Austries Menors.

Política interior (Felip IV).

• El seu valid, el Compte duc d'Olivares, vol mantenir l'hegemonia europea i centralitzar tots els regnes seguint el model de Castella.

• El estat esta feble economicament, aleshores el compte-duc crea “L'unió d'armes”: dividir les despeses militars entre els regnes.

1640. Alguns accepten, com Aragó, però Catalunya i Portugal no volen i demanen independència.

En Andalusia s'alcen per acabar amb el poder del compte-duc.

• 1640, el Corpus Sant d'Aragó provoca una rebelió. Els terços catalans volen limitar l'alçament i demanen ajuda als francessos. Catalunya perd i perdrà els territoris d'Occitania pagant als francessos.

• Portugal veu que no es respeten els furs i demana ajuda a Anglaterra per a independizar-se, conseguint-lo. 1713, Espanya perd el monopoli del comerç americà, Gibraltar i Menorca.

• Pau dels Pirineus. Finaliça la revolta d'Aragó. No s'independiça i s'entrega a França el territori occità.

Política Exterior (Felip III).

• Poc a poc anaven perdent territoris i anaven firmant treues perque no podia mantindre l'exercit.

• Es vol manindre un imperi catòlic.

• Guerra dels 30 anys.

• El motiu de la guerra fou religiosa, però en realitat fou política, perque França deixa de ser catòlica per fer-se protestant.

• Pau de Westfalia. Victoria dels protestants i independència d'Holanda.

• Espanya perd l'hegemonia a Europa, que passa a França i Anglaterra.

• A partir d'ací, un estat es més fort quan més diners té.

Art.

• El S.XVII es el segle d'Or en l'art.

• El barroc es un art propagandistic de la contrarreforma o la política absolutista.

• Està molt decorat, per a cridar l'atenció.

• Predomina en el camp religiós i l'escultura es de madera policromada.

• Velazquez.

• Les seues obres no son sols barroques.

• Es el pintor de la cort i els quadres son per a la cort.

• Perspectiva aerea.

Segle XVIII

• Carles II mor sense descendència i diu que el seu succesor serà el Borbó Felip V, succesor del rei de França.

• Per la rama dels Austries estava Carles, i es provoca un conflicte. França veu que té l'oportunitat de conseguir l'hegemonia a Europa.

• Pau d'Utrets. Felip V renuncia al tró de França. Reb l'ajuda de Portugal, Holanda i Anglaterra.

• En la península:

• Aragó està en contra perque odiaven als francessos i perque Carles respectaria els furs.

• Castella està a favor, i Navarra li ofereix ajuda a Felip.

• Finalment, es reconeix la victòria de Felip V en la Batalla d'Almansa i els Austries desapareixen d'Espanya, però esta perd possesions a Europa.

Els Borbons.

Política Interior (Felip V).

• Felip V, preocupat per la situació d'Espanya, culpa als Austries de la seua situació.

• El Borbó intenta solucionar aquestos problemes.

• Al guanyar la guerra, unifica l'estat espanyol, excepte Navarra i el País Basc.

• L'unificació.

• Es lleven les difeències entre els regnes de Castella.

• El consell i les corts no tindran cap funció específica.

• Els territoris s'organitzen econòmicament per Intendents (recaptar impostos) i judicialment per Audiències.

• En cada ciutat hi ha un Corregidor (governar).

• Es creen Secretaries: ministres que ajuden al rei a unificar el territori administrat. Tipus de secretaries:

• Afers estrangers i Estat.

• Asumptes eclessiastics i judicials.

• Guerra i marina.

• Hisenda.

• Indies.

Politica Exterior (Borbons).

• Felip V té dos projectes:

• No pedre els territoris americans, evitant que els anglessos els consegueixquen.

• Recuperar els territoris europeus. Açò ho fa perque la seua dona vol que els seus fills tinguen algun territori.

El seu 1º fill serà Rei de Napols i el 2º, Rei de Parma i Placència.

• Espanya es recolça en França firmant “Els pactes de familia”.

• 1733, pacte de l'Escorial

• 1743, pacte de Fountaine-Leau.

• Cap d'ells serà beneficiós.

• Mort Felip V, el seu fill Ferran VI no en firma cap perque diu no son beneficiosos, i es preocupa en recuperar-se econòmicament i cuidar els territoris americans, principal font d'ingressos.

• Carles III recupera els pactes de família.

• 1761, pacte de París.

• En este pacte, Espanya guanyarà Luciana, però perdrà California, la bahía de Pensacola i Sacramento. Significa la concesió de privilegis a Anglaterra i la renuncia d'Espanya a pescar en Terranova.

