Croniques de la veritat oculta; Pere Calder

Literatura española contemporánea. Cuentos. Model de realitat aparent

  • Enviado por: Literaria
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 15 páginas
publicidad

EL DE S E RT”

“El desert” és un conte que tracta sobre la poca preocupació que tenim les persones per la vida, que sense pensar-hi se’ns pot escapar en un moment, i que nosaltres no podem decidir quan morir o quan continuar vivint, també fa una reflexió de la por que té la gent a morir. El conte explica que a finals del mes de juny, Enric Espol apareix amb la mà dreta embenada. La causa és ben lógica dintre de la irracionalitat. El cas és que Espol creu que s'està morint i, abans que la vida s'escapi, l'atrapa amb el puny de manera que, literalment, si obre el puny es mor. A conseqüència d'això decideix no obrir-lo sota cap concepte, embolicar-se'l i explicar-ho a la gent per demanar consell. A continuació va a visitar el gerent de l'empresa on treballa, el metge i els amics. Ningú no contradiu la seva idea i actuen com si res. Més tard, fan el mateix la seva promesa, la sogra i un amic. També, un llibreter amic seu li proposa la primera solució per tal d'alliberar-se: pujar al terrat de casa, treu-te la bena i així que passi el primer vol de coloms, obre la mà. Després l’Espol vagareja fins al desert, explica tot a una nena i aquesta li respon amb fantasia: ella posaria el puny dins d'una gerra amb aigua i esperaria la vida eterna. Quan l'Enric és a punt de deixar-se vèncer per l'ensonyament, rep la salutació d'una trapezista rossa del circ, gest al qual ell no dubta en contestar, provocant així l'alliberació de la vida reclosa. L'Espol intenta agafar-la però ja no pot.

Pel que fa als personatges els principals són l’Espol un home que pateix un gran dolor al cos i que aconsegueix fer desaparèixer aquest dolor amb la mà creant el punt irònic i absurd de Pere Calders, ja que la vida és impossible de manipular i menys d’agafar-la.

Quant a l’espai del conte s’emmarca en casa de l’Espol en primer lloc, després al diferents llocs que va per a explicar el seu problema. en què troba la nena i també el circ que està passejant. El temps succeeix a finals del mes de juny.

LA RATLLA I EL DESIG”

El que tracta l'autor en aquest conte és un tema molt abstracte. La voluntat i el desig d'un home, l’arriben a portar a la bogeria i confusió en veure que el seu desig s'ha complert i per culpa d'aquell desig tota la seva vida ha canviat i no pot seguir-se enganyant d'aquesta manera. Explica la història d'un home que viatja perdut i sense rumb per trobar resposta a un problema que el turmenta. La història es remunta un temps enrere quan el protagonista acaba de treballar i es dirigia a casa seva després d'un dur dia de feina. Però amb les ganes i presses per arribar a casa i a causa de la rapidesa amb la qual anava amb cavall, aquest va patir una relliscada i va caure per un barranc. Així doncs el protagonista es trobava a mig camí de casa, sol i entre els últims raigs de llum abans que fes presència la nit. Caminant, el protagonista arriba un moment en què imagina que en acabar la corba per la qual està caminant trobarà casa seva, i així és. Un cop feta la corba, veu la casa amb la seva dona a fora esperant-lo, i ell la saluda com sempre, rebent per part d'ella el mateix senyal de sempre. Tanmateix, un cop arribat a la casa l'home sap perfectament que no està situada on realment hauria d'estar i decideix marxar per anar a trobar la que creu que és realment la seva llar. Així doncs abans de marxar la seva muller li entrega un petit record perquè pensi en ella i torni aviat. Després d'una estona de caminar l'home arriba a un punt on enfilat i mirant més endavant veu la que creu que és realment la seva residència. Confós per la misteriosa situació que ha viscut decideix deixar córrer la seva empresa i fugir per no haver d'afrontar aquella sobtada realitat.

Pel que fa a l’estructura s’organitza en plantejament quan el personatge pensa en el passat i vol explicar la seva història, el nus quan el troba a l’home vell i viatgen per comerç i és aquí quan tenen una conversació i per últim el desenllaç quan decideix no enfrontar-se a la realitat que creu està vivint. Quant als personatges els principals són el protagonista de nom desconegut que no distingeix les dues realitats que està vivint, com a personatges secundaris hi ha l’home vell que és esquerp i no l’importa res del que li explica l’home. protagonista, és a dir, personatge central, en primera persona i explica la sevapròpiahistòria.

La consciència, visitadora social.

tema centralel sentiment de culpabilitat d'un assassí, al qual un dia abans de matar la seva pròxima víctima, seli presenta un àngel per tal d'advertir-li de tot el mal que ha fet.

DepaCarel·li. Aquest,després de llevar-se fa una ullada al seu material i decideix quina arma utilitzarà per a la sevapròxima víctima, la qual és una dona vella. Així, en decidir escollir una arma blanca per a cometreel delicte, se li apareix un àngel que li fa unes quantes reflexions referents a les seva properaacció. A més, cal destacar que l'àngel portava un maletí vermell on hi havia totes lesconseqüències de la seva futura acció. Tot i així, l'àngel no aconsegueix convèncer en Depa, i pertant, es veu obligat a aparèixer a l'escena del crim per tornar a advertir-lo. Malgrat això, li resultaimpossible evitar el que està apunt de succeir en aquella habitació. En Depa compleix els seusobjectius: mata a la pobra vella, i se'n torna cap a casa un amb sentiment de tristesa, el qual es reflecteix al seu rostre després de dir-li unes paraules a l'àngel.

