Blade Runner; Ridley Scott

Filosofía marxista # Marx. Llibertat. Esclavitut. Home. Replicants. Amor. Creació d'altres formes de vida. Progrès. Alienació i consciència de clase

  • Enviado por: Winners
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 23 páginas
publicidad

Índex

Fitxa tècnica..................................................................................................................2

Identificació del director: Ridley Scott.........................................................................3

Novel·la original...........................................................................................................4

Banda sonora original...................................................................................................7

Resum argumental........................................................................................................8

Valoració personal......................................................................................................14

Fitxa tècnica


Personatges


Deckard................Harrison Ford

Rachael................Sean Young

Batty..................Rutger Hauer

Gaff...................Edward James Olmos

Bryant.................M. Emmet Walsh

Pris...................Daryl Hannah

Sebastian..............William Sanderson

Leon...................Brion James

Tyrell.................Joe Turkel

Zhora..................Joanna Cassidy

Chew...................James Hong

Holden.................Morgan Paull

Home xinès 1.........Kai Wong

Home xinès 2.........Kit Wong


Dirigit per

Ridley Scott

Produït per

Michael Deeley

Screenplay per

Hampton Fancher

David Peoples

Director de fotografia

Jordania Cronenweth

Producció dissenyada per

Lawrence G. Paull

Productor associat

Ivor Powell

La música composada per

Vangelis

Gènere cinematogràfic:

Ciència-ficció

Editor dirigint

Terry Rawlings

Productors executius

Brian Kelly

Hampton Fancer

Efectes especials

Supervisors fotogràfics

Douglas Trumbull

Richard Turicich

El David Dryer

Basat en el novel·la

¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?

per

Philip K. Dick

Identificació de director:

Ridley Scott

Totes les seves pel·lícules han arribat a tenir una notable fama, entre elles The Duellists, Alien, Blade Runner, Someone to watch over me, Legend, Black Rain, Thelma and Louise.

Entre les influències de Scott a Blade Runner, destaca l'obra NightHawks, del pintor Edward Hopper.


Blade Runner; Ridley Scott

NightHawks, d' Edward Hopper



Filmografia com a director

Black Hawk Down (2001)

Hannibal (2001)

Gladiator (2000)

G.I. Jane (1997)

White Squall (1996)

1492: Conquest of Paradise (1992)

Thelma & Louise (1991)

Black Rain (1989)

Someone to Watch Over Me (1987)

Legend (1985)

Blade Runner (1982)

Alien (1979)

Duellists, The (1977)

"Adam Adamant Lives!" (1966) TV Series

"Z Cars" (1962) TV Series

Novel·la original

Blade Runner està basada en una novel·la escrita per Philip K. Dick. El títol original és: Do androids dreams of electrics sheeps? (1968)

Existeix una versió en castellà publicada per l'editorial Eldhasa:

Títol: ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?
Autor: Philip K. Dick, 1968
2a Edició espanyola: Edhasa, 1.981, Nebulae, nº. 53.

Traducció: Cesar Terrón
Coberta: Julio Vivas
ISBN: 84-350-2053-3
Coberta darrera: La guerra mundial ha devastado el planeta. Rick Decard -experto en el manejo de androides, creados por el hombre pero que ahora están en libertad- tiene como ocupación principal la destrucción de androides rebeldes, por lo que recibe un botín de pago. Enterado de que seis androides andan sueltos, llama a su superior, el inspector Bryant, y descubre que nadie en la oficina conoce a Rick Decard. Así comienza una alucinante pesadilla tecnológica y una de las obras maestras de la ciencia-ficción actual. "Un libro complejo y maravilloso, escrito con sencillez, pero que deja en la mente toda clase de resonancias." (Brian W. Aldiss).

3a edició espanyola: Pocket Eldhasa, 1992

Pel·lícula

Llibre

No es coneix la situació política del planeta. La acció transcorre a la ciudat de Los Angeles any 2019.

La Terra ha sucumbit a la Guerra Mundial Terminal, gran part de las espècies animals estàn extinguides o en perill de extinció. La població humana sense problemes físics emigra als nous planetes-colònies; els que es queden a La Terra tenen que sotmetre's a exàmens mèdics mensuals, controlen freqüentment el seu estat d'ànim amb el "Penfield" i la doctrina sobre la empatia del "Mercerismo". L'acció transcorre a San Francisco, anys noranta. L'ambientació del llibre és molt més ombrívola y depriment que al film.

