de pressupost S'expropiaren menys terres de les previstes i s'assentaren menys pagesos dels previstos Els grans propietaris van anar contra República actitud desafiant i antirepublicana Els pagesos es van sentir decebuts i es van passar a postures més revolucionàries
L'obra educativa i cultural	Tema prioritari ensenyament es converteix en una realitat Objectiu: promoure una educació liberal, laica i fer de l'Estat el garant del dret a l'educació Pressupost de l'educació es va ampliar un 50% més escoles i més mestres Es va intentar acabar amb l'hegemonia de l'ensenyament religiós i s'adoptà un model d'escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta. Amb el suport d'intel·lectuals es va promoure campanyes culturals es creen Missions Pedagògiques grups ambulants que potencien la cultura popular pels pobles
Reformes laborals i conflictivitat obrera	S'aprova Llei Contractes de Treball regula la negociació col·lectiva S'aprova Llei Jurats Mixtos, als qual reconeixia el poder d'arbitratge en cas de desacord entre patrons i obrers. Es creen assegurances socials Es redueix la jornada laboral dels treballadors al camp indigna als patrons Es reforça el paper dels sindicats agrícoles
		Problemes: Impaciència de treballadors onada de conflictivitat atur, males condicions de vida, voluntat revolucionadora dels sindicats de treballadors. La CNT aprofita la situació republicana per propiciar la revolució i fomentar la conflictivitat laboral (vagues generals) Sindicalisme cenetista 2 corrents: Trentistes, moderats Joan Peiró considera que la revolució ha de ser fruit de l'esforç col·lectiu de les masses organitzades sindicalment Manifest dels Trenta (1931) dona suport a la República Radicals FAI (Federació Anarquista Ibèrica) Buenaventura Durruti la direcció de la CNT va estar dominada cada cop més per la FAI La organització socialista del camp (Federació de Treballadors de la Terra), vinculada a la UGT va anar cap a posicions més radicals, sobretot arran de la lentitud de la Reforma Agrària. Partit comunista també va augmentar la seva afiliació. EN GENERAL VAN ANAR AUGMENTANT LES INSURRECCIONS I OCUPACIONS DE TERRES. 1932 els anarquistes propiciaren una sublevació de miners a L'alt Llobregat, i el 1933 els pagesos a Andalusia. Aquestes revoltes consistien en ocupar l'ajuntament, cremar el registre de propietat i declarar comunisme llibertari. Però s'acabaren amb l'arribada de les tropes de la Guàrdia Civil o Guàrdia d'Assalt La repressió és molt cruel desgasta al govern

5. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-36)

• Cauen les esquerres CAUSES descontentament obrers/agraris i rearmament ideològic de la dreta.

• Azaña dimiteix Alcalà Zamora convoca eleccions guanya la dreta.

5.1 La reorganització de la dreta

• Sectors perjudicats pels republicans església, propietaris de terres, organitzacions patronals... es van reorganitzant al voltant de noves organitzacions feixistes i autoritaris i dels partits monàrquics

• Vells monàrquics creen

• Acción Espanyola tenia un nucli intel·lectual

• CEDA (Confederación Espanyola de Derechas Autónomas) partit de la dreta catòlica tradicional (1932) dirigit per José María Gil Robles

• Alfonsins funden Renovación Española (1933) liderat per Calvo Sotelo defensen un cop d'Estat

• Els carlins funden Comunión Tradicionalista uneixen les forces monàrquiques amb els alfonsins

• Caire nacionalsocialista i feixista JONS (Juntas Ofensivas Nacional Sindicalistas) i Falange Española (1933) fundat per Jose Antonio Primo de Rivera (fill del dictador)

• Falange antidemocràtic, inspirat en el nacionalisme italià i defensors dels grups paramilitars per tal d'enfrontar-se amb els militants d'esquerra.

• 1933 es funda UME (Unión Militar Española) organització clandestina de militars de dreta que tindrà una participació activa en el cop d'Estat del 1936.

5.2 Les eleccions del 1933 i el gir de la dreta

• Eleccions 1933 victòria centredreta punt d'inflexió i desmantellament de l'obra reformista 2 partits

• Partido Radical de Lerroux havia perdut el caràcter populista i passa a posicions conservadores

• CEDA de Gil Robles

• El nou govern, presidit per Lerroux amb el suport d'altres forces (poca CEDA)

• frena la reforma agrària

• es va donar un pressupost de culte o clergat i s'intenta signar un concordat amb la Santa Seu contrarestar la reforma religiosa

• l'exèrcit no es tira enrere les reformes ja iniciades, però s'aprova una amnistia per als militars amb Sanjurjo el 1932, i els que havien col·laborat amb la dictadura de Primo Rivera.

• educació es mantenen les reformes i redueix el pressupost en aquest camp

• el govern s'enemistà amb els nacionalistes bascos i paralitzà la discussió al Parlament del projecte d'Estatut d'Autonomia basc impulsat pel PNV.

• Totes aquestes reformes van provocar la radicalització del PSOE i UGT

• Francisco Largo Caballero (esquerrà d'UGT) decideix no col·laborar amb les forces burgeses i propiciava la revolució social

• el sector més moderat liderat per Prieto defensava la necessitat de col·laborar amb republicans per estabilitzar la República i aprofundir en el procés reformista.

• sector radical del PSOE i anarquistes declaren guerra contra el nou govern vagues i conflictes

• Al seu torn la CEDA endureix les seves posicions força a Lerroux fins que entra al govern

5.3 Catalunya: el conflicte rabassaire

• El govern de la Generalitat continua en mans d'esquerra provoca enfrontaments amb el govern central

• 1931 el govern vol afavorir els pagesos i rabassaires, agrupats en la Unió de Rabassaires (organització d'ERC), tot reduint un 50% de les rendes que els rabassaires havien de pagar als propietaris agrupats en l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre van protestar.

• 1934 govern aprova Llei de Contractes de Conreu permetia als pagesos accedir a la propietat de les terres que treballaven, pagant als propietaris uns preus.

• Els propietaris cercaren el suport de la Lliga va denunciar la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals aquest tribunal anul·là els efectes de la llei el govern de la Generalitat no va acceptar l'anul·lació i va tornar a aprovar una llei idèntica

• s'observen les diferències de la Generalitat i Madrid

• primer cop que un partit català demana arbitratge a Madrid

5.4 La revolució d'octubre de 1934

• Entren al govern membres de la CEDA per iniciativa ugetista, comencen les vagues a les grans ciutats acaba fracassant per la mala coordinació govern declara l'estat de guerra.

