Erecteòn

Arte griego. Arquitectura griega. Periodo clásico. Cariátide # Contingut. Significació. Valoració

  • Enviado por: Carles Baños Pascual
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

1.- Documentació i catalogació

L'Erectèon va ser creat durant els anys 421-405 a.C. pels deixebles de Fidies (490-431 a.C.), Fidies en companyia de Miró i de Policlet, van treballar al taller d'Hegies. Aquest temple grec esta en una zona elevada a 70 metres respecte al nivell d'Atenes i que te una longuitud de 300 metres i una amplada de 130.

Va ser construit a l' època clàssica de l'art grec, al segle V a.C. El pensament dels grecs va ser molt important ja que van ser els primers que es van plantejar una manera de pensar racionalista; és a dir, que van mirar de donar una resposta raonable, lògica i no pas mitològica, als interrogants de la vida i de la natura.

2.- Anàlisi formal

L'Erectèon va ser construit amb marbre blanc com era comú en aquella època. El suport d'aquest temple és hexàstil (o sigui 6 columnes a la façana), pero també te sis columnes jòniques en un pórtic situat al nord i sis més pertanyents al pòrtic de les Cariàtides, que són sis columnes-figures femenines que tanquen en l'interior la tomba de Cècrops, el mític déu-serp fundador d'Atenes. La coberta és arquitrabada amb forma triangular. La decoració, de gran riquesa, consistia, a més de les cariàtides, en dos frisos continus de diferent format, dels quals un voltava l'edifici central mentre que l'altre decorava tres costats del pòrtic nord

Respecte als volums i als espais dels temples grecs, tots els temples tenen en comú una sala rectangular (naós o cel·la), on hi havia l'estàtua de la divinitat votiva, en aquest cas era la deesa Atenea Poliàs feta de fusta d'olivera, i dues cambres més, una d'anterior (prónaos) i l'altra posterior (opisthódomos). El conjunt és envoltat per un peristil, fet amb columnes de fusta fins al segle VI, i posteriorment de pedra. La construcció recolza sobre un basament de grades (krepís) que contribueix a fer-lo ressaltar.

L'Erectèon va ser construit a escala humana (com tots els altres temples,exepte el Partenó d'Atenes), ja que no hi havien cultes col·lectius i les persones quan ho dessitjaven anaven al temple que volien i oferien el culte al déu que volguesin (hi havien molts temples en un mateix poble o ciutat), l'eglesia no era gaire poderosa en aquella època. El temple és simetric i al voltant te els pòrtics de l'entrada a la cel·la de Posidó Erecteu, pel nord, i del pòrtic de les Cariàtides, pel costat sud. Les línies dominants dels temples grecs són línies horitzontals i l'Erectèon no és una exepció. La planta d'aquest temple pròstil és rectangular i la secció és de dos zones de nivells diferents, la primera dedicada a Atenea Poliàs i la segona a Posidó Erecteu. En l'alçat del temple es poden observar les típiques caracteristiques de l'ordre jònic o sigui l'arquitrau de tres platabandes, el frontó inclinat donant pas al timpà i el cap de la columna amb voluta

3.- Contingut i significació

La funció del Erectèon ,dins de l'Acrópolis d'Atenes on hi havia nombrosos temples religiosos entre ells el Partenó, va ser de caire religiós ja que en aquest temple s'hi veneren a dos déus a la vegada que són Atena Políada i Posidó Erecteu. El paper de l'artista en aquell moment era important ja que al 450 a.C. Pericles va proposar la reconstrucció de l'Acrópolis d'Atenes que havia quedat destrosada durant la breu, pero terrible, ocupació persa del 480 a.C. Va encomanar, doncs, a un grup d'arquitectes i escultors, sota la direcció del gran Fidies, el seu amic, la feian d'edificar i decorar el Partenó, els Propileus, l'Erectèon i el temple d'Atenea Nike.

4.- Valoració

Aquest temple és un dels més important de l'arquitectura grega, és juntament amb el Partenó (els Propileus eren un tipus d'entrada) l'únic temple grec que resta dempeus a l'Acròpolis d'Atenes. El més misterios d'aquest temple suspes sobre un gran desnivell són les Cariàtides,obra d'Alcámenes (deixeble de Fidies), les quals no se sap si classificar d'estaues ja que llueixen llarges trenes, una cama flexionada, els rics plecs del mant acanalat simulant les estries del fust. Pero també se les pot classificar com columnes ja que sense elles el sostre de l'Erectèon s'enfonsaria. Aixo si les genuines Cariàtides han sigut traslladades al asil del museu de l'Acrópolis, sent sustituides per unes altres de noves e identiques a les antigues, aquestes noves estan fetes de fibra de vidre. Una d'aquestes cariàtides estan al Museu Britànic de Londres, trobant en falta el color del sol que convertía la roca blanca dels seus plecs en pell de preseco bé en temps saboreable. Una curiositat és que les sis cariàtides miren cap al Partenó i la via sacra per on passaven les processons de les Panatenees els dies de festa.

A l'Acròpolis, el Partenó mostra la seva plasticitat plena de vigor i bellessa. En canvi, l'Erectèon, més petit i delicat, contrasta amb el primer i al mateix temps els complementa. L'estil dòric marcava la severitat i tenia un aire masculí, mentre que l'estil jònic l'associem amb l'especte femení per la seva delicadesa i per la seva esveltessa.

Bibliografia de l'Erectèon

- Història Universal de l'Art

Volum II L'antiguitat clàssica

Xavier Barral i Altet Editorial Planeta

- Ciències Socials

Introducció a la història de l'art

Cristòfol Trepat Editorial Barcanova

- De las Pirámides a Picasso

Volum I Ediciones Barcelona

- La Maravillas del Mundo

Cases i Associats S.A.

La Vanguardia

- Grecia

Organisme nacional Hel·lenic de turisme

- Historia universal del arte

Volum II

SARPE (Sociedad Anónima de Revistas, Periódicos y Ediciones)

- Història de l'Art

Ars

A. Fernández, E. Barnechea, J. R. Haro, A. González

Editorial Vicens Vives

L'Erectèon