L'Avar; Molière

Lliteratura universal barroca del segle XVII. Teatre clàssic francès. Avarícia. Argument. Personatges. Vida i Obra. Biografia

  • Enviado por: Punta De Llapis
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

L' AVAR de Molière

Fitxa de lectura

Edició

Edicions la Magrana (col.lecció l'Esparver Teatre), febrer de 1999 (1ª ed.).

Traducció d'Alfons Maseras. [ La primera edició d'aquesta obra va ser publicada per Editorial Barcino, dins Obres de Molière, vol. VII, l'any 1936.]

Títol

L'Avar

Títol original, L'Avare.

Autor

Molière, és un pseudònim de Jean-Baptiste Poquelin. De família burgesa, es relacionà amb la noblesa, i estudià amb els jesuïtes de Clermont. Més tard, estudià dret a Orleans i coneixerà a Cyrano de Bergerac, Gassendi... Ell i Madedeine Béjart funden l'Il.lustre Teatre, d'escàs èxit a París. Va fer d'autor, actor i director de moltes obres, així com en dirigí i representà moltes altres d'autors com Corneille. Sovint protegit pel rei, va patir el boicot del partit devot, que l'acusa de matrimoni incestuós amb la seva pròpia filla il.legítima. Fou molt modern i original per l'època, introduïnt models de la commedia dell'arte, va saber descriure tipus universals. Fou rebel, lliurepensador, i fou perseguit pels seus detractors fins la mort, en el moment de la qual li fou negada l'extremaunció.

Any

L'avar fou escrita i/o representada l'any 1668, any en què Molière es sentia desanimat per la prohibició que havia rebut, l'any anterior, per representar la segona versió de Tartuffe (la qual no es farà fins el 1669).

Cronologia

1622, neix Jean-Baptiste Poquelin

1632, mort de la seva mare.

1643, fundació de l'Il.lustre Teatre.

1644, adopta el pseudònim de Molière.

1645, va a la presó per deutes.

1655, Létourdi

1656, Le dépit amoreux

1658, Le médecin amoreux, Les précieuses ridicules, i Spagnarelle ou le cou imaginaire

1660-1661, etapa en què es troba sense feina.

1661, Dom Garcie de Navarre (fracàs), L'école des maris (èxit), i Les fâcheux.

1662, es casa amb Armande (filla de M. Béjart). L'école des femmes (èxit). Acusació d'incest.

1663, Critique de l'École des femmes, i L'impromptu de Versailles, escrits per defensar-se.

1664, Le mariage forcé. Te el seu primer fill, apadrinat pel rei i Enriqueta d'Anglaterra. La princesse d'Élide i Tartuffe, per estrenar el palau de Versailles. El rei prohibeix que Tartuffe es torni a representar.

1665, Dom Juan. Neix la segona filla. El rei concedeix a Molière una pensió de 7 mil lliures. L'amour médecin.

1666, malaltia. Le misantrop i Le médecin malgré lui. Conti, Racine i D'Aubignac s'uneixen contra Molière. Mélincerte, i Sicilien au l'amour peintre. Novament malalt.

1667, segona versió de Tartuffe, prohibida.

1668, Amphitryon, Georges Daudin, i L'Avare.

1669, nou Tartuffe.

1670, Elomire hypocondre, Les amants magnifiques, Le bourgeois gentilhomme.

1671, Les fourberies de Scapin, La condesa de Escarbajnas, Psique.

1672, Les femmes savantes. Mort de M. Béjart.

1673, Le malade imaginaire. Molière, malalt, fa d'actor. Morirà el 17 de febrer. Li neguen l'extremaunció.

Síntesi de l'obra

Harpagon, un home ric i avar que viu, i fa viure als que l'envolten, en una escassetat molt exagerada, té dos fills. Ambdós estan enamorats d'algú de l'entorn: Elisa, la filla, de l'intendent, i Cleant, el fill, d'una veïna que el seu pare vol prendre per esposa.

