Art Classic

Arte griego. Estilo arcaico. Periodo clásico. Helenismo. Templos. Kouros # Classicisme. Arquitectura y escultura grega. Ordres clàssics

  • Enviado por: Danipoo
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

TEMA 2

ART CLASSIC

TEMA 2: ART CLÀSSIC

2.1. Què és el classicisme?

2.2. Cronologia y marc geogràfic

2.3. Fonaments socials, culturals de l'art Grec

2.4. Antecedents: Creta y Miscenes

2.5. Arquitectura grega:

2.5.a. característiques generals

2.5.b. els ordres clàssics (dòric, jònic y corinti)

2.5.c. el temple grec - Partenó

- Erecteon

- Nike aptera

- Altar de Zeus a Pèrgam

2.5.d. teatre grec: Epidàure

2.6. Escultura grega:

2.6.a. característiques generals

2.6.b. període Arcaic - Kuros

- Koré

2.6.c. període Clàssic - Gurrers de Riace

- Discòvol de Miró

- Diadúmenos de Policlet

- Frisos del Partenó de Fidias

- Hermes amb el nen Dionis de Pràxiteles

2.6.d. període Helenístic

- Laocoont i els seus fills

- El nen de l'Espina

- Galata Ferit

2.1. QUÈ ÉS EL CLASSICISME?

Allò clàssic és allò digne d'imitació. El segle XVIII va ser el de màxim esplendor del neoclassicisme. Clàssic representava les obres mestres dels grecs i romans. Va acceptar-se que l'art clàssic era l'expressió de qualitat de l'art, per això calia imitar-lo. L'art clàssic difon un nou ideal de bellesa, la racional. Els clàssics tenien una visió antropocentrica (l'home és la mesura de totes les coses) de la realitat.

L'origen és a Grècia, on la bellesa no és abstracta, sinó un sistema de proporcions i mesures. Tenen unes normes que componen un missatge homogeni i precís. Roma va ajudar a extendre l'art grec, el van copiar en moltes ocasions, van millorar-hi, però, la arquitectura. La cultura grega és la base de la cultura occidental.

2.2 CRONOLOGIA I MARC GEOGRÀFIC

-Civilitzacions Prehelèniques - etapa minòica (3er milèni a.C.)

- etapa micènica (2on milèni a.C.)

- Edat Mitjana o fosca

- Període geomètric

- Període Arcaic (VIIa.C.- VIa.C.)

- Període Clàssic (V a.C.- IV a.C.)

- Període Hel·lenístic (IV a.C.- II a.C.)

El període arcaic, les polis estaven governades pels aristoi, els que tenien més riqueses, més terres. Les polis eren ciutats estat, és a dir, poblacions independents rodejades de terres. S'anomenen també polis aristocràtiques, ja que els dominaven els aristoi, qui controlaven el govern, l'exercit i l'economia. Després, el poble va fer revoltes i van pasar a esser polis democràtiques. La economia es basava en l'agricultura, per tant si no tenies terres, eres pobre. A partir del segle VI a.C., els grecs esdevenen comerciants.

El període clàssic, comença amb les guerres mèdiques(enfrontament entre grecs i perses) fins la mort d'Alexandre el Gran. Major esplendor de la cultura grega. Es divideix l'epoca en pre-clàssic i classicisme. Van a ver-hi també les guerres del peloponès, on Esparta va va formar una lliga i una altre Atenes, enfrontaments a la peninsula. Guanyà Esparta, llavors va començar una decadència cultural que se superà en el regnat d'Alexandre el gran. A Atenes les polis polis eren democràtiques.

2.3. FONAMENTS SOCIALS, CULTURALS DE L'ART GREC

El món artistic grec sorgeix de l'arribada dels doris(s. XI a.C.) a la peninsula. Van provocan el desplaçament de anteriors immigrants cap a les illes del Egeu i l'Asia Menor, la Jonia. Tenen en comú la llengua, dialectes grecsi tipus d'organització social. Una estrucutura política en evolució: de monarques a princeps; més tard hi accedeixen al poder gent de la noblesa, els tirans(persones a favor del poble, que més tard es convertiren en actual significat d'aquesta paraula); posteriorment la rebelió del poble crea el model de ciutadà-rei, una polis democràtica. Les guerres són les que provocaren la unió de diverses polis(lligues), però per poc temps. L'aspecte social, al tenir una amplia classe social d'esclaus, donava als grecs el privilegi del oci del desenvolupament d'un nou concepte de existència, que era viure per a ells mateixos per si mateixos. La mort era el refinament i el plaer de la existència (hedonisme).

