Els Balcans

Història. Primera Guerra Mundial. Iugoslàvia socialista. Tensions Internes. Guerra de Desintegració. Esdeveniments Recents. Religions i Ètnies

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad
publicidad

-Introducció Pàg. 3

-Abans de la primera Guerra Mundial Pàg. 4

-Després de la primera Guerra Mundial Pàg. 5

-La Iugoslàvia socialista Pàg. 6

-Tensions internes Pàg. 7

-La guerra de desintegració Pàg. 8

-Esdeveniments recents Pàg. 9

-Religions i ètnies Pàg. 10

-Conclusions Pàg. 11

-Bibliografia Pàg. 12

Els Balcans és una zona situada en el Sud-Est d'Europa entre el mar Adriàtic i el mar Negre. Està formada per Eslovenia, Croàcia, Macedònia, Bosnia-Herzegovina, Iugoslàvia i altres països de menys relevància.

La zona dels Balcans és un territori amb una gran diversitat de cultures, ètnies i religions, que junt amb l'interès dels països fronterers per conquerir-la, han fet que durant el transcurs de la història s'hagin anat movent les fronteres.

Els iugoslaus, per anomenar-los d'alguna manera, s'han defensat aferrissadament contra diversos intents de ser dominats pels seus països veïns i de moltes revolucions internes. Degut a tots aquests conflictes, ara ja es relacionen els Balcans amb una zona de conflictes continus.

La regió dels Balcans ha estat dominada pels romans en els segles VI i VII; per l'Imperi Otomà i per l'Imperi Austro-Hongarès. Gràcies, o per desgràcia de l'allunyament dels Balcans del capitalisme i de la revolució industrial, les diferències ètniques i religioses van passar a ser secundàries, i va nèixer l'esperit de recuperació del sentiment d'una ètnia comuna. Degut a aquest sentiment, durant el segle XIX, es va recuperar la consciència nacional i es va formar una independència exterior amb el progrés social, cultural i econòmic europeu.

En el 1912 es va produir la primera guerra del segle XX a la regió, portada a terme per als països de la aliança Balcànica (Sèrbia, Montenegro, Grècia i Bulgària ), contra Turquia. Aquest últim va ser obligada a abandonar les terres, que encara ocupava la península balcànica. Aquest conflicte topava amb interessos d'Alemanya i Àustro-Hongria, i després de l'assessinat del hereu de l'imperi Austro-Hongarés per part de Iugoslàvia, aquest imperi va declarar la guerra a l'últim país mencionat; això va desencadenar la Primera Guerra Mundial.

Un cop acabada la Primera Guerra Mundial, es va formar la unificació dels eslovens, dels croats i dels serbis (els territoris de la antiga Àustro-Hongria) i Montenegro per formar una monarquia constitucional. Tot i que això era l'aspiració dels eslaus, diverses contradiccions els van portar a nous conflictes.

Durant la formació de Iugoslàvia, l'opressió dels nacionalistes i les nacions que l'integràven, van donar lloc a una nació polìtica hegemònica i centralitzadora que va donar lloc a la resistència de croats contra servis.

A causa de les brutalitats dels italians i alemanys ocupants, el polític del partit comunista Josip Broc (Tito), van fer un programa federal que els van conduir al poder.

Les forces de Tito van articular l'exèrcit iugoslau, que va alliverar al seu país per si mateix. No van tenir una vida tranquila: es van haver d'entendre amb EUA i Gran Bretanya en plena guerra freda per solucionar la disputa de Trieste, que va ser repartit entre Itàlia i Iugoslàvia. Van tenir tensions amb la URSS de Stalin, amb la qual finalment van haver de pactar. Més tard, el trencament de relacions amb la URSS va crear un repte per Tito, que va poder superar creant una línea de construcció socialista, va impulsar un sistema autogestionari, en que es va donar una autonomia de mercat a les empreses. Aixó va permetre una millor eficiència econòmica que era millor que la soviètica, però va ocasionar problemes en la construcció de la nova Iugoslàvia: el repartiment del capital de la empresa entre els treballadors va segmentar en graus la societat iugoslàva. No només pel capital industrial, sinó també pel coneixement tècnic. Després, en la dinàmica d'enfrontament amb Stalin, es van introduir mesures de redistribució entre les repúbliques, per evitar cap mena de mesura que pogués aprofundir la URSS per fraccionar la Liga dels Comunistes de Iugoslàvia, l'únic partit de la federació.

Aixó va provocar un crèixement desigual entre les repúbliques de Iugoslavia: les més riques (Eslovènia i Croàcia), eren cada vegada més riques, i les més pobres eren cada vegada més pobres. Aquesta diferència va causar una fisura cada cop més ample dins la federació.

