Bens. Les relacions entre coses

Béns. Coses simples. Coses compostes. Universalitats de coses. Fruits. Despeses. Millores

  • Enviado por: Nico
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

Tema 22.- Els bens. Les relacions entre coses.

  • Concepte jurídic de bé: caràcters definitoris.

  • Un bé és tota entitat material o no de naturalesa impersonal, que tingui una pròpia individualitat i sigui susceptible, com un tot, de dominació patrimonial constitutiva d'un dret independent, es a dir, que la cosa es sotmeti al poder i control de la persona.

    Les COSAS o BIENES es regulen en el llibre II dels bens i les coses, art. 333 del CC. El CC utilitza aquests dos termes com el mateix. Aquestes presenten tres característiques:

    a) Utilitat. Que puguin portar a terme alguna funció per algú.

    b) Individualització. Encara que sigui enorme, ha de ser susceptible de individualització (existència separada i autònoma).

    c) Apropiabilitat. Que puguin ser sotmesos al control de las persones per servir-se d'elles per la seva naturalesa (per la seva raó de ser) o pel seu destí (l'ordenament ha establert que no siguin apropiables, coses fora del comerç), aquestes són les coses públiques i les sagrades. (Desafectar consisteix en que una cosa pública després sigui de domini privat).

    Els que compleixin aquestes tres característiques seran objecte del dret.

  • Bens corporals i incorporals. Béns de domini públic i de propietat privada. Béns mobles i immobles.

  • Per la naturalesa les coses es divideixen en corporals (cotxe, llibre..) i incorporals (no tenen un signe exterior que reveli la seva existència (fluid elèctric), el qual es divideix en energies naturals (bens mobles..) i en idees i invents (ja sigui per creació artística, que passen a ser propietat intel·lectual, o per precedents de l'ingeni, que passen a ser patents, es a dir, propietat industrial).

    ELS BENS DE DOMINI PÚBLIC

    Aquests són inapropiables ja que són d'interès general. Un bé de domini públic no pot pertànyer a un particular, però la administració també pot tenir bens de domini privat.

    La conseqüència es que el bé de domini privat entra a ser un bé de dret privat i per això tenen un règim específic especial de dret privat.

    Els bens poden ser de domini públic, formant part de l'Estat o entitats públiques, destinades a l'ús del servei públic.

    Els de domini privat (propietat privada) són els que pertanyen a particulars o a l'Estat o a entitats públiques, sense estar destinades a l'ús o servei públic.

    BENS MOBLES I IMMOBLES.

    Els bens es classifiquen en mobles i en immobles (art. 333 CC). Totes les coses es consideren mobles o immobles (classificació universal). Els immobles tenien anteriorment major rellevància sobre els mobles, es a dir, que eren molt més valuosos els immobles.

    Els bens immobles són aquells que tenen una situació fixa i no admeten traslladar-se d'un lloc a un altre sense el se deteriorament.. En canvio, els bens mobles són aquells que no tenen una situació fixa i són fàcilment traslladables.

    Les regles de transmissió i adquisició dels bens són:

    a) La donació d'uns i altres es diferent. En els bens immobles és necessària l'escriptura pública per demostrar la seva possessió.

    b) Els bens immobles són inscribibles en el Registre de la propietat mentre que els mobles no ho són en principi.

    c) Els bens mobles tenen una forma de publicitat diferent, especial als immobles, ja que els mobles es demostra mitjançant la possessió.

    BIENES INMUEBLES

    naturalesa i incorporació (a)

    Bens immobles destino: - agrícola, industrial o comercial (b)

    (art. 334 CC) - suntuari

    analogia (c)

    aquests es componen per:

    a) El sòl i lo adherit a aquest que no es pugui separar.

    b) Poden ser mobles però s'han destinat a un bé immoble. Es consideren conjuntament estàtues, pintures, ornamentació d'edificis...

    c) Concessions administratives d'obres públiques i drets reals sobre benes immobles.

  • Béns consumibles i no consumibles, deteriorables o no. Béns fungibles i no fungibles. Bens divisibles i indivisibles.

  • Atenent al seu final poden ser:

    • Consumibles: Aquells bens dels que no es pot fer un ús adequat sense que es consumeixin.

    • No Consumibles: Els altres bens.

    La doctrina també reconeix la categoria de les coses deteriorables, el consum del qual no es tant immediat com els bens consumibles, però que es desgasten sensiblement per l'ús i poden arribar a desaparèixer com a tals.

    Per la possibilitat de que una cosa sigui substituïble per una altra es divideixen en:

    • Fungibles: Són les que es poden substituir les un es amb les altres en vista de la seva semblança i indistingibilitat en el tràfic. (Un bitllet)

    • No fungibles: Les que son insubstituïbles (un quadre)

    Està regulat a l'Art. 337 de CC, tot i que aquest fa referència als consumibles en general, però no als fungibles.

    Atenent a la possibilitat de fraccionament de les coses, es divideixen en:

    • Divisibles: Allò que es pot fraccionar.

    • Indivisibles: Els quals poden ser-ho per la pròpia naturalesa (taula), per acord entre les parts (propietat comú) o per que ho diu la llei.

  • Coses simples i coses compostes. Parts integrants, pertinences i accessoris.

  • Per la relació que unes coses tenen amb les altres, es divideixen:

    • Simples: Tenen susceptibilitat per si mateixes.

    • Compostes: Es divideixen en coses accessòries (l'existència de les quals es subordina a una cosa principal, i també es divideixen en parts integrants i en pertinences), i en coses principals (elements essencials que completen l'objecte)

    Parts integrants, pertinences i accessoris.

    Les parts integrants són els elements components d'un tot que tenint certa autonomia s'uneixen entre si per formar-lo. (el filament d'una bombeta)

    Les pertinences son aquelles coses que conservant la seva independència son col·locades en una relació duradora de subordinació respecte d'una altra cosa principal i per servir a aquesta. (el marc d'un quadre)

    És molt important la diferencia entre les parts integrants i les de pertinences per que van molt integrades als bens mobles i immobles. Aquesta distinció és important des del punt de vista del règim jurídic per que les parts integrants tenen diferent règim jurídic que les pertinences.

    El règim jurídic de les parts integrants:

    • Qui posseeix la cosa principal es presumeix que també posseeix la part integrant.

    • Es presumeix també que el propietari del tot pot no només utilitzar les parts integrants, sinó que també pot reivindicar-les, es a dir, el propietari de la cosa principal pot reivindicar les parts integrants als atacs d'un tercer al seu dret.

    • En cas de venta, enagenació o gravamen de la cosa principal, aquesta també s'extén a les parts integrants.

    El règim jurídic de les pertinences:

    Aquest es diferent del de les parts integrants. Les característiques de les pertinences són:

    • Les pertinences tenen certa autonomia.

    • Està en una relació de subordinació respecte de la principal.

    • Existeix per servir la cosa principal.

    El seu règim jurídic és:

    • El propietari d'una cosa principal no necessàriament ha de ser el mateix que el propietari de la pertinença.

    • Si una cosa es converteix en pertinença d'una cosa principal, no comporta que la pertinença sigui propietat del propietari de la cosa principal sinó que necessita demostrar-ho.

    • Per que el propietari de la cosa principal tingui dret a reclamar la pertinença, a diferencia que en les parts integrants, si que ha de demostrar que és el propietari de la cosa principal i de la pertinença.

  • Les universalitats de coses. La designació en bloc d'una pluralitat d'elements individuals.

  • Universalitats és el conjunt de bens i drets subjectes a un mateix règim jurídic. Tradicionalment es divideixen en:

    • Universalitats de fets (“universitas facti”): Són un conjunt de bens mobles per naturalesa units pel seu propietari voluntàriament i que sota el seu mateix nom (per exemple, biblioteca..) estan subjectes a un mateix règim jurídic i això per que el propietari ha agrupat totes aquestes coses per servir un mateix fi econòmic.

    • Universalitats de drets (“universitas iuri”): La llei en determinats supòsits també tracta unitàriament a un conjunt de drets i de coses que formen una unitat (per exemple, l'herència..)

  • Els fruits: la seva relació amb la cosa productiva.

  • El fruits són els productes, rendiments, utilitats normals d'una cosa que pertanyen a l'amo d'aquesta com a conseqüència del seu dret de propietat. Pel fet de ser propietari es te dret a tots aquells productes i rendiments que generi la cosa el igual que consumir les utilitats que generi la cosa.

    L'Art. 355 del Codi Civil ens defineix els fruits així:

    • Els fruits naturals són les produccions espontànies de la terra, i les cries i demés productes dels animals. Brollen espontàniament de la terra.

    • Els fruits industrials són els que produeixen les finques de qualsevol espècie a benefici del cultiu o del treball. Necessiten del treball de l'home.

    • Els fruits civils són el lloguer dels edificis, el preu de l'arrendament de terres i l'import de les rendes perpètues, vitalícies i altres anàlogues (el dret de crèdit a canvi d'una contraprestació..)

    CARACTERÍSTIQUES dels fruits:

    a) Són rendiments econòmics d'un be (es valoren en diner), no ho és qualsevol cosa que es deriva d'una altra.

    b) Sense forçar la seva naturalesa.

    c) Han de deixar intacta, íntegra la cosa mare. No ha de portar aparellada la destrucció de la cosa mare. Normalment pot ser reiterada, pot seguir produint els fruits en el futur.

    d) Han de tenir una sustentibitat pròpia. Passa a ser una altra cosa individual ja sigui de l'espècie de la mare o d'una altra.

    e) Normalment és un accessori de la cosa principal.

  • Règim de despeses i millores en les coses.

  • Quí te la possessió dels bens i per tant rep els fruits que genera està obligat a fer millores i gastar tot el necessari per mantenir correctament el be.

    Les despeses poden ser:

    a) Necessàries. De conservació ordinària (els normals, comuns al manteniment) i extraordinària (els de reparació). Aquests s'abonen a tot posseïdor ja sigui de bona o de mala fe (art. 453 CC).

    b) Útils. Es realitzen en una cosa i van encaminats a augmentar la productivitat o el rendiment d'un be. S'abonen al de bona fe i te dret a retenció.

    c) De luxe. (superflus). Aquests no s'abonen ni al de bona ni al de mala fe. Tenen dret a retirar la millora introduïda sempre que la cosa principal no quedi deteriorada: ius tollendi.

    Les millores suposen l'increment econòmic del be.