Literatura


Yo, Claudio; Robert Graves


JO, CLAUDI

CAPITOL I:

Claudi està a una cambra escribint i recorda quan va anar a veure la Sibil·la, per preguntar-li quin seria el seu futur i de Roma. Tanca tot el que està escrivint sobre la seva família dintre d'una caixa segellada.

Recorda quan ell és més jove que es va fer un banquet per celebrar la batalla d'Acci, va fer vindre un orador de Grècia per que els entretingui amb les seves paraules, aquest orador s'anomena Aristarc. Aristarc quan acaba, Agripa i Marcel es barallen i Agripa marxa de Roma.

Líbia està a la seva habitació i la venen a buscar perque Agripa vol marxar de Roma. Agripa s'entrevista amb amb Líbia i August. Líbia fa fer anar a buscar Tiberi perque es despedeixi d'August ja que ell marxa cap a Germània.

Líbia i Octavi estan a l'hort i Marcel arriba i es posa a parlar de projectes de futur amb el seu pare, la filla d'Octaviana la segueix.

Marcel paga uns jocs perque ell tenia el càrrec de cònsol, però Líbia no està contenta i es posa a escriure les seves cartes mentre els jocs estan en funcionament. Després torna a la seva habitació i August va a despedir-se d'ella. Va cap a Síria, les les provincies orientals.

Líbia va a veure a Marcel perque està malalt i l'enverina el menjar. Líbia torna a la seva habitació i Julia va cap a ella i li enuncia que Marcel és mort. Octavia sospita de Líbia ja que a sigut la única que ha estat més al costat de Marcel aquests últims dies i per el menjar que li feia ella.

Roma esclata en furia. La guàrdia del Cesar batalla contra el poble revoltat.

Líbia escriu a Agripa perque torni a Roma. August està a Grécia i li arriba una carta de la seva dona, explicant-li que Marcel, el seu fill, és mort.

August i Agripa s'entrevisten i fan un pacte entre els dos, Agripa només tornarà a Roma si Julia es casa amb ell.

* Buscar informació sobre la “BATALLA D'ACCI”

Accio (gr. Áktion, l. Actium) C. y promontorio de la costa occidental de Grecia, a la entrada del golfo de Ambracia (hoy de Artá); es célebre por el combate naval en que Octavio (31 a C) venció a Marco Antonio y a Cleopatra.

BIBLIOGRAFIA

1.- Registro Enciclopédico VOX.© BIBLOGRAF,S.A. 1996

2.- GRAN VOX MULTIMEDIA. © BIBLOGRAF,S.A. 1997

JO, CLAUDI

CAPITOL II:

El capítol comença quan Claudi està escrivint la seva història. Tiberi i el seu germà lluiten enbroma. Tiberi s'ha casat amb Julia, ja que Agripa va morir enverinat.

El germans, Tiberi i Drust, parlen que Roma tornarà a la república. Tiberi plora, ja que enyora la seva primera esposa i el seu germà el consola. August juga amb els seus nets, quan Drust s'acomiada de Octavi, ja que marxa cap a la guerra. Libia li diu al seu fill que no s'apoderi aviat del regne i que deixi governar a Octavi.

Tiberi parla amb Vipsània, perquè vol tornar amb ella, ell li diu que li van obligar a fer-ho i plora. Li diu que es suïcidin junts, però ella no vol.

Octavi renya a Tiberi perque l'han vist visitant a la seva exdona, Vipsània i es barallen perque ell no vol a Julia. Tiberi vol marxar de Roma. Arriba un missatger, porta una carta a Tiberi del seu germà, Líbia li demana la carta per llegir-la. La carta diu que podria convencer per a que August deixi el càrrec. Tiberi per encobrir al seu germà, que pot ser que delina per la ferida, el cavall li ha esclafat la cama contra una roca, apareix un metge que la seva mare l'ha enviat.

Porta una carta d'Octavi, i ell la llegeix, la carta diu que li convida a anar a Roma. Tiberi marxa a veure al seu germà. Drust s'està morint i crida que el portin al seu fill Claudi.