2.4. ANTECEDENTS: CRETA I MISCENES

L'art grec sorgeix del procés de formació de l'art minoic i el de Miscenes. L'art minoic es va desenvolupar durant el 2on mileni abans de Crist, a l'edat de bronze. Aquesta era una civilització molt avançada, pacífica (no hi havien muralles al voltant de les ciutats) i amb una gran activitat econòmica. Destaquen els palaus de Cnossos i Festos, a la illa de Creta. Hi havia comerç amb Egipte. Els palaus eren molt complexos perque tenien diverses funcions:

- Centre de concentració i distribució de productes procendents del camp.

- Centre d'activitat artesanal.

- Centre residencial de les autoritats, guardians i més.

- Centres polítics i religiosos.

L'estructura dels palaus estava basada en les construccions al voltant d'un pati rectangular situat al centre. La planta baixa d'aquestes edificacions eren els magatzems. La planta superior era la zona residencial on hi havia la sala del trò. Aquests palausteníen una coberta arquitrabada suportada per columnes. Tenien un capitell format per equi i abac; el fust era llis i normalment pintat en tons vermells i negres. Els palaus tenien una decoració mural, frescos on les figures tenen un sentit simbòlic. Els colors són molt vius i plans; les línies tancades i molt expresives; tendència a composicions laterals; estilització de les formes; donen sensació de moviment. Dins del palau de Cnossos es va trobar l'escultura de la Deesa de les serps. És una escultura petita, molt treballadora i bastant proporcionada.

Al final del 2on mileni es va desenvolupar la cultura miscènica, nom que prove dels palaus més importants de la ciutat de Miscenes. On hi destaca la porta dels lleons (XVIa.C.) i la tomba de Agamenon, també anomenat tresor de Atreu. Els miscenics son els grecs de la Ilíada d'Homer. A diferencia de les cretenques, les ciutats de Miscenes, Tirint, Pilos i altres presenten grans muralles amb aparell ciclopi i portes monumentals (com la del Lleons). Son molt notables lesa tombes monumentals, on l'aristocràcia militar rebia honors especials. Aquests monuments funeraris son l'anomenat tresor d'Atreu, on es va trobar peces importants d'orfebreria com la Màscara d'or d'Amagemnon. Cal destacar també el Mègaron que és l'antecedent estructural mes clar del temple grec. Cap al 1100a.C. va enfonsar-se aquesta civilització per unes causes no gaire conegudes relacionades amb la crisi general de la Mediterrania oriental produida per la irrupció dels pobles de mar.

2.5. ARQUITECTURA GREGA

a. Caraterístiques generals

- Busca harmonia constructiva, que es basa en proporció i equilibri.

- Els Grecs tenien un concepte racional de la bellesa.

- Sorgeixen ordres clàssics per harmonitzar tots els elements arquitectònics, el dòric, el jònic i el corinti.

- Obsesió per la perfecció tècnica de les obres, els acabats.

- Per aconseguir harmonia visual tenen en compte uns reajustaments òptics

- Planta rectangular i uniforme, en els edificis (temples i demés).

- Material constructiu era la pedra, sobretot marbre.

- Arquitectura arquitrabada.

b. Els ordres clàssics

DÒRIC

Aquest ordre configura la proporció de l'edifici, l'utilizaven els Dòris, d'on prove el nom; segle VII a.C. Havitàven al continent, la base de la seva economía era l'agricultura. Els primers edificis els feren de fusta i després, per influència egipcia, en pedra. Els elements principals son:

- crepidoma: part que separa el temple del terra, tres esglaons. Es divideix en:

- estereobat: graons inferiors

- estilobat: graó superior

- columna: formada per:

- fust: cilindre amb estries. Fa entàsi (lleuger abombejament al centre)

- capitell: format per l'equi i rematat per l'àbac, peça rectangular que sosté l'arquitrau.

- entaulament: la part superior formada per:

- fris: segona viga horitzontal amb triglifs i mètopes

- cornissa

- frontó

JÒNIC

És més fi i ornamentat que el doric. Més utilitzat a mitjans del segle V a.C. El temple simbolitza com un bosc on el deu al que se li dedica hi pugui descansar. És característic per tenir moltes columnes i per tenir, aquestes, volutes al capitell. Els seus elements son:

- crepidoma: amb més esglaons al estereobat que al doric.

- columna: característica per tenir base, entre l'estilobat i el fust.

- fust: amb canaleres

- capitell: - collari (astràglafs, semblen ossos humans)

- equi amb forma de voluta

- abac

- entaulament:

- arquitrau amb esglaons

- fris llis

- cornissa ornamentada amb senefes normalment vegetals

CORINTI

És una evolució del jonic, les columnes son mes altes i son característiques pel seu equi amb forma de fulles d'acanti volutes en els angles. S'utilitzava a l'epoca helenistica, romana, renaixentista i neoclàsica.

c. El temple grec

Els grecs veien els temples com un lloc on acomodar al Déu, la gent no hi podia entrar com en la actualitat. Els rituals i les cerimonies es feien afora del temple (concretament a la dreta). Dintre se situava la estatua del deu.

estructura:

1- naos : la sala central, on s'hi guardava l'escultura.

2- pronaos: sala anterior a la naos.

3- opistódomos : sala posterior del temple, no tots la tenen.

Els temples son plantes rectangulars uniformes, s'anomenen pròstil totes aquelles que només tenen columnes a la façana principal. Poden ser, segons les columnes de tot el temple:

- in antis : dues columnes a l'entrada principal únicament.

- pròstil : columnes només a la façana.

- Perípter : columnat d'una filera al voltant de tot el temple.

- Dípter: doble columnat al voltant del temple.

- Tholos : temple de planta circular.

Segons nombre de columnes a la façana, pot classifiar-se en:

- distils: dues columnes.

- Exastil: sis columnes

- Tetrastil: quatre

- etc.

2.5. d) Teatre grec: Epidaure

Conjunt arquitectonic destinat a representacions dramatiques.

Grades: fetes a la muntanya

Càbea (auditòrium): lloc on estan les grades, on se situa el públic. Està dividit en dues parts

-kerkides, passadissos també anomenats vomiteres.

Orquesta: lloc rodó on es col·locaven els músics.

Escena: part mes elevada, per a els actors.

L'autor és Policlet el jove, al s.1/2 IV a.C. Aquest teatre te una sonoritat perfecta. Esta situat a la Polis d'Epidaure, al peloponès; part oriental poblada pels Doris d'Argos. al segle III a.C. la va dominar Macedònia y va formar lliga amb Aquea.

En el teatre es feien representacions y dança en honor a Dionisi, a qui estava dedicat l'obra, Déu de la festa y el vi. Obres de Sofocles, dramaturg, qui va posar la escena. Té dos nivells. És conserven dues columnes dividides en dos grups separades per la porta on entraven els actors. L'escena tenia un mecanisme rudimentari de teló, que permetia el canvi de decorats y actors. Té murs laterals de contensió del terreny. La orquesta (circular) fa uns 25 metres, de terra batuda. Les cabeas tenien 55 grades dividida en 12 parts. El teatre tenia aforament per unes 1400 persones.

Altres teatres: el d'Atenes (s.Va.C.), de Delfos (s.IVa.C.) a Focide.

Altres obres de Policlet el jove: el Tholos d'Epidaure(1ers d'estil corinti)

2.6. ESCULTURA GREGA

a) Caracteristiques generals

Al començament té influencia Egipcia. Va evolucionar constantment. Els escultors plasmen en la figura humana el seu concepte de bellesa física y d'equilibri. Esta proporcionat. Rostre expresiu, exteriorització dels sentiments. Representació del moviment, aprenen a doblegar les figures y relacionar els grups. Percepcio de volum, forma antropomófica en temes mitologics. Material: marbre o bronze.

Es divideix l'escultura en tres períodes:

- Període arcaic: VIIIa.C. fins Va.C.

- " clàssic: V a.C. fins IV a.C.

- " Hel·lenístic: IV a.C. fins II a.C.

b) Període Arcaic

Kuros: Atletes joves despullats

Korai: Dones, noies sacerdoteses, vestides.

característiques:

- Rigidesa

- Trets arcaics:

- Ulls ametllats

- Cabells ordenats en formes geomètriques

- Hieràtrica (cara sense expressió)

- Cama esquerra avançada. Cada cop més

- Simetria, repetició de les formes en diferents escales.

Els primers kuros miran de front y el pes està repartit entre les dues cames, poc a poc evoluciona a una posició mes natural on el pes es recolza a la cama del darrere y aixeca una mica la cadera. Els primers kuros no son tant proporcionats y semblen més muscolosos. El pentinat també va canviar. Hi ha una trancisió al final del arcaic al clàssic, sobretot en escultura de bronze.

c)Periode clàssic

característiques:

- Proporció: Policlet va ser el teoric de la proporció amb els escrits que va fer sobre els canons. Text que es coneix per altres textos que l'esmenten.

- Escultura equilibrada en l'expresió. No és una expressió com la del Arcaic, pero tampoc massa expresiva. Fidies es qui ho representa millor.

- Té dinamisme. Moviment (com per exemple el Discóvol de Miró)

- Flexibilitat als membres de l'anatomia. Alternança de músculs tensos amb d'altres relaxats.

- Eviten la simetria, a diferencia de l'Arcaic.

- Transparència als vestits de dones, els homes segueixen nus.

- El material segueix sent el marbre o el bronze.

- Naturalisme, intent d'escultures naturals

Els Guerres de Riace

Trobades al 1972 al mar davant de Riace a Calabria. Són de tamany natural. Es creu que el vaixell que les transportava es va enfonsar y es creu que anava a la Magna Grècia. Estan al museu del Regio de Calabria. Es desconeix l'autor, pero per les seves caracteristiques era un escultor de l'escola de Praxiteles. També podria ser el seu autor Pitagoras de Regio. Estil Grec Clàssic (àtic sever). A la 1a meitat del s.V a.C. Representen dos homes amb barba, nus, el pes recau sobre la cama dreta. Té el braç esqeurra doblegat por ejemplo aguantar una llança, un escut, una espasa,..L'escultor domina a la perfecció la representació de l'anatomia humana. Naturalisme en el trenat dels cabells (cap y barba). Expressió del rostre ferotge, tenen la boca una mica oberta y deixa veure les dents que estàven fetes de plata y els llavis de coure. Els ulls son d'ivori amb la pupila y l'iris de pasta de vidre. Representen uns homes madurs vigorosos. Tenen la musculatura molt perfecta. Té dinamisme. No te cap eix de simetria estricte com en l'Arcaic. No se sap quins guerrers son, podrien representar uns herois( Aiax) que sempre combatien junts.

Discóbol

Obra de Miró. Treballava normalment amb bronze, capta molt bé el moviment. Feta a mitjans del s.V a.C. No es conserva l'original, que devia ser de marbre. Té una compisició curvilinia amb un contrapes. La expressió del rostre no és l'adecuada per a l'esforç que fa l'atleta. El naturalisme anatòmic de Miró te una musculatura plana. La Part dreta és corba y la esquerra forma un angle recte.

Diadúmenos

Del 44 a.C. S'està lligant una cinta al cap. Està inclinat. El rostre té una expressió relaxada. És una obra de Policlet, qui introduí el canon, un sistema de proporció que deia que el cos era set vegades el cap, per exemple. La bellesa era a partir de càlculs matematics.

laraliroleeeerooooo jajajajaaj XDDDD

uooohhhhh.....uuaaahhhhhh....olooohhh (crash test dummies)

weno a ver, a lo que iba Fastidies ese..Digo Fidies

Fidies era considerat el millor escultor, es conserva la seva obra del Partenó. 470-430 a.C. Era amic de Pericles y Fernando Fernan gomez

* tanta informacion no, por favor.

L'analisi dels temples grecs:

Primer cal explicar l'ordre al que pertany i les seves caracteristiques, com l'identifiquem, després el tipus de planta segons columnat i nombre de columnes.

EL PARTENÓ

L'arquitecte més important va ser Ictinos, amb l'ajudant Cal·licrates, també hi va colaborar Fidies com a escultor (escultures que estan a Anglaterra). És un temple grec clàssic. D'ordre dòric, ja que te un esterobat de dos esglaons, estilobat, sense base, equi llis, etc,.És de meitats del segle V a.C. situat a l'Acropolis d'Atenes. Planta rectangular, perípter, octastil. Crepidoma format per esterobat i estilobat. Tres parts, pronaos, naos dividida en dos, en una l'escultura d'Atenea i en l'altre la de Partenó, on es trobava el tresor. S'entra pel opistodomos, portic del darrere. La deesa Atenea era la protectora de les arts. És un temple de marbre, coberta arquitrabada, escultures al frontó i a les mètopes. Hi han columnes monolitiques(d'una peça) les que no(a l'exterior) es feien per peces, tambors, enganxats pel centre amb "gafes" metàliques. Les mètopes son de motius mitològics o florals. S'hi va trobar una replica de la Criselefantina, una escultura d'or i d'ivori que hi havia al Partenó.

ERECTEON

Característic per les Cariàtides. També per ser dos temples en un. Un el Atenea Porias i l'altre, el Poseidó Erecteon. Està en un lloc sagrat de l'Acropolis. La seva adaptació al terreny l'ha dotat de certa singularitat. El pòrtic oriental i principal és d'ordre jònic exàstil, és on hi havia l'estatua de la deesa feta de fusta d'olivera. El nord és la part més alta, te sis columnes jòniques. El sud es la part mes coneguda, on se situen les cariàtides. Les escultures son obres de Alcamenes, deixeble de Fidies. L'interior és peculiar per les seves subdivisions. L'Erecteon aporta riquesa, varietat i delicats detalls ornamentals.

ATENEA NIKE

El temple va començar-lo Cal·licrates, pero van triar un lloc de l'Acropolis molt estret per a construir-lo i van haver de reprantejar el proces de construccio. No va perdre harmonia. El resultat es un temple d'ordre jònic, tretastil, anfiprostil amb columnes de fust monolitic. Al ser petit, va fusionar-se la naos i la pronaos tancant l'acces amb una xarxa que confon amb un estil in antis. Aixi s'adapta millor al espai i conserva l'harmonia i la bellesa.

*Tots aquests temples es troben a l'Acropolis, un turó calcari de forma allargada, el centre sagrat de la ciutat.