Fet jurídic i acte jurídic

Classificacions. Fet voluntari. Comportament voluntaris. Prescripció. Caducitat

  • Enviado por: Nico
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

Tema 24.- Fet jurídic i acte jurídic.

  • Els fets jurídics. Classificacions.

  • El fets són tot esdeveniment, succés o fenomen que te lloc a la realitat. Quan aquests fets produeixen efectes reconeguts per l'ordenament jurídic parlem de fets jurídics.

    CLASIFICACIÓ:

  • Positius. La manifestació a l'exterior es veu de manera positiva, és actuar.

  • Negatius. Els que d'entrada no suposen una mutació a la realitat social. Però indiquen que alguna cosa no ha canviat. És la no producció d'alguna cosa.

  • Simples. Un fet jurídic per si sol porta aparellat la producció de conseqüències.

  • Complexes. Unió de fets jurídics simples.

  • Naturals. Els que són producte de la naturalesa, inevitables, que ocorren amb absoluta independència dels éssers humans.

  • Humans. Relacionat amb la voluntat de les persones. Els naturals poden estar provocats per humans però sense la seva voluntat.

  • L'acte jurídic o fet voluntari. Tipus de comportament voluntaris.

  • En el fet jurídic, no intervé la voluntat. Fet natural.

    En l'acte jurídic, intervé la voluntat. Fet voluntari.

    Les conseqüències entre els dos seran diferents ja que intervé la voluntat d'un subjecte.

    L'acte jurídic són aquells fets humans dependents de l'home producte de la voluntat conscient i exterioritzada que l'ordenament jurídic hi ajunta determinats efectes o conseqüències.

    Els pressupostos d'aplicació necessaris són els requisits necessaris per que es doni una norma que ha de tenir-se en comte des del punt de vista de l'ordenament, fets jurídics.

    Els humans estan relacionats directament amb la voluntat de l'home. Fet del qual es pot fer responsable el subjecte ja que és conscient.

    La inimputabilitat és aquell acte pel que no es pot aplicar conseqüències a un determinat subjecte ja que no era la seva voluntat.

    Els actes jurídics es classifiquen en:

    a) Lícits. Els permesos. És una actuació regulada per l'ordenament, no ho vulneren i les seves conseqüències les estableix la llei.

    Il·lícits. Els prohibits. No estan permesos per l'ordenament jurídic i s'apliquen les conseqüències sancionadores corresponents. Conseqüències que associa la llei, les sancions que els hi aplica la llei. Aquestes transgressions poden ser:

    • Objectives: són aquell acte jurídic contrari a l'ordenament jurídic però que l'actor al realitzar-ho ho fa sense culpa i sense voluntat de fer mal.

    • Subjectives: Quan una persona realitza un acte jurídic il·lícit volent i coneixent el que feia. Les conseqüències jurídiques són diferents.

    b) Negocials. Constitutius de negocis jurídics. Donen lloc a la categoria del negoci jurídic.

    No negocials. No constitutius de negocis jurídics.

    Art. 351 CC, tresor. És el dret a quedar-te amb la meitat del que et trobes sinó és el teu terreny. Acte jurídic les conseqüències del qual estan establertes en la llei, la voluntat és determinant en l'inici de l'actuació.

    Els efectes jurídics estan establerts a la llei, aquesta és la gran diferència amb els actes jurídics. Són les parts qui decideixen. Aquestes estan establertes per la voluntat dels particulars. Però en el negoci jurídic la voluntat està present en dos moments: l'inici i el final de la relació jurídica.

    Les parts són qui elaboren les normes jurídiques que volen que se'ls apliqui en la relació.

    A l'acte, els efectes jurídics venen determinats per la llei, en el negoci jurídic els efectes venen determinats per la voluntat de les persones.

    L'important entre acte i negoci és on es desenvolupa la voluntat.

    Quan és possible l'establiment del negoci jurídic.

    a) En les normes dispositives, només en el negoci jurídic, aquestes són substituïbles i supletòries. Encara que hi hagi un contracte, el CC ho complementa o les supleix. I no dir res és dir que s'accepten les normes del CC amb caràcter supletori.

    b) En las imperatives no hi ha negoci jurídic.

    Les relacions jurídiques poden ser:

    Personal, cert àmbit negocial és limitat

    Patrimonial, àmbit més ampli

  • Els efectes jurídics del temps: prescripció i caducitat.

  • EL TEMPS

    El temps és molt important en el dret, i desenvolupa un paper fonamental en les relacions jurídiques.

    El Còmput del temps es recull en les regles generales (art. 5 CC), en les regles especials, en les regles administratives i en les regles processals. Però sinó existeix cap regla, ens acollim l'art. 5 CC, sempre i quan no s'estableixi una altra cosa.

    Aquest pot ser:

    a) Natural. Moment a moment, es a dir, que ho estableixen les persones.

    b) Civil. Els dies es tenen per enters, però depenent de quan comenci acabarà un dia o un altre.

