Anselm Turmeda

Literatura española de la Edad Media. Poesía y lírica mallorquina medieval # Elogi dels diners

  • Enviado por: Pilar Pilar
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

Elogi dels diners d' Anselm Turmeda

Diners de tort fan veritat,

e de jutge fan advocat,

savi fan tornar l'home orat,

pus que d'ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l'home infernal

e fan-lo sant celestial

segons que n'usa

Diners fan bregues e remors,

e vituperis e honors,

e fan cantar preïcadors

Beati quorum.

Diners alegren los infants

e fan cantar los capellans

e los frares carmelitans

a les grans festes

Diners magres fan tornar gords

e tornen ledesmes los bords

si diràs "jas" a hòmens sords

tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans,

moros, jueus e cristians

leixant a Déu e tots los sants

diners adoren.

Diners fan vui al món lo joc

e fan honor a molt badoc,

a qui diu "no" fan-li dir "oc",

vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar,

si·ls pots haver no·ls leixs anar;

si molts n'hauràs poràs tornar

Papa de Roma.

Si vols haver bé e no dan

per advocat té Sent "Jo-ha'n".

Totes coses per ell se fan

en esta vida.

VOCABULARI

Tort: injustícia, mentida

Orat: beneït

Haja: tenir

Vituperi: ofenses, insults

Beati quòrum: fer dir a una persona el que vols sentir

Ledesma: legítims

Brega: baralla

Tantost: tot seguit

Magre: prim

Leixant: deixant

Gords: grossos

Bords: bastards

Vull: avui

Oc: si

Jas: té

Dan: mal

AUTOR I OBRA

Anselm Turmeda (Mallorca 1352, Tunis 1423).

Ingressà a l'ordre franciscà i estudià a Lleida i Bolonya. Estant en aquesta ciutat, als 35 anys, travessà una crisi que el feu renegà del cristianisme, i es convertí a l'islamisme per influència d'un professor seu.

Els textos autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d'entrar a l'islam tenen una certa brillantor literària, són plenes de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana; d'altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d'una conversió que ha estat sempre un element fonamental de la seva personalitat.. Però la seva aportació a la literatura catalana mostra que mai no acabà de trencar els lligams que l'unien amb el món cristià. Quasi totes les seves obres foren escrites en català. Es casà amb la filla d'un notable tunisenc i tingué un fill anomenat Muhammad. El soldà el col·locà a la duana de la capital per tal que aprengués l'àrab i fes de traductor. Arribà a ser cap de duana i a ocupar altres càrrecs econòmics en l'administració.

Instal·lat a Tunis, on residí sempre, malgrat les diverses temptatives de les autoritats cristianes perquè retornés al cristianisme, començà a escriure en català diverses obres literàries en prosa i vers que arribaren a Mallorca per mitjà de mercaders. En àrab escriví la Tuhfa, on justifica el seu pas a l'islamisme, i és una font d'informació sobre la societat magribina. Aconseguí molt prestigi entre els musulmans, conté un relat autobiogràfic de la seva joventut i estudis, una història de les obres pietoses dels dos sobirans tunisencs que serví i una vehement polèmica islàmica contra el cristianisme, on resumeix els tradicionals arguments musulmans. És probable que aquesta tercera part fos retocada i ampliada per moriscos refugiats a Tunis. Aquesta obra fou traduïda al turc, català, castellà i al francès. El llibre dels bons amonestaments, ofereix una sèrie de consells morals des d'un punt de vista irònic. La Disputa de l'ase és el diàleg entre un ase i frare Anselm, sobre la superioritat de l'ésser humà i els mals costums dels ordres religiosos del moment. Atès el seu caràcter anticlerical fou condemnat per la inquisició i desaparegué el text original.

És probablement l'únic escriptor que ha escrit en àrab i en una llengua europea i que s'ha considerat un clàssic en les dues llengües. La seva personalitat religiosa fou prou ambigua perquè hom li atribuís una sèrie de llegendes sobre la seva tornada al cristianisme i el seu martiri a Tunis. És un exemple excepcional de l'ascetisme religiós de la baixa edat mitjana.

GÈNERE LITERARI

Aquest text està escrit en una intenció didàctica. En aquell temps, la literatura catalana era religiosa i moral, per adreçar la gent dels pecats i el mal comportament.

SITUACIÓ DEL POEMA

Aquest poema, escrit per Anselm Turmeda l'any 1396, el trobem dins el Llibre de bons amonestaments (adaptació d'un llibre italià). És un conjunt d'estrofes de rima fàcil i consells morals que tingué una gran difusió als PPCC sota el nom de Fra Anselm. Va ser llibre de lectura a les escoles fins a mitjan s.XIX tot i que tingué algunes dificultats amb la inquisició al 1582.

RESUM

Els diners ens poden fer canviar la vida, ens poden ajudar o ens poden perjudicar. Per uns quants d'aquests la gent fa de tot, tant si està bé com malament. Fan tornar envejós a la persona que no els usa en precaució.

TEMA

Com influeixen els diners en la nostre vida.

RECURSOS MÈTRICS I VERSIFICATORIS

Consta de 9 estrofes de 4 versos, de 8 síl.labes i 4 síl.labes.

Els tres primers versos de cada estrofa tenen rima consonant, el quart, és de rima lliure, a-a-a-b.

És un poema d'art menor.

FIGURES LITERÀRIES

  • Recursos fonètics: no n'he trobat cap.

  • Recursos semàntics: -Antítesis: tot el poema podriem dir que en quasi totes les estrofes en trobem, la més destacada és potser la de la segona estrofa, gairabé tota ella n'és una.

  • Metonímies: A la segona estrofa, en el segon vers (home infernal). La tercera estrofa, els dos últims versos (Beati quorum) . Cinquena estrofa (diners magres fan tornar gords, ledesmes als bords, diràs "jas" a hòmens sords). A l'última estrofa, “Sent Jo-ha'n”.

  • Personificació: n'he trobat als versos 5, 6 i 7Pot ser que hi hagi una personificació als tres primers versos, quan diu que els diners fan de tort, veritat, de jutge en fan advocat i del boig el converteixen savi, doncs els diners no ho poden fer sols. És el mateix cas en els versos 5, 6 i 7. En els versos 9 i 10, no són els diners qui fan les bregues i els remors, ni vituperis i honors, sinó que és la gent qui els fa. També trobo una personificaió al vers 25, quan diu que els diners fan al món lo joc o en el vers següent, fan honor a molt badoc.

  • -Hipèrboles: Al vers 19, és una exageració que si parles a un sord es giri i et senti. Com tampoc no és que sigui una medicina (vers 21), però qui té diners és vigilat amb més cura. Als últims dos versos de la vuitena estrofa, n'hi ha una quan diu que si en tens molts seràs Papa de Roma, que vol dir que podràs arribar a ser una persona molt important.

    -Calembour: n'hi ha un on diu <<Sent Jo-ha'n>>, que amb el joc de paraules que sonen igual, però ténen uns significats diferents, tant com Sant Joan i que jo en tingui, referint-se als diners, la clau del poema.

  • Recursos morfològics: -Enumeracions: En trobo a la primera estrofa, a la tercera i a la sisena; n'hi ha d'altres que podrien ser-ho, però no les veig massa clares.

  • Recursos sintàctics:-Hipèrbatons: Al primer vers, l'ordre lògic seria diners fan de tort veritat, en comptes de diners de tort fan veritat, i el mateix en el que queda d'estrofa. El mateix cas a l'estrofa 5, el primer vers. A la sisena, l'orde lògic dels darrers versos seria moros, jueus i cristians adoren diners, deixant a Déu i tots els sants.

  • -Anàfores: Totes les estrofes, tret de la darrera, ténen una anàfora, per ressaltar el tema del poema.

    -Polisíndetons: En veig un a la tercera estrofa.

    CONCLUSIÓ

    Aquest text d'Anselm Turmeda, escrit a la baixa edat mitjana on tot girava entorn de Déu, ens vol ensenyar i demostrar, mitjançant exemples, com els diners ens poden fer canviar la vida. Està escrit d'una manera irònica i divertida, i molts dels exemples els podríem adaptar a la societat actual.

    A mi el vocabulari m'ha semblat una mica complicat, perquè hi ha moltes paraules del català antic, però si ens poséssim en aquell temps diria que fa servir un vocabulari entenedor, sobretot si pensem que aquests textos eren pensats per donar un ensenyament a les persones que el llegien, tot i que els que sabien llegir eren els clergues i alguns rics que podien es podien permetre anar a algun centre d'estudi.

    El tema que ha fet servir per escriure aquest text m'ha agradat, i sobretot m'ha sobtat, perquè, tot el que diu passa avui en dia també i ho tenim tant a prop, ho vivim sempre, que no m'havia parat a pensar mai en totes les coses que els diners poden fer. Perquè és una cosa que ja sempre l'hem viscuda així i ningú ens ha ensenyat a no dependre d'ells, fins i tot per la societat mateixa són imprescindibles. Si ens posem a pensar, moltes de les coses, bones o dolentes, les hem fetes per diners, ja sigui per necessitat o per simple diversió. Si hagués de triar un tros de poema, el que he trobat més divertit ha estat quant diu que les persones sordes de cop hi sentent quant dius "jas", i que fan dir que si a una persona que diu que no.

    L'opinió que dono d'aquest text és bona, i crec que se n'hauria de fer una versió amb català actualitzat, i canviant alguns exemples.

    El que m'ha costat més d'aquest treball és analitzar el poema, els recursos literaris, perquè no n'hem fet molts, però tant amb català com en castellà, trobar les figures literàries m'és una petita dificultat.

    El que m'ha fet molta gràcia, o més aviat ho he trobat curiós, és que passi el temps que passi aquest text no "caducarà" fins el dia que els diners deixin d'existir.