Historia


Austrias. Borbones


Austries Menors.

Política interior (Felip IV).

  • El seu valid, el Compte duc d'Olivares, vol mantenir l'hegemonia europea i centralitzar tots els regnes seguint el model de Castella.

  • El estat esta feble economicament, aleshores el compte-duc crea “L'unió d'armes”: dividir les despeses militars entre els regnes.

1640. Alguns accepten, com Aragó, però Catalunya i Portugal no volen i demanen independència.

En Andalusia s'alcen per acabar amb el poder del compte-duc.

  • 1640, el Corpus Sant d'Aragó provoca una rebelió. Els terços catalans volen limitar l'alçament i demanen ajuda als francessos. Catalunya perd i perdrà els territoris d'Occitania pagant als francessos.

  • Portugal veu que no es respeten els furs i demana ajuda a Anglaterra per a independizar-se, conseguint-lo. 1713, Espanya perd el monopoli del comerç americà, Gibraltar i Menorca.

  • Pau dels Pirineus. Finaliça la revolta d'Aragó. No s'independiça i s'entrega a França el territori occità.

Política Exterior (Felip III).

  • Poc a poc anaven perdent territoris i anaven firmant treues perque no podia mantindre l'exercit.

  • Es vol manindre un imperi catòlic.

  • Guerra dels 30 anys.

  • El motiu de la guerra fou religiosa, però en realitat fou política, perque França deixa de ser catòlica per fer-se protestant.

  • Pau de Westfalia. Victoria dels protestants i independència d'Holanda.

  • Espanya perd l'hegemonia a Europa, que passa a França i Anglaterra.

  • A partir d'ací, un estat es més fort quan més diners té.

Art.

  • El S.XVII es el segle d'Or en l'art.

  • El barroc es un art propagandistic de la contrarreforma o la política absolutista.

  • Està molt decorat, per a cridar l'atenció.

  • Predomina en el camp religiós i l'escultura es de madera policromada.

  • Velazquez.

  • Les seues obres no son sols barroques.

  • Es el pintor de la cort i els quadres son per a la cort.

  • Perspectiva aerea.

Segle XVIII

  • Carles II mor sense descendència i diu que el seu succesor serà el Borbó Felip V, succesor del rei de França.

  • Per la rama dels Austries estava Carles, i es provoca un conflicte. França veu que té l'oportunitat de conseguir l'hegemonia a Europa.

  • Pau d'Utrets. Felip V renuncia al tró de França. Reb l'ajuda de Portugal, Holanda i Anglaterra.

  • En la península:

  • Aragó està en contra perque odiaven als francessos i perque Carles respectaria els furs.

  • Castella està a favor, i Navarra li ofereix ajuda a Felip.

  • Finalment, es reconeix la victòria de Felip V en la Batalla d'Almansa i els Austries desapareixen d'Espanya, però esta perd possesions a Europa.

Els Borbons.

Política Interior (Felip V).

  • Felip V, preocupat per la situació d'Espanya, culpa als Austries de la seua situació.

  • El Borbó intenta solucionar aquestos problemes.

  • Al guanyar la guerra, unifica l'estat espanyol, excepte Navarra i el País Basc.

  • L'unificació.

  • Es lleven les difeències entre els regnes de Castella.

  • El consell i les corts no tindran cap funció específica.

  • Els territoris s'organitzen econòmicament per Intendents (recaptar impostos) i judicialment per Audiències.

  • En cada ciutat hi ha un Corregidor (governar).

  • Es creen Secretaries: ministres que ajuden al rei a unificar el territori administrat. Tipus de secretaries:

  • Afers estrangers i Estat.

  • Asumptes eclessiastics i judicials.

  • Guerra i marina.

  • Hisenda.

  • Indies.

Politica Exterior (Borbons).

  • Felip V té dos projectes:

  • No pedre els territoris americans, evitant que els anglessos els consegueixquen.

  • Recuperar els territoris europeus. Açò ho fa perque la seua dona vol que els seus fills tinguen algun territori.