    L'art. 5 CC (regles generals), estableix que:

    - Si s'estableixen per dies, el primer és el següent.

    - Si s'estableixen per mesos o anys, es computa de data a data.

    - Si en el mes del venciment no hi ha dia, pel CC els mesos són de 30 dies.

    - No queden exclosos els dies inhàbils.

    Les regles especials:

    - Art. 315 CC - majoria d'edat

    - Art. 1960.3 CC - prescripció

    Límits a) prescripció

    b) caducitat

    LA PRESCRIPCIÓN EXTINTIVA

    La prescripció és la pèrdua d'un dret subjectiu pel no ús d'aquest. Un dret no prescriu si hi ha un subjecte passiu que cada dia va recordant el dret subjectiu. Es considera com un límit però no només basat en el no ús, sinó en el silenci de la relació de temps que estableixen les lleis. Parlem de la inactivitat per part dels dos subjectes.

    Els requisits per que hi hagi prescripció extintiva són:

    a) Subjectes. El subjecte actiu (titular del dret subjectiu) i el subjecte passiu. Sempre ha d'haver-hi dos subjectes. En el cas del deutor, el subjecte passiu es beneficia i el subjecte actiu és el subjecte passiu en la prescripció. No és necessari tenir una capacitat jurídica en la prescripció, però un menor quan perdi un dret, podrà reclamar un altre.

    b) Objecte. S'han de protegir dues coses. Alguns autors diuen que hi ha una qüestió preliminar, però amb la prescripció ¿que perdem, la titularitat o les accions? (art. 1930.2 y 1936 CC).

    No prescriuen els drets subjectius patrimonials que siguin de llibre exercici per part del titular.

    c) Silenci de la relació jurídica. És l'inactivitat total i absoluta per part dels dos subjectes. Del subjecte actiu (falta de reclamació) i del subjecte passiu (falta de demostració de que ho és).

    d) Temps - personals - dret de crèdit

    - drets reals

    El temps varia en funció a la classe de dret amb la que ens trobem. En ocasions se'ls anomena “drets personals” perquè només es poden exigir davant d'altres, però són de caràcter patrimonial.

    1) CRÈDIT. El plaç per que es perdi el deute és de 15 anys. Encara que existeixen altres plaços especials de períodes més curts. També existeixen plaços de 5 (pel menjar, el pagament a plaços...), 3 (pagar a advocats, notaris...) i 1 any (per la reclamació de danys i perjudicis). Però es de 15 anys si la llei no diu res.

    2) REALES. En els drets reals, pels bens mobles són 6 anys, i pels immobles són 30 anys. Encara que també hi ha altres especials.

    Els problemes del temps son:

    • Inici. ¿Des de quan?. En un deute, des de que sigui exigible, des de el venciment. I en un dret real, quan es produeix el silenci de la prescripció jurídica (1969 CC), des de que no s'utilitza.

    - Còmput (1960.1 CC). El primer sencer i l'últim també sencer.

    Interrupció de la prescripció. Durant els 15, 6 o 3 anys, ha d'haver silenci de la relació jurídica. Si es tenia la meitat es farà amb qualsevol acte de reconeixement del subjecte passiu. La interrupció de la prescripció porta aparellada el reinici del còmput. Es parteix de zero un altre cop. El que interromp la prescripció és el silenci de la prescripció jurídica (art. 1973 CC).

    Efectes de la prescripció extintiva. Els efectes són:

    a) Pèrdua del dret o de l'acció

    b) Pèrdua del dret amb eficàcia retroactiva, referit al dia de l'inici del còmput. c) Al·legada i provada. la persona a qui beneficia la prescripció ha d'al·legar-la i provar-la. Perquè la prescripció actua per via d'excepció.

    Renúncia a la prescripció. Qui renuncia és qui podria haver-se beneficiat d'aquesta prescripció. La renuncia de la prescripció es vàlida sempre que no es perjudiqui a tercers.

    LA CADUCIDAD

    Aquesta és una institució de creació jurisprudencial i doctrinal. No hi ha cap article que parli de caducitat. El CC sempre parla de prescripció però hi ha uns plaços de caducitat.

    Las diferencies entre caducitat i prescripció extintiva són:

    a) Amb la prescripció es protegeix un interès particular mentre que amb la caducitat es protegeix d'interès general.

    b) La prescripció se bassa en un dret subjectiu i per això perjudica a un nombre reduït. Però la caducitat, pels períodes de temps que la llei estableix per que una persona pugui actuar. Amb aquesta hi ha una possibilitat d'actuació, i sinó es realitza caduca el dret, l'acció...

    Són susceptibles de caducar aquelles situacions que són drets subjectius de contingut personal. Els plaços de caducitat venen prefixats i són inexorables, es perd la possibilitat de fer-ho. El còmput són plaços més breus, i l'inici és més inamovible.

    La caducitat no es susceptible d'interrupció. Els efectes que aquesta produeix són els mateixos només que aquesta no es al·legada i provada sinó que es apreciada i aplicada per un jutge, el qual ho ha de saber.