Filosofía y Ciencia
Ejercicios de filosofía
ACTIVITATS DE FILOSOFÍ. CRÉDIT 2. SEGONA PART.
Raonament i refutació sofística.
Busca informació sobre els sofistes i explica les seves tesis més importants.
Són una espècie de profesors de retórica i mestres en l'art de la conducta. La tradició diu que son una escola de mestres pensadors caracteritzats per l'egoísme étic i l'escepticisme intel.lectual. S'ha demostrat que no van fundar cap escola, ni van projectar cap doctrina filosòfica. En resum que es feien pasar per savis i no eren més que simples educadors.
Realitza una llista de situacions en les quals actuar com un sofista pot ser d'utilitat.
-
Per aconseguir llocs de treball millors que altres persones.
-
Per fardar devan als altres.
-
Per quedar millor devan dels altres.
Aquestes idees exposades són molt superficials, amb les quals no hi estic d'acord. Arrivo a la conclusió que ser sofista és un engany cap a els que t'envolten.
Hi ha diferència entre ser savi i semblar-ho? Què t'agadaria més: ser savi i no semblar-ho o no ser savi i semblar-ho a tothom? Raona la resposta.
Si que hi ha gran diferéncia perquè una persona que es savia no necessita demostrar-ho a els demés, en canvi els que no ho són tenen que fer-ho públic per sentirse satisfets.
A mi m'agradaria més ser-ho perquè jo no necessito demostrar res per sentirme bé amb mi mateix.
La deducció i la inducció.
Posa un exemple de raonament deductiu.
Exemple de raonament deductiu: Tots els homes són mortals, Sòcrates és home, llavors Sòcrates és mortal.
Posa un exemple de reonament inductiu, la conclusió del qual s'hagi pogut demostrar més tard que era falsa.
Exemple de raonament inductiu: Cada vegada que he escalfat l'aigua, en arribar als 100ºC, ha bullit; per tant, l'aigua bull als 100ºC.
La segona llei de Newton és F=m.a. Aquesta és el resultat d'un raonament deductiu o inductiu?.
És el resultat d'un raonament deductiu, perquè és un raonament científic.
Formalitza aquestes frases: Pàgina 77.
-
1. (¬q).
-
2. (pðq).
-
3. (p→q).
-
4. (p→¬q).
-
5. (pðq) ð (pðq).
Introducción del condicional
1.p
2.q
" p ! q
Productos o conjunción
1.p
2.q
" p " q
Adición
1. p 1. q
" p " q " p " q
Reducción a lo absurdo
1.p
2.q " ¬p
" ¬p
Introducción de bicondicional
1. (p !q) " (q!p) 1.p!q
o 2.q!p
" p ! q " p ! q
Modus Ponens
1.p!q
2.p
" q
Simplificación
1.p " q o 1.p " q
" p " q
Prueba por casos
p
r
p!r
q
r
q!r
" r
Doble negador
¬¬p
" p
Eliminación del bicondicional
1.p!q
" p ! q o " q ! p
" (p ! q) " (q ! p)
Repetición
p
" p
Modus Tollens
1.p!q
2.¬q
" ¬p
Transitividad del condicional
1. p!q
2.q!r
" p!r
Contraposición
1. p ! q
" ¬q ! ¬p
Silogismo disyuntivo
1.p"q 1.p"q
2.¬p o 2.¬q
" q " p
Idempotencia de la disyunción y la conjunción
1.p"q 1.p"p
" p o " p
Commutativa de la conjunción y la disyunción
1.p"q 1.p"q
" q"p " qvp
Distributiva de la conjuntiva la dis?
1.p"(q"r) o 1.p"(q"r)
" (p"q) v (p"r) " (p"q) " (p"r)
Ley de Morgan
¬(p"q) o 1.¬(p"q)
" ¬p"¬q " ¬p"¬q
Definición del condicional
1.p!q
" ¬p"q
ex conditiore quollite
p"¬p
" q
Ley del dilema
p"q
p!r
q!s
" r"s
Asociativa de la conjunción y la discriminación
1. p"(q"r) 1. p" (q"r)
" (p"q)"r " (p"q)"r
Dir si és tautológica o indeterminada.
( ( p » q ) ð ( p » q ) ) » ( ( p ð q ) )
F V V V F V V V V V V
F V V V F V F V V V F
F V V V V V V V V V V
F F F F V F F V V F F
És tautológica.
Demostra mitjançant les regles de calcul deductiu.
(p»q).
(r »s).
(sðq) » t
p - simplificación del cuatro.
r - simplificación del cuatro.
q - Modus ponens del uno y el cinco.
s - Modus ponens del dos y el seis.
Descargar
| Enviado por: | Alex Herraez |
| Idioma: | catalán |
| País: | España |
Todos los derechos reservados.