A la punta de la llengua; Miguel Desclot

Caparra. Argumento. Vida cotidiana. Tiempos de crisis. Personajes. Narrativa infantil y juvenil. Literatura actual. Vocabulario

  • Enviado por: Copiar I No Dejeis De Copiar
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad

1 Drama d'amor a la terra de caparra.

Tot va començar a Caparra un terra prop d'Escudelles. La gent de caparra era sol un cap es a dir no tenien cos ni cames ni braços, sol un el caparra que era l'alcalde de caparra, que tenia un dit, el dit que feia servir per manar.

Be anem a explica una drama d'amor que va succedir a caparra fa temps.

Fa temps la terra de caparra va ser un escenari d'una drama d'amor, el protagonista era el cap verd, be no sempre era verd, depen de l'estacio de l'any que estigues, en cada estacio tenia un color, i la protagonista era la cap de perdals.

El cap verd es va enamorar perdudament de la cap de perdals, la gent de caparra estava d'acord de que aquel cao havia perdut el cap.

El cap verd i la cap de perdals van arribar a ser com Romeu i Julieta.

Pero aquesta drama d'amor es va desencadenar, el cap verd va anara a l'ajuntament a arreglar uns papers, mentres que la cap de perdals l'esperava fora, va pasar el cap de trons es a dir el jove mes atractiu de caparra, i li va fer una mirada a la cap de perdals, ella es va posar vermella, i ell s'eli va acostar i li va donar un peto a la galta, despres van començar a petonejarse, fins que va sortir el cap verd tot ple de papers i sels va trobar petonejanse, el cap erd es va acostar al cap de trons i li va mosegar, el cap de trons va saltar i es van començar a baralla, mentres es barallaven un espectador que els estava miran es va acostar a la cap de perdals i li va fer una mirada com la del cap de trons la cap de perdals li va dunar un peto a la boca i s'sen van anar tots dos abrasats mentres que aquell parell es mosegaven.

De sobte va apareixer un policia i els va aturar, els va portar al metge i els metge els va curar pero al cap de dos dies el cap verd va morir, el seu cos es a dir el seu cap el van capbusar a les aigües del riu cabotí, pero escla el criminal havia sigut el cap de trons i el tenien que castigar d'alguna manera i el s'el van emportar a les montanyes de caparra on mai ningu podria baixar de elles. No es va saber res mes d aquell cap mai mes.

2 El pare fogonàs en temps de crisi.

Era un home que tenia mol mal geni, es a dir que s'enrraviaba facilment amb tothom, aquest mal carácter feia que a aquest senyor li sortis foc dels caixals, li sortien unes foguerades que estpantaven al cel i a la terra. La seva boca no semblava un boca de un home sino una boca de forn.

Aquesta mena de fogonet humà era una cosa que tothom conexilla era famos, aquest home el coneixien com el Pare Fogonàs.

La gent del poble li tenia por molta por, l'esquivaven be nomes els nens del poble que s'acostaven a ell i li dein el Pare Fogonàs es fa les sopes sota el nas! I s'en anaven correns perque no els agafes, fins i tot els policies del poble l'esquivaben si s'el trobaven pel carrer o a l'entrada de la vila feien miga bolta i el miraben de reull.

Are la gent del poble li tenia por pero s'en aprofitavn d'ell, els dissabtes i diumenges que eran dies festius, li cobraben als extrangers que venien a ferse fotografíes amb ell, el que estava mes content era el fotogras que guanyava una tira de calers.

Al cap d'un temps el poble va començar a deixar de tenir energia, i no podien encendre els fanals, i el poble estava apagat ningu tenia llum, i van decidir que am el foc que treia el Pare Fogonàs podrien aconseguir bastanta energia, i el van atrapar i el van deixar en una gabia, mentres que construyen una central nuclear, una vegada acabada la central nuclear el van conectar a la central i el feien enrabia, per si un cas havien varis vigilants al costat de la seva gavia per asegurarse de que si s'escapaba no faria mal a ningu, i be aixi van donar energia a tot el mon.