Deckard està separat o divorciat
El seu ofici és ser un "Blade Runner", policies entrenats en la detecció i retir de replicants.

Deckard està casat, la seva dona (Iran) sofreix contínues depressions. Només al final de la novel·la sembla que aquest personatge adopta un paper un xic més significatiu.
Deckard treballa para una unitat especial del Departament de Policia denominada "Cazadores de Bonificaciones".

J.F. Sebastian

John R. Isidore, la caracterizació del personatge és molt similar, encara que varien aspectes circustancials com la empresa en la que treballa i la seva ocupació. Dick l'utilitza com model de "los especiales", humans contaminats per el pols radioactiu que tenen vedada la emigració als planetes-colònia. El personatge no es assassinat i és la antítesis a Deckard.

Tyrrel Corporation
Dr. Eldon Tyrrel

Rosen Association (Dr. Eldon Rosen), amb base a Seattle, el seu paper predominant a la política s'accentua. Dick recalca la bel·ligerància de la corporació al test de Voigt-Kampff para preservar el seu lideratge en la producció de robots humanoides equipats amb unitats cerebrals Nexus-6.

Leon Kowalski

Max Polokov, l'únic que se'ls uneix és que és el primer robot humanoide en ser retirat. Adopta el rol de policia rus.

Rachel

Rachel Rosen, no és la noia de la pel·lícula. Mitjançant el seu atractiu físic, la Rosen Association l'utilitza para provocar empatia en los casadors de recompensss.

Zhora

Luba Luft. Per passar desapercebuda s'enrola com cantant d'òpera a una companyia. Manca de l'agressivitat que caracteritza a la seva concordant del film.

Pris

Pris Stratton, modelo de robot idèntic a Rachel Rosen. El seu paper és tan secundari com a la pel·lícula.

Roy Baty

Aquest personatge és el que més semblança guarda amb els replicants de la pel·lícula. Només el diferencia que en aquest caso, no és un model de combat, i a fe que així ho demostra. Conserva el rol de líder del grup de robots humanoides fugats de Mart.

Sense concordança

Gaff y Phil Resch és un caça-recompeses adscrit a una comissaria de policia de la que Rick Deckard mai habia sentit parlar i que serveix de cobertura a gran nombre de robots humanoides; està obsessionat amb la possibilitat de que ell mateix ho sigui. Tampoc existeix concordança alguna amb el Mercerisme i el paper que els “shows”

televisius tenen sobre una població terrestre sotmesa en una espècie de depressió col·lectiva fruit del deteriorament del planeta.

Posteriorment, l'escriptor K. W. Jeter ha realitzat tres continuacions de la novel·la:

Blade Runner 2: El límite de lo humano (1997)

Blade Runner 3: La noche de los Replicantes (1998)

Blade Runner 4: Eye and talon.

Banda Sonora Original

BLADE RUNNER Official Release pertany a Vangelis i fou publicada el juliol de 1994.
Vangelis és el nom real del compositor grec és: Evangelos Papathanassiou.

Blade Runner Official Release
Warner Brothers 4509-96574-2

1. Main Titles (3.42)
2. Blush Response (5.47)
3. Wait for Me (5.27)
4. Rachel's Song (4.46)
5. Love Theme (4.56)
6. One More Kiss, Dear (3.58)
7. Blade Runner Blues (8.53)
8. Memories of Green (5.05)
9. Tales of the Future (4.46)
10. Damask Rose (2.32)
11. Blade Runner (End Titles) (4.40)
12. Tears in Rain (3.00)

Resum argumental

Blade Runner comença amb una explicació en que se'ns explica que al segle XXI es va crear un nou tipus de robot, anomenat Nexus-6, més conegut com a Replicant, idèntic a l'home, però superior en força i agilitat i iguals en intel·ligència. També s'explica que a l'espai exterior eren utilitzats com a esclaus. Després d'una rebel·lió, explica la introducció, aquests varen ser declarats proscrits a La Terra. Brigades de policies anomenats blade runners, s'encarregaven d'exterminar-los. “A esto no se le llamó ejecución, se le llamó retiro”.

Els replicants Nexus-6, creats per la Tyrell Corporation tenen una vida limitada de quatre anys, passat aquest període: moren. Degut al seu curt temps d'existència, a l'any 2019, any en que se situa la pel·lícula, els replicants tornen a La Terra per retrobar-se amb el seu creador i exigir-li una vida més anciana. El departament de policia de Los Ángeles, lloc on s'emplaça la pel·lícula, se'n dóna compte de la situació i es posa en contacte amb un ex-blade runner per que “retiri” als cinc replicants que ronden per la ciutat.

Passada la introducció inicial, s'esdevé una entrevista, entre Holden i Leon Kowalski, per descobrir si Leon és replicant o no. Durant l'entrevista se li fa un test anomenat Voight Kampff, consistent en plantejar-li una situació a l'entrevistat, i veure, segons el que respongui, la variació de la pupil·la d'aquest. Durant el test, i després de preguntar-li per la mare, d'en Leon, aquest li dispara repetides vegades a en Holden.

Deckard, així s'anomena el protagonista de Blade Runner, apareix llegint un diari i s'acosta a un lloc de menjar ambulant japonès. Allà en Gaff, blade runner, li comunica, en un idioma anomenat Interlingua que el capità Bryant el vol veure. Llavors, en Gaff i en Deckard van, amb un Spinner, nau que usen per desplaçar-se, cap a comissaria. Ja a la oficina de Bryant li comunica la situació a Deckard: diu que hi ha quatre replicants. En principi, Deckard no accepta el treball, però Bryant li obliga. Seguidament, van a veure el vídeo de l'entrevista entre Holden i Leon, i Bryant li ensenya la fitxa de cada replicant i li explica les característiques d'aquests.

Llavors, Deckard va a la Tyrrell Corporation, a fer-li el test de Voight Kampff a una possible replicant, anomenada Rachel. Deckard, després de fer-li el test li comunica al Dr. Eldon Tyrell que creu que Rachel és una replicant.

A continuació, Deckard i Gaff, es dirigeixen a l'apartament del replicant Leon. Allà, hi troben una escama i unes fotografies familiars del replicant.

En acabat, apareixen Leon i Roy al carrer i es dirigeixen al laboratori de Chew, un dissenyador d'ulls genètics. Allà estaven a una baixa temperatura, per aprofitar-se d'aquest fet, li treuen el vestit protector i li pregunten per en Tyrell, però en Chew els hi respon que vagin a visitar a en J. F. Sebastian.

Llavors, l'escena torna a en Deckard, que es dirigeix a casa seva. Allà i troba a Rachel, que l'estava esperant. Entren a casa i Rachel li ensenya una fotografia d'ella i la seva mare per demostrar que no és replicant. Deckard assegura que ella no és una replicant, però aquesta, fuig corrent deixant-se la fotografia. Però en la voice-over, Deckard diu que ella sí és una replicant. A més a més, es pregunta per què aquests replicants col·leccionaven fotografies, i es planteja per què ell (com a blade runner) i els replicants tenien sentiments, quan no n'havien de tenir.

Canvia l'escena, i apareix Pris, tapada amb uns diaris, una de les replicants, a l'entrada de l'apartament d'en Sebastian. Apareix aquest i ella s'espanta, però Sebastian la convida a casa seva. Ja dintre de la casa d'en J. F., li ensenya a Pris els seus amics, d'en Sebastian. Aquests són una espècie de robots, que segons ell, els va crear per a la seva distracció i companyia.

Llavors, apareix en Deckard apareix tocant el piano. El protagonista, aleshores, introdueix una de les fotografies d'en Leon a la màquina Esper per analitzar-la. A partir dels següents comandaments: “Ampliación 2-2-4 1-7-6. “Ampliación. Alto. Adelante. Alto. Avance a la derecha. Alto. Centrado y retroceso. Alto. Desviación 45 a la derecha. Alto. Centrado. Alto. Ampliación 34-36. A la derecha y retroceso. Alto. Ampliación 34-36. Retroceso. Un momento, a la derecha. Alto. Ampliación 57-19. Desviación 45 a la izquierda. Alto. Ampliación 15 a 23”; obté la fotografia de Zhora. Llavors, Deckard apareix pels carrers de Los Ángeles investigant l'escama. Un una tenda oriental, s'informa que l'escama és de serp i és manufacturada. La venedora, l'envia a la tenda de Abdul Ben-Hassan. Abdul, després de ser amenaçat per en Deckard li confessa el comprador: Taffey Lewis, que posseeix un local de varietats. Ja al local, s'entrevista amb en Taffey, li ensenya la fotografia de Zhora, però el propietari del local, no la reconeix. Llavors, el blade runner truca a través del videophone, un telèfon amb vídeo, a Rachel. En Deckard la convida, però aquesta no accepta, ja que diu que no és el seu estil de club. Llavors es presenta a Zhora com un membre de la “Federación Americana de Artistas de Variedades”. Aquesta no es creu res del que en Deckard li diu i comencen a lluitar, però Zhora fuig. Llavors comença una persecució pels carrers de Los Ángeles, que acaba amb Deckard disparant a Zhora (l'escena en que impacten les bales a l'esquena de la replicant, es veu a càmera lenta), la replicant mor. En acabat d'aquesta escena, Deckard diu: “Tres. Sólo quedan tres”, que eren Leon, Pris i Roy, però el blade runner no contava a Rachel.

Aleshores, en Deckard és sorprès per en Leon i comencen a lluitar. Mentre lluiten, en Leon li pregunta per la seva durabilitat. Quan en Leon estava a punt de matar-lo, apareix Rachel que li dispara un tret, a en Leon.

A l'escena següent, Rachel i el blade runner parlen. Rachel li pregunta que si ella fugís al nord, si ell la perseguiria. En Deckard li respon que no, però que potser algú altre sí. Llavors, Rachel li pregunta a Deckard: “Oye, ese test vuestro de Voight Kampff .... ¿Te lo has hecho a ti mismo alguna vez?”, al qual Deckard no respon. Després de que Deckard descansi, ells dos parlen i, al final, acaben besant-se.

Aleshores, l'escena es trasllada a casa d'en Sebastian,. Pris li demana a en Sebastian l'edat (25), i després li pregunta quin problema tenia, al qual J. F. Respon que sofreix un envelliment prematur. Llavors apareix en Roy, per a sorpresa del dissenyador genètic. Es presenten i llavors en Roy informa a Pris de la mort d'en Leon. Parlant, els replicants descobreixen la professió d'en J. F., i aquest, alhora, descobreix “què” són ells. Seguidament, passen a parlar del que va dissenyar els replicants: el Dr. Tyrell. Aleshores, es dirigeixen a casa de Tyrell, però per entrar, primer juguen una partida d'escacs, en que en Sebastian guanya, i així poden entrar a la mansió del doctor.

Ja dintre de la mansió, en Roy li exigeix al doctor que el modifiqui per tal que ells, els replicants, puguin viure durant molt més temps. Però el doctor li contesta que el que en Roy li demana és impossible: “La vida es así. Hacer una alteración en el desarrollo de un sistema orgánico de vida es fatal. Un programa codificado no puede ser revisado una vez establecido”. Conversen un temps més, en qual conversa, en Tyrell li diu a en Roy, que aquest és un fill pròdig. Al final, en Roy acaba matant al Dr. Tyrell.

A continuació, apareix en Deckard al seu cotxe, es registrat per un policia. Aleshores, el blade runner truca a l'apartament d'en Sebastian, però respon Pris penjant el videophone. Llavors, en Deckard es presenta a casa del disseyador genètic, es troba amb Pris i lluiten. Sembla que Pris matarà al blade runner, però, al final, aquest aconsegueix disparar i matar-la. Llavors, apareix en Roy, que veu a la seva companya morta i, a partir d'aquesta escena, comença la lluita entre els dos .

En el transcurs de la lluita, en Roy li trenca els dits al policia, i aquest fuig. Sempre parla en Roy, per provocar al blade runner, però en replicant, nota que se li acaba el temps de vida. Aquest, es clava expressament un clau extret de la paret. Mentrestant, en Deckard trepa per la façana i s'arriba al terrat. Llavors, salta a l'edifici contigu, però es queda curt, queda penjant d'una biga. Llavors en Roy el salva i li diu: “Es toda una experiencia vivir con miedo, ¿verdad? Eso es lo que significa ser esclavo” “Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir”. Després de dir aquestes frases, en Roy mor: se li ha acabat la vida; i deixar anar un colom.

Seguidament, en Deckard apareix el seu apartament, on hi troba a Rachel dormint. Llavors, parlen i es diuen que s'estimen. En Deckard recull una figura que li cau a Rachel, és un unicorn.

A continuació, el blade runner i la replicant, estan de camí d'abandonar la ciutat. La voice-over d'en Deckard, que diu que Rachel és especial, que no té data de terminació.

Cada protagonista posseeix un caràcter diferent, l'inspector Bryant, té un caràcter baix i cruel. Deckard, és incorruptible, poderós i posseeix una gran fortalesa. El doctor Tyrell, representa la divinitat. Oposat a aquests, Roy Batty, té un caràcter fort en coratge, valent en els seus propòsits. Rachel, contràriament, té una caràcter submís, dòcil fins i tot.

Valoració Personal

El valor de la llibertat i l'amor.

La pel·lícula Blade Runner és una pel·lícula que tracta sobre la llibertat per damunt de qualsevol altre aspecte. El propi Deckard és esclau del seu ofici. El seu treball és la seva vida, és l'únic que sap fer, el qual el defineix i per el que el reconeixen.

Els replicants són esclaus des de l'instant de la seva creació. A més a més, són esclaus proscrits condemnats a morir a La Terra.

La busca de Roy es fixa en conèixer al seu creador i buscar viure més, almenys el mateix que els seus amo i creadors humans.

Roy Batty: “Vivir con miedo [...] eso es lo que significa ser esclavo”.

Leon: “No hay nada peor que sentir picor y no poder rascarse”.

Els replicants no són més que màquines, quasi o potser humans, i no poden ser esclavitzats.

La relació d'amor entre Deckard i Rachel mostra un inicial refús, pel fet de tractar-se d'un amor prohibit. L'amor entre un ésser humà i la seva creador.

Els replicants són capaços de desenvolupar sentiments iguals als nostres: amor, por, odi, etc. Blade Runner sembla mostrant-se el fet de que els replicants també poden arribar a ésser considerats com humans. No en un procés, però sí en quant al seu comportament i naturalesa.

Es pot pensar que l'home va fer els replicants a la seva imatge i semblança, jugant a ser déus.

Una altra escena especial, és la relació entre Roy i Pris. Es tracta d'un amor entre dos replicants: un amor humà.

L'home i el progrés.

Creació d'altres formes de vida:

La història, ens demostra que el somni de l'ésser humà ha sigut sempre poder crear una ment mecànica artificial. Aquest objectiu es remunta als nostres avantpassats. Potser, les primeres insinuacions les podrien trobar a l'obra de Descartes, a la que ja es parlava de possibilitats d'existència d'un simulador de cos humà amb una ment autòmat.

Actualment els notables avanços de la bioquímica i de la biologia molecular, ens dona una perspectiva de que en un futur no molt llunyà serem capaços de manipular i alterar la cadena genètica humana amb la fi de crear altres éssers idèntics al ésser humà.

La pel·lícula mostra clarament com a l'any 2019, un investigador anomenat Tyrell amb l'ajuda d'enginyers genètics creen unes noves formes de vida amb unes característiques similars a les del seu creador, es a dir, tenien similar grau d'intel·ligència, però eren superiors en força bruta. Aquests éssers anomenats replicants havien sigut creats amb unes característiques molt singulars, mancaven d´emocions, de família i per tant d'un pas, no estaven vinculats a res ni a ningú. Però per protegir-se dels blade runner, col·leccionaven fotografies per fer creure que tenien família i d'aquesta forma semblar-se als éssers humans i arribar a desenvolupar unes emocions i sentiments propis. En canvi, el seu creador intuïen que podien desenvolupar amb el pas del temps característiques psíquiques humans (emocions, sentiments) i superar a l'home en intel·ligència i superior revelant-se contra ell, per aquest motiu els hi va posar un dispositiu de seguretat que consistia en deixar-los viure com a màxim quatre anys.

Tal vegada, aquests fets ens fan reflexionar sobre la imperiosa necessitat que té l'home de crear i sobretot controlar el món que l'envolta. Aquesta particularitat, predomina moltes vegades, sobre les bases que estan en contra dels valors Ètics i Morals. En realitat, l'home és el que crea i posa valors a les coses i les posa per sostenir-se així mateix com forma de tenir el poder. Però davant d'això, qui jutja si això es bo o dolent?, això no ho pot saber ningú més que aquell que és creador.

Els éssers replicants en la busca del seu origen:

Pel que s'aprecia a la pel·lícula, podríem deduir la inquietud d'assabentar-se de la seva identitat podria arribar a ser transmesa pel seu Creador, ja que els va crear amb un nivell d'intel·ligència similar al seu, i per tant els replicants tenen la capacitat de pensar i plantejar-se una sèrie de preguntes, per aquest motiu es presenten a La Terra en busca de respostes.

La finalitat d'aquestes preguntes tenen com a objectiu descobrir el temps de vida que els queda, ja que com la gran majoria de mortals, tenen por al desconegut, en aquest cas a la mort.

Els replicants, en la desesperada busca de respostes es troben davant un blade runner que ha sigut entrenat per eliminar-los, aquest, degut al seu estil de vida es mostra insensible emocionalment, però en el moment a Rachel, percep que aquesta sensació està canviant en el seu interior.

Podríem afirmar que l'ésser humà té la necessitat vital de saber i conèixer quins són els seus orígens.

Una busca clara dels orígens és sens dubte, els records que tenen els replicants gràcies en part a algunes fotografies que els atorga el seu creador quan neixen, les fotografies esmentades influeixen de manera diferent entre els éssers replicants. L'ésser humà aprèn i coneix els seus orígens a través de els seus progenitors i de l'entorn que els envolta, aferrant-se a ells com forma de vida, arribant a influir de manera directa en la conducta i el comportament cap a els seus semblants.

Aspectes comuns entre l'home i els replicants.

La pel·lícula, narra una successió de fets que ens fan reflexionar sobre la importància que té la història en la vida dels homes, aspecte no reflectit en els replicants.

Les experiències viscudes, tenen un paper molt important a l'hora de formar-nos com éssers humans i enfrontar-nos a trobar les respostes a tots els nostres dubtes.

En el llarg metratge ens donem conte de com aquests éssers anomenat replicants, es qüestionen les mateixes preguntes que l'ésser humà es formula així mateix des de fa infinitat de segles:

Qui soc?; qui és el meu creador?; d'on vinc?; on vaig? Tots busquem les mateixes preguntes.

Interpretació de símbols

L'Unicorn:

L'unicorn era un animal mitològic que no podia ser mantingut en captivitat ja que moriria. Un significat podria vincular-se al fet de la llibertat, sobre això gira realment Blade Runner. Els replicants busquen sense parar una vida més duradora, o el que és el mateix, trencar les cadenes del seu programa intern que els esclavitza. El somni de Deckard ens aporta la possibilitat de que ell sigui un replicant. Gaff crea la figura del unicorn perquè ell, com a policia, podria haver investigat els somnis dels replicants.

El foc:

Al començar, després d'aparèixer el ull de Holden, es poden veure les explosions de foc a la ciutat.

Bryant exposa a Deckard, com varis replicants es varen cremar al travessar un camp electromagnètic a la Tyrrel Corporation.

Quan Deckard visita a Zhora al local de Taffy, la càmara l'agafa a contrallum i els seus cabells volen cap a dalt il·luminats per la llum que te darrere, com si estiguessin en flames; aquí apareix el símbol del poder i la fantasia, transferint als replicants, un dot místic, un aspecte fantàstic i fins i tot una mirada de força i temor davant de ella.

Pris introdueix la mà en un recipient amb aigua bullint i treu un ou cuit que crema a Sebastian, aquí el foc apareix de forma indirecta, però està present, simbolitza el poder i la força dels replicants.

La llum com a símbol del foc i de la vida, el foc intern dels replicants que a poc a poc es van apagant. El color ros dels cabells de Batty y Pris en relació amb el foc. Mitològicament es pensava que els rossos eren fills dels déus (Tyrrel).

El foc es símbol al llarg de tota la pel·lícula de mort i destrucció així com d'admiració davant de la bellesa, com exposició de la sensibilitat dels replicants, per admirar la bellesa com si d'humans es tractés.

La partida d'escacs:

Representa la lluita entre l'home i el replicant (Tyrrel i Batty). Els replicants apareixen com a peons (Batty replicant ) els quals poden arribar a ser reines (Tyrrel home) s'aconsegueix arribar a la seva posició.

El joc d'escacs entre Tyrell i Sebastian utilitza la conclusió d'un joc disputat entre Anderssen i Kieseritzky a Londres, al 1851, que es considerat com un dels més brillants de tots els temps, es coneix com “El Joc Inmortal”. L'expressió algebraica de la partida d'escacs és la següent:

1. e4 e5 2. f4 exf4 3. Bc4 Qh4+ 4. Kf1 b5 5. Bxb5 Nf6 6. Nf3 Qh6 7. d3 Nh5 8. Nh4 Qg5 9. Nf5 c6 10. Rg1 cxb5 11. g4 Nf6 12. h4 Qg6 13. h5 Qg5 14. Qf3 Ng8 15. Bxf4 Qf6 16. Nc3 Bc5 17. Nd5 Qxb2 18. Bd6 Qxa1+ 19. Ke2 Bxg1 20. e5 Na6 21. Nxg7+ Kd8 22. Qf6+ Nf6 23. 1Be7. Jaque-mate.

Ulls (Pupil·les):

Trobem al llarg de la pel·lícula multitud d'escenes en les que apareixen els ulls; la simbologia dels ulls al llarg de la pel·lícula es important: la pupil·la es la única manera de diferenciar els humans dels replicants. Els humans tenen ulls sensibles en el que s'adverteixen els canvis emocionals, els replicants pel contrari no, per això no senten remordiments matant a les seves víctimes per medi dels ulls. L'ull és per tant el pas de replicant a humà.

És Deckard un replicant?

En la majoria de pel·lícules i en qualsevol relat del tipus que sigui, sempre queda completament definit qui és el dolent i qui és el bo. A la gent l'agrada les histories on el final el bo resulta a ser realment de la banda dels dolents. Sembla que llença pel terra tota la concepció, el desenvolupament i el final, donant-li un mal sabor de boca a l'espectador que hi havia aconseguit ficar-se a la pell de l'heroi.

El mateix passa a Blade Runner, i per això la gent segueix debatent si Deckard és o no un replicant. La pel·lícula, al ser una mica ambigua davant la veritable naturalesa d'en Deckard, ens dona la oportunitat de profunditzar sobre aquest aspecte de la seva vida. La idea de Deckard replicant apareix amb més claredat:

Durant el desenvolupament del llibre Do Androids Dreams of Electric Sheep ?, el blade runner es inculpat d'ésser un replicant. Un dels moments on es veu amb més claredat aquesta idea durant la escena en que se'l veu amb l'efecte glowing eyes. Aquesta és una de les constants dels replicants, una brillantor especial als ulls que els delata ràpidament a la mirada atenta de l'espectador. També es veu aquesta idea si ens fixem que Deckard només sembla estar dissenyat per a la funció especial de blade runner, sense poder canviar de vida. Igualment, quan Rachel li pregunta el blade runner si s'ha fet el test a ell mateix. A l'igual que els replicants, Deckard sembla estar obsessionat amb los fotografies.

Influència de la literatura universal a Blade Runner.

El gol·lem:

El gol·lem és una llegenda jueva, a la que una estàtua de fang se li dóna vida per mitjà d'una fórmula màgica. El gol·lem adopta amb freqüència l'aspecte d'un robot, és a dir, com un replicant. La paraula gol·lem significa embrió, o quelcom que no està totalment desenvolupat.

El significat actual es desenvolupà durant l'Edat Mitja, on els mags, déus, podien imposar vida a les estàtues, l'ésser creat. La història més coneguda del gol·lem és la del rabí Juda Löw de Praga, del qual es deia que havia creat un gol·lem per utilitzar-lo d'esclau., però es veié obligat a destruir-lo perquè es tornava incontrolable, a l'igual que els replicants de la pel·lícula. Sobre aquesta història, Isaac B. Singler en va escriure un conte. La influència del gol·lem en Blade Runner és clara: el gol·lem és un autòmat com els replicants, al igual, els caràcter d'aquests es va desenvolupant.

El Faust:

El faust és un personatge semi llegendari que féu un pacte amb el diable per agafar la saviesa. A l'obra de Marlowe, La tràgica historia del doctor Fausto, el protagonista passa d'orgullós buscador del poder diví a penitant desesperat, el seu penediment arribà massa tard per lliurar-se de l'infern. També existeix una altra versió de Goethe, en que se'ns descriu un faust filòsof racionalista disposat a arriscar-ho tot. La influència del faust a Blade Runner, està relacionada amb el faust que es penedeix i intenta solucionar el seu error, a l'igual que Batty desitja viure més i va a visitar el seu creador.

Frankeinstein:

El doctor Frankeinstein aconsegueix crear un ésser humà a partir d'òrgans morts. Aquesta creació es abandonada per la seva lletgesa, i acaba rebel·lant-se contra el seu creador. La influència de la novel·la de Mary Shelley a Blade Runner és determinant: les persones juguen a ser déus, i els seus “monstres” acaben rebel·lant-se contra el seu creador. Tyrell és déu i els replicants els seus “monstres”.

Blade Runner, a part de rebre influència, també a servit d'exemple a seguir per altres pel·lícules, com El quinto elemento, en escenes com l'aparició del Sushi Master, l'arquitectura dels edificis, que es veun envoltats de tràfic, els Spinner del la pel·lícula segueixen els passos dels de Blade Runner. El personatge anomentat Leeloo, realitza una escapada per la cornisa, a l'igual que Deckard al fugir d'en Roy Batty.

Anàlisi marxista.

Prendrem els conceptes bàsics marxistes de la divisió del treball, la alienació i consciència de clase.

La divisió del treball: Tyrell apareix com el burgès propietari de tot el posseïdor del capital en una jerarquia que el situa al clima aclaparant tots els coneixements científics, els replicants són els obrers, són propietat del treball i els blade runner els vigilants del capital.

Alienació: Roy apareix com un obrer alienat, sense capacitat sobre el procés productiu i sobre el propi destí, dissenyat per fer una funció concreta que desaprofita el seu potencial. El capital obliga als replicants a no abandonar llur treball, sinó són perseguits pels blade runner. A més a més, Tyrell posa en funcionament una doble esclavitud, consistent en marcar un status irreversible: la limitació de la vida dels replicants, quatre anys.

Consciència de classes: la funció i el treball dels replicants fa que aquests continuïn constantment subordinats. Marx deia que l'obrer necessita de la consciència de clases per arribar a sortir d'aquesta dominació i lliurar-se'n. És Roy Batty el que aconsegueix aquesta consciència, aquesta percepció de la realitat, i se'n rebel·la. “Es toda una experiencia vivir con miedo”. Roy es rebel·la i comença a buscar respostes partint des de les jerarquies més baixes fins arribar al capdamunt: Chew, Sebastian i Tyrell.

Opinió Personal.

La pel·lícula, em fa reflexionar sobre la ciència i el progrés i com l'ésser humà mitjançant la capacitat de raonament i intel·ligència pot arribar a manipular el genoma del home amb fins bèl·lics o perfeccionistes.

Aquest aspecte no deixa de ser motiu de polèmica en tots col·lectius socials. Des de el meu punt de vista, considero que seria salvaguardar el genoma humà ja que aquest, és l'herència comú de tota la humanitat i per això a de estar protegit per emparar la l'integrat de l'espècie humana i com no, el més important, la dignitat de cada un dels seus membres. Davant d'això m'atreviria a dir que l'ésser humà no pot ser reduït únicament a les seves característiques genètiques ni tampoc a ser discriminat per elles, l'ésser humà és molt més.

Quan ens preguntem qui som, recorrem als nostres records, a les nostres experiències, al vincle familiar, ja que necessitem saber d'on venim, es a dir, on comença el nostre origen.

També tenim que tenir en compte l'aspecte emocional de l'ésser humà, perquè sense ell no existirien les relacions interpersonals.

Per finalitzar, tan sols vull dir que l'ésser humà és únic i no repetible.

Bibliografia consultada

Pel·licula: Blade Runner.

Adreçes d'Internet consultades:

www.geocities.com/Hollywood/Boulevard/

www.geocities.com/Area51/Crater/49091

www.geocities.com/Area51/Dimension/8654/blade.htm

personal4.iddeo.es/candilejas/

us.imdb.com/Title?0083658

Comentari de la pel·lícula

Blade Runner

Filosofia

1r trimestre

1r Batx. A

22-02-01

www.geocities.com/Hollywood/Boulevard/

Segons diu Deckard en la voice-over: Intelingua és un argot mescla de diverses llengues (franès, anglès, espanyol, italià, etc.).

En realitat n'eren cinc: Rachel, Leon, Roy, Zhora i Pris.

En l'apartat de Valoració personal, més concretament a l'apartat És Deckard un replicant?. Es planteja, a partir de diverses oracions que diu ell, i de certes situacions, si el protagonista és replicant.

Op. Cit. nº1

Op. Cit. ant.

Op. Cit. ant.

Op. Cit. ant.

En l'apartat ja comentat a la cita nº4, també es plantejarà aquest tram de diàleg, com una prova de que en Deckard sigui replicant.

Es donaran els detalls corresponents de la partida d'escacs a l'apartat de Valoració personal anomenat Interpretació dels símbols.

Op. Cit. nº8

Op. Cit. ant.

Aquesta frase està comentada a l'apartat de Valoració personal: El valor de l'amor i la llibertat.

Op. Cit. ant.

Op. Cit. ant.

Op. Cit. ant.

24