• ELS REIS CATÒLICS

L´any 1469 es va celebrar el matrimoni entre Ferran i Isabel. El 1476 Isabel, després de la seva victoria contra els partidaris de la seva neboda, es va convertir en reina de Castella. Ferran, que era fill de Joan II, va heretar la corona d´Aragó, el 1479. Tots dos tenien els drets sobre Castella i Aragó.

Els Reis Catòlics aspiraven a crear un Estat únic que governés tots els territoris de la península. Els Reis Catòlics es van enllaçar matrimonialment amb Portugal, mitjançant les seves filles i els seus fills. El regne de Granada va passar al 1492 a formar part de la Corona de Castella. Al 1512 els Reis Catòlics van conquerir Navarra, i també les Canàries, entre els anys 1484 i 1496.

Els Reis Catòlics aspiraven a tenir un paper decisiu en la política d´Europa i al Mediterrani. Per fer-ho, Ferran va aconseguir ocupar amb les seves tropes el Regne de Nàpols, que comprenia tot el sud d´Itàlia. Els R.R.C.C. volien mantenir el control dels Estats islàmics del nord d´Àfrica. Els exèrcits espanyols van conquerir els ports de Melilla i d´Orà.

Per culminar amb èxit la rivalitat amb França, Ferran el Catòlic va planejar una aliança amb els monarques més poderosos d´Europa: Maximilià I, rei d´Austria i emperador d´Alemanya. Aquesta aliança es va ratificar amb un doble matrimoni. Joan i Joana / Felip i Margarida. La parella Joana i Felip, van sortir uns quants fills, d´ells el més gran: Carles I.

L´any 1504 va morir Isabel de Castella; i el rei Ferran el Catòlic va morir a l´any 1516. L´any següent va arribar el seu nét Carles d´Austria per fer-se càrrec de l´herència de les dues corones. Carlos va ser acceptat com a rei l´anys 1518, i el van anomenar Carles I. Carles I, anava acumulant possesions, com la de la seva àvia, Maria de Borgonya: Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comptat. I l´any 1519 va heretar Austria, del seu avi patern Maximilià I, i al cap de poc temps va ser elegit emperador d´Alemanya, on va ostentar el títol de Carles V.

• Les institucions de govern a la Catalunya dels segles XVI i XVII.

(VER PÁGINA 3)

• LA CASA D´ÀUSTRIA

Els reis espanyols de la Casa d´Àustria regnaven a diversos Estats d´Europa. I també a América. El rei regnava en tots aquests Estats, però no ho feia a tots de la mateixa manera. Cada estat tenia les seves lleis i costums pròpies. El rei tenia uns assessoradors, anomenats Consells. Hi havia el Consell de Castella, el d´Aragó, el d´Itàlia, el de Flandes. El rei anomenava a un virrei o un governador, per als altres territoris perque ell vivia a Castella.

El virrei de Catalunya residia a Barcelona i solia ser un membre de l´alta noblesa. Els virreis duraven uns 5 anys. Les seves funcions: defensa del territori de Catalunya, manteniment de l´ordre públic i control de l´administració de justícia. El virrei tenia uns auxiliars: els veguers i els batlles. L´Audiencia, era un conjunt de juristes catalans nomenats pel rei. Els jutjes de l´Audiencia, funcions: actuaven com a tribunal suprem de Catalunya i assessoraven al virrei en els problemes del govern.

A les Corts Catalanes topaven l ínterès del rei (que volia obtenir una subvenció extraordinaria), i els diputats protestaven la actuació dels virreis i els seus agents. La Generalitat va ser molt important durant els segles XVI i XVII, recaptaven tributs, administrava els diners recaptats, feia obres d´interès públic, tenia una força armada, funcionaris…, la Generalitat era la que millor coneixia les lleis. Per aquest motiu es considerava l´organisme més capacitat per assolir la defensa d´aquestes lleis davant de qualsevol poder polític que amenacés la integrita i la supervivència.

• UNA SOCIETAT EN CRISI

Bandolers: El bandolerisme va ser un fenomen social que es va generalitzar a la conca mediterrànea. Va sorgir un bandolerisme de base popular com a conseqüencia de la misèria, provocada per la crisi econòmica. El bandolerisme va ser un mitjà de subsistència per molts fills de camperols. Els virreis catalans van considerar una prioritat a la seva desaparició. A més de ajusticiar-los, no van dubtar a concedir indults o oferir la possivilitat de servir a l´exèrcit. Bandolers: Montserrat Poch, Tallaferro, Perot Rocaguinarda i Joan Sala. Desde finals del segle XVII, va anant desapareixent el bandolerisme, com a conseqüencia de les millores econòmiques.

La Pirateria: La pirateria, que provenia generalment dels turcs, va afectar de manera greu al comerç marítim. Assaltar vaixells, fer robatoris i morts als pobles de la costa, fer captius per demanar rescat o per convertir-los en esclaus, eren els principals objectius dels pirates. Moltes poblacions de la costa es van traslladar terra endins. Un dels pirates més famosos va ser Barba-rossa, que va organitzar nombroses expedicions de pirateria a les costes de la Mediterránea occidental. A partir del segle XVII, va desaparèixer la pirateria de la Mediterránea.

• LA GUERRA DELS SEGADORS

L´imperi hispànic dels Habsburg, va entrar en crisi en temps de Felip IV (1621-1665) i en clara decadència durant el regnat de Carles II. Va ser una conseqüencia dels enfrontaments bel-lics internacionals dels Austries alemanys i hispànics contra els princeps alemanys, Anglaterra, Suècia i França, entre d´altres estats. El compte-duc d´Olivares, va elaborar un projecte, anomenat Unión de Armas, amb la intenció d´armar un exercit de 140000 soldats. La Unión de Armas decretava la participació en soldats i contribucions especials de tots els regnes de la Corona, i passava per alt l´observança dels furs i de les lleis propis de cada territori. Les Corts Catalanes, convocades pel monarca el 1626, no van aprovar l´aportació de 16000 soldats i el seu manteniment. Peró el començament de la guerra entre Espanya i França als Pirineus va significaar la participació forçosa de Catalunya en el conflicte. La permanència de l´exercit a terres catalanes va provocar un seguit de topades entre la població civil i la militar, fins que al 7 de Juny de 1640, a Barcelona, es van revoltar, a les portes de la ciutat, i van matar al virrei de Barcelona, quan intentava escapar. La revolta va passar a ser un conflicte politic entre la Generalitat i la monarquia de Felip IV, i va esdevenir una guerra quan Catalunya es va separar de la monarquia hispànica i va demanar ajuda a França.