Respecte a l'estructura del conte, està organitzat en tres parts.

El principi de la saviesa

Aquest conte, inclòs al llibre Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders, té com a tema centralla història d'un milionari, el qual es troba una mà al seu jardí. Seguidament d'aquest fet, publicaun anunci al diari. És a partir de llavors quan s'adona que el seu jardí és el centre d'atenció detothom.

Per tant, pel que fa l'argument d'aquesta història, està centrat en un home milionari, el qual éspropietari d'una luxosa casa amb un gran jardí. Aquest, un dia es troba una mà humana entreunes flors del seu jardí. Sorprès per la troballa i desitjós de saber a qui pertany la mà, i com se l'hatallat el seu propietari, decideix posar un anunci al diari dient que es busca el propietari d'unaimportant mercaderia que ha estat oblidada en una casa bona. Amb aquest pretext passen percasa el protagonista diferents personatges tots ells realment especials i amb històries moltpeculiars, els quals asseguraven haver perdut al jardí del milionari importants pertinences. Desd'un lladre que ha perdut la seva cartera, un lampista que ha perdut la memòria, fins a unenamorat en busca d'un vis de vandi del gramòfon. Finalment, arriba a la casa del milionari unpersonatge que es dedica a la quiromància, al qual li donen la mà amputada perquè la llegeixi.Malgrat tot, es descobreix que la mà és d'un conegut filòsof de la contrada. Després d'estar parlantuna estona amb el protagonista, el filòsof li diu que l'únic que volia fer deixant-li la mà al jardí eradonar-li una lliçó. La conversa continua i llavors el milionari s'adona que realment el seu jardí téuna atracció especial per a la gent de la contrada i li pregunta al filòsof què pot fer per arreglar-ho.Aquest, li recomana que converteixi el jardí en municipal i l'ompli de rètols que diguin que estàpermès fer malbé les flors i desplomar els ocells, per així aconseguir que no vingui ningú.Respecte a l'estructura del conte, està organitzat en tres parts

L'any de la meva gràcia

Calders explica la història d'un personatge que des del seu naixement ha tingut una marca divinaal seu cos, concretament una creu al paladar. Però anaven passant els anys i no es mostrava resde diví en la seva vida. Un bon dia pels volts de Nadal, quan l'home havia arribat gairebé al'equador de la seva vida, es dirigia a casa quan va veure en un aparador una preciosa nina que elva atraure. El seu baix preu el va interessar per regalar-la a la seva filla. Un cop amb el regal a lamà i apunt d'entrar a casa, l'home va descobrir finalment i després de molta espera la sevadivinitat. Va tocar la nina i aquesta va prendre uns colors totalment especials i bonics, sense queell hagués de fer res de res per aconseguir-los, simplement tocar la nina. Arribat a casa vapresentar l'esdeveniment a la seva família i els va deixar totalment sorpresos. Després de cavil·lar-homolt, i gràcies a la idea de la seva dona que era d'esperit emprenedor, van decidir muntar unafabrica de nines. El negoci va engegar prou bé , i van aconseguir passar pròsperament alguntemps, fins que es va acabar la sort. El llançament al mercat d'unes nines austríaques mésboniques i barates que les seves els va portar a la ruïna. Ell, desesperat, va intentar demanarprotecció al govern contra la importació de les nines austríaques o si més no una protecció de les seves nines, apel·lant a la protecció que abans oferia l'Estat. La resposta, però, va ser molt clara:l'Estat abans no us hauria pogut ajudar, haguéssiu estat cremat per bruixot.

La ciència i la mesura

El tema central d'aquest conte és l'educació, i com aquesta no pot ser entesa com una qüestió científica. L'argument rau en la història d'un milionari que vol construir una cambra de joguines per als seus fills i contracta dos tècnics a Alemanya. Només arribar a la casa, sotmeten els nens a unes anàlisis i, entre altres accions, els mesuren el crani. Acabades les proves, determinen que un d'ell és guerrer i té un punt romàntic, el segon és calmat i al tercer, li pronostiquen que tindrà el seu futur a Amèrica. Comencen la construcció de l'habitació però és un procés llarg i costós, tant en diners com en vides humanes dels obrers. Mentrestant els nens estrenen les joguines i el pare s'enfada. La reacció dels infants és atacar els obrers posant-los verí. El pare els castiga torturant-los i, atès que no aconsegueix res, prova de negociar-hi. Ells demanen que els doni un tècnic i el pare intenta concedir el desig. Evidentment, el tècnic no vol. Al final, s'esdevé la inauguració de la cambra de jocs, tanmateix, els nens no la volen i se'n van a jugar amb l'estol de gitanos al carrer. La reacció del pare és penjar el tècnic de

Revolta en el terrat

El tema principal del conte és l’enfrontament entre les dues classes socials, i com la classe popular o obrera es revolta ja cansada dels privilegis dels burgesos.