• Espanya i França es venjaran ajudant als EEUU a independitzar-se.

• Pau de Versalles. S'acaba la guerra d'independència. Anglaterra torna a Espanya Menorca i Florida.

Diferències Administratives (Austries i Borbons).

• Els borbons instauren:

• Les secretaries.

• Capitania General.

• Intendents.

• Corregidors.

• Ademés:

• Les corts no tene tanta importància.

• No hi ha diferències territorials.

Problemes de l'estat.

• Industrials.

• En Castella no hi indutria, i la poca que hi ha està retrasada.

• No hi ha mà d'obra qualificada.

• No hi ha burgesia ni comerç propi.

• Agrícoles.

• Tecniques endarrerides.

• Es de subsistència, no es dedica al comerç.

• Concentració de terres sota el domini d'una persona.

• Poca disponibilitat de la terra.

Solucions.

• S'intenten fer reformes que no afecten a la societat estamental, perque acabaria amb el rei.

• Mercantilisme:

• Agafen la política francessa i anglessa mercantilista (comprar poc i vendre molt) i proteccionista.

• La burgesia vol tornar a recuperar el comerç Mediterrani, fent que les relacions siguen bones entre Espanya amb Marroc, Argelia i Libia.

• El Mercantilisme i el Liberalisme:

• Els dos volen conseguir or i plata mitjançant el comerç.

• El mercantilisme es proteccionista i trata de comprar poc i vendre molt.

• El liberalisme diu que te que haver lliure comerç depenent de la oferta i la demanda. També diu que el estat no te que intervindre en accions econòmiques.

Administració.

• S'intentarà una centralització administrativa, que es conseguirà gracies a la guerra de succesió, implantant el Decret de Nova Planta. Este estableix els privilegis de la confederació, intentant unificar tots els criteris.

• El rei crearà secretaries i eliminarà els consells.

Administració local.

• Apareixen noves figures: els Intendents (assumptes econòmics).

• Aparell Judicial, compost pel Suprem i les Audiències.

• Les corts sols seran emprades per a elegir un hereu.

Reforma de la hisenda.

• Es reforma per a manindre a l'administració.

• La moneda era inestable i s'interesa fer-la estable, evitant que es devalue.

• Agafen una política mercantilista.

• Promouen l'aument de població (a més gent, més impostos recaptats).

• Nova organització d'hisenda:

• Implanten l'impost únic, unificant-lo.

• Cadascú pagava segons les seues possesions.

• Els privilegiats comencen a pagar per les posessions.

• Es tornaràn a demanar prèstecs.

• Es crea un registre de propietats.

• Aragó: predominaven els petits i mitjans propietaris, no hagué problemes, perque així no tenien el perill de que els nobles els invadira.

• Castella: predominaven els nobles, es van oposar. Però el rei no els podia obligar, ja que aniria contra la societat estamental.

Els Ilustrats.

• Hi ha dos generacions:

• Ferran VI. ------------ Feijoo, Mollans i Florez.

• Carles III i IV. ------- Campomanes i Floridablanca.

• Volen educar a la població, però com l'educació està en mans de l'esglesia, intenten llevar-li aquest monopoli.

• Es produeix una reforma educativa, i els jesuites que eren el braç educatiu, son expulsats.

• L'educació es per als dos sexes i es dona importància a les ciències.

• Es creia que el ciutadà té que estar format per donar una crítica a la societat.

• Es creen les societats dels Amics del País:

• Intenten donar solucions als problemes de la societat.

• S'oposen a la societat estamental.

• La majoria creuen que el millor sistema es la fisiocràcia, però demanen que la política siga liberalista.

• Hi ha reformes agrícoles, però en Castella, els nobles i l'esglesia fan que no hi hagen beneficis.

• Les mans mortes son terres no llaurades de l'esglesia.

Solucions a la falta de beneficis agrícoles.

• Repoblació de terres (S. Morena).

• Suprimir alguns privilegis de la mesta.

• Vallar les propietats per a que el ramat no xafe el conreu.

• Repartir els béns de propis als més pobres.

• Desamortitzar terres de l'esglesia.

• S'intentarà expulsar als arrendataris i la prohibició d'augment del preu dels arrendaments.

• Desaparició de la llei del Majorazgo.

Economía.

• Primer de tot, Espanya té que passar pel mercantilisme per a arribar al liberalisme.

• L'industria es escasa i està molt atrassada, excepte en Catalunya, ja que tenen burgesos i en Castella era una economia d'autoabasteixement.

• Per solucionar-lo, fan reformes de caire mercantilista.

• S'eliminen fronteres internes (Catalunya-Castella) per a no pagar impostos.

• Espanya fa rentables les colonies americanes:

• Traslladen el port de Sevilla a Cadiz perque té un port més important i la seua industria son els astillers.

• Es prohibeixen els texits de cotó, seda i ferreteria estrangers (arrancels a les 1º matèries).

• Lliberació de ports per a comercialitzar amb Amèrica. (casa de contractació).

• El comerç interior no millora perque:

• Les vies de comunicació son roines.

• L'agricultura es de subsistència.

Societat.

• S'intenta limitar el poder de la nobleça i el clergat, societat sense classes, però que els canvis no li afectaren al rei.

• La monarquia impulsa la idea de que el treballar no està unit al estatus social (per crear grups treballadors).

• S'aboleix el no-pagament d'impostos per part del noble.

• Per ser noble no sols havia que haver naixcut noble, sino que ademés devia prestar favors al estat o tindre algunes virtuts que demostren la seua noblesa.

• El noble es més important en quant a l'extensió de les seues terres.

Reformes.

• Aumenta el poder dels no-privilegiats.

• El motí d'Esquilaxe:

• En una epoca en que tots estan morint-se de fam, es puja el preu del pa i es prohibeix l'ús de capes i barrets. Tot açò ho diu Esquilaxe, un estranger. Tot açò provoca l'alçament.

• Conseqüencies: Es baixa el preu del pà, l'us de barrets i capes. Carles III expulsa als jesuites fora d'Espanya.

• El rei fa treballar als nobles perque hi ha poca ma d'obra.

• En Castella, el burgés es convertirà en noble per a tindre privilegis.

• Les conseqüencies son revoltes, sobre tot a la ciutat.

Cultura i Art.

• Gran esplendor cultural gracies a la idea “l'home es feliç només amb l'ensenyança”.

• Espanya es un país endarrerit i els ilustrats volen solventar açò, però ho tindran dificil al xocar les seues idees contra la radical cultura cristiana.

• Els ilustrats pensen que pot haver un canvi pacífic, mitjançant l'educació.

• Hi ha 4 generacions d'ilustrats (la majoria son ministres):

Rococó.

• Introduit per Felip V.

• Semblant al plateresc.

• Decoració interna de palaus.

• Espills, angels, massiva decoració...

Pintura del Neoclassicisme.

• Recuperació de l'art classic.

• Edificis amb funció civil: ministeris, museus...

• Els més importants:

• Mengs.

• Goya (estil molt personificat, retracta a molts reis).

Segle XIX

• Al succeir al tró Carles IV, tinguè problemes, ja que esclata la revolució francessa: els burgesos demanen poder participar en política.

• Decideixen posar fré a les idees burgeses i trenquen les relacions amb ells.

• Floridablanca es destituit i Aranda fa que les relacions continuen fins que es declara una república.

• Godoy farà que el rei firme el 4º pacte de família, ja que Espanya vol frenar a Anglaterra, la qual vol l'independència de les colonies espanyoles.

• Napoleó, (era vist com un salvador) volia ser emperador d'Europa. Al aliar-se a Espanya, demana permís per a que deixe al seu exercit atravesar Espanya per atacar a Portugal (aliat d'Anglaterra). Però quan vencen, les tropes continuen arribant i instalant-se en Espanya.

Interior d'Espanya.

• Afrancessats: Veuen amb bons ulls a Napoleó, ja que fa una política amb reformes similars a les dels ilustrats.

• Grups privilegiats. També el veuen bé, encara que hi haurà gent que no li agrade.

Conflictes interns.

• Carles IV tindrà problemes dins de la cort perque:

• Està amb Godoy, el qual ha firmat pactes amb França.

• Vol dur reformes que acaben amb els privilegis.

• La nobleça vol acabar amb el rei, perque Godoy no es privilegiat i fan que Ferran VII veja en perill la seua succesió. Açò provocà el motí d'Aranjuez.

• Organitzat pels privilegiats.

• Ferran VII va a Baiona i Napoleó fa que Carles abdique, però Ferran VII també, passant a ser rei el seu germà Josep Bonaparte.

La guerra contra Napoleó.

• Napoleó lleva la inquisició i dona llibertat a la població, cosa que fa que el poble estiga a favor d'ell.

• Però, els privilegiats no estan d'acord amb ell i tergiversen l'informació. Açò fa que el poble estiga en contra d'ell i demanen que reine Ferran VII (el deseado). També diuen que estan ell i son pare segrestats a Baiona. Comença la guerra.

• En cada provincia es creen les Juntes Provincials, encapçalades per ilustrats i al cap de totes, la Junta Suprema, encapçalada pels ministres del Borbó.

• Napoleó perdrà perque:

• La gent ataca en forma de guerrilles.

• No coneixen el territori.

• Han perdut moltes persones i diners en el Front Rus.

• Anglaterra ajuda a Espanya.

• Els ministres, els burgesos i els nobles formaran el Partit Nacional.

• Ministres. Creuen que Ferran continuarà sent com Carles IV.

• Burgesos. Creuen que serà parlamentari.

• Nobles. El veuen com un rei absolutista.

• El motiu del partit es que torne el monarca, però com que no es posen d'acord, volen fer una constitució.

• S'elabora en Cadiç, perque en Madrid estan els francessos, i com que allí hi ha molts burgesos, decideixen votar per persona.

• La constitucio de 1812 tindrà un caire progressista i lliberal.

El retorn de Ferran VII (1814-1820).

• Ferran VII espera a vore que passa amb el conflicte i sap que han guanyat els lliberals.

• Quan torna, al saber que els privilegiats tenen més poder que els liberals, no jura la constitució i reinstaura l'absolutisme.

• Les terres desamortizades tornen a passar a ser de l'esglesia.

• Una part de la societat no vol tornar a l'absolutisme. Hi hauran revoltes i els lliberals intenten donar colps revolucionaris:

• Pronunciamiento: Cop militar que s'alça a la situació viscuda en un moment determinat.

• Ferran VII vorà que no pot aplicar moltes mesures absolutistes, perque toparà amb la població.

• El pronunciament de Riego es el que més efecte tingué: volia tornar a instaurar el periode constitucional. Finalment, s'instaurà la constitució.

Trieni Liberal (1820-1823).

• Reformes:

• S'aboleixen els senyorios juridiccionals

• Supresió de la inquisició.

• Reorganització territorial i administrativa.

• Unificació de codis i lleis.

• Llibertat de comerç.

• Control dels privilegis eclesiàstics.

• Es creen 2 partits polítics:

• Moderats. Reformes limitades. (conservadors).

• Exaltats. Reformes profundes.

• Els exaltats en accedir al poder, acceleraren les reformes.

• La pagesia s'oposa al trieni, perque no l'entenen.

• Tenien que pagar en metalic.

• Aument d'impostos.

• Ferran VII aprofita la confusió per a retornar a l'absolutisme.

La dècada “Omniosa” (1823-1833).

• Ferran VII agreuja el dèficit de la despesa pública.

• Les colonies, ajudades per Anglaterra, es van independitzant.

• Per a poder tornar a recuperar prestigi, s'apojarà amb la burgesia, i els ultraconservadors, no voran amb bons ulls aquests negociaments.

• Estos ultraconservadors, ja no volen a Ferran perque governa amb un grup de moderats i no instaura l'Inquisició. Aleshores s'apojen en Carles, el germà d'aquest.

• Ferran VII no té fills varons i com no vol que reine el seu germà, suprimirà la llei sàlica per a que reine la seua filla.

• A la mort d'aquest, es produirà una guerra civil.

L'independència de l'Amèrica Espanyola.

• Tenien com referent les colonies del Nord feia 30 anys.

• Anglaterra les ajuda.

• La burgesia no veu bé que els espanyols s'emporten tots els beneficis i ademés tinguen que pagar impostos.

• Volien ejecutar una política ilustrada i una confederació d'estats com al Nord, però no es va poder, ja que havia una gran varietat cultural i ètnica.

• Es decidí dividir el territori en estats endependents.

La naturaleça del conflicte.

• Llocs conflictius:

• Pais Basc, Navarra, Catalunya i Mastrat.

• Carlins.

• Nobles i eclesiàstics conservadors.

• Pagesia.

• Isabelins.

• Nobles i eclesiastics menys conservadors.

• Lliberals, Burgesia.

La guerra Isabelins VS Carlins.

• Els carlins no aconsegueixen mai generalitzar el conflicte a Espanya ni ocupar territoris importants.

• A partir de la mort del General Zumalacàrregui, els Carlins anaven sent vençuts pel exèrcit liberal d'Espartero.

• Els Carlins es dividien en:

• Transaccionistes. No volien continuar la guerra i volien la pau.

• Intransigients. Volen continuar la guerra.

Després de la guerra.