El seu 1º fill serà Rei de Napols i el 2º, Rei de Parma i Placència.

  • Espanya es recolça en França firmant “Els pactes de familia”.

  • 1733, pacte de l'Escorial

  • 1743, pacte de Fountaine-Leau.

  • Cap d'ells serà beneficiós.

  • Mort Felip V, el seu fill Ferran VI no en firma cap perque diu no son beneficiosos, i es preocupa en recuperar-se econòmicament i cuidar els territoris americans, principal font d'ingressos.

  • Carles III recupera els pactes de família.

  • 1761, pacte de París.

  • En este pacte, Espanya guanyarà Luciana, però perdrà California, la bahía de Pensacola i Sacramento. Significa la concesió de privilegis a Anglaterra i la renuncia d'Espanya a pescar en Terranova.

  • Espanya i França es venjaran ajudant als EEUU a independitzar-se.

  • Pau de Versalles. S'acaba la guerra d'independència. Anglaterra torna a Espanya Menorca i Florida.

Diferències Administratives (Austries i Borbons).

  • Els borbons instauren:

  • Les secretaries.

  • Capitania General.

  • Intendents.

  • Corregidors.

  • Ademés:

  • Les corts no tene tanta importància.

  • No hi ha diferències territorials.

Problemes de l'estat.

  • Industrials.

  • En Castella no hi indutria, i la poca que hi ha està retrasada.

  • No hi ha mà d'obra qualificada.

  • No hi ha burgesia ni comerç propi.

  • Agrícoles.

  • Tecniques endarrerides.

  • Es de subsistència, no es dedica al comerç.

  • Concentració de terres sota el domini d'una persona.

  • Poca disponibilitat de la terra.

Solucions.

  • S'intenten fer reformes que no afecten a la societat estamental, perque acabaria amb el rei.

  • Mercantilisme:

  • Agafen la política francessa i anglessa mercantilista (comprar poc i vendre molt) i proteccionista.

  • La burgesia vol tornar a recuperar el comerç Mediterrani, fent que les relacions siguen bones entre Espanya amb Marroc, Argelia i Libia.

  • El Mercantilisme i el Liberalisme:

  • Els dos volen conseguir or i plata mitjançant el comerç.

  • El mercantilisme es proteccionista i trata de comprar poc i vendre molt.

  • El liberalisme diu que te que haver lliure comerç depenent de la oferta i la demanda. També diu que el estat no te que intervindre en accions econòmiques.

Administració.

  • S'intentarà una centralització administrativa, que es conseguirà gracies a la guerra de succesió, implantant el Decret de Nova Planta. Este estableix els privilegis de la confederació, intentant unificar tots els criteris.

  • El rei crearà secretaries i eliminarà els consells.

Administració local.

  • Apareixen noves figures: els Intendents (assumptes econòmics).

  • Aparell Judicial, compost pel Suprem i les Audiències.

  • Les corts sols seran emprades per a elegir un hereu.

Reforma de la hisenda.

  • Es reforma per a manindre a l'administració.

  • La moneda era inestable i s'interesa fer-la estable, evitant que es devalue.

  • Agafen una política mercantilista.

  • Promouen l'aument de població (a més gent, més impostos recaptats).

  • Nova organització d'hisenda:

  • Implanten l'impost únic, unificant-lo.

  • Cadascú pagava segons les seues possesions.

  • Els privilegiats comencen a pagar per les posessions.

  • Es tornaràn a demanar prèstecs.

  • Es crea un registre de propietats.

  • Aragó: predominaven els petits i mitjans propietaris, no hagué problemes, perque així no tenien el perill de que els nobles els invadira.

  • Castella: predominaven els nobles, es van oposar. Però el rei no els podia obligar, ja que aniria contra la societat estamental.

Els Ilustrats.

  • Hi ha dos generacions:

  • Ferran VI. ------------ Feijoo, Mollans i Florez.

  • Carles III i IV. ------- Campomanes i Floridablanca.