• A Astúries revolució social (anarquistes, socialistes i comunistes) els miners assetjaren Oviedo i formaren patrulles disposades a defensar la revolució i a enfrontar-se amb les forces de l'ordre l'Estat envia una legió sota el comandament de Franco repressió dura.

• A Catalunya Lluís Companys proclama República Catalana dins República Federal Espanyola fou sufocada amb la declaració de l'estat de guerra i amb l'ocupació del Palau de la Generalitat per l'exèrcit de Batet Azaña, Companys i el seu govern i Largo Caballero són empresonats.

• S'anul·la la Llei de Contractes de Conreu molts rabassaires van ser detinguts i els pagesos es van veure obligats a pagar les rendes.

5.5 La crisi del Bienni de Dretes

• La influència de la CEDA augmentà

• es suspèn l'Estatut d'Autonomia

• es tornen les propietats als jesuïtes

• s'anomena a Gil Robles ministre de la Guerra i Franco cap de l'Estat Major de l'exèrcit

• Les forces de l'esquerra, fins ara dividides, s'uneixen contra el govern, la repressió i l'ultraconservadorisme.

• La CEDA vol modificar la Constitució, que recollia una visió molt restrictiva de les autonomies, l'abolició del divorci i la negació de la possibilitats de socialització de la propietat s'hi van trobar a favor els radicals i el mateix president de la República, Alcalá Zamora. els projectes no es va arribar a votar.

• 1935 CRISI

• el Partit Radical es veu afectat per escàndols de corrupció cas de l'estraperlo (ruleta trucada) o l'afer Nombela (malversació de fons) el clima polític es va enrarir

• els radicals de Lerroux semblaven completament deslegitimitats per governar i Gil Robles va intentar ser nomenat president de govern per poder aplicar sense cap trava el programa del seu partit Alcalá Zamora es va negar i va convocar noves eleccions el 1936.

6. EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR

• Eleccions del 1936 mostren la polarització de la vida política espanyola dividida en dretes i esquerres.

• El triomf del Front d'Esquerres a Catalunya i del Front Popular a Espanya no fou acceptat pels sectors reaccionaris, que comencen a organitzar una conspiració contra la República.

6.1 Les eleccions de febrer de 1936

• 1936 es forma el Front d'Esquerres després d'un procés de convergència política programa electoral

• amnistia política pels presos polítics de 1934 ex. Companys

• restabliment de l'Estatut, la Generalitat i la Llei de Contractes de Conreu

• dona suport al programa del Front Popular coalició republicanosocialista i comunista a l'Estat vol posar la República en mans de l'esquerra i seguir amb les reformes suspeses

• Els partits dretans catalans reaccionen formen el Front Català d'Ordre coalició electoral dirigida per la Lliga.

• A Espanya Bloque Nacional CEDA, monàrquics i tradicionalistes tot i això no presenten una candidatura única ni un programa comú dispersió i desunió basen la campanya en titllar l'esquerra de revolucionaria i d'impedir el seu triomf.

• Resultats

• a l'Estat Front Popular 48% sufragis i les dretes 46,5% sufragis

• a Catalunya triomf del Front d'Esquerres

6.2 El Front Popular

• Manuel Azaña és elegit president de la República segons els acords del Front Popular oposició de la dreta i els militars.

• Es forma el govern amb ministres republicans i recolzat al Congrés pels socialistes es reprèn el procés reformista de 1934

• amnistia presos polítics

• s'obliga les empreses a readmetre obrers acomiadats per les vagues de 1934

• projecte per la devolució dels béns comunals

• es reprèn l'assentament dels pagesos

• procés autonòmic Estatuts per a Euskadi i Galícia

• trasllat dels generals colpistes per por a un cop d'estat Franco i Mola

• A Catalunya no hi ha tan enfrontament entre dretes i esquerres

• el Parlament confirma Companys com a president de la Generalitat

• restabliment de l'Estatut i de la Llei de Contractes de Conreu

• moderació d'ERC i retorn al centrisme de la Lliga col·laboren per desenvolupar l'Estatut

• CNT els sectors més moderats guanyen pes

• A la resta d'Espanya clima de tensió social

els sectors conservadors reaccionen de forma negativa

• propietaris agrícoles s'oposen a les reformes

• industrials expropien capitals

• l'Església s'oposa frontalment al govern

• Falange Espanyola fomenta un clima d'enfrontament i crispació es formen patrulles falangistes que realitzen accions violentes dialèctica dels punys i les pistoles

• comença a prendre cos la idea del cop d'Estat militar

els partits d'esquerra i els sindicats mobilització popular, vagues

els anarquistes defensen la revolució

els socialistes de Largo Caballero s'acosten a les solucions radicals dels comunistes

RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 14:

LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

1. DEL COP D'ESTAT A LA GUERRA CIVIL

- Oposició dels sectors conservadors a la democratització de la vida política i al reformisme republicà acció colpista iniciada el 17 de juliol de 1936 comporta una guerra civil repercussió internacional.

• L'esclat de la guerra

• Insurrecció comença al Nord d'Àfrica de la mà del general Franco s'havia d'expandir a la Península i havia de tenir el suport d'alguns grups polítics feixistes i de dreta CAUSES

• deien que el govern era il·legítim; culpable del desgavell social existent, de la suposada bolxevització d'Espanya i de la desmembració nacional que provoca l'Estatut de Catalunya intent d'amagar una acció covada des de temps contra la democràcia

• fracàs electoral de la dreta el 1936 accelera el cop

• Tenia el suport dels falangistes, els carlins, el requetès, militants de Renovación Espanyola, els monàrquics i la CEDA.

• General Mola director generals Goded, Queipo de Llano i Cabanellas col·laboradors.

• Pla moviment que havia de triomfar ràpidament amb la sortida de les tropes al carrer i la proclamació de l'estat de guerra ocupació immediata dels centres de poder.

• El govern de la República tenia un cert coneixement dels plans colpistes en menysvalorà la transcendència.

• Fracàs del pla inicial tot i que les previsions del govern eren errònies degut al gran abast del moviment la resistència popular, dels cossos policials i d'una part de l'exèrcit impediren els triomf dels colpistes es converteix en una llarga guerra civil.

