ART GREC
-
Període extraordinàriament significatiu que va marcar en gran mesura l'evolució de la civilització occidental pel que fa als àmbits culturals, polítics, filosòfics i, també, artístics.
-
S'estableix l'ideal estètic de l'ordre, la mesura i la bellesa com harmonia de les parts amb el tot.
-
S'introdueixen els ordres arquitectònics, i en l'àmbit de l'escultura, els cànons de proporció.
Precedents:
Civilització Minoica: - Magnífics palaus allindats decorats amb frescos de gran
(2600-1450 aC) naturalisme.
- Ceràmiques , especialment les de Camares, i estatues en argila,
bronze i ivori.
Civilització Micènica: - Ciutadelles imponents, amb muralles d'aparell ciclopi, així
(1600-1150 aC) com tombes de cambra i tombes de fossa.
- Treballs d'orfebreria en or i plata.
L'art grec:
Període arcaic: - Temples monumentals en pedra, amb esquema de naos, pronaos i
(s.VII-VI aC) opisthodomos.
- Aparició dels ordres dòric i jònic.
- Estatuària exempta en pedra amb un tractament anatòmic rígid i una
frontalitat molt acusada.
- Apareix la ceràmica de figures negres sobre fons roig i,
posteriorment, la de figures roges sobre fons negre.
Obres: - Kouros
- Kore
- Dama d'Auxerre
Període clàssic: - Període de màxim esplendor de la cultura grega, amb una intensa
(s. V- 323 aC) activitat constructiva, especialment a la capital, Atenes.
- S'introdueix l'ordre corinti.
- En l'estatuària, es trenca la frontalitat, amb grans avenços en l'estudi
del moviment, les proporcions i el modelat.
- Al s. IV aC, allunyament de l'equilibri clàssic cap a una major
expressivitat i sensualitat en les escultures.
Etapes: - Proto-clàssic (1ª s.V aC): - Auriga de Delfos
- Tron Ludovisi
- Zeus del Cap Artemision
- 1er classicisme (2ª s. V): - Guerrers de Riace
- Discòbol de Miró
- Dorífor de Policlet (cànon)
- Partenó (Ictinos i Fídias)
- 2on classicisme (fins 323 aC): - Hermes ... de Praxíteles
- Apoxiomenos Lisip canon
- Escopes (pathos)
- Teatre d'Epidaure Policlit
Període hel·lenístic: - En l'estatuària, conviu el classicisme serè del s. V amb un
patetisme molt expressiu i dramàtic.
Obres: - Altar de Zeus a Pèrgam Àtal I
- Laocoont i els seus fills
- Victòria de Samotràcia
ART ROMÀ
-
Sincretisme artístic, molt influït per la cultura grega i etrusca, que va trobar el marc d'epressió en la planificació de les ciutats i en l'arquitectura. Té un caràcter fonamentalment pràctic i l'interès per l'urbanisme ho demostra.
-
La seva evolució es troba estretament vinculada a les etapes per les quals va passa l'Estat: un primer període formatiu, un segon període d'eclosió que coincideix amb la instauració de la epública i un tercer període que neix amb l'imperi, en el qual es perceben les influències de les províncies conquerides.
Precedents:
Art etrusc: - Emergeix a partir del s. VI aC.
- Notable arquitectura funerària, amb grans necròpolis i tombes
subterrànies.
- Sumptuoses sepultures, decorades amb relleus i extraordinàries pintures.
- Magnífica estatuària en bronze i terracota, que recorda l'escultura grega
arcaica pel que fa a les formes rígides i al somriure.
Art Romà:
Arquitectura romana: - El domini de les tècniques constructives permet construir
obres d'enginyeria colossals: ponts, calçades, aqüeductes...
- Ús de materials com el maó i el formigó, així com d'elements
innovadors com l'arc, la volta i la cúpula, que van permetre
edificar construccions monumentals, fent gala de la grandesa
de Roma.
- Urbanisme basat en l'organització reticular del campament
romà que forma una retícula travessada per dos eixos
principals.
- Arquitectura de caràcter públic i bàsicament utilitària, en la
qual es dóna més importància a l'espai interior que a l'exterior
i a la tècnica que a l'estètica: teatres, amfiteatres, termes,
temples, palaus...
Obres: - Amfiteatre Flavi o Colosseu (80 dC)
- Panteó de Roma (118-128 dC)
- Termes de Caracal·la
- Aqüeducte de les Farreres (s. I)
Escultura romana: - Coexisteixen dues grans tendències escultòriques: una popular i
realista, influïda per l'art etrusc, i una altra més aristocràtica i
idealitzada d'inspiració grega.
-Els gèneres típicament romans són el retrat eqüestre, el medalló,
el retrat i el relleu històric, que va trobar el seu camp d'expressió
en columnes commemoratives i arcs de triomf.
Etapes: - Període republicà (III-I aC): - escultura de caire diví i
influència grega.
- D'August a Trajà (s. I dC): - Classicisme idealització
Alt Imperi - August de Prima Porta
- Fins a Dioclecià (s.III dC): - Màxima producció
- Columna Trajana
- Baix Imperi (s. IV-V): - Hieratisme, simbolisme
Pintura romana: - Extraordinari domini de l'espai i dels efectes de perspectiva.
- Es fa servir bàsicament la pintura al fresc.
- Magnífics mosaics romans, generalment utilitzats per decorar els
sòls.
Obres: - Frescos de la vil·la de Lívia (20 aC)
Art paleo-cristià:
Abans Edicta de Milà (313) Després
-
Cristianisme religió minoritària - protegida pels emperadors
-
Sense edificis de culte. - grans temples (basíliques)
-
Cementiri Catacumbes - construccions de planta
central, circulars o creu
grega.
ART BIZANTÍ I ART DE L'ISLAM
Art bizantí: - Art nascut a l'Imperi romà d'Orient, monumental i sumptuós, allunyat de
l'utilitarisme romà.
- Els artistes bizantins van fusionar les influències de l'art grec, l'oriental i
el romà, i van destacar principalment en arquitectura i l'art del mosaic.
- Va tenir un impacte considerable en l'art medieval europeu, especialmet
en la pintura italiana dels segles XIII i XIV.
Art islàmic: - L'any 622 marca l'inici d'una nova religió, l'islamisme. Un segle més
tard, tots els territoris compresos entre l'Indus i l'Ebre van quedar integrats
sota un mateix sistema polític, units per forts llaços culturals i religiosos.
- Aquest vast imperi va donar lloc a un art propi, centrat bàsicament en
l'arquitectura i en les art decoratives, ja que les arts figuratives van passar
a segon pla a causa de la prohibició de representar imatges.
Art bizantí
Arquitectura: - Arquitectura solemne adequada per al culte i la litúrgia
- Planta basilical, amb cúpules grandioses sobre petxines i voltes de
maó.
-Perviuen elements paleocristians com l'atri (pati obert, lloc de
purificació on pot accedir tothom), el nàrtex ( mena de pòrtic, lloc per
els fidels que es preparen per rebre el baptisme) i el presbiteri (lloc
reservat als sacerdots, està separat de la nau central per l'iconòstasi).
Obres: - Basílica de Santa Sofia de Constantinoble (532-537)
Icones i arts decoratives: - Desenvolupament del mosaic per dissimular la pobresa
dels materials constructius.
- Rigidesa de les figures disposades en composicions
sumptuoses.
- Cromatisme viu i convencionalisme iconogràfic.
Obres: - Pantocràtor de la catedral de Cefalú (s.XII)
- Mosaic de Justinià i la seva cort de San Vitale
de Ravenna (547).
Art islàmic
Arquitectura: - Edificis en pedra de maçoneria, guix i maó, recoberts amb magnífics
treballs ornamentals.
- Utilització de la columna, el pilar, l'arc de mig punt, de ferradura i
polilobulat, la volta de canó i d'aresta.
- Interiors sumptuosos decorats amb treballs de guix policrom i
ceràmica.
- L'edifici més característic és la mesquita, que consta de pati porticat,
sales de columnes i minaret.
Tipologies: - basilical o hipòstil. Naus perpendiculars a la
quibla .
- persa. Pati quadrangular amb construccions
als costats i un gran iwan.
- turc. Planta central amb sala d'oració
quadrada. Influència de Sta. Sofia.
Obres: - Mesquita Aljama de Còrdova (tipus hipòstil) (s. VIII-X)
- Alhambra de Granada (s. XIII-XIV)
Arts decoratives: - Element indissociable de l'arquitectura: murs decorats amb motius
geomètrics, en decoracions epigràfiques, treballs de guix, rajoles vidriades, mocàrabs, ataurics...
- Objectes de metall de gran perfecció tècnica, treballats en relleu i
incrustacions amb dissenys ornamentals extraordinaris.