  • Volen educar a la població, però com l'educació està en mans de l'esglesia, intenten llevar-li aquest monopoli.

  • Es produeix una reforma educativa, i els jesuites que eren el braç educatiu, son expulsats.

  • L'educació es per als dos sexes i es dona importància a les ciències.

  • Es creia que el ciutadà té que estar format per donar una crítica a la societat.

  • Es creen les societats dels Amics del País:

  • Intenten donar solucions als problemes de la societat.

  • S'oposen a la societat estamental.

  • La majoria creuen que el millor sistema es la fisiocràcia, però demanen que la política siga liberalista.

  • Hi ha reformes agrícoles, però en Castella, els nobles i l'esglesia fan que no hi hagen beneficis.

  • Les mans mortes son terres no llaurades de l'esglesia.

Solucions a la falta de beneficis agrícoles.

  • Repoblació de terres (S. Morena).

  • Suprimir alguns privilegis de la mesta.

  • Vallar les propietats per a que el ramat no xafe el conreu.

  • Repartir els béns de propis als més pobres.

  • Desamortitzar terres de l'esglesia.

  • S'intentarà expulsar als arrendataris i la prohibició d'augment del preu dels arrendaments.

  • Desaparició de la llei del Majorazgo.

Economía.

  • Primer de tot, Espanya té que passar pel mercantilisme per a arribar al liberalisme.

  • L'industria es escasa i està molt atrassada, excepte en Catalunya, ja que tenen burgesos i en Castella era una economia d'autoabasteixement.

  • Per solucionar-lo, fan reformes de caire mercantilista.

  • S'eliminen fronteres internes (Catalunya-Castella) per a no pagar impostos.

  • Espanya fa rentables les colonies americanes:

  • Traslladen el port de Sevilla a Cadiz perque té un port més important i la seua industria son els astillers.

  • Es prohibeixen els texits de cotó, seda i ferreteria estrangers (arrancels a les 1º matèries).

  • Lliberació de ports per a comercialitzar amb Amèrica. (casa de contractació).

  • El comerç interior no millora perque:

  • Les vies de comunicació son roines.

  • L'agricultura es de subsistència.

Societat.

  • S'intenta limitar el poder de la nobleça i el clergat, societat sense classes, però que els canvis no li afectaren al rei.

  • La monarquia impulsa la idea de que el treballar no està unit al estatus social (per crear grups treballadors).

  • S'aboleix el no-pagament d'impostos per part del noble.

  • Per ser noble no sols havia que haver naixcut noble, sino que ademés devia prestar favors al estat o tindre algunes virtuts que demostren la seua noblesa.

  • El noble es més important en quant a l'extensió de les seues terres.

Reformes.

  • Aumenta el poder dels no-privilegiats.

  • El motí d'Esquilaxe:

  • En una epoca en que tots estan morint-se de fam, es puja el preu del pa i es prohibeix l'ús de capes i barrets. Tot açò ho diu Esquilaxe, un estranger. Tot açò provoca l'alçament.

  • Conseqüencies: Es baixa el preu del pà, l'us de barrets i capes. Carles III expulsa als jesuites fora d'Espanya.

  • El rei fa treballar als nobles perque hi ha poca ma d'obra.

  • En Castella, el burgés es convertirà en noble per a tindre privilegis.

  • Les conseqüencies son revoltes, sobre tot a la ciutat.

Cultura i Art.

  • Gran esplendor cultural gracies a la idea “l'home es feliç només amb l'ensenyança”.

  • Espanya es un país endarrerit i els ilustrats volen solventar açò, però ho tindran dificil al xocar les seues idees contra la radical cultura cristiana.

  • Els ilustrats pensen que pot haver un canvi pacífic, mitjançant l'educació.

  • Hi ha 4 generacions d'ilustrats (la majoria son ministres):

  • La més important. Feijoo explica les causes de la decadència cultural espanyola en “Cartas Benditas”.

  • Gregorio Mayans.