• Triomfa a Espanya agrària de l'interior (des de Galícia fins a l'Aragó i a llocs d'Andalusia)

• Fracassa a principals ciutats i a les àrees més desenvolupades Catalunya, Euskadi, Astúries i Madrid.

• El fracàs de la insurrecció a Catalunya

• General Goded dirigeix el moviment a Catalunya els rebels tenen un escàs suport civil poca financiació i partits com Falange o Renovación Espanyola i els carlins tenen poca implantació.

• Lliga no dona suport oficialment tot i la seva distància amb el règim republicà.

• Els caps militars confiaven a repetir els fets de l'octubre de 1934 confiaven en l'exèrcit i en la neutralitat de la Guàrdia Civil excessiva prepotència principal problema del cop.

• El govern autònom dirigeix les forces policials contra els rebels.

• Els partits els sindicats d'esquerres es mobilitzen i col·laboren en la derrota de la rebel·lió Goded es rendeix i els colpistes abandonen la lluita gran triomf popular i estímul per a la resistència espanyola.

• La internacionalització del conflicte

• Extraordinària repercussió internacional de la “Guerra d'Espanya”

• opinió pública progressista des d'Estats Units fins a França favorable a la República lluita pel progrés i la llibertat arriben brigadistes interancionals solidaritat antifeixista.

• conservadors dretes i catòlics donen suport a Franco com a fre al comunisme

• governs de Gran Bretanya i França por a Hitler i opten per una falsa neutralitat creen un Comitè de No-Intervenció tot i això aquest permet que els feixistes ajudin a Franco i que els republicans no obtinguin armes.

• L'URSS és l'única potència que proporciona ajuda i material als republicans.

• Itàlia (Corpo di Truppe Volontaire), Alemanya (Legió Condor) i Portugal ajuden a Franco avions, tancs i tropes bombardegen la reraguarda republicana.

• La República i la Generalitat es veuen aïllades i privades de l'armament que legalment compren a la frontera francesa es reté tot el material.

2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA

• Determina l'evolució d'espanya dels anys 1936 a 1939 condiciona la societat, la política i l'economia.

• 1938 els combats arriben a Catalunya.

• Etapes

• 1a etapa (1936) Madrid

• 2a etapa (1937- meitat del 1938) País Basc i Madrid

• 3a etapa (meitat 1938 - meitat 1939) Batalla de l'Ebre i caiguda de Catalunya

• Batalles més significatives

2.1 La batalla de Madrid (1936)

• Organització militar desfeta allà on havia fracassat la insurrecció substituïda per la milícia popular organització revolucionària.

• A Catalunya defensa de la República voluntaris que s'organitzen en columnes promogudes per partits i sindicats una part es desplacen a Aragó per intentar recuperar capitals aragoneses fracàs

• El front s'estabilitza fracassa l'intent de recuperar Mallorca serveix com a plataforma logística per a l'aviació feixista

• Insurrecció

• ocupació de la part occidental del territori republicà

• les tropes d'Africà (Yagüe) arriben a la Península, ocupen Badajoz i enllacen amb les tropes del Nord (Mola) havien conquerit una zona des d'Irun i Donosti fins al centre

• Franco cap militar dels nacionals ocupa Toledo i es planta a Madrid Batalla de Madrid

• Batalla de Madrid la població mobilitzada fa front a l'aviació alemanya i als insurrectes la República trasllada el govern a València i deixa Madrid en mans d'una Junta arriben a Madrid les brigades internacionals i la columna Durruti Franco renuncia a entrar a Madrid i l'aïlla de la República.

2.2 La batalla del Nord (1937-1938)

• Estratègia franquista per aïllar Madrid provoquen las batalles del Jarama i de Guadalajara (1937) el triomf dels republicans afebleix la pressió feixista sobre Madrid.

• Franco trasllada la guerra al nord i Mola dirigeix l'atac contra Biscaia

• Guernica arrasada per l'aviació nazi

• Bilbao ocupat

• Les forces republicanes per alleujar la pressió sobre el nord ataquen Brunete (Madrid) i Belchite (Saragossa) són ineficaces perquè no impedeixen que Franco ocupi Santander i Astúries (1937) la indústria minera passa a mans franquistes i milers de persones fugen cap a Catalunya.

• Es forma l'Exercit Popular republicà i es dissolen les milícies s'estructura en cossos, divisions i brigades mixtes.

• els anarquistes i el POUM consideren la decisió com un traïció

• el govern republicà veu la organització militar com l'única via per fer front als franquistes

• 1937 Vicente Rojo assumeix el comandament republicà i planifica la batalla de Terol èxit inicial, però el 1938 les tropes republicanes han d'evacuar la ciutat.

2.3 La batalla de Catalunya

• 1938 les tropes de Franco inicien la campanya d'Aragó desplaçament del front de guerra a Catalunya la República queda partida en dues zones quan els franquistes arriben al Mediterrani per Vinaròs.

• Batalla de l'Ebre (1938) última ofensiva de l'exèrcit republicà pretenia aturar l'atac feixista i guanyar temps fins que es precipités la Guerra Mundial la contraofensiva franquista s'acaba imposant.

• Acord de Munic (1938) acord entre Gran Bretanya i França amb Hitler per negar el suport a la República.

• Finals de 1938 - mitjans de 1939

• ocupació de Catalunya resistència escassa i milers de persones fugen a l'exili.

• Franco rebutja tota negociació de pau l'exèrcit republicà es lliura al vencedors

• ocupació de Madrid, València i Alacant

• 1 d'abril el Caudillo signa el darrer comunicat de guerra.

3. LA CREACIÓ D'UN PODER DICTATORIAL A LA ZONA INSURRECTA

• Les forces que donaven suport a l'Alzamiento Nacional no tenien un projecte polític global i per això es basaven en l'exèrcit.

• Primer Franco edifica un poder dictatorial gràcies a l'exèrcit i després amb la concentració del poder polític en la seva persona.

3.1 Franco, de Generalísimo a Caudillo

• 1936 mor el general Sanjurjo cap del moviment provoca problemes de lideratge, de direcció militar i de governació del territori.

• Es crea la Junta de Defensa Nacional tenia com objectiu governar la zona ocupada però no dirigir la guerra.

• Franco s'ocupa de la direcció de la guerra la utilitza per obtenir un poder polític dictatorial

• l'acció de les tropes africanes li atorguen un gran prestigi

• aconsegueix el reconeixement de Hitler i Musolini

• esdevé l'únic interlocutor per negociar el suport a l'Alzamiento Nacional

• 1936 nomenat per decret Cap de l'Estat i Generalísmo de los Ejércitos Españoles es dissol la Junta de Defensa, es crea la Junta Tècnica de l'Estat, i s'instal·la el Cuartel General del Generalísimo a Salamanca.