Fins que un dia va apareixer un home i els i va dir que si podia vindre cada dia a parlar amb el Pare Fogonàs, i la gent del poble els i van dir que si, el home aquelll intentava de dirli al Pare Fogonàs que l'estaven utiltzan i que tindria que dexar de treballar en aquest poble, dia rera dia li deia el mateix fins que un dia el va convençe, i el va deixar de treballar i per tant es va poder jubilar d'aquell treball.

I are viu al poble del costat donant clases de ioga, i sovint pateéis de mal de caixal.

Are el seu poble esta a les fosques, les cases no tenen llum i els fanals estan apagats.

3 Un ull de vellut de virtut

Segons el seu DNI, es deia Pau Bonhome, pero come ra tan poc pacific, ningu li deia Pau Bonhome.

Sino que li deien Mateu Cercafrsses o cuca fera.

Vivia sol en un lloc perdut del barri del clot, a barcelona.se sentia mol sol, no tenia cap animal de companya sol aranyes que filaben teranyines, per aixo es pasava tot el dia fora de casa.

Un dia un home li digue:

-Bon dia tingeu.

-Que vole dir, amb aixo, si es pot saber? D'un dia humit com em de dir un bon dia. Va respondre en Mateu. A en mateu cuan havien nuvols, volia veure el cel, cuan feia sol li molestava la llum etc. Es queixava de tot, sempre li buscaba tres peus al gat.

Els que coneixien be a en Mateu, l'esquivaven o almenos intentaben esquvarlo.fins i tot s'havia fundat un club d'enemics aferrissats d'en Mateu cercafresses, cuasi tot el barri n'era soci, que es trobaven per fer costellades i parlaven d'en Mateu. La seva manera de buscar raons era metódica i científica i, amb l pas del temps, havia arribat a polir-la fins d'eixar-la com a perfecta. Els seus principis eren els seguents:

Mètode per obtenir una batussa neta i barata

  • Primer: sortir de casa de bon matí, amn tot el dia per devant, sens presses.

  • Segon: plantar-se en un indret determinat de la ciutat. Exterior o interios, amb un aire molt estudiat de mosca morta.

  • Tercer: ben situat, anar inspecionant el personal que caigui a tret, bo i sospesant els avantatges i els inconvenients que poden sorgir amb cadascun d'ells, en cas d'escometre'ls.

  • Quart:un cop triada la víctima propiciatoria, traçar tot un pla d'atac, adequat a les caracteristiques de la persona que hagi caigut en gràci, i apuntar-lo en un quadern.

  • Cinquè: posar-se en accio amb traça i astucia, seguint estrictament el pla projectat, per buscar si l'operació resulta satisfactoria o no.

  • Setè: tornar a casa, amb cara de set deus, per tal de ser feliç durant una estona, fins que les etranyes comencin a segregar la bilis de l'endemà.

En aquella ocasio la victima era un noia primeta que estaba en una cafeteria amb poca clientela i s'estaba prenen una aigua amb gas, el mateu estava ben segur de que la batussa tindria un bon resultat. Pero avans de que en mateu raones amb ella la noia ja li havia fet unes cuantes claus orientals. En mateu estava fracasant eb la seva carrera de buscapessigolles. Pero la noia el va aixecar i va acabar d'espolsarlo, aquell dia en mateu va tindre que anar amb taxi a casa seva. Al arribar a casa en mateu es va mirar al mirall i va veure les esgarrapades i les ferides que tenia, i tenia un ull de vellut, espendid i ben arrodonit, al cantó esquerre. Per ell el ull de vellut es va fer com el seu fill, en mateu li va dir al ull de vellut:

-Que et semblaria de dir-te Guillem?

L'ull de vellut va quedar enregistrat en el registre civil amb el nom de Guillem Bonhome. El mateu va veure que en Guillem l'ull de vellut estaba una mica brut de les claus que li havia donat la noia aquella de la cafeteria, i el va portara un tintoreria la millor tintoreria de la ciutat, el Guillem va sortir tant rillant que mai mes van tindre que tornar.

A partir d'aquell moment el Mateu va cambiar molt, va començar a ser mes sociable amb la gent del barri i fins i tot va aconseguri treball, gracies al seu fill, l'ull de vellut que tenia una virtut.

Un dia en Mateu estava submergit en un bany maria i es va donar compte de que la noia de la cafeteria la de les claus orientals, tenia molta importancia, perque gracies a ella el ull de vellut es a dir el Guillem es seu.

I va anar a la cafeteria a buscar-la, no la va veure i va preguntar a el noi de la cafeteria si s'avia d'una noa primeta i joveneta, i li va dir que si venia dema la trovaría.

En Mateu va nar al dia seguent i la va esperar fins al migdia, i cuan va arribar li va exposar el seu projecte matrimonial, i la noia va quedar de que si pero que primer estaven uns messos coneixense millor.

Van festejar uns cuants messos pero no van durar gaire, perque es veu que aqella noia no existia i que el ull de vellut venia d'un transvestit.

En Mateu s'en va anar a la tintoreria i es va casar amb la filla de la tintoreria.

4 Quan l'ànima s'aguanta per un fil

 

En Pompeu Frabra i Coats que ningú sabia mai que li podia venir de gust, i més a l'hora de menjar. Quan no hi faltava una cosa i faltava una altra, sempre aixi. La seva mare tenia tota una sala plena de llibres de cuina. On ella cuinava semblava que estiguès en un laboratori d'alquimista. S'hi passava quasi tot el dia però el que no sabia era que la clau vital del seu fill era ser un llepafils. El noi havia de sortir a alimentar-se de nits i de puntetes, gràcies a això va arribar a conèixer en unes golfes a un vampir d'olot. COm el vampir quan acabava de menjar es deixava unes quantes restes de fils i coses així el noi li va demanar si podia menjar el que sobrava i el vampir li va contestar que si. I així va començar un cercle alimentari. Mentre que la seva mare intentava trobar l'elixir màgic ell s'anava d'amagatotis a buscar menjar.

Al cap d'anys i anys en Pompeu es va anar fent gran i va anar a estudiar filosofia però al final va anar a treballar de pixatinters al poble de Roda de Ter, a Osona. Per les nits anava a on treballava i s'alimentava dels fils de les màquines. Així ell va tenir la seva vida ssegurada i no es va haver de preocupar més per la seva ració de llepafils. Ja no necessitava l'ajuda del vampir d'Olot, però va continuar cultivant l'amistat. Justament en la fàbrica en la que treballava hi havia una persona que va conèixer molt bé, en Pompeu, era el poeta Miquel Martí i Pol.

5 Un conecert desconecrtant

Tracta sobre un home que es deia Albert font i era un director, d'orquesrta. A fora de Catalunya tenia molt d'exit, pero dins ja no en tenia tant, llavors va decidir canviar-se de nom, es va posar una perruca alemana i un nom alemany i es va passar a dir Herbert Von Karajan. A partir d'akell moment tothom el coneixia, com era foraster... Un dia va sortir amb la perruc ai la batuta per anara  un concert que es feia al Palau de la Música. Ell començava a tocar  primer "el pa i la gana" que en aquell dia s'estrenava arreu del món. Va baixar la batuta i va començar a tocar amb molta energia però en el precís moment en que va baixar la batuta... Qui tocava el clarinet quan va anar a tocar-lo e sva trobar amb una llonganissa... i encara que per més que bufès no sonava. I es va adnoar que va agafar la batuta de la seva dona, que era bruixa. Això va anar passant tota l'esona, violins, platerets, la trompeta... Sort que el senyor Boris Borinot era al llit amb grip. Al final quan es va acabar la obra i es va girar a saludat al públic, les senyores dels barreys tan bufons es van convertir en tortells de nata. Però tothom no se sap perquè aplaudia sense parar. Llavors ja que tenia la vareta van treure totes els butaques i van fer un gran menjar sense que hi faltès res. A partir d'aquell dia el Palau de la Música s'omplia de forasters vinguts expressament per amor però sempre venien per la teca.

6 U n negoci cuadrat com un dau.

Tracta d'un senyor que es deia Robert Cabrer que vivia sol com un mussol als pirineus, Es dedicava a l'explotació de cabres negres. Tots els dies eren iguals fent les mateixes corredisses cap a dalt i cap a baix i pels vespres munyia les cabres per treure'n benefici. Cada uns quants dies feia un gran crit per desfogar-se i depsrès sentir l'eco però l'eco va tornar dient: Beeee!

Ell ja es pensava que s'estava tornant boig quan va veure que un cotxe pujava la muntanya i es dirigia cap a ell. Li va preguntar si volia que els seus beneficis es multipliquessin per 7. Però cada cabra blanca que tenia li valdrien 2 negres. Ell no ho va pensar més i va acceptar el tracte, 15 ovelles menys i ademès més beneficis, allò era una ganga. En arribar al primer vespre l'home va anar a munyir a les seve estimades ovelles però al munyir-le's envès de sortir-li's llet li sortia un líquid negra que feia una olor molt forta, i així fins a la ultima. Ell es va pensar que l'havien subestimat i es va anar a fer ermità. Però el que ell no s'havia és que aquelles cabres eren de Brasil i que aquell suc negror era cafè de Brasil de primera qualitat i haria pogut guanyar 7 vegades més els seus beneficis però cóm no ho va saber...

7 Consciència de gos.

Soc un pages, que visc a la Vall d'Horta, que es una vall de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. En un mas de dos pisos, amb golfes, una cort de porcs, un corral d'aviram i un tractor que tremola com una fulla en un arbre. A tambe he tingut un gos de marca. En Quel Desclot, un bon amic que viu al poble del costat ma demanat que expliqui aquesta història, la història que ara explicare va venir d'un amic meu de Gallifa que cria gossos. Vet aquí un bon dia se'mpresenta casa i em diu:

-Tià, et vinc a fer un regal.

-Ospa!-que vaig fer jo-. Si ara ja no en fa ning'u, home de D'eu!

-Doncs, ves, que jo encara dec ser d'abans de la guerra i, vaja, que te'n porto un.

I vaig veure com de sota el gec del vellut treia un cadell, i jo no s'havia que fer em vaig quedar parat.

-Òndia, Feliu. Ja a saps que jo no vaig a casar, que vols que faci d'aquest cadell?

-Re, home. Així donarà feina al papamosques del ( no-t'hi-fixis ), que sempre clapa.

I ja em veieu a mi donan-li lleteta, farinetes i jo què hi sé...!

Be i jo i la meva dona ja estabem pensan un nom per el gos, i la dona va dir es dira sebastià com tu, i jo vaig saltar rapidament i li vaig dir que no es diria com jo i com el meu pare perque hi aurien problemes.

- Es dira Dip, gos. Entesos?

I el gos em va mirar amb una cara llarga com jo mateix i, com que encara no sabia parlar, va fer:

-Bub-bub!- que deuira voler dir ( si ves quin remei ).

Aviat m'hi vaig acostumar a la companyia d'en Dip, ens vam fer mol bons amics, això si mentrestant, en Dip vinga a creixer, es va fer mol grooos! I ja vaig començar a treurel al bosc, per veure si era un caçador, pero aviat em vaig adonar de que no o era i de que no li interesaven les perdius, el vaig deixar sol uns dies aviam si casaba pero no va casar res.

Un dia va venir el Dip i em a dor:

-Tià, hem de parlar una estona, tu i jo

-Ah, prou!

I ens vam anar a dins a l'escor.

-Mira, Tià: aixo d'anara radere les perdius no esta fet per a mi me ne adonat ben bé, no m'agrada caçar bestioles indefenses, saps que vull dir?

-No, si tens prou raó.

En Dip em va dir que volia ser politic, i que si podia ajudarlo a penjar pancartes per els poblres, i jo escla li vaig dir que si. I ja em vellleu a mi dibuixan i penjan pancartes per els pobles, encara que a mi no s'en dongues mol be allo de dibuixar.

Be i are estem aixi en Dip esta en plena fbre electoral, que en diuen almeys a aconseguit fer el que ell volia.

Dons be aqesta es la historia, no te gran cosa pero eslca en Quel volia que l'expliques i ve ya le explicat.

8 El gran somiador.

Tracta d'un noi que es diu Segimon Puigdellívol i Puigdomènec, que era un somiatruites, i en canvi no podia sofrir els ous, ni ferrats, ni pasats per aigua etc.

Somiava truites de totes formes: de patata i ceba, de xampinyons, d'alls tendres, de corrioles, de pèsols, d'espinacs, de peixet...tambe cl dir que ne els somnis les trbava mol bones i mol tentadores pero tal com es depertava es donava compte de que portaben ous i s'amargava.

Tenia cada recepta lligadeta amb una tarjeta per saber les dades exsactes per no tenir que tornar a somiar. Per tal que les truites no se li fessin malb o se li florissin, havia introduit el recurs de ruixar-les amb un esprai de la laca de pentinar-se, que les deixava rutilants com si haguesin de figurar en un aparador. I li va venir una idea de fer un museu de les seves truite, va treure les portes dels armaris i les va posar de vidre, i va convidar a gent perque vellesin les sevses truites.

El van proposar que ocupes un lloc al parlament de lleida i o va aceptar.

Va nar fen truites i truites, fins que un dia es va quedar sense ous i es va amargar, i va cambiar de hobbit.

Ara el pobre nomes somia cromos i capses de mistos.

9 I si el lluç no es mosega la cua?

Tracta d'una noia coneguda com Maria Magdalena la pescadora pero es diu Lena, que vivia a salou i que, cada dia anava a pescar, era l'unica de la costa de salou que pesques. Cada dia s'aixecaba ven dora i anava cap a les roques, `sempre s'eia en la mateixa roca i fins i tot la roca havia agafat la seva forma. La pobre noia mai havia pescat cap peix, tots els peixos pasaven per devant d'ella i es mejaven el cuc i no picaben mai. Un dia la noia va escoltar una frase, que deia: Qui vulgui peix que es mulli el cul! Aleshores la noia es va arremangar les faldes i es va posar en l'aigua fins que l'aigua li va fer un peto a les galtes, va sortir de l'aigua i va tornar a la roca a intentar pescar, va seure amb tot el cul fred com un vide.

Al cap d'una estona va picar un peix, pero no era un peix normal era un peix amb dos caps, i va pensar quin dimoni de peix, per ser el primer! Pero cuan va anara a desenganxarlo el peix li va plantar cara, i li va di el peix a la Lena:

-ep, parlem-ne!

I es van posar a conversar per beure si serbia d'algu agafra aqeull peix o no, el peix li va dir t'explicare la meva historia para l'orella, la Lena va estar atabalada tota la conversacio perque no s'avia quin dels caps era el que parlaba. La Lena es va donar compte de que aquell lluç es mereixia viure en llibertad i li va dir adeu lluç i sobretto no m'ovlidis, adeu noia adeu-li va dir el lluç a la Lena-

La Lena va deixar el seu ofici de pescadora per dedicarse al de poetessa.

Gracies al lluç la Lena esta apunt de guanyar un premi Ccarles Riba de poesia amb un llibre titulat El lluc del lluç. Ja en sentirme a parlar.

10 Una mica de música en groc.

Es un xines de la pura xina era el exemple d'un xines es deia Xim Pom. Xim Pom en xines volia dir amant de la musica i si en Xim Pom era un gran amant de la música. Va donar la seva vida per la seva enamorada, pero nomes li podia donar amor platonic.

En Xim Pom li cantava en veu alta:

Jo sóc un presseguer, florint al meu recés.

Ai, a qui somriuria en la nit freda?

Enlaire, tu ets la lluna, entre els núvols de seda:

M´has mirat una mica, i fuges sempre més

En Xim Pom va decidir marchar-s´en a alemanya, pero allà el cor li vategava

amb mes força.

Un dia li va surgir un imprvist i el va tindre que sulocionar amb la seva flauta, amb

la que li cantava aquella canço a la seva anamorada.

El xines va morir, i tot el poble es va entisti amb aqeull sentiment de pena. Are encara el segueixen recordant cada vegada que toquen una cosa al final diuen Xim Pom!

11 Bacallà amb cireres a la farigoleta.

En un lloc del mon on no tenia cap tothom, hi havia dos països que es deien: Kastúnia i l´altre Catalella. A l´any Tirurany, a Kastúnia havia una reian que es deia Pepa i a Catalella un rei que es deia Pep. Un dia els reis van sortir a pasejar a la frontera, el rei Pep menjava ametlles mentres que la reina Pepa mejava maduixes. El rei li va oferir ametlles a la reina i la reina maduixes al rei, van estar parlan, i es van enamorar i llavors van tenir la idea, de ajuntar les dos terres i ser els reus de castalèria. El rei Pep va posar una paradadeta de pesca al mercat, i la reina va obrir una de fruites i verdures, i va ser així com els reis van anar xuclant fins la ultima teranyina de país, de manera que si abans ho tenien tot els reis, ara ho tenien retot.

El primer que es va fer després de haver fet la feina, va ser, llogar la companyia de joglars “els Artistes”que aquell any es concideraven un dels millors del món. Van estar una bona estona riense i el rei els i anava dient que riguesin, que riguesin. El rei i la reina van desapareixer i als dos paissos van prohibir el bacallà i les maduixes.

12 Al final, la muntanya va a mahoma.

La Regina pujol vivia, al poble de castellar.

Tothom la coneixia per la seva bona fe sempre estava diposada a ajudar a qui o necesitava, i de tothom el que li demanes un cop de ma. Un dia una gitana que venia rosses li va mirar les lineas de la ma i i li va dir tens el palmell carregat de fe tu pots ser algu noia.

La Regina es va quedar parada amb l ma oberta al mig del carrer.

Al cap d'una semana uns joves organitzaven una caminata fins a la mola i la Regina va correr per apuntar-se. Anaven una bona colla de nois disposats a pujar amb el tren esperdenyal. Quan ja estaven arrivan es va sentir un tro molt fort, tota la Mola es va moure 6-7 pams tot i amb una pedregada, els seus companys s´havien quedat parats, estaven blancs com la neu. En vista d´això la Regina va decidir utilitzar la seva poderosa fe.

La muntanya va arribar fins al poble.

Després, quan la Regina va tornar al poble, estav trista perque allo que ella es pensava no era el que anava a pasar.

Vocabulari:

Llepafils: Excessivament triat, escrupolós, en el menjar.

Corcoll: anar de corcoll fig Decaure (algú o alguna cosa), esfondrar-se.

Nyanos: nyanyo, bony que surt a algú a conseqüència d'una contusió.

Tres peus al gat: Fer per complicar una qüestió, primfilar injustificadament.

Propiciatoria: Que serveix per a propiciar, que torna propícia una divinitat. Víctima propiciatòria.

Somiatruites: Visionari, persona que s'il·lusiona amb coses impossibles o estranyes.

Filharmonic: Afeccionat a la música.

Llepaculs: Llepaire.

Comentari personal:

E trobat que aquest llibre es interesant i entretingut, els capitols que mes m'han agradat an sigut el 1, 4 i el 9, per que? M'han entretingut molt i son divertits, els personatges tan dels capitols que mes m'han agradat com els altres son molt simpatics i divertits.

Be s'ha de dir que es un llibre per joves i que el recomenaria a tothom.

Biografia:

Diccionari d'internet: http://www.grec.net/CGIBIN/LEXICX.PGM

Pagina web: www.edu365.com