A Mèxic un arquitecte reconegut construeix un edifici, on s’esdevindrà un enfrontament entre la classe popular i la d’ alt poder adquisitiu. El propietari del nou edifici en primer moment divideix l’edifici en dos parts; una on hi residien el burgesos, i l’altra on vivien les criades. Però, aquestes últimes, muntaven nombroses festes als seus apartaments, i això va propiciar que el propietari les fes fora. Gràcies això el propietari va destinar aquest apartaments situats al terrat de l’edifici per a gent de classe popular. I és així com el nostre protagonista i el seu gos van arribar al que seria casa seva. Un dia el seu gos es va menjar el tapís d’una veïna de la burgesia. El propietari va decidir fer fora el gos, cosa que va fer enfadar i mobilitzar tots els veïns del terrat. Tot seguit un gos ,provinent dels apartaments dels rics, va pujar al terrat per a prendre el sol, quan el líder dels veïns revoltats el va veure, era de procedència txeca, el va agafar i el va tirar de dalt a baix. Els veïns de l’escala van declarar la guerra als veïns del terrat. Els habitants del terrat van tallar l’aigua i els van deixar sense als de l’escala, i es van armar amb dos-cents cinquanta testos per si algú gosava sortir del bloc de pisos. El combat va durar cinc dies, i el govern del país no es decantava cap a cap costat i tampoc hi va intervenir. Finalment els habitants de l’escala, els burgesos, es van acabar rendint, i en van sortir victoriosos els habitants del terrat.

La clara consciència

El tema d’aquest conte es basa en el destí inexorable al qual hom s’enfronta.

Enmig d’una conversa entre dos amics, l’un li comenta a l’altra la seva creença que hi hagi una connexió lògica entre els actes que hom realitza a cada instant juntament amb els que sofrirà en el futur. L’altre company, que estava en desacord amb eixa opinió, es decideix per acabar la conversa i acomiadar al seu amic de casa seva. El cas és que, al cap d’un parell d’anys, aquest descobreix que el seu amic rau a l’hospital, ja que ha patit un accident en un atemptat bomba. Quan l’amic es decideix a explicar-li la història en les seves últimes exhalacions d’aire, li comenta que ell opina que cada vegada que hi ha un atemptat bomba, un nombre indeterminat de persones queden immolades per al pròxim bombardeig que es produeixi. Aquestes persones, lògicament, no ho saben, i segueixen actuant amb quotidianitat, com si la seva vida es regís per les mateixes normes que ho feia abans de l’atemptat. Quan ell s’adonà d’aquest fet, decidí de canviar la seva rutina totalment i absoluta, canviant cada passa que feia en un dels dies qualssevol de la seva particular història. Al cap d’un temps, però, advertí que ell no podia fer res contra aquest destí que li havia imposat la naturalesa, i així doncs, després de remoure cel i terra per variar els seus dogmes, decidí de tornar a la seva rutina, perquè no tenia sentit intentar variar una cosa establerta des de feia temps, ja determinada i sense cap possibilitat de variació. I, justament en el retorn a la seva vida normal, sofrí l’atemptat que el portaria, poc després, a la tomba.

L’home i l’ofici”

El títol d’aquest conte és “L’home i l’ofici” i està relacionat amb la història, ja que el personatgeprincipal del conte és un inventor que viu totalment tancat en si mateix i al seu taller pensantnomés a inventar i idear nous utensilis i, per tant, el tema central de la història serà l’excessivaobsessió per part del protagonista cap a la seva professió.Pel que fa a l’argument, el protagonista és un home que vivia tancat al seu taller dedicant-se ainventar i idear nous utensilis. Un dia a causa d’uns dolors que patia va decidir anar al metge iaquest va dir-li que el seu remei estaria en la conveniència d’enamorar-se. Sortint de la consultava topar amb una noia i aquesta es va fer sang i, per tal solventar la situació, el protagonista liofereix casar-s’hi.La mare de la noia, la qual també presencia el moment, convida el protagonista per anar el diasegüent a casa seva i, així, conèixer el pare de la noia. L’endemà, l’inventor es presentà eleganta la porta de la casa de la seva futura esposa, parlà amb el pare d’aquesta i arriben a un acordper tal de casar-s’hi. La relació entre l’inventor i la jove no funcionava ja que, ell únicamentdedicava la seva ànima a la invenció sense deixar temps per a la seva futura muller.Finalment, un dia estant tota la família plegada, el telèfon va sonar i era l’ànima de l’inventorque demanava el seu cos ja que li havia de comunicar una fet important. L’inventor va fugircorrents i el casament va quedar desfet.

Coses de la providència”

El títol d’aquest conte és “Les coses de la providència” i el seu tema central és el destí incert quepateix el propi protagonista del conte.Pel que fa a l’argument, el protagonista del conte és lleva un matí de diumenge i decideix vestirse elegantment per anar a fer un volt pel Parc. Quan està a punt d’arribar a casa i busca lesclaus, no les troba ja que les tenia en el vestit que diàriament portava. En trucar el timbre iesperar que la seva criada (Irene) l’obrís, li respon un home de mitjana edat i li pregunta quèdesitja i acabà oferint-li quedar-se a dinar. El pare li comenta ràpidament al convidat si lamanera com ha entrat a la casa és un truc per estar amb la filla gran de la família (Clara). Elprotagonista en veure aparèixer la noia pel menjador (el seu menjador) queda totalment sorprèsi encisat per la seva bellesa.I, finalment, s’explica com és l’actual relació amb aquesta noia, que fa anys que és casat amb laClara i que, moltes nits, se les passa sense poder dormir a causa de la seva consciència ipreguntant-se on devia ser la pobra Irene.

El teatre Caramar

En el plantejament, el protagonista es troba amb el seu amic Elies Caramar després de moltsanys, aquest li diu que ara és ric i té un teatre a les afores i que vagi a veure algunarepresentació algun dia. En acabar de parlar amb el seu amic, es topà amb un espectacle al migdel carrer amb un rètol que anunciava les funcions del teatre del seu amic. Seguidament es dirigía un home i li comprà una entrada.En arribar al teatre es trobà amb el seu amic i aquest l’abraçà amb cordialitat i li digué que anésa asseure’s. El protagonista mira a la llotja del seu cantó i va veure una dona que el va volerenamorar, va decidir aguantar-li la mirada però ella va fer el mateix. Seguidament descriu lasensació que li produeix aquell teatre. A l’escenari hi havia una dona cantant que un militarl’havia abandonada, el públic s’engrescava tot picant de mans acompanyant la música. Lasegüent representació era una dansarina que començà tocant les castanyoles des de foral’escenari, ballava una dansa andalusa, i el protagonista l’impactà el joc de ombres que ladansarina produïa.Finalment, després de moltes més representacions, l’home tenia por que acabessin i haverd’enfrontar-se a la dona de la llotja del costat. Finalment es va enlluernar la sala i la seva miradava topar amb la seva. De sobte notà com algú el sacsejava i es despertà i contemplà el rostredel seu amic Elies Caramar. El teatre era buit i Elies el convidà a sopar i atenuà la seva tristesa.Finalment, li digué un proverbi oriental que el deixà l’ànima ben fresca.

La clau de ferro

El conte es situa a casa un home acompanyat pel seu amic, aquest es fixa en una vitrina amb tresclaus i un diari personal. L’home li ensenya al visitant el diari i li explica que pertanyia al seu pare ique aquells objectes estaven relacionats amb una història que el seu pare mai havia volgutexplicar-li directament.S’explica la història d’un home ric i poderós que sempre duia una clau d’or a sobre, aquesta clauobria un armari que tenia a casa seva i mai havia obert, i obligava a tot els servents ques’allunyessin d’aquell armari. Tot el poble feia comentaris sobre el que hi podia haver dins. Moltspensaven que hi guardava un cadàver, o objectes relacionats amb algun amor passat, etc.Un bon dia, l’home sent la necessitat de casar-se i troba una dona amb la qual es casa. El que ellno sap és que la seva muller es casà amb ell per descobrir el seu misteri, fa una còpia a la clau i alobrir l’armari i no veure-hi absolutament res, xiscla. Es separen i l’home passa molta por per el quehi pugui haver a l’armari i no té prou coratge per a obrir-lo. Finalment la seva dona li envia unacarta explicant-li que l’armari es buit.

El problema de l’ Índia

El protagonista va viatjar a Benarés, una ciutat d’Índia, per a poder conèixer els seus costums i estil de vida. Tan bon punt arribar s’adonà que l’adoració i el respecte cap a les vaques per part dels autòctons era ostensiblement gran. Un bon dia l’home portava un gran ram de flors per a regalar-li a una anglesa de la qual s’havia enamorat. Quan estava esperant el taxi una vaca es va acostar i s’ha li va menjar les flors, ell no hi podia fer res ja que les vaques manaven més que els propis indis. El protagonista va tornar a la floristeria i demanà a la dependenta que li guardés un gran ram a una capsa de tal manera que la vaca no el veiés, i en comprà un altre de molt petit per a la vaca i eixís aquesta no tocaria el ram que portava a la capsa. Quan l’home portà a prova l’estratègia la vaca es va menjar el ram petit i eixís ell va conservar el ram de la capsa. Molt content l’home va comentar-li el que havia fet al policia per tal que el felicités, però aquest el va acusar d’haver enganyat a la vaca i un jutge el condemnà a tres mesos de presó.

Els catalans pel món

La satisfacció i la comoditat que dóna la teva pròpia casa, en aquest cas Catalunya és el tema central d’aquest correlat. Per motius de feina patriòtica, el protagonista de la història havia de marxar de viatge a Birmània. Un cop arribà a Yakri, la ciutat en la qual s’hostatjava, el rebé un rei del lloc estant que, per mostrar la fulgurant i resplendent cort de la qual disposava, es decidí de dar-li hospitalitat en un dels seus palaus i tractar-lo com un magnífic rei, allargant així la seva estada al país asiàtic. El fet és que, finalment, arribà el dia què el català havia de marxar ja de Birmània per tal de retornar a la seva terra. El rei, però, capficat en mantenir la seva reputació pels aires, va pregonar-li una autèntica festa de comiat, amb cants folklòrics i dues-centes ballarines ballant hores i hores únicament per ell. Tot de cop, però, s’aixecà i, sense cap mena d’escrúpols, comentà que preferia els balls de la seva pàtria, Castellterçol. Al costat hi tenia un home amb un lloro a l’espatlla, que assombrosament era català (el lloro, no pas l’home). El cas és que aquest el feu callar, perquè allà la gent era molt sensible i, amb aquells mots, el patró local s’ofendria. Tot i això, un cop entrada la nit, quan tothom estava ja dormint, mantingué una conversa amb el lloro, tot parlant de Catalunya (i és que es veu que el lloro era nat a Cadaqués) i remembrant el seu país. Així doncs, l’endemà, l’home s’entornà a casa seva molt més afectuós.

''L'ARBRE DOMÈSTIC''

En aquest conte el tema central és que la veritat oculta, això que ens fan veure d'una manera i a l'hora ens tenen enganyats per altra banda, la veritat que desconeixem, i una mentida que nosaltres creiem que és la veritat. Un home, en despertar a la seva llar, es troba un arbre enmig del seu menjador. Estranyat, va a parar a la comissaria de la ciutat, on l'atén un policia amb bigotis i moltes medalles. El policia, en sentir la seva història, es mostra incrèdul i decideix que mai ningú hauria de tenir cap coneixement sobre això. Si fes falta, pagaria el seu silenci. L'home pregunta si el fet era de seguretat nacional. El policia respon afirmativament, i l'home diu que per la pàtria, tot, i que no fa falta que el paguin.