Mentre Tito va viure, les contradiccions internes no van ser moltes, però després de la seva mort en el 1980, la situació va anar sent cada cop més tensa.

La presidència federal va deixar de ser personal i va passar a ser rotatòria entre els presidents de les repúbliques. Això va crear confusió, i no se sabia quines eren les lleis en un moment determinat. Tot plegat va afavorir al cantonalisme creixent, que la economia adversa va crispar i va provocar el qüestionament de l'existència de Iugoslàvia.

Sobretot, el problema venia del fet de que, a Iugoslàvia, la federació tenia un camp de competència molt limitat: la defensa, la fabricació de moneda i les relacions exteriors. Hi havia molta poca rigorositat fiscal i es basava en impostos indirectes, per tant els recursos eren limitats i la possibilitat de reduir les diferències entre estaments era molt reduida. Com que la situació financiera de l'estat era tant crítica, van haver de recórrer a la inflació com a forma de finançament. Van abusar tant d'aquest fet, que la diferència de preus entre el 1980 i el 1986 es va multiplicar per deu.

La República Socialista Federativa de Iugoslàvia, va desapareixer el 1991 amb la retirada de les forces armades federals del territori d'Eslovènia, que s'havia declarat independent, juntament amb Croàcia el 25 de juny d'aquest any. Posteriorment, dues repúbliques iugoslaves més també es declaren independents: Macedònia (amb un referendum celebrat el mes de setembre del 1992) i Bosnia-Herzegovina(amb un referendum el març del mateix any).

A mitjans del 1992 Iugoslàvia havia quedat reduida al territori de les repúbliques de Sèrvia i Montenegro, que van proclamar el nou estat iugoslau el 27 d'abril.

La disolució de la ex-federació de Iugoslàvia, es va fer en un ambient de molta violència, fins al punt de que en els enfrontaments entre croats i sèrbis durant els últims mesos del 1992, es van produir milers de morts i grans perdues materials.

A l'any 1999, va haver una altre guerra, la de Kosovo, en la que els kosovars s'enfrontaven als servis. Del conflicte esdevingué la sobirania de l'OTAN sobre primer territori.

Un altre fet recent, són les eleccions generals que s'han produit aquest any 2000. D'aquestes eleccions va sortir guanyador Kostunica, tot i que amb alguns problemes, ja que, Milosevic va fer alguns fraus i es donava com a vencedor havent sabotejat el recompte de vots.

La successió de Milosevic va suposar la fi de la “dictadura” en la que Iugoslàvia estava sotmesa, i també es va acabar amb les arrels comunistes que Tito va imposar i que Milosevic volia continuar.

La zona dels Balcans, ha estat sota domini de diverses cultures, cosa que ha provocat la convivència de diverses de cultures i minories conflictives.

Eslovènia, és de majoria musulmana i catòlica, a Bòsnia-Herzegovina predominen els sèrbis amb les religions musulmanes i ortodoxa, a Croàcia hi ha una majoria croata catòlica. A Iugoslàvia predominen els sèrbis ortodoxos malgrat que la regió de Kosovo hi ha una majoria ètnica albanesa, i la república federada a Iugoslàvia, Montenegro, té una majoria montenegrina. Macedònia és de majoria macedònia ortodoxa.

A la regió dels Balcans, els continus conflicles venen provocats per desavinències religioses, culturals i ètniques. Al llarg dels segles s'han anat formant minories en els diversos països. S'han format per la convivència de diverses cultures, i són aquestes minories les que crean problemes.

Iugoslàvia va ser conquerida pels romans, que van deixar la religió catòlica; després per l'imperi Otomà que va aportar la religió islàmica; finalment el imperi Austro-Hongarés que va deixar la religió ortodoxa en el seu intent de expandir-se per Europa (una de les causes de la primera Guerra Mundial).

En definitiva que cada cultura que ha passat per allà, ha anat deixant els seus seguidors, i com que cada cultura no va passar el mateix temps en cada regió es van anar crear minories.

  • Enciclopèdia Geografia universal (editorial 92)

-Volum 4: pàg: 185-207

-Volum 11: pàg:96-104, 109-111, 115-118, 125 i 126.

-Atlas universal de Edebé

-Enciclopèdia universal catalana de Planeta de Agostini

-Buscador de Yahoo a través de Internet

-Encarta 1999

La zona dels Balcans el 1891

La zona dels Balcans després de la 1º Guerra Mundial

La zona dels Balcans actualment

En el 1891

Després de la primera GM

Actual

Vídeos relacionados