  • Campomanes. Planteja tots els problemes existents i actuarà activament donant reformes completes.

  • Jovellanos.

  • Rococó.

    • Introduit per Felip V.

    • Semblant al plateresc.

    • Decoració interna de palaus.

    • Espills, angels, massiva decoració...

    Pintura del Neoclassicisme.

    • Recuperació de l'art classic.

    • Edificis amb funció civil: ministeris, museus...

    • Els més importants:

    • Mengs.

    • Goya (estil molt personificat, retracta a molts reis).

    Segle XIX

    • Al succeir al tró Carles IV, tinguè problemes, ja que esclata la revolució francessa: els burgesos demanen poder participar en política.

    • Decideixen posar fré a les idees burgeses i trenquen les relacions amb ells.

    • Floridablanca es destituit i Aranda fa que les relacions continuen fins que es declara una república.

    • Godoy farà que el rei firme el 4º pacte de família, ja que Espanya vol frenar a Anglaterra, la qual vol l'independència de les colonies espanyoles.

    • Napoleó, (era vist com un salvador) volia ser emperador d'Europa. Al aliar-se a Espanya, demana permís per a que deixe al seu exercit atravesar Espanya per atacar a Portugal (aliat d'Anglaterra). Però quan vencen, les tropes continuen arribant i instalant-se en Espanya.

    Interior d'Espanya.

    • Afrancessats: Veuen amb bons ulls a Napoleó, ja que fa una política amb reformes similars a les dels ilustrats.

    • Grups privilegiats. També el veuen bé, encara que hi haurà gent que no li agrade.

    Conflictes interns.

    • Carles IV tindrà problemes dins de la cort perque:

    • Està amb Godoy, el qual ha firmat pactes amb França.

    • Vol dur reformes que acaben amb els privilegis.

    • La nobleça vol acabar amb el rei, perque Godoy no es privilegiat i fan que Ferran VII veja en perill la seua succesió. Açò provocà el motí d'Aranjuez.

    • Organitzat pels privilegiats.

    • Ferran VII va a Baiona i Napoleó fa que Carles abdique, però Ferran VII també, passant a ser rei el seu germà Josep Bonaparte.

    La guerra contra Napoleó.

    • Napoleó lleva la inquisició i dona llibertat a la població, cosa que fa que el poble estiga a favor d'ell.

    • Però, els privilegiats no estan d'acord amb ell i tergiversen l'informació. Açò fa que el poble estiga en contra d'ell i demanen que reine Ferran VII (el deseado). També diuen que estan ell i son pare segrestats a Baiona. Comença la guerra.

    • En cada provincia es creen les Juntes Provincials, encapçalades per ilustrats i al cap de totes, la Junta Suprema, encapçalada pels ministres del Borbó.

    • Napoleó perdrà perque:

    • La gent ataca en forma de guerrilles.

    • No coneixen el territori.

    • Han perdut moltes persones i diners en el Front Rus.

    • Anglaterra ajuda a Espanya.

    • Els ministres, els burgesos i els nobles formaran el Partit Nacional.

    • Ministres. Creuen que Ferran continuarà sent com Carles IV.

    • Burgesos. Creuen que serà parlamentari.

    • Nobles. El veuen com un rei absolutista.

    • El motiu del partit es que torne el monarca, però com que no es posen d'acord, volen fer una constitució.

    • S'elabora en Cadiç, perque en Madrid estan els francessos, i com que allí hi ha molts burgesos, decideixen votar per persona.

    • La constitucio de 1812 tindrà un caire progressista i lliberal.

    El retorn de Ferran VII (1814-1820).

    • Ferran VII espera a vore que passa amb el conflicte i sap que han guanyat els lliberals.

    • Quan torna, al saber que els privilegiats tenen més poder que els liberals, no jura la constitució i reinstaura l'absolutisme.

    • Les terres desamortizades tornen a passar a ser de l'esglesia.