Tiberi escanya al metge,perque ell sap que el metge l'ha ajudat a morir. Els dos germans parlen, Drust mor amb amb el seu fill Claudi als braços. En una habitació apareix Julia borratxa, Tiberi, els fills de Marcel, Octavi i Líbia pensent. Els nens porten a Octavi al llit. Fa un any de la mort de Drust. Líbia marxa i Julia es desperta vol anar al llit amb Tiberi, però aquest la llença i se'n va.

Octavi renya a Julia perque vol divorciar-se'n, Octavi vol que Tiberi marxi de Roma.

Octavi mira als dos nens, dient que seran el futur de Roma.

Julia els abraça amb força i li diu a Octavi que vetllarà molt per ells.

JO, CLAUDI

CAPITOL III:

Antonia i Julia parlen quan venen els nens, la nena Agripina, plora perque el nen, Germani, li ha llençat sorra. Pregunten per Claudi, ell està buscant petxines.

Antonia diu que qui voldrà casar-se amb Claudi ja que és una mica curt.

Parlant de que la mort va ser causada per Líbia. Antonias'enfada perquè no te cap prova.

Julia va darrera del millor amic del seu fill Lucius. Els nens miren al cel, n'hi ha falcons, i a Claudi li cau a sobre un llop del cel, ho tenien els falcons. N'hi havia un orador qui li va dir a Claudi que Roma patirà i Claudi serà el protector.

Líbia parla amb el amic de Lucius, ella sap que Julia i ell esveien d'amagats.

Líbia li diu a Plaute que faci com si fos un detectiu, que li digui tot el que fa Julia.

Octavi porta un bust del seu net Gai, el que va morir. Octavi agafa a Claudi del braç convoca una petita reunió amb els seus senadors i els diu que tinguin descendència.

Líbia diu que no aguanta més a Claudi. Aquesta, parla amb Octavi per a que torni a Tiberi.

Julia fa una orgia amb una quants homes. Plaute dóna a Líbia una gran llista dels amants de Julia. El fill de Julia sabia que ella s'entenia amb més homes.

El fill de Julia li diu a August el que fa la seva mare, i ell reuneix a tots els amants.

August no vol res de Julia i li tanca la porta als morros. Ella vol parlar amb el seu pare, però no l'escolta.

Julia va a parlar amb Líbia, li diu que quan mori August, ella no serà res.

Líbia parla amb August, ell està destroçat i plora. A Julia la desterren.

Líbia repeteix a Octavi que deixi tornar al seu fill, però ell no ho vol.

Tiberi parla amb l'home que llegeix l'horoscop, li ha dit que si la nau que hi ha al port no porta res important, li matarà.

Un missatger porta una carta d'August i diu que pot tornar, Lucius es mort.

Els dos riuen com bojos, però el que no saben, es que a mor per culpa de Líbia.

  • Buscar informació sobre “PALMIRA”

Palmira (gr. PalmHra, babilonio Tadmuru) Antigua ciudad de Siria, situada en el oasis de Tadmor, entre Damasco y el Éufrates, centro comercial muy importante. Según la tradición fue fundada por el rey Salomón, pero su historia es conocida a partir del s. I a C. Reconstruida por Adriano, llegó a ser después la capital de un estado que bajo el reinado de Zenobia (fines del s. III) alcanzó gran importancia política. Fue destruida por el emperador Aureliano en 272. En la actualidad es un conjunto imponente de ruinas, con restos de magníficos templos y palacios. Alberga la aldea siria de Tadmor y tiene un importante aeródromo. || C. del SO de Colombia, en el dep. de Valle del Cauca, a 1 006 m de altitud, al E de Cali; 214 395 h. Importísimo centro agrícola (algodón, vid, maíz, caña de azúcar). Industrias conservera, de curtidos, alimentaria. Destilerías. Centro de investigaciones agropecuarias. Fundada en 1688.

BIBLIOGRAFIA

Registro Enciclopédico VOX.© BIBLOGRAF,S.A. 1996




Descargar
Enviado por:Nikaya
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar