Aristòtil

Coneixement. Raonament. Metafisica. Teoria ilemorfica

  • Enviado por: Gmm
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

ARISTÒTIL

Neix a Estagira, als 17 anys se'n va a Atenes, on hi permaneix fins als 37, i després surt. Aquests anys marquen la seva vida y el seu pensament. En Platò hi troba un amic i un guia. Aristòtil pensava que seria director de l' academia de després de la mort de Platò, pero no va ser aixi, i aquest fet el va amrcar, va marxar de l' academia i fundà el Liceu

Felipo de Macedonia l' invita aque es fes càrrec de l `educació del seu fill.(Alexandre Magne). Quan Alexandre es nombrat rei viatja a Atenes i funda el Liceu. Els seus alumnes es coneixen amb el nom de paripatetics, perque discutien mentre passejaven.

CARACTERISTIQUES DEL LICEU:

-Aristotil és el pare de la Lògica, va ser el pare de la ciencia

-Tenia una gran biblioteca, grans coleccions d' animals i plantes

-Es un centre d' investigació

-Destacava pels seus estudis, historics, medics i filosofics i de biologia

ARISTOTIL

De Platò ens han arribat les obres dirigides al públic i no les explicacions que impartia en l' academia als seus alumnes, al contrari que Aristotil, del qual en dispossem de totes les obres del Liceu, però no les de divulgació. La obra Aristotelica poseeix una gran visió d' aquells coneixements que el ser humà podria buscar.

Activitat teòrica, coneixement de la realitat i del procés del coneixement, entre els quals hi destaquen, la lògica, ques representa les categories, i la Físisca.

Activitat pràctica, per construir la seva propia realitat, (Ètica i política)

Activitat poètica, produir objectes amb finalitat utilitaria o artistica

De tota la seva obra diem que fou un filosof sistemàtic, tancat i coherent, podem dir que la obra d' Aristotil, tots els llibres que va escriure els pdriem diferenciar del seu coneixement científic

Tota la seva obra rep el nom de Corpus Aristotelicum. Fou escrita en el tercer periode de la seva vida, són escrits esoterics, que són transcripcions o apunts de leslliçons que Aristotil feia als estudiants del Liceu. Són pertant escrits, difícils, només assequibles paer als iniciats.

CONEIXEMENT

Parteix de que naixem sense coneixement. El coneixement es aolit graciés als sentits i, a l' observació. En el món de les idees al tindre capacitat d' abstracció coneixem la esencia de les coses.

ARISTOTIL

PLATÒ

Esencia

Idea

El metode de treball d' Aristotil és el inductiu, per+o per ell encara que important, no es suficient, el metode inductiu fa pasar de lo particular a lo universal. Tots els essers humans són mortals. El metode deductiu ens permet compendre la realitat ja que va de lo universal a lo particular. La lògica és el analisis de les formes del pensament.

La lògica és l' analisis de les formes del pensament.

REALITATS reprodueixen CONCEPTES relaciona conceptes AFIRMACIÓ

Les categories són les formes diferents de referin-se a la ralitat, són les diferents maneres de ser i pensar la realaitat.

SUBSTANCIA

Socrates

ACCIÓ

Dialeg

ESTAT

Pobre

TEMPS

Mitgdia

CANTITAT

7 pams d' altura

LLOC

Algora

QUALITAT

Pensador

RELACIÓ

Mestre Plato

POSICIÓ

De peu

PASSIÓ

Jutjar

Un judici és l `acte mental mitjançant el qual s' afirma o nega quelcom. Les proposicions són els unics judicis que interessen a la ciencia.

El raonament, és l' ultim pas del procés lògic del coneixement, és la relació necessaria que s' estableix entre les preposicions. Segons el raonament els metodes poden ser:

-Inductiu: Induir, quan la veritat es bassa en els fets que observem.

-Deductiu: La veritat es bassa en l' estructura interna que relacionen les proposicions necessariament.

METAFÍSICA

És la ciencia del ser entant que és ser, mentres sigui ser. Ciencia dels primers principis i de les causes més elevades.

Que és ser?

El ser és diu de moltes maneres, és un ser analogic, té molts sentits i per entendreu hem d' intentar-ho fer desde deiverses perspectives, Aristotil ens diu que podem fer-ho desde 6 sentits

-Ser en sentit essencial(SUBSTANCIA)

-En un sentit occidental

-Sentit dinamic

-En un sentit causal

-Com ser suprem

-Ser lògic

Inducció observable, tots els caballs que he vist corren

Inducció intuitiva, Si tots els que he vist corren, intueixo que aixo es aixi per a tots els caballs

Deducció, Com tots els caballs corren i m' han regalat un també corre

Podem dir que tenim un coneixement verdader, de la realitat quan podem formular raonaments que ho expliquin, per Aristotels, la lògica és un progrés per a poder arribar al coneixement de la realitat

Què és la esencia?

És eñ coneixement que fa que les coses siguin com són. Nosaltres tenim un cos amb caracteristiques, però en essencia som iguals.

Les categories o accidents són qualitats que perteneixen a la substancia i que per a elles soles no poden existir per el que deuen estar unides a altres substancies.

Hi han dos tipus de substancies:

-Substancia 1ª: És el individu singular, actua com a subjecte i mai com a predicat.

-Substancia 2ª: Són les especies a les quals perteneixen els individus

TEORIA ILEMORFICA:

La substancia és un compost constituit per materia i forma. La materia en Aristotil adquireix l' aspaecte filosofic i tecnic. Disposició a rebre qualsevol detrminació és posibilitat per a ser una cosa. La paraula forma ve de Morphé, és allò que determina e informa la materia, la forma es actualitat mentres que la materia es potencia

La forma es la tendencia a la que tendeix la indeterminació de la materia. Materia i Forma, elements constituits de la substancia, es corresponen amb potencia i acte del ser.

Potencia i acte determinen la dinamica del ser, i en conseqüencia fan el cambi i el moviment siguin possibles. La categoria denominada substancia del ser gaudeix de superioritat sobre la resta de categories del ser.

El ser (substancia) ÉS

La otras categories o accidentes SÓN

La forma està per sobre de la mateixa per que la forma és l' essencia del ser.

TEORIA DE LA CAUSALITAT

El terme causa el podriem definir, com a producció d' alguna cosa d' acord amb una norma, succés qualsevol segons una determinada llei. Aristotil pensava que els fenomens del món físic no procedien de l atzar, sino que tot procedia per una rao i per obra de la necessitat, pel que no existia, moviment ni cambi per una causa.

La teoria causal i la relació causa-efecte, es bassen en el principi Aristotelic, segons el qual, el “saber” és coneixer les causes de les coses que succeeixen.

Hi han quatre tipus de causes:

-Material: És la matèria de la qual una cosa està feta.

-Formal: Es la idea que presideix la realització d' alguna cosa.

-Eficiente: Es l' agent o productor del cambi de les coses.

-Final: Es la finalitat que mou l' activitat de la gent.

Les causes material i formal, són basiques en la constitució dels essers, ja que la formal determina la mateiral, i fa que una cosa sigui el que és. Dintre de la teoria de la causalitat d' Aristotel, intenta eliminar una polemica encara no extinguida el antic debat causalitat-finalitat, que queda supeditat al debat determinisme-indeterminisme

El dinamisme del ser: El cambi

Aristotel, amb la seva teoria del dinamisme del ser preten resoldre la dicotomia estatic-moviment. Per a ell tot ser està format per per dos elements constitutius: la potencia i l' acte. Potencia, és la possibilitat de tot esser, o que tot ser té de ser diferent d' allò que és.

L' Acte és energia, allò que un ser ja és de fet, es a dir la potencia actualitzada o realitzada, llavors el moviment es pot definir com el pas de el ser en potencia al ser en acte. La realització de tot ser, gaudeix de prioritat, lògica i natural.

EL SER SUPREM

És el concepte de Déu, és entes com Déu suprem, (ser suprem), que significa, el més alt objecte del estudi de la ciencia, anomendada metafisica.

a)Déu es acte pur.

b)Déu es forma pura.

c)Déu es pensamnet de pensament.

Déu no és potencia perquè no cambia, per lo tant és acte. No té possibilitats de canviar-se, és plenament actualitzat. Déu és el primer motor immobil, ja que el ser suprem ho mou tot per complet, tot el que mou esta subeditat a un motor.

Els demes sers, sóm hil·lemorfics. La substancia divina és immaterial, (no té materia) La forma pura que és Déu, si la indeterminació de la materia i sense accidents és simular a la forma Platònica del Bé suprem. Déu és pensament de pensament, la activitat propia de Déu és la de pensar, el seu pansament no pot estar sotmés a cambi ni corromprés.

COSMOLOGIA

Tot paradigma comporta una determinada visió de la realitat i del món, aquesta visió és coneix amb el nom de cosmologia, cosmos vol dir ordre, la cosmologia aristotelica, gravita tota ella al voltant del paradigma geocentric.

Donar per segur de que la terra esta quieta en mitg del cosmos, la terra és el centre i el cosmos s' organitza i es mou tot ellde manera ordenada i armonica al voltant de la terra. El cosmos és un ordre, amb tres qualitats, està jerarquitzat, és etern, i és preciós, el cosmos és finit, és geocentric, i és geoestàtic.

El cosmos està dividit en dos regions, la subllunar i la suprallunar, poblats per diferents elements i regits per diferents lleis físiques. La regió subllunar està colocada mitjançant un ordre degut als elements d' Empedocles, mentres que la suprallunar es troba tota ocupada per el eter, també nomenat esencia.

El cosmos és un plenum tot està ocupat per elements nombrats, per la qual cosa no hi ha ningun espai vuit.

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

4