Guerra dels segadors

Historia de España # Catalunya. Monestir de Sant Martí del Canigó. Corpus de Sang. Tractat dels Pirineus

  • Enviado por: Angie Y Otros
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad

Catalunya Nord

Guerra dels segadors

Sant marti del canigo

Data: 13 d'octubre del 2000

INDEX GENERAL

Guerra dels segadors

Portada

1

Index

2

Introducció al treball

3

La guerra dels segadors

4

Catalunya Nord

5

El Català a Catalunya Nord

6

Canigó

9

Monestir de Sant Martí del Canigó

10

Bibliografia

12

introducciO al treball

En aquest treball parlem de les conseqüències de la guerra dels Segadors sobre Catalunya, que va esdevenir Catalunya nord, un dels temes que tractarem tan lingüísticament com històricament.

En aquests dossier també tractarem superficialment del Canigó i més profundament del Monestir de Sant Martí del Canigó.

Al final del treball es troba la llista dels llibres, enciclopèdies i pàgines web (internet) a on em trobat informació.

Guerra dels segadors

I comencem amb la causa:

LA GUERRA DELS SEGADORS

Tot va començar amb la proposta que va plantejar el comte Duc d'Olivares al rei, un pla denominat “Unión de Armas”, que tractava de la unificació de tota Espanya sota les mateixes lleis, i per tant el manteniment de les guerres i l'Imperi, cosa que Catalunya no podia econòmicament.

Al 1635 Espanya i França estaven en guerra i Catalunya estava al mig d'aquesta, i els soldats espanyol s'allotjaven a les cases dels pagesos catalans i feien maleses i això als pagesos no els hi va agradar, amb aquesta situació, Catalunya es va revoltar contra els soldats. El 7 de juny del 1640, (Corpus de Sang) un grup de pagesos es va revoltar contra l'exèrcit espanyol, en la qual donaren mort al virrei.

Pau Claris donà suport als pagesos però es va veure obligat a acceptar la incorporació de Catalunya a França.

Però la guerra no va afavorir a Catalunya, l'economia i la població va baixar. Catalunya va tornar a l'obediència de Felip IV i ell va prometre respectar les lleis catalanes. L'enfrontament entre Espanya i França, finalitzà amb el tractat dels Pirineus, que va ser quan Rosselló i part de la Cerdanya van formar part de França, i la resta de Catalunya va formar part d'Espanya.

Aleshores va esdevenir:

CATALUNYA NORD

Catalunya Nord és part del principat que forma part de França, que rep molt noms: Pirineus catalans, el país català-francés, la Catalunya francesa, els comtats Rosselló i la regió de Perpinyà.

Catalunya nord integra les comarques: l'alta Cerdanya, el Capçir, el Conflent, la Fenodella, el Rosselló i el Vallespir.

El principal centre econòmic i la capital històrica, és Perpinyà, i el català no és reconegut oficialment per l'Estat francès.

A Catalunya Nord hi ha 350.000 habitants, amb un 50% d'immigrant, hi ha cinc comarques i mitja (contant la meitat de la Cerdanya). També es troben dos palaus dels reis de Mallorca i un dels pics més famosos, el Canigó.

Parlem de lingüística:

EL CATALA A CATALUNYA NORD

Tenim dues fonts d'informació, que més o menys ens expressen el mateix però des de dos punts de vista, nosaltres hem pensat que el més convincent era posar-los els dos i després cada un individualment pensar el que es vulgui.

En la primera font d'informació: (www.estil.net/bloc/campanyes/catnord/xifre.htm) Ens diu que a Catalunya Nord només hi ha una ràdio catalana anomenada Ràdio Arrels (95 FM al Rosselló), com ja em dit abans, l'Estat Francès no vol reconèixer el català com a llengua a França, però el 63% de la població l'entén, el 48% el sap parlat, el 48% el sap llegir i un 9% el sap escriure. Quasi una tercera part de la població el parla sovint, tant amb familiar com amb amics.

Guerra dels segadors

En sentit general, aquest gràfic ens expressa que el 48% entén el català, el 15% el saben parlar i el 37% no l'entenen.

Ara parlem de l'ensenyament del català a les escoles de Catalunya Nord, el 83% de la població vol que tothom tingui la possibilitat d'aprendre el català, i el 57% desitjaria que els fills l'aprenguin a l'escola.

Una altra representació es que el 70% dels habitants veu favorable a la retolació bilingüe, per tant que hi hagin dues llengües a la Catalunya francesa.

També en una enquesta els mitjans de comunicació de Catalunya Nord, sabem que una persona de cada tres, escolta la ràdio en català i que una persona de cada dos, mira la TV en català. Per tant, tenim una Catalunya Nord que vol més català en les seves vides i per això hi ha una Federació per a la defensa de la llengua i de la cultura catalanes a Perpinyà a on s'encarreguen dels afers que el català utilitza a França.

Però també tenim unes dades que repercuteixen a que a Catalunya Nord el català és descuidat i menyspreat, excepte en un quants casos que es poden resumir en: persones grans i d'aquí; estudiants (minoritàriament); i catalanistes convençuts.

Guerra dels segadors

Segons les dades de la web LINCAWEB (www.cercat.com/Lincaweb) La proporció de gent desinteressada per l'assumpte "llengua catalana" és superior al 80%. Aquest percentatge que només és una aproximació s'ha d'entendre

aixi : un 80% de persones no és disposada a fer cap esforç personal.

Estadísticament, però, molts pares (molt gran majoria: 83%) contesten que desitjarien que els fills tinguessin la possibilitat d'estudiar català a classes; uns 55% dels interrogats diu ser molt concernida pel català; 63% diuen l'entendre uns 48% saber parlar-lo; i uns 32% diuen que ho fan servir diàriament (però s'ha d'entendre com "una vegada al menys per dia" i no com "més que el francès).

El percentatge d'us és d'un 18% a Perpinyà, un 28% a la costa, 35 a 45% en

muntanya.

Malgrat aquestes xifres que poden ser reals, en la practica diària no es sent gaire parlar català a fora dels llocs molts específics.

Existeixen mitjans totalment en català a Catalunya-Nord:

Emissores de Ràdio.

Ràdio Arrels, associativa.

Publicacions:

El Fiço (fibló) satiricopolítica;

Salvaterra del Partit per Catalunya;

El Gra de Sal, d'unitat catalana

Un servei web C@tNet (http://perso.wanadoo.fr/catnet/).

Ocasionalment petites cròniques en el diari local i regional "l'independant" que

generalment no facilita cap promoció de la llengua.

Plana regular en el setmanari "La semaine".

Unes quantes associacions, no gaire ajudades, fan possible cursos de català

setmanals o bisetmanals quasi de franc: 100 / 200 ff o sigui unes 2500 a 4500 pessetes per l'any, amb professors benèvols. Són principalment dues: l'Associació politècnica de Catalunya nord i Omnium Cultural de Catalunya Nord.

L'associació dels professors de català reagrupa quasi tots aquests professors

benèvols (uns 60).

Pel que fa a l'ensenyament l'associació La Bressola, creada l'any 1976, ha creat

escoles que fan servir la llengua catalana com a única llengua vehicle de

l'ensenyament amb un sistema específic d'immersió lingüística pels alumnes entre 2 i 10 anys. Actualment gestiona cinc escoles: a Perpinyà, Nyils, Prada, El Soler i Sant Esteve del Monestir. Aquestes escoles són reconegudes per l'estat en el marc de la llei de 1959.

En l'ensenyament públic el català es quasi inexistent. Unes quantes escoles

proposen cursos facultatius, dues tenen classes bilingües.

La universitat té una secció catalana (però minoritària) i una ex escola associativa, Arrels, s'ha recentment integrada en l'ensenyament públic però no es pot afirmar categòricament encara si va ser una decisió encertada o no.

Guerra dels segadors
A la següent pàgina veiem un mapa lingüístic de Catalunya a on veiem Catalunya Nord, Andorra, Catalunya, part d'Aragó, el país Valencià, L'Alguer i les Illes Balears, indrets a on es parla el català o bé variants del català.

Ara la segona part, a on parlem del:

CANIGO

En termes geogràfics, el Canigó és un massís dels Pirineus, el més oriental dels que depasen els 2000 metres d'altura. La pica del Canigó fa 2785 metres. El massís és un important centre de muntanyisme i disposa del xalet-refugi dels Cortalets.

Per la seva significació religiosa (els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, són dins els seu àmbit) i folklòrica (existeix un veritable cançoner del Canigó i tota una sèrie de llegendes que s'hi refereixen ) i, sobretot, després de la publicació del poema Canigó de Jacint Verdaguer, per la seva vinculació a la mitologia nacional de Catalunya, el Canigó ha esdevingut símbol de la personalitat catalana.