El pare els vol fer casar amb sengles vidus rics. Finalment, després d'embolics i malentesos, els fills es surten amb la seva, gràcies a que apareix el pare (durant anys desaparegut en un naufragi) dels dos enamorats dels germans, els quals descobreixen que també ells són germans. El pare d'aquests, que recupera la seva família dispersada, i que (fa temps) ha recuperat la fortuna de la família, resulta ser ric, i s'ocupa de les despeses de tot plegat (casoris, etc.).

Personatges

  • Harpagon: L'avar. Pare de Cleant i d'Elisa, i pretendent de Marianna (la veïna). Home sense escrúpols, encegat per la seva avarícia, incapaç d'estimar res més que la seva fortuna, la qual oculta als altres obsessivament. Té els seus fills vivint en la precarietat, i sotmesos a contínus sacrificis.

  • Cleant: Fill d'Harpagon, enamorat de Mariana. Cleant és un jove que, per viure i vestir mitjanament bé, li cal omplir-se de deutes. Aliat amb la seva germana, Cleant prova d'evitar que el seu pare es casi amb la jove Marianna, i els faci infeliços a ells dos.

  • Elisa: Filla d'Harpagon, que estima Valeri, que fa d'intendent del seu pare. Harpagon la vol fer casar amb el vell vidu ric Anselm, i ella i Valeri volen tractar d'impedir-ho.

  • Valeri: Fill d'Anselm i enamorat d'Elisa. Treballa d'intendent d'Harpagon, afalagant-lo sempre per guanyar-se'l. Fa anys, en un naufragi (en el que va conèixer i salvar Elisa), va creure perdre els seus pares, però es sap hereu d'una fortuna. Amb Elisa, maquinen com evitar la boda que l'hi ha imposat Arpagon.

  • Marianna: filla d'Anselm, enamorada de Cleant i sol·licitada per Harpagon. És una bella jove que viu en la pobresa amb la seva mare. Descobreix que ha estat sol.licitada pel pare del seu enamorat i, en descobrir que Cleant també l'estima, maquinen junts com evitar el casament amb Harpagon i fugir junts. Després descobreix ser filla d'Anselm i germana de Valeri.

  • Anselm: Pare de Valeri i de Marianna, desaparegut durant anys i que creia que la seva família era morta. Conserva la fortuna de la família i allibera Elisa del seu compromís perquè es pugui casar amb el seu fill, i també ajuda Marianna a casar-se amb Cleant, assumint les despeses de tot plegat.

  • Frosina: Dona intrigant que fa de celestina d'Harpagon i Marianna. Li ofereix la possibilitat de casar-se amb la noia i fa d'intermediària perquè espera treure'n un benefici econòmic, que no rebrà. Més tard s'alia amb Cleant i Marianna per evitar el casori.

  • Mestre Simó: Corredor. Realitza els tractes amb els pobres que sol·liciten que Harpagon els deixi diners en préstec, sobre els quals Harpagon comet usura.

  • Mestre Jaume: Cuiner i cotxer d'Harpagon, a qui sempre maltracta, i li fa fer malabarismes pressupostaris, el qual, per venjar-se de l'intendent Valeri (que és complaent amb Harpagon) l'acusa de robatori.

  • Sageta: Criat de Cleant, maltractat sovint per Harpagon, el que descobreix l'amagatall dels diners d'Harpagon i els hi roba per donar-los a Cleant.

  • Clàudia: Criada d'Harpagon.

  • Bacallà: Lacai d'Harpagon.

  • Brindacivada: Lacai d'Harpagon.

  • Un comissari amb el seu escrivent.

Interpretació personal

L'Avar és una comèdia d'embolics, molt crítica amb la figura de l'avar de l'època, i amb la potestat dels pares sobre el destí dels fills, que sovint els mena, per interessos propis dels pares, a la infelicitat.

També critica l'encegament que poden produïr els diners, la possibilitat d'acumular-los, i la possibilitat que aquests, si són descoberts pels altres, siguin robats.

D'altra banda, esperona l'esperit d'insubmissió davant les injustícies comeses.