• Franco allarga la guerra per tal d'assegurar-se el lideratge militar i per controlar les diferents forces que donaven suport a la insurrecció

• l'afavoreix l'afusellament de Primo de Rivera (1936) 1937 condueix a la creació d'un partit únic (fusió de falangistes i tradicionalistes) anomenat Falange Española Tradicionalista i de las JONS (FET-JONS)

• Franco esdevé cap del partit i de l'Estat.

• 1938 culmina l'ordenació del nou règim

• dissolució de la Junta Tècnica

• formació del primer govern Franco passa a ser el cap i a nomenar-se Caudillo

• 1938

• S'aprova el Fuero del Trabajo de caràcter feixista i pròxima a la doctrina catòlica i a la de la Falange

• es defineix un estat corporatiu amb un sindicat vertical que agrupava empresaris i treballadors i que prohibia les vagues i les reivindicacions obreres

• es deroga l'Estatut d'Autonomia de Catalunya clara mostra de centralisme

• l'Església abandera el nacional-catolicisme

3.2 La repressió de guerra

• El nou Estat està acompanyat d'una violència extrema que liquida els vençuts voluntat de no deixar enemics.

• A mesura que la guerra s'allarga la repressió pren un caràcter planificat, sistemàtic i global pretén castigar els republicans i purificar la societat (edificar la “Nueva Espanya”)

• imposa el terror violència al carrer, a les cases i als camps de concentració

• es constitueix l'Auditoria de Guerra oficialitza la repressió per mitjà de consell de guerra

• CONSEQÜÈNCIES exili a França i d'una minoria a Mèxic a França pateixen represàlies i acaben en camps de concentració nazis.

3.3 Els catalans franquistes

• La guerra fou també una guerra civil catalana

• la majoria lluiten al costat de la Generalitat i de la República

• alguns passen a la zona nacional i d'altres s'afilien a les milícies falangistes carlins, falangistes, CEDA, els fugitius de la zona republicana, catòlics, conservadors i homes del catalanisme de dretes (Cambó de la Lliga)

• Destaca el caràcter anticatalà del moviment franquista

4. LA DINÀMICA REVOLUCIONÀRIA

• Victòria sobre els sublevats (1936) dinàmica revolucionària de profundes transformacions econòmiques i socials, en una conjuntura determinada per la guerra.

• Després d'un primer moment d'acció espontània fràgil pacte entre les forces antifeixistes.

• Fets de maig de 1937 nou gir que sanciona la influència comunista política centralitzadora del govern de la República, justificada per les necessitats de la guerra i que asfíxia políticament la Generalitat.

4.1 El context revolucionari

• Moviment feixista crisi profunda en la societat catalana.

• Resposta popular espontània contra tots aquells possiblement relacionats amb els feixistes persecució incontrolada de l'Església, la burgesia, les classes acomodades, els catòlics... exili o suport a Franco la violència fins i tot afecta la mateixa reraguarda antifeixista.

• Emergeix una xarxa de poder popular vertebrada al voltant dels sindicats i els partits d'esquerra, reposada en l'eufòria del triomf i en la força d'una multitud armada.

• Dissolució de l'exèrcit regular i l'aparell policial reconeixement dels organismes que s'han anat formant substitució dels Ajuntaments per comitès locals i creació del Comitè de Milícies Antifeixistes (iniciativa CNT-FAI) s'ocupa de l'ordre públic, de l'organització de la indústria i el treball, etc.

• A la resta del territori republicà també s'esfondra el poder de l'Estat consells, comitès i juntes apleguen les forces frontpopulistes a Astúries, Aragó, València o Madrid

• L'avanç des de l'agost de les tropes feixistes obliga a ordenar tots aquests organismes, per frenar els rebels, organitzar la producció i acabar amb la violència social.

4.2 La recomposició del poder constitucional

• Unitat antifeixista de les forces republicanes es formalitza el 1936 com a pacte de govern.

• Govern de la República (Madrid) Largo Caballero forma un govern amb republicans, socialistes i comunistes dos mesos després s'hi afegeixen anarquistes, coincidint amb la decisió de traslladar el govern a València davant l'escomesa franquista sobre Madrid.

• Es pretén crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres, per guanyar la guerra en base a la reorganització de l'Estat, la militarització de les milícies i la creació de l'Exèrcit popular.

• Govern de la Generalitat govern d'unitat presidit per Josep Tarradelles (ERC i CNT majoritàries)

• dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes

• comitès locals substituïts per Ajuntaments

• centralització dels serveis policials en una Junta de Seguridad Interior

• reconstrucció de l'aparell judicial per posar fi a la violència

• militarització de les milícies, estancades al front d'Aragó

• intervenció en l'economia per legalitzar i supeditar les accions empreses fins llavors

• ascens de la UGT i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

• Situació molt complexa cal solucionar els problemes de la població i superar els obstacles que causaven les diferents concepcions sobre com encarar la guerra i el procés revolucionari

• posar ordre a la reraguarda i reforçar els vincles amb les classes mitjanes, dirigint amb un Estat fort la direcció econòmica, política i bèl·lica (ERC, PSUC, UGT, PSOE, PCE)

• aprofundiment de les transformacions revolucionàries obreres per impulsar la mobilització contra el feixisme i avançar en l'autoorganització popular (CNT-FAI, POUM).

4.3 La “nova economia”, entre la guerra i la revolució

• Guerra causa una situació revolucionària en l'àmbit econòmic fugida de molts empresaris i crida dels sindicats a reiniciar l'activitat productiva procés de col·lectivització de les empreses (els obrers assumeixen les tasques de gestió i direcció) afecta fàbriques, tallers, serveis públics i transports.

• Organització del treball afectada dificultats econòmiques (proveïment de matèries primeres i mercats) i socials (mobilització dels obrers, bombardeigs, arribada de refugiats).

• Necessitat d'orientar el sistema productiu cap a les necessitats bèl·liques Comissió d'Indústries de Guerra (1936) direcció i coordinació de les empreses metal·lúrgiques, químiques i mecàniques.

• Catalunya es desenvolupa u a indústria de guerra i passa a ser un lloc central en el sistema econòmic

• Consell d'Economia de Catalunya totes les forces polítiques i sindicals opten per la planificació i reglamentació de l'activitat econòmica disseny d'un ambiciós pla socialista de reorganització del país Decret de col·lectivitzacions de la Generalitat legalitza el procés col·lectivista.

• Camp català poca importància de les col·lectivitzacions.

• Expropiació d'empreses dels facciosos, control de la banca, creació d'entitats de crèdit públic i municipalització del sòl urbà regulació del sistema econòmic per mantenir l'activitat productiva i atendre les necessitats de subsistència de la població s'assoleixen uns nivells productius prou bons per a un context bèl·lic, però les condicions de vida empitjoren cada vegada més i no es garanteix ni el proveïment de la població ni el control dels preus.

4.4 La democratització social i cultural

• La guerra precipita una situació revolucionària que en determinats àmbits representa un aprofundiment en la democràcia republicana.

• socialització de la vida quotidiana per afrontar les dificultats de la guerra

• teixit associatiu català s'estén ajudat pels partits i els sindicats àmplia acció col·lectiva

• intervenció de la Generalitat en l'àmbit social i cultural facilitada per una estructura institucional consolidada anteriorment

• Acció governativa salvació i protecció de tota obra artística, arquitectònica o documental susceptible de ser destruïda o perduda.

• servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya gestiona i preserva edificis i obres d'art

• exposicions a l'estranger que servien de propaganda a la causa democràtica (París 1937)

• remodelar i consolidar les estructures existents i impulsar nous projectes (Institució de les Lletres Catalanes, Servei de Cultura al Front)

• Comissariat de propaganda eficaç plataforma de divulgació cultural de valors com la solidaritat, el civisme o la higiene.

• Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) impuls d'una escola pública, laïca, gratuïta, mixta i en català, que exten la coeducació.

• Municipalització del sòl urbà (finques de lloguer passen a ser propietat del municipi) gestió col·lectiva del sòl urbà i dels habitatges.

• Sanitat pública organitza l'atenció als ferits de guerra i aprova la llei d'interrupció artificial de l'embaràs i les campanyes per eradicar la prostitució.

• Nou paper social de la dona i redefinició de les relacions de gènere milicianes, associacions, incorporació al treball i nova presència política i cultural.

4.5 El tombant dels fets de maig de 1937

• Maig de 1937 tensió entre els diferents grups antifeixistes esclata violentament Barcelona, les forces governatives desallotgen als anarquistes que havien ocupat l'edifici de la Telefònica enfrontament entre CNT i POUM amb PSUC, ERC i UGT, que donen suport a la Generalitat.

• El govern republicà intervé a Catalunya amb la guàrdia d'assalt per posar fi a la crisi, en detriment de la capacitat política del govern autònom.

• Als fets de maig s'evidencien dos problemes:

• tensions entre les forces antifeixistes: confrontació de dues estratègies diferents posar ordre al front i la reraguarda per afavorir l'empresa bèl·lica o prioritzar el procés revolucionari obrer

• diferències entre el govern republicà i l'autonòmic, derivades de les reticències republicanes sobre la capacitat de la Generalitat de governar i dirigir la guerra + acusació que Catalunya no col·laborava prou en l'esforç bèl·lic de la República

• Greus conseqüències polítiques

• suspensió de les competències d'ordre públic i disminució del poder de la Generalitat

• declivi social i polític CNT-FAI

• dissolució del POUM i forta repressió contra els seus militants assassinat del seu líder Andreu Nin pels serveis secrets estalinistes

• increment del protagonisme del PSUC força més influent en la societat i la vida política catalana, paral·lelament al PCE a l'Espanya republicana.

4.6 L'etapa final de la guerra

• Largo Caballero dimiteix arran dels fets de maig i el socialista Juan Negrín forma un nou govern de notable influència comunista ferma centralització política i militar per guanyar la guerra.

• Generalitat molt afeblida políticament nou consell executiu ERC-PSUC presidit per Companys no impedeix que les relacions amb Negrín siguin molt tenses.

• El govern republicà vol substituir el català trasllat de València a Barcelona el novembre de 1937, per assumir la direcció del territori d'una manera més plena assumeix l'ordre públic, els proveïments, la justícia i la indústria de guerra bandeja l'ordenació autonòmica.

• Aquesta aposta per la centralització també s'explica per situar l'Espanya republicana en el centre d'atenció mundial i per forçar el seu reconeixement com a únic poder legítim.

• 1938 derrota a Terol i ruptura del front català situació molt difícil per als republicans.

• Negrín preconitza una resistència a ultrança però també una sortida negociada a la guerra programa dels Tretze Punts que proposa el final de la lluita armada i la continuïtat de la República. Franco no accepta el programa però Negrín confia en què la tensa situació internacional precipiti la guerra mundial i això alleugereixi la presència nazi-feixista a Espanya.

• 1938 Pacte de Munic Gran Bretanya i França reconeixen l'ocupació de Hitler dels Sudets les esperances de Negrín s'esvaeixen però segueix resistint a ultrança i intentant forçar les negociacions de pau.

• A final de 1938 redueix el programa a 3 punts: evacuació de tropes estrangeres, absència de represàlies sobre els vençuts i establiment d'un règim democràtic.

• Febrer 1939 zona republicana limitada al centre Anglaterra i França reconeixen el govern de Franco i Azaña, president de la República, dimiteix.

• El coronel Casado fa un cop d'Estat contra el govern republicà amb el pretext que la influència comunista impedia les negociacions amb Franco i constitueix una Junta de Defensa, amb l'objectiu de pactar una “pau honrosa”.

• Sabent-se vencedor de la guerra, Franco no accepta més que la rendició incondicional les tropes franquistes ocupen Madrid sense resistència.

5. VIURE LA GUERRA

• La guerra altera la vida quotidiana tant per les dificultats de supervivència, agreujades per l'arribada de milers de refugiats, com pels efectes criminals de les bombes (primera vegada en la història d'Europa que la població civil era atacada).

• Canvis d'actituds i percepcions en la població de l'eufòria inicial de 1936 fins a la desmoralització, la fam i la por dels anys 1938-1939.

5.1 Les dificultats materials

• Les principals regions agràries espanyoles queden sota domini dels sublevats escassetat de queviures a tot el territori republicà escanyament alimentari acaparament dels productes, desgavell dels intercanvis, depreciació de la moneda, increment dels preus.

• El govern fa campanyes contra l'escassetat de productes i adopta mesures poc eficaces el mercat negre s'estén i l'alimentació cada cop més deficient genera problemes de salut (tifus, tuberculosi...).

• Avanç feixista i setge a Madrid arribada de més d'un milió de refugiats a Catalunya entre 1936 i 1938 problemes d'alimentació, allotjament, escolarització i higiene representen una important tasca organitzativa enorme esforç de solidaritat.

5.2 Els bombardeigs

• Els brutals atacs aeris de Madrid ja anuncien el que passarà a la reraguarda assotada per aviació i per vaixells alemanys i italians.

• 1936 bombardeig naval de Roses inici d'una pràctica que els feixistes van anar augmentant de manera progressiva per propaganda de la seva pròpia eficàcia devastadora.

• Barcelona bombardejada per primer cop el 1937 construcció de refugis subterranis.

• Les bombes cauen més persistentment a la costa, però també a l'interior precedeixen l'ocupació de moltes ciutats. Ports de Barcelona i Tarragona arrasats.

• Darrers escomeses contra la població que fugia cap a l'exili.

5.3 L'impacte de la militarització

• Problemes a la reraguarda també derivats dels quintacolumnistes persones que desenvolupen activitats contràries al règim republicà de manera organitzada (espionatge, sabotatge...).

• Per combatre'ls hi actua eficaçment el Servicio de Intel·ligència Militar (SIM).

• El nou Tribunal de Alta Traición y Espionaje s'encarrega dels delictes de traïció, espionatge i derrotisme afusellats o internats a camps de treball.

• A mitjan 1937 l'exèrcit popular substitueix milícies i columnes increment dels efectius a files

• 1938 arran de les batalles de Terol i de l'Ebre són cridades les lleves de 1929 i 1940 (població masculina d'entre 17 i 35 anys) impacte sobre les famílies

• els emboscats eludeixen les crides i s'amaguen la seva persecució per part de la policia armada es va convertir en batudes i enfrontaments.

RESUM ESQUEMÀTIC TEMA 15:

EL FRANQUISME: UNA LLARGA POSTGUERRA (1939-1959)

• El franquisme té tres etapes

• 1939-1959 autarquia

• 1960-1973 desenvolupament econòmic i autoritarisme polític

• 1973-1975 la crisi final del règim

• Franquisme: etapa històrica en la que Espanya esta sota la dictadura del general Franco.

• LA CONSOLIDACIÓ DE LA DICTADURA FRANQUISTA

• Els vencedors de la guerra creen un nou estat que s'inspira al feixisme europeu.

• La derrota de l'Eix l'any 1945 descol·loca el règim franquista.

• La dictadura es consolida durant la guerra freda frustració de qualsevol perspectiva de canvi.

• Una dictadura feixista

• Fi de la guerra (1939) liquidació del sistema democràtic substituït per un ordre feixista s'imposa mitjançant un estat dictatorial.

• La violència i la concentració de poders en mans de Franco (Caudillo Espanya) conformen l`Estat com una dictadura.

• Es vol la unitat s'aboleixen els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i Euskadi i l'Estat es centralitza a tots els àmbits de l'activitat pública, i políticament s' imposar mitjançant governadors civils a les províncies i caps de FET-JONS.

• Unitat social FUERO DEL TRABAJO (1938) negació de la lluita de classes, prohibició de drets sindicals i exaltació del treball com a servei a la pàtria.

• Per evitar actituds reivindicatives Ley de Unidad Sindical configurà Organización Sindical Española (OSE, 1940) estaven controlats per dirigents falangistes els obrers obeeixen estrictament als patrons.

• El franquisme va restaurar la burgesia industrial en la condició de classe dominant al costat dels beneficiaris del règim propietaris, financers, especuladors...

• La fiscalitat es va basar en impostos indirectes sense gravar ni beneficis ni riquesa personal per tant Espanya mai no va avançar en un mínim d'estat del benestar.

• 1942 CORTS funcions consultives i caràcter deliberant però no legislatives (la potestat de fer lleis estava a càrrec de Franco) els representants no eren diputats elegits per sufragi universal i democràtic sinó procuradores, designats des del poder o que procedien de les entitats corporatives: FET-JONS i OSE...

• La justícia va desaparèixer com a aparell independent i va quedar lligat a l'executiu un gran aparell de propaganda del règim li va permetre difondre la seva doctrina antiliberalisme, antisocialista, anticomunista, exaltació de les pròpies obres, nacionalisme espanyolista, catolicisme...

• 2 grans suports del règim església i exèrcit

• l'exèrcit va incrementar el seu protagonisme entre 1939-1960 té jurisdicció militar i les Capitanies Generals reprimir i assentar el seu domini territorial

• l'església va tenir una situació privilegiada dintre de la societat va ser finançada per l'Estat i va tenir un paper important en el control social i de la vida pública. religió catòlica única i obligatòria

• L'impacte de la Segona Guerra Mundial

• En la segona guerra mundial (1939-1945), el règim franquista es va mostrar neutral es va identificar amb les potències de l'Eix i el va acabar abocant a una participació en el conflicte.

• Franco s'entrevistà amb Hitler a França (1940) i amb Mussolini a Itàlia (1941).

• Hitler refusa l'ajuda espanyola per les pretensions del Caudillo sobre territoris africans i Gibraltar i per la deficient situació de l'exèrcit espanyol.

• Franco va abandonar la política de neutralitat per la de no bel·ligerància i envià un cos expedicionari, la División Azul, al front soviètic (1941).

• El 1943, amb l'avenç dels aliats, retornà a la política de neutralitat.

• L'acabament de la guerra el 1945 amb la derrota de les potencies feixistes va afectar el règim franquista triomfa democràcia, socialisme, comunisme es van suprimir símbols, llenguatges, etc, de caire feixista maquillatge del règim que deixa intacte el poder dictatorial i es proclama com una democràcia orgànica s'aproven dues lleis

• Fuero de los Españoles (1945) contenia una relació de drets impossibles d'exercir si no pertanyies al règim

• Ley de Referèndum Nacional (1945) obligava al plebiscit ciutadà en les grans decisions polítiques es va practicar en l'aprovació de la Ley de Sucesión (1947) convertia Espanya en regne i, Franco en cap d'Estat Vitalici amb dret a designar el seu successor

• L'entrada al govern de dirigents catòlics va permetre destenyir de blau el règim de cara al bloc occidental i disminuir la presència falangista.

• La dictadura queda aïllada internacionalment entre 1945-1946 accions i pressió internacional i de l'ONU.

• L'inici de la guerra freda frustra qualsevol expectativa democràtica llavors el món occidental el veu com un aliat anticomunista i prescindeix del seu caràcter feixista.

• El franquisme va quedar fora de l'OTAN i del pla Marshal malgrat això, va quedar consolidat.

• Repressió i control social

• Es vol imposar la por a fi d'inhibir la població la repressió esdevé l'espai central en l'ordenació del franquisme.

• La repressió política va tenir lloc als camps de concentració, on van ser recollits molts dels que havien lluitat en l'exèrcit popular els presos sovint eren maltractats i apallissats (tortures) per escamots de falangistes, familiars dels “caídos” i pels jutges militars

• La tortura va caracteritzar l'acció de la nova brigada social o policia política.

• La jurisdicció militar permet la repressió (fins l'any 1963) consells de guerra podien ser acusats de rebel·lió militar i ser condemnats a mort.

• La repressió econòmica va formalitzar-se amb la Ley de Responsabilidades Políticas (1939-45) castigava amb multes les persones per la seva actitud política des del 1934 expoli de material als vençuts.

• La repressió en l'àmbit laboral s'instaura amb els sindicats verticals depuració de personal.

• Control social repressió ideològica imposició de normes de conducte fixades pel puritanisme catòlic l'entronització dels valors tradicionals censura.

• El nacionalcatolicisme permetia estendre l'influencia de l'església per la població i l'educació es liquiden les escoles públiques, democràtiques i progressistes.

• La família va esdevenir la unitat social bàsica i implicà el retorn de la dona al paper domèstic tradicional, reclosa a la llar, a càrrec dels fills la secció femenina vinculada a l'OSE va vetllar per aquest ideari moltes dones van buscar en la prostitució la sortida a la seva misèria.

• FRANQUISME A CATALUNYA

• La política anticatalana del règim va constituir un tret específic, però no va ser un obstacle decisiu perquè creixés un franquisme català alimentat durant la guerra civil.

• Els costos humans de la guerra

• Els morts en combat vans ser homes joves i entre els qui van marxar a l'exili hi havia una gran part dels quadres polítics, socials i culturals del país 75.000 morts + 60.000 a l'exili 4,5% de la població.

• La població de 1940 va disminuir respecte la del 1936 la població envelleix, pocs naixements i increment de la mortalitat dura postguerra.

• Per sort van arribar immigrants que van augmentar la població andalusos, sobretot, que expulsats de les seves terres per la contrareforma agrària, es van incorporar al mercat laboral.

• La política franquista envers Catalunya

• 1938 derogació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya s'inicia la destrucció de la Catalunya autònoma per la Catalunya Espanyola.

• Les noves autoritats van practicar una política anticatalana i anticatalanista volen incorporar Catalunya a la pàtria. genocidi cultural al espanyolitzar els catalans i eliminar la seva cultura es prohibeix la senyera, les Segadors, es canvien noms de carrers i es suprimeix el català castellà llengua oficial.

• Els principals representants de la cultura catalana havien fugit a l'exili i els qui restaren s'hagueren de moure dins els estrets marges de l'espanyolització.

• La censura control dels continguts va ser molt important fins als 50 no va sortir la primera revista en català.

• La destrucció de la cultura catalana és l'element diferenciador entre el franquisme a Catalunya i el d'Espanya.

• “Adictos, desafectos e indiferentes”

• El desplegament del nou règim es va produir per mitjà d'una política antidemocràtica i centralista que va tenir la màxima representació en el governador civil i el capità general.

• Els governadors civils eren els representants del govern a les províncies i els caps de l'administració central controlaven els ajuntaments i les diputacions, dirigien l'ordre públic i organitzaven el suport polític al règim.

• La FET i de les JONS mai va tenir molta importància a Catalunya tenia funcions repressives, implantava els sindicats verticals, el Frente de Juventudes i la Sección Femenina.

• El franquisme va fer que sorgís una nova classe política catalana que va formar-se amb militants de grups d'extrema dreta, antics lerrouxistes, membres de la Lliga i persones d'elits comercials i socials franquisme català poca projecció a Catalunya i a tot l'Estat.

• Les classes treballadores i mitjanes van tenir una actitud passiva contra el franquisme per por i repressió ràbia.

3. AUTARQUIA, MISÈRIA I RACIONAMENT

• Victòria de Franco a la guerra civil repercussions econòmiques molt negatives fam, misèria, economia poc competitiva, tràfic d'influències i corrupció.

• La producció agrària i industrial va disminuir, es van destruir mitjans i vies de comunicació, les reserves d'or i divises van minvar i es van inutilitzar edificis i instal·lacions febrils.

• Els eixos de l'autarquia

• Aconseguir l'autosuficiència econòmica (autarquia), a partir de l'aïllament exterior i de la substitució del lliure mercat per la intervenció generalitzada de l'administració objectiu del franquisme.

• El resultat fou el bloqueig del creixement econòmic, la reducció de la competitivitat i el desaprofitament de la conjuntura econòmica favorable que va conèixer Europa després de la Segona Guerra Mundial la incorporació d'Espanya a la fase de creixement ràpid dominant a Europa des de 1945 es va produir als anys 60.

• Autarquia dos grans eixos d'actuació

• reglamentació de les importacions i exportacions cal una autorització per fer-les es pretén limitar els intercanvis amb l'exterior i regular el canvi de la pesseta es van encarir els productes i van faltar béns imprescindibles

• foment de la indústria en activitats estratègiques per tal d'assegurar la independència militar i política del nou Estat 1941 es va fundar la institució que havia de ser promotora d'aquesta política industrial Institut Nacional d'Indústria (INI) conglomerat d'empreses públiques amb l'objectiu de produir el màxim possible, independentment dels costos Iberia, SEAT(1953), ENDESA...

• Racionament i mercat negre

• La lentitud de recuperació econòmica va estar relacionada amb l'aplicació de les idees dels vencedors atorgaven a l'Estat un paper intervencionista i regulador de les relacions econòmiques es va substituir el funcionament lliure del mercat per la fixació arbitrària de preus.

• L'estat controlava mercat els productors estaven obligats a vendre tota la producció a un preu de taxa fixat provocava que molts productores preferissin amagar la producció per tal de vendre-la al mercat negre provoca un desproveïment generalitzat d'aliments i el manteniment des cupons de racionament molta fam.

• La repressió sobre els sindicats va minvar la capacitat de compra dels salaris, atès que els treballadors no podien exigir un augment salarial que compensés la puja real dels preus afecta la indústria (tèxtil) reducció de la demanda disminució de llocs de treball duresa provocada per l'autarquia.

• OPOSICIÓ POLÍTICA I CONFLICTIVITAT OBRERA

• Desarticulació total de les organitzacions i els sindicats que havien perdut la guerra.

• Oposició dividida a l'exili veu amb esperances la derrota del feixisme a la Segona Guerra Mundial.

• Oposició franquista a l'interior del país va haver de fer front a unes dificultats importants a causa de la repressió i la postguerra.

• El món de l'exili

• La gran majoria es va instal·lar a França on van viure en camps de concentració condicions de vida molt dures l'ocupació nazi va fer que part dels exiliats formessin part de la resistència francesa d'altres van ser traslladats a camps com Mauthausen o Auschwitz mor gent com Azaña, Machado o Largo Caballero.

• Alguns altres es van instal·lar a Gran Bretanya o van restar als dominis francesos d'Àfrica.

• Un flux important va anar a Amèrica i Mèxic hi van nombroses personalitats polítiques i intel·lectuals 1945-1977 fou la seu d'un testimonial govern republicà.

• A l'exili es formen alternatives per restaurar el govern i la legalitat republicana tenen poca comprensió pel fet de viure allunyats de la postguerra.

• L'oposició clandestina

• Fins al 1943 es va produir una activitat de resistència, per tal de mantenir un mínim d'organització en la clandestinitat i de donar suport material i moral als vençuts.

• 1944-1946 es van crear plataformes unitàries possibilita la màxima propaganda democràtica i d'acció dels maquis i les guerrilles anarquistes i comunistes.

• Des del 1947 la consolidació del franquisme va provocar el desconcert polític l'oposició entrà en una llarga etapa de crisi degut al fracàs de totes les opcions

• moltes organitzacions van quedar delmades i gairebé van desaparèixer a l'interior (POUM, CNT, UGT, els republicans i els nacionalistes) o

• moltes es van paralitzar a l'exterior (PSOE)

• només van sobreviure algunes com el PNB

• en sorgien de noves (Moviment socialista Catalunya, Front Nacional de Catalunya)

• els partits comunistes van iniciar un canvi tàctic (PSUC, PCE) calia abandonar les guerrilles i l'acció política havia de superar la marginalitat social calia centrar-se en problemes quotidians i aprofitar les possibilitats legals que oferien els sindicats verticals

• La protesta obrera

• 1945-1947 brot de conflictivitat obrera que evidencià l'actitud de rebuig i d'hostilitat passiva del règim i el malestar dels treballadors conflictes a moltes empreses.

• 1946 primera vaga general a Manresa.

• 1/05/1947 petita vaga general auspiciada pel govern basc a l'exili.

• Aquestes protestes es van extingir al 1947 la consolidació del règim també va forçar el canvi en el món laboral.

• Els treballadors valoren la possibilitat de participació en la CNS per tal d'aprofitar la seva cobertura legal, amb l'objectiu de plantejar les reivindicacions laborals i d'arribar a un nombre més gran de treballadors apareixen els primers enllaços sindicals.

• ELS PRIMERS INTENTS D'OBERTURA

• Va començar a haver-hi una certa obertura econòmica, encara que sense modificar els elements de la dictadura degut a una progressiva incorporació d'Espanya al concert internacional, la crítica situació de l'economia (autarquia) i les primeres mostres de descontentament social.

• Coincideix amb canvi de posició del franquisme degut a l'enfrontament entre els Estats Units i l'URSS.

• L'esgotament de la via autàrquica

• L'autarquia va comportar un augment de la desigualtat en la distribució de la renda i un pitjor nivell de vida.

• La reducció del salari real com a conseqüència de les fortes pujades de preus i d'un estricte control sobre els salaris, agreujat per la repressió sobre els sindicats que dificultava qualsevol mobilització obrera, va comportar unes dures condicions de vida protestes el règim veu que ha de fer un canvi en l'orientació econòmica.

• Queda clar que l'intent d'assolir l'autosuficiència respecte l'exterior fou un fracàs cal importar menjar tot i la difícil situació de la pesseta.

• El pes de la situació internacional

• La situació de la guerra freda entre Estats Units i URSS des del 1947 va alterar la posició internacional de la dictadura.

• Quan va esclatar la primera bomba atòmica l'estiu de 1949 els EUA van abandonar la posició contrària a Franco i van acceptar la concessió d'ajuts econòmics a Espanya a canvi del seu suport contra comunisme.

• 1953 2 grans èxits del franquisme en àmbit internacional

• signatura d'un nou concordat amb l'Església catòlica reforça la seva estreta aliança.

• acord amb EEUU per la cessió del nostre territori per a la instal·lació de bases militars americanes els EUA van concedir ajudes militars i econòmiques.

• 1952-1955 Espanya va ser admesa en organismes internacionals com la FAO, l'FMI, l'OECE o la UNESCO fi de l'aïllament internacional del franquisme.

• 1955 Espanya és reconeguda per l'ONU com a membre de ple dret molt bon senyal.

• Canvis polítics i protesta social

• 1951 moviment de protesta social per la penúria no a l'apujada arbitrària del preu del bitllet de tramvies.

• La CNS convoca una vaga general en protesta pels salaris de fam i en demanda de la llibertat dels detinguts durant els fets passats gran mobilització.

• A Catalunya algunes de les principals autoritats franquistes van ser substituïdes.

• 1951 Franco procedia a una remodelació del govern amb un increment de la presència política dels catòlics.

• 1956 Espanya per el Marroc.

• 1957 incorporació al govern de Carrero Blanco futur successor de Franco.

• 1956-1958 protestes obreres als nuclis industrials d'Espanya.

• Les reclamacions salarials van conduir a un important moviment vaguístic.

• Es produeix un nou boicot als tramvies i els primers moviments de dissidència estudiantil degut al malestar.

• Franco torna a canviar el Govern a causa de la nova situació internacional els tecnòcrates vinculats a l'Opus ocupen llocs econòmics destacats fi de l'autarquia, liberalització i obertura cap a l'exterior.

• 1958 Llei de Convenis col·lectius i Llei de Principis del Movimiento.

• 1959 aparició d'ETA.