    • Una part de la societat no vol tornar a l'absolutisme. Hi hauran revoltes i els lliberals intenten donar colps revolucionaris:

    • Pronunciamiento: Cop militar que s'alça a la situació viscuda en un moment determinat.

    • Ferran VII vorà que no pot aplicar moltes mesures absolutistes, perque toparà amb la població.

    • El pronunciament de Riego es el que més efecte tingué: volia tornar a instaurar el periode constitucional. Finalment, s'instaurà la constitució.

    Trieni Liberal (1820-1823).

    • Reformes:

    • S'aboleixen els senyorios juridiccionals

    • Supresió de la inquisició.

    • Reorganització territorial i administrativa.

    • Unificació de codis i lleis.

    • Llibertat de comerç.

    • Control dels privilegis eclesiàstics.

    • Es creen 2 partits polítics:

    • Moderats. Reformes limitades. (conservadors).

    • Exaltats. Reformes profundes.

    • Els exaltats en accedir al poder, acceleraren les reformes.

    • La pagesia s'oposa al trieni, perque no l'entenen.

    • Tenien que pagar en metalic.

    • Aument d'impostos.

    • Ferran VII aprofita la confusió per a retornar a l'absolutisme.

    La dècada “Omniosa” (1823-1833).

    • Ferran VII agreuja el dèficit de la despesa pública.

    • Les colonies, ajudades per Anglaterra, es van independitzant.

    • Per a poder tornar a recuperar prestigi, s'apojarà amb la burgesia, i els ultraconservadors, no voran amb bons ulls aquests negociaments.

    • Estos ultraconservadors, ja no volen a Ferran perque governa amb un grup de moderats i no instaura l'Inquisició. Aleshores s'apojen en Carles, el germà d'aquest.

    • Ferran VII no té fills varons i com no vol que reine el seu germà, suprimirà la llei sàlica per a que reine la seua filla.

    • A la mort d'aquest, es produirà una guerra civil.

    L'independència de l'Amèrica Espanyola.

    • Tenien com referent les colonies del Nord feia 30 anys.

    • Anglaterra les ajuda.

    • La burgesia no veu bé que els espanyols s'emporten tots els beneficis i ademés tinguen que pagar impostos.

    • Volien ejecutar una política ilustrada i una confederació d'estats com al Nord, però no es va poder, ja que havia una gran varietat cultural i ètnica.

    • Es decidí dividir el territori en estats endependents.

    La naturaleça del conflicte.

    • Llocs conflictius:

    • Pais Basc, Navarra, Catalunya i Mastrat.

    • Carlins.

    • Nobles i eclesiàstics conservadors.

    • Pagesia.

    • Isabelins.

    • Nobles i eclesiastics menys conservadors.

    • Lliberals, Burgesia.

    La guerra Isabelins VS Carlins.

    • Els carlins no aconsegueixen mai generalitzar el conflicte a Espanya ni ocupar territoris importants.

    • A partir de la mort del General Zumalacàrregui, els Carlins anaven sent vençuts pel exèrcit liberal d'Espartero.

    • Els Carlins es dividien en:

    • Transaccionistes. No volien continuar la guerra i volien la pau.

    • Intransigients. Volen continuar la guerra.

    Després de la guerra.

    • S'inicia la regència de Maria Cristina, la qual era absolutista i els ministres moderats.

    • La reina te que demostrar que es lliberal, però com que no vol signar la Constitució, farà un Estatut Reial, apareixent dos cambres:

    • La cambra alta: el Senat, representat per grups afavorits.

    • La cambra baixa: el Proces, representat pel poble.

    • La corona tenia la facultat de vetar les lleis que feien les cambres.

    • Es decidí posar a Mendizabal en la Regència, perque la reina era molt absolutista. Aquest, era lliberal radical.

    • Va fer reformes agraries desamortitzant terres.

    • Es decidí posar a Espartero, que era un bon militar però no un bon polític i causà un descontrol polític que va fer que se li donara la majoria d'edat a Isabel per a que fora reina.

    • Es crea una nova constitució.

    Reformes Econòmiques.

    • Fetes desde un punt burgés.

    • El seu objectiu es acumular capital, però te com a problema els privilegiats, els quals son molts i tenen massa privilegis.

    • Volen fer una societat de classes.

    • Hi ha en tota Europa una revolució industrial però abans ha de haver una agraria que produeixca excedents per invertir-los en el comerç i els beneficis invertir-los en industria.

    • No es pot dur a terme esta perque hi ha moltes terres de nobles i de la esglesia.

    • Forma de Mendizabal per desamortitzar-les (1836):

    • Ell volia sanejar la hicenda.

    • Disoldre les ordres religioses no-productives.

    • Passen a ser del estat, i este les ven i es guarda els diners.

    • Conseqüencia: capitalisme agrari.

    • Forma de Madoz (1855):

    • Ell vol modernitzar l'estat.

    • Es posa en venta els béns propis.

    • Havia que comprar-les en metalic, per donar posibilitat de comprar a més gent.

    • Els diners s'inverteixen en la creació d'un ferrocaril, però sols funcionarà en zones industrialitzades, ja que:

    • Com transport públic era massa car.

    • Com transport de mercaderies, era inecessari, ja que no hi havia.

    • Conseqüencies de les desamortitzacions:

    • Els nobles deixen de ser senyors feudals i passen a ser propietaris de la terra.

    • La burgesia serà prpietaria de les terres.

    • El clergat perd el seu patrimoni inmobiliari.

    • Els vasalls deixen de ser-ho i passen a ser arrendataris o jornalers.

    • Els camperols seran els més perjudicats, perque no poden comprar terres.

    Desenvolupament Industrial.

    • No hi ha una revolució industrial perque:

    • Agricultura està endarrerida.

    • Manca de xarxes de transport per facilitar intercanvis.

    • Inexistència de mercat interior.

    • Manca de burgesia industrial.

    • Els lliberals volen lliurecanvisme, però la gent veu que Espanya no pot competir amb altres paissos i demanen proteccionisme.

    • En Marbella naix la insutria siderúrgica, però es traslladarà a Asturies, ja que allí hi ha carbó.

    Estructures Polítiques

    Lliberals.

    • Defensen la sobirania nacional.

    • Separació de poders.

    • Constitució escrita.

    • Corts triades per sufragi.

    • Declaració dels drets del individu.

    Moderats.

    • Conservadors.

    • Sobirania compartida.

    • Poder moderador del rei en els conflictes entre govern i les corts.

    • Sufragi censitari molt restringit.

    • Constitucions: 1845 i 1876.

    Exaltats.

    • Progresistes.

    • Una bona part es convertiran en Demòcrates.

    • Sobirania nacional a les corts.

    • Disminució del poder del rei.

    • Sufragi censitari més ampli.

    • Drets més amples: llibertat al culte, imprenta, associació...

    Demòcrates.

    • Sufragi universal.

    • Amples llibertats.

    Republicans.

    • Igual que els lliberals.

    • Volen una república.

    • Model de estat unitari o federalista: 1873.

    Constitucions

    1812

    • Subjecte de sobirania: La nació.

    • Caràcter ideològic: Progresista.

    • Tipus de sufragi: Universal indirecte.

    • Esglesia / estat: No hi ha separació.

    • Elaborada per: Les corts.

    1837

    • Subjecte de sobirania: La nació, però amb el poder moderador de la corona.

    • Caràcter ideològic: Lliberal Moderat.

    • Tipus de sufragi: Censitari.

    • Esglesia / estat: No hi ha separació..

    • Elaborada per: Les corts i el Rei.

    1845

    • Subjecte de sobirania: Compartida pel Rei i les Corts.

    • Caràcter ideològic: Lliberal, més moderada que la del 37..

    • Tipus de sufragi: Restringit.

    • Esglesia / estat: No hi ha separació.

    • Els conservadors i els lliberals s'uniran i acorden governar dos anys cadascú.




    Descargar
    Enviado por:Ivens Huertas
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar