Flexió del colze

Enfermería. Traumatología. Anatomía # Músculs esquelètics agonistes i antagonistes. Avantbraç

  • Enviado por: Veronica Alcaraz
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

INTRODUCCIÓ

Els músculs esquelètics gairebé sempre actúen en grups, més que de forma aislada.

En conseqüència, quasi tots els moviments es deuen a l'acció coordinada de diversos músculs.

Els músculs que actúen en un moviment, en aquest cas el moviment de flexió del colze, poden classificar-se com:

· Músculs Agoninstes o motors principals, són els que produiran directament el moviment de flexió.

· Músculs antagonistes, són els músculs que s'oposen directament als agonistes. En aquets cas són els músculs principals del moviment oposat a la flexió, l'extensió.

· Músculs sinergistes, són els músculs que faciliten o complementen les accions dels músculs agonistes, imprescindibles.

A les següents pàgines veurem el recull de músculs propis de la flexió del colze, segons aquesta classificació: agonistes, antagonistes i sinergistes.

Paral·lelament veurem l'origen i l'inserció de cada un d'ells.

Hem de tenir present, doncs, que parlarem sempre del moviment de flexió de l'antebraç sobre el braç.

MOVIMENT DE FLEXIÓ DEL COLZE

L'articulació és el lloc d'unió entre els diferents ossos que realitzen un moviment. En el cas del colze, aquesta articulació pot executar moviments de flexió i extensió en l'articulació humeroantebraquial.

El moviment de flexió de l'antebraç sobre el braç rara vegada és complerta. L'arc de moviment de la flexió del colze és de 0º a 145º, quedant un angle mort de 35º entre la cara anterior del braç i de l'antebraç.

D'altra banda, els músculs que intervenen en el moviment de flexió de l'avantbraç sobre el braç es poden dividir en tres grans grups, segons la funció que tenen en el moviment:

· Músculs Agonistes:

· Bíceps Braquial:

· S'origina a l'escàpula per mitjà de dues porcions: la porció llarga i la porció curta. La porció curta té l'origen a l'apófisis coracoïdes de l'escàpula (per un tendó plà). La porció llarga, s'origina en la tuberositat superior de la cavitat glenoidea. El seu tendó passa per el cap de l'húmer i es fusiona amb el lligament capsular de l'articulació de l'espatlla.

· S'inserta a la regió posterior de la tuberositat bicipital del radi i a l'aponeurosi bibipital.

· Braquial Anterior:

· S'origina a la meitat inferior de la cara anterior de l'húmer.

· S'inserta a l'apòfisis coronoides del cúbit.

· Supinador Llarg:

·S'origina a la part superior del supracòndil extern de l'húmer.

· S'inserta a l'apófisis estiloides del radi.

· Músculs Antagonistes:

· Tríceps Braquial:

· Es troba a la cara posterior del braç. Presenta tres porcions. La porció llarga s'origina a la tuberositat inferior de la cavitat glenoidea de l'escàpula. La porció lateral té l'origen a la cara posterior de la diàfisis de l'húmer, per sobre del canal del nervi radial. La porció medial neix a la cara posterior de la diàfisis de l'húmer per sota del canal radial.

· S'inserta a la cara posterior de l'olécranon.

· Músculs Sinergistes:

· Palmar major i menor:

·S'originen a l'epitròclea de l'húmer.

· El P. major s'inserta al segon metacarpià. El P. menor a l'aponeurosis palmar.

· Pronador rodó:

·S'origina a l'húmer (epitròclea), i al cúbit (cuart distal, cara anterior).

· S'inserta al radi, al terç mitjà de la cara externa.

· Flexor comú superficial dels dits:

· S'origina a : l'húmer ( epitròclea), radi, cúbit (apófisis coronoides).

· S'inserta a les falanges distals (dits 2, 3, 4 i 5).

· Ancóneo:

· S'origina a l'húmer, e l'epicòndil, a prop de la porció lateral del tríceps braquial.

· S'incereix al cúbit, distalment a l'olécranon.

· Supinador curt:

· S'origina a l'úmer (epicóndil), i cúbit (cinquè proximal).

· S'incereix al radi (terci proximal).

· Primer i segon radial extern:

· S'originen a l'húmer.

· S'incireixen, el primer r.e. al segon metacarpià, i el segon r.e. al segon i tercer metacarpians.

· Cubital posterior:

· S'origina a l'epicòndil de l'húmer i al cúbit.

· S'incereix al cinquè metacarpià.

· Extensor comú dels dits:

· Té l'origen a l'epicóndil de l'húmer.

· S'incereix a les falanges 2, 3, 4 i

CONCLUSIO

Acabem de veure els músculs que intervenen en el moviemnt de flexió de l'avantbraç sobre el braç.

S'ens fa difícil d'imaginar que en un moviment aparentment tant senzill, intervenguin tants músculs.

A partir d'aquestes pàgines, s'ha pogut veure la importància que tenen tots els grups de músculs a l'hora de dur-se a terme un moviment.

Sense la complexa coordinació que hi ha entre ells, no seria possible l'acció.

Els músculs agonistes que hem vist actuen en el moviment de flexió del colze.

D'altra banda, els músculs anatgonistes d'aquesta acció, són els agonistes del moviment opsat a la flexió (extensió del colze).

Potser el que més cridi l'atenció és la quantitat de músculs sinergistes que hi han per aquest moviment. Però la importància que tenen és molt elevada: encara que no són principals en l'acció, són imprescindibles.