''CADA U DEL SEU OFICI''

.El tema central d'aquset conte és la infelicitat de qui segueix els convencionalismes socials encomptes del seu cor. El capità es va deixar enganyar per la societat i va haver de renunciar a laseva màxima vocació, la rellotgeria.El protagonista, va anar a l’Àfrica a buscar esclaus per endur-se’ls al món civilitzat. Durant el viatge en vaixell, va matar l’avorriment anant a parlar amb el capità, amb qui va mantenir una llarga conversa. El capità li va explicar que els rellotges tenen personalitat pròpia i que cadascú té un sol rellotge en tot el món que li vagi bé. Deia que l’home que ha trobat el seu rellotge es distingeix de la resta perquè distribueix perfectament el seu temps; quan treu el rellotge el sospesa, passa el dit pel vidre i mai li dóna corda fora d’hores. La resta només miren el rellotge quan no en troben cap de torre, sempre que coneixen algú li pregunten si té hora bona i canvien la seva. Quan tenen el rellotge a la mà li donen corda i se’l miren amb desconfiança; sempre arriben massa tard o massa d’hora. El capità li digué que la seva vocació era la rellotgeria i que fa de capità per herència i perquè li van dir que un vaixell s’assembla molt a un rellotge, cosa que és fals. Després d’aquesta conversa, el vaixell encallà a una illota on no eren benvinguts.

L’esperit guia”

El tema central de l’obra és la posada en alerta de les persones per fets intranscendents, ja que el conte narra la història d’un home al qual, durant la nit, el visita un fantasma que li du un missatge. Li demana ajuda, perquè convenci un familiar seu que no agafi el tren de les deu, ja que descarrilarà i causarà moltes víctimes. L’home alterat pretén salvar a tothom de tal desgràcia i va als diaris amb la notícia, que no publiquen, ja que encara no ha passat; no pot anar a la policia, per no informar de la seva font; i decideix provar amb la companyia de ferrocarrils. Per sorpresa seva, s’assabenta que aquell tren ja descarrila per norma, que hi viatgen pocs passatgers i que aquests ja estan assegurats.

Fet d’armes”

Aquest conte de Fet d’armes explica l’absurditat de la guerra, vista amb els ulls de Pere Calders, perquè la història explica la suposada vivència d’aquest en una guerra, en que se separa de la resta d’homes en la batalla i veu un home aparèixer amb paracaigudes i una bicicleta plegable i una metralladora, amagades (plantejament). Aquest li demana la direcció de l’ajuntament i mantenen una conversa, en la qual el narrador li explica que ha descobert que és un enemic i l’aconsella sobre el que ha de canviar, per infiltrar-se. Mentre discuteixen sobre com lluitaran i on, arriben a un turó i decideixen enfrontar-se al joc de la ratlleta (nus). Acaba guanyant el narrador i lliura l’enemic als seus superiors, que li ofereixen el que vulgui i elegeix la bicicleta plegable (desenllaç).

HISTÒRIA NATURAL

Tracta sobre la naturalesa i l'home. L'autor diu que no sempre s'ha d'acostumar la naturalesa a conviure amb nosaltres, sinó que nosaltres també ens hem d'acostumar a ella. L'argument d'aquest conte consisteix en què un home es lloga un pis modern per a passar les vacances on no paren d'entrar-hi insectes. Quan,de sobte, decideix matar-los es troba que té un tigre a la cuina. Va anar a queixar-se i li van dir que era normal, era la temporada de criar i els tigres buscaven aixopluc als pisos, i que no molestés en època de donar llum, que millor se'n anés a un hotel però que de mentre, se'n fes càrrec.

LA FI

Tracta sobre l'autor, que ens explica com serà el dia de la seva mort i com morirà. Pere Calders segurament va escriure això en un moment de tristesa, soledat i pessimisme. Aquest conte narra la història d'un home que està al final de la seva vida i decideix escriure les seves memòries. De sobte, recorda una vivència i ens la explica com a anècdota. Una vegada, viatjant per Barcelona, una gitana li va endevinar el futur. Li va anunciar la seva mort, una mort que ridícula que ell es va creure completament. Serà atropellat per una bicicleta. La profecia es compleix i mentre ell és a l'hospital els seus amics el visiten. Finalment, morirà.

O ell, o jo”

El temes centrals es pot considerar que són l’originalitat i l’autenticitat, ja que tots dos homes volen ser únics, exclusius i, així doncs, es barallen per ser-ho. Pel que fa a l’argument del conte, aquest explica que un dia s’instal·la un parc d’atraccions davant de l’hotel de residència d’un home i aquest hi va cada dia. Uns dies abans que el parc d’atraccions plegués per anar a una altra banda, l’home es va trobar un individu igual que ell i eren tan iguals que tots dos van reaccionar enfrontant-se en

L’ “Hedera Helix” ”

El tema central es pot considerar que és el desig d’aconseguir el millor detall. Pel que fa a l’argument del conte, aquest explica que un home vol fer-li el millor detall que es pot fer a la seva amiga, ja que aquesta l’havia sorprès amb un sopar i una corbata. Com que a l’amiga li agradaven molt les plantes, decideix comprar-li’n una que creixi ràpid perquè no s’hagués d’esperar a que creixés, i li compra una variant de l’Hedera Helix. El vegetal va créixer tan ràpid que, abans que ell arribés a casa l’amiga, li va atrapar el cos sencer.

UNA CURIOSITAT AMERICANA

Un dia, un senyor es troba amb la visita d'un colombià, que ve amb l'encàrrec de donar-li records d'una família que viu allà. Un cop més en confiança, a la conversa sorgeix el tema de les armes. El colombià mostra una petita pistola, gairebé de joguina. L'amfitrió l'agafa i l'observa i sense voler es dispara. El pobre colombià es troba ferit i l'altre treu importància a la situació, dient que ja li passaria, perquè no pot creure que un arma així pugui fer mal.

Finalment, el colombià mor i el protagonista, pensant una bona estona sobre què pot fer amb el cadàver, arriba a la solució de ficar-lo a l'armari i marxar de vacances, ja que les necessitava més que mai. En tornar, va directament on hi ha el cadàver i aquest ha quedat embalsamat, incorrupte, com si fos una figura de cartró pedra. Té la idea de vestir-lo amb robes típiques sudamericanes i posar-lo al rebedor per ensenyar a les visites una curiositat americana.

Tema: les decisions que pren una persona amb d'anar lligades amb la lògica i l'ètica.

QUIETA NIT

A la nit de Nadal es presenta el Pare Noel a casa d'una família. Però resulta que aquests diuen que no creuen en ell i que, per tant, no volen els seus regals i el conviden a marxar. El Pare Noel s'hi nega i afirma que si és en aquella casa és per algun motiu.

Després la mare li diu que els protestants utilitzen aquest mètode d'entrar a les cases per divulgar les seves idees i el tornen a convidar a que marxi. Més tard els nens baixen al menjador i veuen aquell home i el reconeixen d'haver-lo vist en una revista americana. Però la família el torna a convidar a marxar i ell se sent ofès i els contesta que no és manera de tractar una persona que els porta regals i els fa un sermó sobre el significat real del Nadal. La família se'n penedeix i li ofereixen un lloc a taula. Tot va bé fins que un membre de la família torna a treure el tema de celebrar el Nadal o Reis. Llavors la mare adopta una expressió agressiva i el Pare Noel decideix marxar d'aquella casa. Quan ho fa, els nens comencen a plorar perquè volien els seus regals.

Coses aparentment intranscendents

El tema del conte està centrat en la revolta que pot arribar a causar un fet que, en primer terme, semblava que no pogués portar problemes. Es pot dir que tracta, també, del perill que tenen les coses desconegudes fins el moment. Aquest conte tracta d’un home vivia en una dispesa, a prop del port, regentada per una família de molt bon cor. El cas és que, quan aquesta va haver de marxar a Bratislava per motius policíacs, la dona que posseïa la casa li demanà que es fes un retrat per tal de poder-lo enyorar amb una més grata satisfacció. Ell, que no se n’havia fet mai, de retrats, hi accedí, i aquella mateixa tarda acudí a fer-se una fotografia. El fotògraf, que feia ús d’una càmera de magnesi, es disposà a tirar-li la foto, quan, de cop, el magnesi s’encengué i començà a cremar tota l’estada. Els dos personatges pogueren fugir d’entre aquelles flames de miraculosament. Aquell mateix vespre ja hi havia notícies que deien que un bloc sencer de cases s’havia cremat i que fins a trescentes persones hi moririen brasejades per les flàmules.

La maleta marinera”

Pel que fa a l’argument, el protagonista del conte és a la platja amb la seva parella, la Julieta, de la qual està bojament enamorat. Tots dos se submargeixen dins l’aigua on troben una maleta molt curiosa. En sortir de l’aigua i obrir-la troben un petit elefant de metall bo, damunt del qual una figura femenina aguantava un corn marí. Una noia prima que els envoltava mentre observaven el contingut de la maleta va descobrir-hi una targeta amb una inscripció amb nom, cognom i adreça. Aquestes dades pertanyien a una mena de bruixa la qual va dir-li que s’havia de casar amb ella, el noi després de negar-s’hi ja que, ell s’estimava la seva Julieta, la bruixa li mostra la infidelitat de la seva xicota amb un noi de raça negra. Finalment, el protagonista deixa la Julieta i decideix quedarse per sempre amb la dama de les perles.

Les mans de Taumaturg

Un home va veure unes mans i, mogut per la curiositat, va anar a veure a qui pertanyien. Va ser una dona russa la que li va explica la procenència d'aquelles mans. Aquella russa tenia un oncle, que va viure a l'època de la revolució russa. En tots els disturbis que hi va haver, no va aconseguir sortir-ne viu i les mans van ser les úniques parts del cos que li van quedar quan va intentar creuar la frontera. L'home, després de veure que aquelles mans poseïen una certa crueltat al matar un insecte, va sentir temor, i, al final, per a fugir de la por va decidir acabar amb les mans, i, després de robar-les a la russa, va acabar amb elles ni més ni menys que amb una màquina per a escorxar carn, després se les va donar a un gos.

El geni magiar

Un home s'endú una gran sorpresa quan es troba un carrer ple de maniquís. L'home, tot sorprès, li pregunta a un vilatà de què es tracta. Aquest li respon que es degut a que aquell carrer va èsserconstruit per equivocació i que havia de ser decorat. Ell li pregunta com és que ningú no roba els maniquís, aquest li diu que hi ha un funcionari vigilant. L'home es tru de la butxaca el nas del funcionari i el llença per la finestra.

''FEBLESA DE CARÀCTER''

En aquest conte el tema central és el que et pot passar al tenir un caràcter febla, és que et pots sentir realment atret cap a una vida totalment contraria, en aquest cas a pitjor. No obstant sempre s'han de tenir uns principis bàsics. Un ciutadà es desperta a mitjanit perquè ha sentit sorolls. Es tracta d'un lladre. Quan la víctima intenta que aquest abandoni la seva actitud aquest li contesta que l'amo de la casa no hi podrà fer res per la força. Llavors l'altre li contesta que es tracta de moral: la gent no ha de robar. El lladre li explica la seva vida; ell mateix havia havia estat honrat fins que la seva dona el va deixar i el seu soci li va prendre el negoci. Ningú en el barri l'apreciava. Ara, un cop s'ha fet lladre, tothom el respecta.

Raspall”

El títol d’aquest conte és “Raspall”, que sí es pot relacionar amb el contingut, ja que és l’element central del conte, pel fet que un raspall és l’element real que simula un gos. El tema central es pot considerar que és la ignorància, atès que els pares donen per lògica un fet que no coneixen i, d’altra banda a més, la fantasia. Pel que fa a l’argument del conte, aquest explica la història del nen Sala que perd la companyia del seu gos, perquè els seus pares decideixen donar-lo. És tant el disgust que té el nen, per la melancolia de voler tornar a tenir el seu gos i, d’aquesta manera, no sentir-se sol, que agafa objectes fent-los passar per mascotes, fins que troba un raspall: és l’objecte perfecte. El nen va descobrint cada cop més que la forma del raspall té vida de gos i li explica el fet meravellós a la seva mare, la qual no el creu. El nen, ofès, mentre els pares se’n mofen, sap que tard o d’hora s’adonaran de la veritat. En efecte, a la nit entra un lladre a casa i Raspall és l’únic que aconsegueix enfrontars’hi..

Un crim”

A Un crim es posa de manifest, sense cap mena de dubte, la ineficàcia del sistema judicial i el poder que posseeixen les paraules per fer que una cosa soni millor del que és. Tot això s’entén si es coneix aquest conte, que tracta sobre un home i la narració detallada de l’assassinat que va dur a terme. Al principi ens posa en context i, després de llegir alguns dels titulars que es van publicar aquell dia, ens parla de la seva relació amb una dona de Reus i la tia d’aquesta, que li havia fet de pare i de mare i era a qui li havia de demanar permís per casar-se amb la dona bonica de Reus. El fet és que aquella tia vella li feia la vida impossible a l’home, que va decidir preparar un pla per acabar amb aquella dona, així que, un dia, la va dur al teatre i, mentre es representava la funció, la va partir per la meitat amb una destral de llenyater. Va a judici i, quan l’acusació i la defensa expliquen les dues versions d’aquella història, el protagonista queda en llibertat.

PERE CALDERS



Pere Calders va néixer el 1912 a Barcelona. Va treballar com a dibuixant d'un publicitari, i com a periodista a El Diario Mercantil i a l'Avui dels anys trenta, i a revistes com L'Esquella de la Torratxa. A l'Avui va publicar el seu primer conte.

 

L'any 1936, va publicar els seus dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén, on ja s'insinuaven els trets característics del que havia de ser la seva obra posterior, com l'absurd, l'imprevist o l'atzar. Amb l'esclat de la guerra civil espanyola, va adoptar un actitud compromesa col·laborant en publicacions polítiques i de suport al soldat, sense abandonar el conreu de la ficció: els contes de L'any de la meva gràcia (que anys més tard inclouria, en la seva major part, a Cròniques de la veritat oculta), i la narració La cèl·lula, que es va perdre sense publicar-se. 

 

El 1937 es va allistar com a voluntari a l'exèrcit de la República i va ser destinat com a cartògraf a la rereguarda de Terol, on va escriure per encàrrec les seves impressions personals a la crònica Unitats de xoc. Aquest dietari de guerra es va publicar el 1938 amb un pròleg de l'escriptor Carles Riba, i constitueix un dels documents literaris més significatius de la guerra civil espanyola. 

 

Amb la caiguda de la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló. Va aconseguir evadir-se del camp de concentració i, després d'una curta estada a França, havent deixat a Catalunya la seva primera dona i un fill, es va exiliar a Mèxic, on de seguida va contactar amb els catalans també exiliats, com Josep Carner, de qui va rebre el primer ajut. A Mèxic, hi va estar vint-i-tres anys, va tenir tres fills amb Rosa Artís, la seva segona dona, germana de l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner". 

 

«És ben possible que, sense el pas per l'exili —sense l'escenari i sense els personatges que li proporcionà Mèxic—, els contes de Calders haguessin derivat a factures més acostades a Poe, Pirandello o Kafka: al conte "filosòfic" tradicional. Mèxic li brindava una "realitat" susceptible d'interpretacions suggestives». 

 

L'any 1942 va publicar el seu primer recull de contes posterior a la guerra civil espanyola, Memòries especials, però no va ser plenament reconegut per la major part de la crítica catalana fins a l'any 1955 amb una altre recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, on va incloure molts contes de la seva primera època. També són reculls de contes els dos llibres que van seguir: Gent de l'alta vall (1957) i Demà a les tres de la matinada (1959). 

 

L'editorial mexicana on treballava va comprar la barcelonina Montaner i Simon, i aquest fet li va facilitar el retorn a Catalunya l'any 1962. De seguida va publicar les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi i Ronda naval sota la boira (1966) —per a alguns crítics la seva millor obra—, i la narració curta Aquí descansa Nevares (1967). 

 

Aquesta obra, els contes de Gent de l'alta vall i La batalla del 5 de maig (que inclouria a Invasió subtil), conformen el que el mateix Calders anomenava "l'obra de tema mexicà" o "les mexicanes". D'altra banda, a L'ombra de l'atzavara mostra la dura experiència de l'exili, tant individual com col·lectiva. 

 

Pel que fa als contes, l'any 1968 els reuneix tots i n'afegeix algun d'inèdit al volumTots els contes, que va obtenir el Premi de la Crítica Serra d'Or l'any següent. Per llegir més contes inèdits, els lectors van haver d'esperar fins al 1978, amb Invasió subtil i altres contes (Premi Lletra d'Or i Premi de la Crítica Serra d'Or el 1979), i posteriorment Tot s'aprofita (1983, Premi de Creació Literària de la Generalitat), De teves a meves (1984) o El barret fort (1987). El setembre de 1978, el grup de teatre DagollDagom va escenificar alguns contes seus amb el muntatge Antaviana, que va representar un dels èxits teatrals del moment. 

 

Pere Calders va col·laborar en llibres col·lectius i va continuar escrivint articles per aCanigóSerra d'OrEl Temps i Avui. Ell equiparava la literatura i el periodisme, vàlids tots dos per explicar la realitat, malgrat que confessés: «He viscut una monarquia que va caure, un parell o tres o dictadures, una República, una guerra, dos intents d'autonomia, un llarg exili, una transició democràtica (amb restauració monàrquica) i un espectacular triomf del socialisme. Sembla que, en una ocasió o altra, m'hauria d'haver estat possible de practicar el periodisme (que m'atreu força) sense reserves ni pors. Doncs no ha estat —ni és— així». 

 

L'any 1984 es va iniciar la publicació de les seves Obres Completes a la col·lecció Clàssics Catalans del segle XX, d'Edicions 62, i el 1986 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994. El seu llegat literari, amb nombrós material narratiu inèdit, està dipositat a la Universitat Autònoma de Barcelona, que el va donant a conèixer gradualment. El primer volum —no venal— ha estat Entre la ratlla i el desig (1996). L'any 2000 Pere Calders i la seva obra protagonitzen una exposició temàtica al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. 

 

Context de cròniques de la veritat oculta en el context de la narrativa catalana de postguerra:

En trobem en una època dura i de canvis, amb una sensació de realitat descomposta per els canvis socials i polítics que pateix Europa, una recerca febrosa de noves vies d’expressió literària enmig d’una reacció contra les formes d’expressió tradicionals o convencionals.

Està considerada dins la narrativa de l’exili, doncs conté notes exòtiques del nou espai on es mou l’escriptor, en les acaballes del noucentisme, la qual assumeix en bona part entrant també amb algunes manifestacions avantguardistes i se sent atret cap al irrealisme, i un corrent italià que batejà amb el nom de realisme màgic. Busca noves formes d’expressar la visió d’un univers no sempre lògic ni coherent, on hi ha l’absurd, l’inesperat, l’incoherent...

Pot ser comparat amb coetanis al plantejament general com Kafka o Pirandello, que no l’influencien directament però són mostra de que sintonitza amb la literatura europea.

 

Situació de l’obra en el conjunt de la producció de Calders.           

Havia publicat ja tant un llibre de contes com un de cròniques al front. La publicació d’aquest llibre és dóna a l’exili i sorgeix de l’idea de recollir tots els contes escrits fins aleshores per Calders. Es situa enmig de dos dels períodes més productius de Calders: el que va del 1936 a 1938 i el dels anys 50. L’obra, entremig d’aquets períodes és com una síntesis del seu primer període i ofereix un anàlisis exhaustiu i profund dels elements claus que configuren l’univers literari cartesià i del seu humor.

Humor que hi veiem:  joc recurrent entre els elements quotidians i fantàstics, el perfil caricaturesc dels personatges i el distanciament irònic del narrador respecte allò que narra.

 

Definició i codificació de la realitat

                  Normal à duu al model de realitat aparent

Realitat {

                  Màgica à irrealitat

 

 

Vida quotidiana i estabilitat inicial

Moltes de les històries narrades en aquet llibre al·ludeixen a escenes quotidianes i tenen un inici estable i molt versemblant, que mai ens podria fer pensar en quelcom del que succeirà després, per tant en elles s’hi veu un reflex d’aquesta quotidianitat típica en l’humor de Calders, i l’estabilitat inicial en la majoria d’històries que es trenca i succeeix l’inversemblant.

 

Personatges i caricatura

Cal parlar de com Calders descriu cada personatge (repertori dels personatges que van sortint) i com a alguns d’aquests els caricaturitza.

 

Models de fets extraordinaris o inversemblants

En Història natural, l’aparició d’animals a la cuina, en Una curiositat americana el fet de que la curiositat sigui el visitador, a El desert que la vida s’escapi de la mà, La ratlla i el desig què es compleixi al veure un estel fugaç el seu desig, a L’any de la seva gràcia que algú tingui un do paranormal, a La clara consciència el fet de que algú predigui la seva mort...

 

El codi acceptat o transgredit

En algunes històries el protagonista accepta la realitat màgica o versemblant, en d’altres el protagonista l’omet, la rebutja i segueix fent la seva.

 

Les limitacions de l’home com a limitacions del món

(Aquet apartat  encara ni el Ramón l’ha acabat d’aclarir...)

 

La veritat veritable

És la veritat que s’amaga sobre la realitat, quelcom màgic, la intenció ja és veu en el títol: Cròniques de la veritat oculta.