Estat civil i la condició de les persones

Condicions civils. Persona. Títols

  • Enviado por: Nico
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

Tema 13.- L'estat civil i la condició de les persones.

  • Concepte d'estat civil. Les condicions civils de la persona i l'estat civil: caràcters.

  • L'estat Civil: Aquelles qualitats i condicions de la persona que l'ordenament jurídic te en compte ja que influeixen en la seva capacitat d'obrar, per tant influeixen en la possibilitat d'exercir drets, tinença d'aquests i el seu gaudiment.

    Dins de l'Estat Civil, les circumstancies que tradicionalment afecten:

    a) Art. 1 LRC. Diu que en el Registre Civil s'inscriuran els fets concernents a l'estat civil de les persones. Les circumstàncies a inscriure són: el naixement, la filiació (de qui s'és fill), el nom i els cognoms, l'emancipació, la modificació de la capacitat d'obrar, declaracions d'absència, tutela, pàtria potestat, matrimoni, defunció...

    El fet de conèixer l'Estat Civil d'una persona és important ja que P.ex: El sexe afecte: en el cas de la dona hi ha diferents posicions a l'hora d'actuar en la societat i ja que això condiciona s'ha d'inscriure; si un és pare, tindrà pàtria potestat; en el matrimoni, en caso de divorci es podrà demanar pensió compensatòria al cònjuge; la nacionalitat...

    Doncs bé, aquestes circumstàncies poden merèixer la denominació de l'Estat civil de la persona. Així, les circumstàncies no limiten la capacitat d'obrar però són importants inscriure-les per conèixer-ho de cara a tercers.

    Les CARACTERÍSTIQUES comunes a totes aquestes circumstàncies són:

    1) Personalíssimes. Inherents a la persona, únic i exclusiu.

    2) Intransmissibles. Irrenunciables.

    3) Imprescriptibles. No es perden pel no us.

  • Els estats civils recollits per l'Ordenament vigent: caràcter residual.

  • Els estats civils de la persona son:

    • Matrimoni: Distingim persones casades, solteres, vídues i més discutiblement persones divorciades o separades.

    • Filiació: Distingim el fet de ser pare o fill. Aquesta distinció influeix en el dret de la persona.

    • Majoria d'edat: La majoria d'edat es aquell límit a partir del qual es te el ple exercici dels drets.

    • Incapacitat: Diferenciem als capaços dels incapaços.

    • Nacionalitat i Veïnatge Civil: Influeix en l'exercici dels drets.

    Tots els estats civils modelen la capacitat d'obrar de les persones.

    El concepte d'estat civil de les persones, encara que es defineixi singularment, esta format per diferents estats civils. El lloc en el que es plasmen els estats civils es el Registre Civil (Art. 325 C.C.)

  • Els anomenats “títols de l'estat civil”: títol d'adquisició i títol de legitimació.

  • L'Estat civil de la persona es caracteritza per ser un dret personalíssim e inherent a la persona. S'han de reconèixer a totes les persones. A més de personalíssims són també drets intransferibles e irrenunciables i, a més, estan protegits per normes imperatives respecte de les quals no cap negociar.

    Els títols d'adquisició: són les causes per les quals es te un determinat estat civil. Es determina com s'origina l'estat civil. Hi ha 3 tipus:

    • S'originen per fets jurídics (naixement..)

    • Per actes jurídics voluntaris (emancipació, matrimoni..)

    • Derivats d'una decisió de l'autoritat (divorci..)

    Els títols de legitimació: són tots aquells mitjans que ens serveixen per demostrar l'existència d'un estat civil. Com a títols de legitimació d'acord amb la llei del Registre Civil destaquen les Actes del Registre Civil que constitueixen una presumpció iuris tantum (que admeten prova en contra) dels diferents estats civils de les persones.

    Davant la discordança d'un Títol d'adquisició i un títol de legitimació, preval el segon amb el motiu de protegir a tercers que confien en la publicitat del Registre Civil. Preval mentre el títol d'adquisició so sigui declarat per sentència ferma del Tribunal Constitucional.

    Juntament amb les Actes del registre civil i de forma supletòria un altre mitjà per acreditar els diferents estats civils de les persones és l'anomenat possessió d'estat. Pot succeir que el registre civil no concreti els estats civils o pot succeir que en el registre civil no apareguin diversos estats civils de la persona, llavors per acreditar els estats civils es recorre a la possessió de l'estat. Aquesta és l'aparença d'un estat civil, és la fama o el tracte que es dona a una persona.

  • Facultats i accions de l'estat o condició civil de les persones.

  • Les facultats de l'estat es la possibilitat de modificar voluntàriament un Estat Civil susceptible de modificació. (passar de solter a casat..)

    Les accions de l'estat: en el registre civil pot succeir que l'estat civil d'una persona estigui reflectit d'una manera incorrecte. Per rectificar l'estat civil existeixen les accions de l'estat civil. Existeixen dos tipus:

    • Declaratiu: Dona la possibilitat d'instar un procés per obtenir la declaració o la negació d'un Estat Civil per la seva modificació en el Registre Civil. S'ha de distingir entre les accions de reclamació de l'estat civil i les accions d'impugnació de l'estat civil. Les primeres són les que tenen per objectiu declarar un determinat estat civil de la persona (Art. 133 C.C). Les segones són les que tenen per objectiu la modificació i rectificació d'un determinat estat civil (Art. 134 C.C)

    • Modificatiu: Es refereix a la modificació del Registre Civil mitjançant una Sentència del Tribunal Constitucional de tipus constitutiu (incapacitacions..)

    Característiques: - Que siguin accions irrenunciables.

    • Intransferibles

    • Imprescriptibles

    • No susceptibles de translació

    • No susceptibles de subrogació

    El subjecte actiu legitimat per tal acció ha re reunir les següents característiques:

    • Que sigui el que ostenta l'Estat Civil.

    • Els hereus (Art. 130. C.C)

    • El Ministeri Fiscal en defensa de menors d'edat e incapacitats.

    S'ha de tenir en compte que en les qüestions relatives al Estat Civil de les persones, la presumpció de cosa jutjada es eficaç davant de tercers, encara que no haguessin litigat.