• S'inicia la regència de Maria Cristina, la qual era absolutista i els ministres moderats.

• La reina te que demostrar que es lliberal, però com que no vol signar la Constitució, farà un Estatut Reial, apareixent dos cambres:

• La cambra alta: el Senat, representat per grups afavorits.

• La cambra baixa: el Proces, representat pel poble.

• La corona tenia la facultat de vetar les lleis que feien les cambres.

• Es decidí posar a Mendizabal en la Regència, perque la reina era molt absolutista. Aquest, era lliberal radical.

• Va fer reformes agraries desamortitzant terres.

• Es decidí posar a Espartero, que era un bon militar però no un bon polític i causà un descontrol polític que va fer que se li donara la majoria d'edat a Isabel per a que fora reina.

• Es crea una nova constitució.

Reformes Econòmiques.

• Fetes desde un punt burgés.

• El seu objectiu es acumular capital, però te com a problema els privilegiats, els quals son molts i tenen massa privilegis.

• Volen fer una societat de classes.

• Hi ha en tota Europa una revolució industrial però abans ha de haver una agraria que produeixca excedents per invertir-los en el comerç i els beneficis invertir-los en industria.

• No es pot dur a terme esta perque hi ha moltes terres de nobles i de la esglesia.

• Forma de Mendizabal per desamortitzar-les (1836):

• Ell volia sanejar la hicenda.

• Disoldre les ordres religioses no-productives.

• Passen a ser del estat, i este les ven i es guarda els diners.

• Conseqüencia: capitalisme agrari.

• Forma de Madoz (1855):

• Ell vol modernitzar l'estat.

• Es posa en venta els béns propis.

• Havia que comprar-les en metalic, per donar posibilitat de comprar a més gent.

• Els diners s'inverteixen en la creació d'un ferrocaril, però sols funcionarà en zones industrialitzades, ja que:

• Com transport públic era massa car.

• Com transport de mercaderies, era inecessari, ja que no hi havia.

• Conseqüencies de les desamortitzacions:

• Els nobles deixen de ser senyors feudals i passen a ser propietaris de la terra.

• La burgesia serà prpietaria de les terres.

• El clergat perd el seu patrimoni inmobiliari.

• Els vasalls deixen de ser-ho i passen a ser arrendataris o jornalers.

• Els camperols seran els més perjudicats, perque no poden comprar terres.

Desenvolupament Industrial.

• No hi ha una revolució industrial perque:

• Agricultura està endarrerida.

• Manca de xarxes de transport per facilitar intercanvis.

• Inexistència de mercat interior.

• Manca de burgesia industrial.

• Els lliberals volen lliurecanvisme, però la gent veu que Espanya no pot competir amb altres paissos i demanen proteccionisme.

• En Marbella naix la insutria siderúrgica, però es traslladarà a Asturies, ja que allí hi ha carbó.

Estructures Polítiques

Lliberals.

• Defensen la sobirania nacional.

• Separació de poders.

• Constitució escrita.

• Corts triades per sufragi.

• Declaració dels drets del individu.

Moderats.

• Conservadors.

• Sobirania compartida.

• Poder moderador del rei en els conflictes entre govern i les corts.

• Sufragi censitari molt restringit.

• Constitucions: 1845 i 1876.

Exaltats.

• Progresistes.

• Una bona part es convertiran en Demòcrates.

• Sobirania nacional a les corts.

• Disminució del poder del rei.

• Sufragi censitari més ampli.

• Drets més amples: llibertat al culte, imprenta, associació...

Demòcrates.

• Sufragi universal.

• Amples llibertats.

Republicans.

• Igual que els lliberals.

• Volen una república.

• Model de estat unitari o federalista: 1873.

Constitucions

1812

• Subjecte de sobirania: La nació.

• Caràcter ideològic: Progresista.

• Tipus de sufragi: Universal indirecte.

• Esglesia / estat: No hi ha separació.

• Elaborada per: Les corts.

1837

• Subjecte de sobirania: La nació, però amb el poder moderador de la corona.

• Caràcter ideològic: Lliberal Moderat.

• Tipus de sufragi: Censitari.

• Esglesia / estat: No hi ha separació..

• Elaborada per: Les corts i el Rei.

1845

• Subjecte de sobirania: Compartida pel Rei i les Corts.

• Caràcter ideològic: Lliberal, més moderada que la del 37..

• Tipus de sufragi: Restringit.

• Esglesia / estat: No hi ha separació.

• Els conservadors i els lliberals s'uniran i acorden governar dos anys cadascú.