I a dins del Canigó:

EL MONESTIR DE SANT MARTI DEL CANIGO

Guerra dels segadors

El monestir és una abadia benedictina situada en un esperó rocallós de la muntanya del Canigó, en un alt vessant de la dreta de la Vall de Cadí, damunt del poble, de Castell de Vernet.

Va ser fundada entre 1001 i 1007 pel comte Guifré II. El bisbe Oliva consagra l'església dedicada a Sant Martí.

El comte Guifré va morir al 1049, el Canigó va ser un monestir santuari i lloc de pelegrinatge gràcies a les relíquies de Sant Galderic que era el patró dels pagesos catalans. En aquesta època (1014) van ser aixecades les principals construccions. En el monestir van haver-hi anys d'abandó, en el que desaparegueren molts objectes decoratius, al 1902, el bisbe de Perpinyà inicià la reconstrucció en la qual col·laborà tot Catalunya l'església superior és dedicada a Sant Martí i correspon com a campanar.

Guerra dels segadors
L'església es compon de: tres naus, amb volta a la nau central, columnes monolítiques de fusta cilíndrica, sense base i amb capitells, gairebé cúbics, decorats amb temes animals i vegetals de factura primitiva. Un arc toral de reforç divideix l'àmbit del temple. És també romànic, de cinc pisos d'alçada amb finestres als dos pisos superiors. El claustre inferior era obre del segle XI i el superior tenia capitells de marbre, de rica temàtica romànica.

La llegenda del monestir del Canigó segons el poema escrit per Jacint Verdaguer Canigó

El poema, a partir dels dos grans temes que l'articules: el segrest amorós de Gentil i l'expiació de Guifré pel seu crim, persegueix i assoleix un doble procés de mitificació: dels Pirineus i de la naturalesa en general i del naixement històric de Catalunya.

Guerra dels segadors
L'acció és situada al segle XI als Pirineus. Gentil, fill de comte Tallaferro, després d'ésser armat cavaller a l'ermita de sant Martí, s'enamora de la pastora Griselda. Un dia que fa la guàrdia al castell de Rià, per prevenir l'atac dels àrabs que desembarcaran Cotlliure, l'escuder li parla de les fades que habiten als cims del Canigó. Fascinat per la descoberta, abandona el seu deure i s'hi encamina. Allí el sedueix la reina de les fades, Flordeneu, que pren l'aparença de Griselda. S'uneixen sentimentalment i, amb una carrossa alada, fan un vol nupcial pels Pirineus. La deserció de gentil provoca la derrota de l'exèrcit cristià. Guifré, el seu oncle, puja al Canigó i el troba en braços de Flordeneu i, mogut per la ira, l'estimba cingles avall. El cadàver de gentil és dut a l'ermita de Sant Martí. Gràcies a la intersecció de l'abat Oliba, Tallaferro perdona a Guifré del seu crim, un cop se n'ha penedit. Guifré decideix fer-se monjo i funda el monestir de sant Martí del Canigó, on vol ser enterrat, a tocar de la tomba de Gentil. Oliba i l host cristiana pugen al cim, per plantar-hi la creu i foragitar-ne les fades que representen el món pagà. Així neix Catalunya, quan es fa cristiana.

I finalment:

BIBLIOGRAFIA

  • Guerra dels segadors
    Fotocòpia del llibre de social crèdit 4 (Pàgines 118 i 119)

  • Llibre Canigó de Jacint Verdaguer (Edicions Proa)

  • Literatura Catalana “dels inicis als nostres dies”

Antoni Carbonell

Anton M. Espadales

Jordi Llovet

Antònia Tayadella

(El PUNT, Ed. Edhasa)

  • Breu història de la literatura catalana

Jordi Caixàs, Isidor Cònsul, Montserrat Corretger, Ferran Gadea, Lluïsa Julià, Llorenç Soldevila.

(Ed. L'esparver)

  • Gran Enciclopèdia catalana

Volum 6 pàg.168

Volum 20 pàg.359

  • Història de la literatura catalana

Riques/Comas/Iholas

Volum 7

  • Gran Enciclopèdia comarcal de Catalunya

Joan Becat

Pere Ponsich

Pere Verdaguer

Volums: I, II, XIV, XV, XIX

Guerra dels segadors

En questió a internet, s'han visitat totes aquestes adresses:

www.estil.net/bloc/campanyes/catnord/xifre.htm

www.cercat.com/lincaweb

www.personales.jet.es/kaba/

www.voyager.icc.es/sid/icc/bin/cerca.plx

www.altavista.com

5