Art islàmic a Espanya
La dilatada presència dels musulmans a la Península Ibèrica (711-1492) es divideix, des del punt de vista polític, en diversos períodes:
-
711-755: Emirat dependent del califat de Damasc.
-
755-1008: Període Omeia. Progressiva separació del califat de Bagdad que es consumarà amb la proclamació del Califat de Còrdova. Fase més fecunda: mesquita de Còrdova.
-
1008-1212: Regnes Taifes i Imperis nord-africans. Crisi política degut a la reconquesta però no artística.
-
1238-1492. Període Nassarita. Darrer període d'esplendor de l'art islàmic a l'Andalusia oriental amb l'Alhambra de Granada.
ART ROMÀNIC
-
Primer corrent artístic unitari, d'àmbit europeu, l'evolució del qual es vincula a la difusió del cristianisme i a la renovació política i cultural d'Europa.
-
El romànic s'inicia a mitjan segle X i evoluciona fins a finals del s. XII, moment en què és substituït pel gòtic.
-
Art bàsicament constructiu, en el qual s'integren les altres disciplines artístiques.
Art pre-romànic:
-
Amb la irrupció dels pobles bàrbars a l'Imperi romà, Europa va quedar fraccionada en múltiples regnes. Els pobles germànics van configurar unes formes artístiques pròpies, nascudes de llurs tradicions i del grau divers de la romanització. Tanmateix, apareixen alguns trets generals, com ara la construcció d'edificacions de caràcter popular i la preeminencia del relleu i l'orfebreria.
-
Amb l'Imperi carolingi es produeix una extraordinària eclosió artística i cultural que l'art otonià va perllongar.
Art romànic:
Primer romànic: - Inspirat en l'arquitectura bizantina i paleocristiana.
(990-1088) - Esglésies de planta basilical, amb aparell de carreus petits i coberta
de fusta.
- Els exteriors presenten campanars esvelts i ornamentació de bandes
i arcs llombards.
- S'estèn pel sud de França i el nord-oest de la península Ibèrica.
Obres: - Santa Maria de Ripoll
- San Pere de Rodes
Romànic ple: - Esglésies amb finalitats congregacionals, de planta basilicat de tres o
(fins ½ s.XII) cinc naus, organitzades amb pilars cruciformes.
- Substitució de la coberta de fusta per la volta de canó amb aresta, i
cúpula de creuer.
- A Itàlia, edificis de proporcions harmòniques, amb un particular
sistema decoratiu de marbres de colors.
- Decoració escultòrica en capitells, en portalades i claustres, subjecte a
les estrictes normes de representació: frontalitat, perspectiva jeràrquica i
simetria.
- En pintura, dominen la rigidesa, les línies gruixudes de contorn i la
rica policromia, a més de les mateixes convencions de representació
que en l'escultura.
- En les arts decoratives, destaquen les miniatures, els brodats i les
peces d'orfebreria.
Obres: - Cluny III (1088)
- Portalada de Vézelay (1118)
- Catedral de Sant Serni de Tolosa (1075)
Romànic tardà: - aquest Romànic conviu amb les primeres manifestacions del gòtic.
(1150-1225)
Plàstica romànica: - Sentit simbòlic, tant en la mateixa representació com en la
integració en les diverses parts de l'edifici que ja tenen aquesta
càrrega simbòlica.
- El naturalisme o realisme de les figures i representacions queda
supeditat a l'expressivitat i al sentit simbòlic abans comentat.
- L'adaptació al marc arquitectònic determina les formes, sobretot
les dels capitells.
- Els programes iconogràfics són variats: escenes de l'Antic i el
Nou Testament, formes vegetals, el “bestiari”, temes al·legòrics.
Hi ha dos temes molt repetits: la Maiesta Domini o Pantocrator, i
les escenes de l'Apocalipsi.
- Els models són, sovint, il·lustracions de manuscrits. L'artista,
considerat aleshores com un artesà, no busca l'originalitat, tot i
que moltes vegades l'aconsegueix.
Obres: - Claustre de la catedral de Santa Maria de Girona
- Pintures de Sant Climent de Taüll (1123)
ART GÒTIC
-
Manifestació artística que es va donar a Europa occidental i central entre els segles XII i XV.
-
Es caracteritza per formes arquitectòniques de gran verticalitat, voltes de creueria, pilars i murs amb finestrals de vitralls.
-
Interiors decorats amb relleus, escultures, pintures, mobiliari i orfebreria.
Arquitectura
Elements principals: - Arc
- Volta de creueria
- Arcbotants
- Vitralls
- Pinacles
Corrents principals:
- Catedral de Chartres (1191-1220)
- Notre-Dame de París
- Catedral de Lleó (1255-1280)
- Catedral de Reims
- Sainte-Chapelle de París
- Catedral de Colònia
- Catedral de Wells
- Monestir de San Juan de los Reyes de Toledo
Escultura
L'escultura abandona la rigidesa del romànic i adquireix un traç més lliure, estilitzat i naturalista.
- Portalada d'Amiens
Pintura
-
Gòtic internacional. Estil cortesà que exalta el refinament i crea pintures i miniatures d'ambient atemporat.
-
Gòtic italià. Els pintors del Trecento s'encaminen cap al Renaixement mitjançant un naturalisme intens i la recerca de la perspectiva.
- Giotto. Lamentació sobre el crist mort (1304-1305)
- Duccio. Madonna Ruccellai.
- J. Van Eyck. Matrimoni Arnolfini. (1434)
- El Bosco. El jardí de les delícies. (1500)
EL RENAIXEMENT
-
Corrent cultural originat a Itàlia al segle XV, que va suposar un retor a les fonts de la civilització occidental: l'antiguitat grecoromana.
-
Sorgeix com a resultat d'una nova concepció del món propugnada per l'Humanisme, que substitueix el teocentrisme medieval per l'antropocentrisme: l'home passa a ser la mesura de totes les coses.
-
Canvi important en la consideració de la posició de l'artista: de ser considerat un artesà, comença a ser admirat com un ésser superior o un creador.
Arquitectura
Quattrocento: - Neix un nou concepte espacial basat en la claredat, el predomini de
l'horitzontalitat i la línia recta, i la disposició ordenada de les parts.
- Es fan servir elements constructius i decoratius clàssics interpretats
amb llibertat.
Obres: - Façana de Santa Maria Novella de Alberti
- Palau Rucellai de Alberti (1446-1451)
- Capella Pazzi de Brunelleschi (1429-1450)
Cinquecento: - Estil sever i equilibrat que rebutja el decorativisme del Quattrocento
- És el classicisme renaixentista, monumental i solemne, perfectament
equilibrat
Obres: - Templet de San Pietro in Montorio de Bramante (1502).
- Basílica de San Pere de Roma
- Villa Capra, anomenada La rotonda de Palladio (1566)
Manierisme: - Espais complexos allunyats de la claredat renaixentista, amb un ús
arbitrari del element clàssics.
Obres: - Palau del Te, a Màntua de Romano.
Escultura
Quattrocento: - Ús de materials clàssics com el marbre i el bronze. Recuperació de
tipologies com el relleu, el bust, el sarcòfag monumental o l'estàtua
eqüestre.
- Estudi de les proporcions, l'anatomia i els cànons de bellesa.
- Domina encara el gust per les formes corbes i allargades del Gòtic
internacional, així com el gust pel detall.
Obres: - David de Donatello
- Portes del paradís de Ghiberti (1425-1452)
- Condotiero Gattamelata de Donatello (1447-1453)
Cinquecento: - Preferència per l'escultura exempta en detriment del relleu.
- El classicisme es tradueix en un equilibri rigorós entre realitat i
monumentalitat, entre massa i moviment.
Obres - Pietat de Miquel Àngel
- David de Miquel Àngel (1501-1504)
Manierisme: - Domini de la tècnica en siluetes plenes de gràcia, dinàmiques i de
difícil equilibri.
Obres: - Mercuri de Giambologna
Pintura
Cuattrocento: - La utilització de la perspectiva i el desig de veracitat es tradueixen en
una reproducció exacta de la realitat.
- S'utilitzen les tècniques del fresc, la pintura a l'oli i el temple.
- Pintura de temàtica religiosa, mitològica i retrats.
- Durant la segona meitat del segle s'avança en el desenvolupament de l'anatomia i l'establiment de cànons de proporcions.
Obres: - Trinitat de Masaccio (1426-1428)
- El naixement de Venus de Botticelli (1483-1485)
- La primavera de Botticelli
- L'anunciació de Fra Angelico
- Història de la Vera Cruz de Piero della Francesca
Cinquecento: - Perfecció total en la simplificació de la composició.
- Domini del clarobscur i la perspectiva aèria.
- Desapareixen les reminiscències gòtiques (gust per la línia, l'anècdota
i el color).
Obres: - La Gioconda de Leonardo
- L'escola d'Atenes de Rafael (1509-1511)
- El judici final de Miquel Àngel
- La verge de les roques de Leonardo (1483-1486)
Escola veneciana: - Gust pel color, l'exaltació de la riquesa i escenaris arquitectònics
fastuosos.
- Importància dels temes secundaris, del detall i el paisatge.
- És una pintura tonal, que consisteix a pintar només amb els colors
i la perspectiva atmosfèrica.
Obres: - L'amor sacre i l'amor profà de Tizià (1515)
- El miracle de Sant Marc de Tintoretto
Manierisme: - Composicions distorsionades per les perspectives infinites, els
escorços, les figures de proporcions allargades i la il·luminació irreal.
Obres: - La Mare de Déu del coll llarg de Il Parmigianino
BARROC
-
Al llarg del segle XVII i part dels segle XVIII va tenir lloc l'estil barroc que, trencant amb el classicisme renaixentista, proposava una doble tendència basada, d'una banda en el gust per la realitat i la quotidianitat i, de l'altra, en la monumentalitat i l'exageració
-
La Roma papal va passar a ocupar la capital artística, que fins aleshores s'havia centrat a Florència i Venècia. Posteriorment sorgeixen altres centres creatius importants, com Flandes, Holanda, França i Espanya, amb personalitats molt fortes, i, en funció de cada cas, vinculats a la Reforma protestant, a la monarquia, a l'Església catòlica i al poder burgès creixent.
Arquitectura
Itàlia: - Els edificis més significatius són les esglésies i els palaus, però també els
edificis públics com ara fonts o escalinates.
- Predomini de la corba i el moviment còncau-convex.
- Plantes centralitzades i espais fluids, de caràcter escenogràfic i teatral.
Obres: - Església de San Carlino alle Quattro Fontane de Borromini (1638-1667)
- Església de Sant'Andrea al Quirinale de Bernini (1658-1670)
- Columnata de Sant Pere del Vaticà de Bernini (1656-1667)
França: - Arquitectura de caràcter sobri i equilibrat, que rebutja la ruptura amb les formes clàssiques.
- El rigor dels exteriors contrasta amb la sumptuositat dels interiors.
Obres: - Palau de Versalles de Mansart i Le Vau (1662-1670)
Espanya: - Després d'un primer període dominat per la influència herreriana, a la
segona meitat del segle va sorgir un estil decoratiu, de gran riquesa
ornamental, que culmina en l'estil del Churriguera.
Escultura
Itàlia: - Tal com passa amb l'arquitectura, també es distancia de la claredat i equilibri
renaixentistes i s'interessa pel dramatisme i el moviment a fi de commoure
l'espectador.
- Pensada per ser contemplada dins d'un espai i en relació amb l'espectador.
Obres: - L'èxtasi de Santa Teresa de Bernini (1647-1652)
- Apol·lo i Dafne de Bernini (1622-1625)
França: - Manté una certa distància amb la tendència barroca italiana, pren com a
model l'escultura de l'antiguitat clàssica.
Espanya: - Producció d'una estatuària en fusta policromada notable, amb retaules,
“pasos” i imatges de vestit, d'un gran realisme. Destaquen l'escola castellana
i l'andalusa (d'una serenitat més palesa).
Pintura
Itàlia: - Com a resposta a l'artificiositat manierista, sorgeix una pintura naturalista,
capaç d'apropar la religió al fidel, i caracteritzada pel magnífic tractament de la
llum.
- Altres pintors es van inclinar per un naturalisme més idealitzat.
Obres: - El martiri de Sant Pau de Caravaggio
- La fugida a Egipte de Carracci
- La mort de la verge de Caravaggio (1605-1606)
- Triomf de Bacus i Ariadna de Carracci (1595)
Espanya: - Moment de gran esplendor per a la pintura espanyola, que va cultivar
una temàtica bàsicament religiosa i realista.
Obres: - Las Meninas de Velàzquez (1656)
- Natura morta de Zurbaràn
- Apol·lo i Màrsias de José de Ribera (1637)
Flandes: - Art exuberat i sensual que va trobar la millor expressió en l'obra colorista i
dinàmica de Rubens.
Obres: - El jardí de l'amor de Rubens (1638)
- El judici final de Rubens
Holanda: - Pintura realista, interessada per la temàtica de gènere i costumista, així com
també pel paisatge i el retrat.
Obres: - La ronda de nit de Rembrandt (1642)
- La carta d'amor de Deft
Art
Art
Art
