2- La vivenda romana

2.1 L'habitatge al medi urbà

2.1.1 Domus: Són cases on vivien els ciutadans més rics o famílies riques. Eren d'una sola planta, a les façanes no dominava les finestres, eren bastant tancades i això es compensava amb una ventilació interior. A la majoria de cases hi havia celts-oberts. La forma anava desde rectangular a quadrada.

2.1.2 Insulae: Són blocs de pisos, normalment eren de lloger, mai era de propietaris. Vivia la gent humilda. Podien arribar a fer com a màxim de 4 a 5 plantes. Estaven construïts amb materials de males condicions, per això sensoraven amb molta facilitat. Tenien finestres i balcons a les façanes. Normalment a dins del pis hi havia una sola habitació, i allà si feia tots (menjar, dormir..). Els plebeus són ciutadans, però no tenien tots els drets. Era una societat classista. A baix hi havia tabernaes, que eren sorollosos, els que vivien a sobre vivien malament. Tenien terrassa comunitària i menjaven i dormien al terra

2.2Habitatges al camp

2.2.1 Fundus: Casa de camp disposava de dos edificis:

Vila rústica: Edifici destinat als esclaus i als animals. Era com una espècie de corral.

Corrals (cortes)- gallines, conills

Bous (bòbila)

Cavalls (equilia)

Granes (granium)- guardava el gra (blat)

Tenda (apotecae)- dona lloc a la paraula botiga

Vila urbana: Casa dels amos, era similar a la domus. La distribució era la mateixa que la domus però tot més gran, més maco, es construïa al costat de llocs privilegiats. La característica era la seva decoració i la seva arquitectura era brillant.

2.3 El mobiliari i la decoració (el parament de les coses)

Era un mobiliari bastant funcional (momes s'utilitzà el que feia falta). Tenien coses que tinguessis un sentit. Peces funcionals: armaris de fusta o emportats, eren unes estanteries, cofres (bauls), per guarda documents o coses personals, taules (les potes tenien que ser esculpides. També tenien miralls, primer els miralls eren de plata, però més tard van ser de vidre.

Dormien en els lecti i ho feien amb matalassos de plomes d'aus o de coixins. Els llits només tenien la finalitat de dormir, menja o escriure. Per cobrir parets utilitzaven cortines o tapissos o per separar dependències.

Per il·luminar feien servir torxes (taedae) utilitzaven un tipus de fusta resinosa perquè així la llama durava més, també tenien candeles de ceres i llanties d'oli i per la calefacció utilitzaven forns fixos instal·lats al terra, igual que a les termes, la gent rica o forns portàtils que eren una espècie de galleda que a l'interior es cremava llenya, era un sistema més barat i més fàcil. També utilitzaven llars de foc, que sempre els tenien encesos. El foc pels romans recordaven ela avantpassats.

La pintura era un altre element de decoració, s'aplicava directament a la paret i reproduïen un moment de la vida quotidiana, pintaven escenes de la vida (paisatges exòtics, selves, jardins, persones, escenes amoroses o mitològiques, els mosaics (tècnica per fer dibuixos o petites peces de color) també es representava desde animals o escenes de gent caçant, un ramader.

3-La vida quotidiana a Roma

3.1-La jornada del ciutadà romà: que feia un romà desde que es llevava fins que s'acostava.

Les activitats que duia a terme un romà en un dia duraven de sol a sol. S'aixecava abans de que sortís el sol, es rentava la cara, cames i braços. Es banyaven a les termes cada 7 o 8 dies. Després d'assear-se s'anaven a esmorzar, un esmorzar lleuger i després a treballar, si era una persona rica es quedava a

casa i rebia visites de clients que l'anaven saludant ( salve - ave), els rebia al tabilium, la forma de saludar-se era molt senzilla, o s'apretaven la mà o es donaven un sol petó.

A mig dia es plegava (tarda no es treballava), dinaven (prandium), era un menja fred (fruita i vi), no es l'àpat del dia. Després del menja al voltant de les 14 hores feien la migdiada, després hi havia gent que anava a les termes a fer un bany de cos sencer, per entrar es tenia que pagar una entrada (1AS) AS- era la moneda romana. Després anaven a fer un vol, quan es feia fosc sopaven (era el menja més abundant del dia) desprès de sopar (cena) anaven a dormir.

3.2-Els àpats i els menús: feien tres àpats durant el dia: esmorzar, menjar sopar.

-Esmorzar: Ientaculum, consistia en pa sucat amb mel, formatge i a vegades dàtils o fruits secs.

-Menjar: prandium, era un menjar ràpid, normalment podien ser les restes del dia anterior, carn, peix, molta verdura, el vi que no faltí mai, moltes vegades ni s'asseien per menjar o feien drets i a vegades ni dinaven

-Sopar: cena: en el moment que es ponia el sol, començaven a sopar, podia durar fins ven entrada la nit, complementant el sopar hi havia ball i jocs.

Els hi servien els esclaus, amb asafates els hi portaven el menja a taula, també portaven una gerra d'aigua per fer una ablució, una rentada de mans. Una vegada es feia la rentada de mans es menjava per sopar:

El sopar es dividia en 3 parts:

A/ Gustatio, ous, amanida amb oli..., bolets, espàrrecs i com a beguda mulsum, era una barreja de mel i vi.

B/ Cena: el menja bàsic era el peix, també carn, porc, conills, gallines... El menja tenia que ser ben condimentat, amb una punteta de sal i el pa que no hi falti.

C/ Secunda mensa. Menjaven pastissos i molta fruita (raïm) i fins i tot després de les postres hi havia el comissatio (on es menjaven dolços, fruits secs i molta beguda.

3.3-La feina: l'evolució de la feina depèn de la situació política i del sistema periòdic. A la Roma més antiga (primitiva), els romans es dedicaven al bèstia, porcs, ases, vaques i tot això els hi proporcionava coses per viure (llana, dels bous els hi servien per llaura el camp, menja, formatge...) també treballaven l'agricultura, treballaven amb allò que els hi donés menjà, no hi havia ni industria ni comerç i no serà fins l'època republicana quan hi comences a haver-hi comerç (comprar, intercanviaven coses), s'intercanviaven productes, més endavant es va generalitzà l'us d'uns lingots de bronze (pas previ a la moneda). Cap al segle V, s'introdueix el comerç, després l'artesania per fer objectes de regal, molts es dedicaven a la política, sacerdots. L'agricultura no desapareix, les

feines més dures les feien els esclaus i començaven a haver-hi escoles a l'època republicana, monges, secretaris, administratius. Cada nou dies els romans feien un dia de descans (nundimal) aquell dia hi havia mercat. A l'època de l'imperi, anys posteriors al naixement de Jesucrist treballaven molts pocs ciutadans, era el govern que donava de menjar i donar-hi distraccions i va arribar un moment en què els esclaus va decidir deixar de treballar i al final van fer una revolta. La feina dels esclaus era l'industria, alguns van estudiar i van arribar a ser mestres. Els plebeus que treballaven si que rebien un sou, l'estat els fixava unes hores.

3.4-Els vestits. L'agençament personal: és la forma com s'arrelaven el personal. Als primers temps utilitzaven pell i llana per confeccionar vestits (dels animals). Quan van començar a arribar mercaders, doncs, ja es començaven a confeccionar vestits amb altres materials, seda, cutó, lli. Cap al final de l'època romana es va introduir la seda chinesses de tots els colors, sobretot per dones, primer l'home feia servir seda heliogàba. El que manava introduir una moda, a partir d'aquests molts homes vesteixen igual. Primera Roba:

-Túnica: peça que poden portar tant homes com dones, els homes fins als genolls i les dones fins als peus, era un vestit d'una sola peça, era com una espècie de camissó. Al principi es portava sense manigues després amb manigues, era la peça d'anar per casa. A l'hivern com feia fred es posaven dos, tres o fins i tot quatre. L'emperador August va arribar a portar quatre.

-Toga: segona roba més útil, era el vestit típic nacional romà. La toga en un primer temps era una manta de llana blanca, amb forma semicircular, s'anava passant a traves del cos, amb plecs, sempre tenia que quedà un braç lliure. Sobre la toga a l'hivern es portava com una espècie d'abric. Els nens portaven una toga que es deia praetexta, a banda de baix portaven una porpona. Els nens de més de 16 anys ja eren adults, portaven toga, les dones portaven una distribució diferent als homes

-Sagum: era la tercera peça important, era com un abric de llana gruixuda que porten els soldats quan tenien que anar a la guerra a pais molts freds, també el portaven la gents baixa i els pagesos.

-Pallium: roba de vestir, el portaven altres persones, era diferents al sagun, era estret i curt i més senyit, arrambat al cos, el podien usar tant homes com dones

-Bracae: pantalons amb camals, nomes es portava a l'hivern, nomes quan havien de pasar una temporada de molt fred, es podia portar fins als peus o a mitja cama

-Stola: la portaven les dones casades sobre la túnica, és un vestit llarg que arriba fins als peus, subjectat a la cintura amb una espècie de cinturó. Era difícil combinar una túnica amb una stola.

En el cap el portaven descobert, ara be, en cas de pluja, molts utilitzaven una caputxa, per exemple, quan feien un viatge de moltes hores al sol, es protegien

amb un petasus, subjectada al coll amb un cordó. També es podia portar un para-sol, com una ombrel·la, quan feia calor utilitzaven un ventall. Fins al segle II a.C, no s'afaitaven ni es tallaven els cabells. En temps de l'emperador Adrià l'hi agradava deixar-se barba i tothom es va deixà barba. Amb l'emperador Constantí va canviar la moda, no es va deixar barba, feia net i polit. Les persones que estaven de dol es deixaven créixer la barba.

Les noies tenien una gran varietat de patinats. En aquella època hi havia perruqueres (ornatrix). Les noies més joves es recollien els cabells amb unes gomes o unes trenes, els cabells sempre llargs. Les noies casades es pentinaven normalment amb diferents pisos. Era més normal portar trinsos que cabell llis. També portaven postissos i fins i tot coneixien l'art de tenyir-se, els hi agradava molt el color groc o ros. Les dones es perfumaven, es maquillaven, es pintaven les galtes, el color de moda era el blanc. Pels ulls el rosat i el purtpura. Pel tractament de les arrugues utilitzaven com una espècie de farina de faves barrejats amb cargols deixats assecar al sol tots picat sortia una pols que utilitzaven com a maquillatge. Els massatges també els feien per tot el cos a les termes.

3.5-El calçat: disposaven d'una gran varietat de calçat, uns amb sola de cuir i altres de fusta. No coneixien els mitjons, tot el calçat que portaven era un tipus corretges, els soldats que tenien que anar a països molt freds portaven botes, nomes a la guerra, la corretja anava lligada per cordons, les dones iguals, utilitzaven pell mes suaus i fines. Els actors de teatre duien aquests esclops amb una sola gran, amb la finalitat de que així es podien veure millor. Per fer mim si que hi podien haver-hi dones.

4-Art romà: obres d'enginyeria

4.1-Els ponts: els ponts formen part de lo que és una via romana. La seva construcció que està basada per salvar obstacles. El material de construcció principal era la pedra. Tenien diferents formes segons l'amplada del riu.

Alguns ponts tenien un arc central mes dos arcs al costat, laterals perquè quan el riu creixes no es volquès.

Ponts importants: Pont del Diable (Martorell), Pont de Mèrida, Pont de Còrdova.

L'època més apropiada per fer ponts es l'estiu, perquè no plou. En el principi del pont o al final es posava un arc, com d'adorn. El material per aguantar era com un principi de ciment.

4.2-Els aqüeductes (conducció d'aigua), són construccions dissenyades per conduir l'aigua, condueixen l'aigua desde un pantà fins a una ciutat.

Els aqüeductes estan pensats per salvar accidents geogràfics. Els aqüeductes han de tenir un pendent lleuger perquè no es quedi tot ple d'aigua.

Castellum-recull l'aigua St. Vicent d'ordeldos

Hi havia diferents filtres:

Primer filtre: es queda les coses més grans

Segon filtre: es queda les coses més petites

Un sistema de filtre Castellum.

Exemple d'aqüeductes:

Tarragona (Pont del Diable o de les Farreres), es va construir al S I a.C. Fa 217 metres de llarg i 25 d'alçada.

Aqüeducte de Segòvia: una filera d'arcs són molt alts. Fa 813 metres i 31 metres d'alçada. Les pedres s'aguanten gracies a la pressió.

Pont du Gard (Nimes, França). És pont i aqüeducte

1-Mitologia dels Deus:

Orígens dels deus

Els grecs es van imaginar els seus Deus d'una manera diferent d'altres cultures. Se'ls imaginàvem amb forma humana (antropomòrfics). Actuàvem d'una forma molt similar als homes, però hi havia diferencies entre els homes i els deus: l'immortalitat (no poden morir mai), els deus no poden envellir, sempre se'ls atribueix una bellesa. Els deus vivien en una muntanya que es deia Olimpi. L'Olimpi es va convertir en un cel, perquè vivien els deus. També els deus sons capaços de fer coses que els humans no poden fer, com per exemple, volar, fer-se invisibles, adoptar altres personalitats, els deus podien transformar-se en altres persones, animal.. etc. Els deus no treballaven i vivien feliços al seu Olimpi, sempre estaven de festa. Els deus estaven rodejats d'una sèrie d'ajudantes (muses o ninfes) que eren unes criatures, com una espècie d'angelets que ajuden als deus. Els deus no podien menjar una sèrie de coses igual que els homes: no podien menjar ni pa ni carn, el seu menja favorit era l'ambrosia. De beguda nèctar. Al final aquesta vida acaba sent aburrida pels deus. En aquella època hi havia baralles, amors... etc. els deus volien participar en la vida dels humans, per pasar l'estona, no per canviar el destí. A vegades castigaven als humans d'una manera contundent per culpa dels seus actes.

Caos-desordre universal, era lo que creien els grecs. D'aquest desordre es va anar ajuntant i va sortir Gea (la Terra). La Terra es va trobar sola i Gea va tindre relacions amb Eros (imaginari) era un pensament. D'ajuntar-se Eros i Gea sortirà Urà (cel).

Gea i Urà també van tindre relacions i van tenir Ciclops (monstres amb un ull al front), hecatònquirs (gegants amb 100 braços), titans (són els deus, deus). Els titans eren dotze, sis nois i sis noies. Però el pare (Urà) no els deixava sortir, i la Gea estava a punt d'explotar, va fabricar una falç, perquè quan naixessin ajudessin a la seva mare a matar a Urà. Tot van tremolar de por menys un, Cronos (Titans), ell va fer el següent, Urà va anar a dormir amb la seva dona i Crono va anar i li va tallar els genitals i els va llençar al mar. Desde aquell moment Urà va perdre tota la força i Cronos es va convertir en el nou deu. Cronos es va casar amb la seva germana (Rea) i van tenir sis fills. Cronos com també el seu pare va ser cruel amb els seu fills, per culpa de la seva educació. A Gea i a Urà els hi van fer una predicció, que deia, que un dels fills de Cronos li treuria el poder, una vegada sapigut això Cronos s'anava menjant tots els nens a la vegada que sortien, se'ls va menjar tots menys un, l'últim (Zeus) que amb l'ajut de Gea i Urà el van amagar. Per enganyar a Cronos li van donar una pedra embolicada de bolquers i Cronos se la va menjar tranquil, convençut. La mare de Zeus va porta al nen a una illa de Creta, alla en una cova, Zeus va sé criticat per unes ninfes, el van alimentar amb llet de cabra (amaltea). En aquesta cova es va fer gran. Quan es va fer gran va tornar al seu pais (l'Olimpi) a enfrenar-se amb el seu pare, Zeus va fer que el seu pare vomites la pedra, perquè no la va digerí. Zeus va colocar aquesta pedra en un lloc de Grècia (Delfos), on deien que era el centre del mon. Més tard, alla, es va crea un odacre, que era un lloc on es feien prediccions i es complien sempre. Zeus també va fer que vomitÉs el seu pare per deixar anar als seus altres germans

Grecs-romans

Hestia-Vesta

Hera-Juno

Demeter-Cerei (deessa de l'agricultura)

Posidó-Neptu

Hades-Pluto

Zeus-Jupiter

Diferents personatges mitològics

Zeus

És el deu més poderós de tots els deus de l'Olimpi, perquè gràcies a ell existeixen tots els altres. És el deu de tots els deus. Se'l representa amb un llamp, amb un cepre (basto de comandament) i una àguila. Aspecte mitològic: assegut en un tro i amb una barba blanca. La característica més gran que tenia era que molts amants i això feia enfadar a la seva dona Juno o Era. Una de les amants més famoses va ser Europa, filla del rei dels fenicis. Zeus es va enamorar a la platja i va decidir raptar-la, per poder-ho fer, per enganyar-la, es va transforma en un torro blanc i la noia es va apropar i li va agradar, llavors, la noia es va muntar a sobre d'ell (toro) i aleshores el toro es va endinsar dins del mar i no va parar fins que va arribar a l'illa de Creta. A l'illa va tornar al seu aspecte habitual i van tenir 3 fills (Minos, Sarpedon i Radamantis). Minos serà el rei de Creta i el seu fill serà el famós Minotaure. Juno era la deessa protectora del matrimoni, cel i de la Terra. Es representava amb una magrana a la mà i també amb un paó (pavó), que és una au coneguda per les seves ales, en moltes escultures apareix al costat del seu marit. Com que va haver de lluitar contra les infidelitats del seu marit, per això se la representa com una deessa cruel i dolenta i son freqüents les continues venjances contra les amants, els fills i els legítims del seu marit. Hi havia una sacerdotessa que es deia Ió, era una ajudant de Juno, que resulta que era guapa i Zeus es va fixar en ella, va decidir seduir-la, que va fer? converteix a Ió en una vaca, la seva dona no sap que la vaca és Ió i Zeus deia que no la coneixia, li jurà a Juno, perquè Juno sabia que Zeus podia transformar. Però Juno no es va fiar i va posar al costat de la vaca un pastor (Argos) per vigilar la vaca. Compedit pel seu amant, Zeus va enviar a Mercuri a matar a Argos. Ermes (Mercuri), li va tallar el cap, però aleshores Era (Juno) va enviar a mossardo (Tavac) perquè mates a la vaca (Ió), la vaca va comença a córrer, perquè no la mates i va arribar fins a Egipte, ven lluny de Grècia i resulta que Ió a l'arribar a Egipte va ser convertida en deessa. Els egipcis la van batejar amb el nom de Issis. Zeu no va poder fer res amb la vaca per culpa de Juno

Hestia-Vesta,

En llatí, és la deessa protectora de la llar. Dins de cada casa s'intentava rendir homenatge a aquesta divinitat, desde la llar, família i ciutat. Es representava amb una flama amb forma de torxa. El foc i la flama eren el seus símbols. No es representava amb cap animal. Els romans van fer com un santuari per servir a la deessa Vesta, per servir-la hi havia unes vestals. La flama no es pot apagar mai, perquè És el símbol de la deessa, mantenir sempre el foc encès.

Hades-Pluto

Deu dels inferns, de la mort, es representa al costat d'un gos (Cerber) gos de tres caps, És el gos que vigila les portes de l'infern i a vegades amb un xiprès, per això als cementiris i a xipresos. Com que Hades És el deu de l'infern, ningú volia ser la seva dona, així que, va segrestar a una noia, que es deia Proserpina (Persefone), és filla de Cenes (deessa de l'agricultura). Mentre la noia collia flors al prat, Hadés la va agafar i se la va emportar a l'infern. La seva mare la va buscar per tota la Terra, però no va

trobar ni rastre, fins que un dia va descobrir que l'havia segrestat Hades, aleshores va demanar ajut a Zeus (deu de tots els deus). Zeus va dir que per acontentar als dos, va dir, que la filla estaria mig any a la Terra i mig any a l'infern. Quan està a la Terra l'agricultura estava be (Primavera-estiu ) però quan ella s'anava a l'infern l'agricultura estava malament (Tardo-Hiver).

Demeter o Seres és la deessa de la vegetació, l'agricultura. Es representa amb un feix d'espines i una falç. Els seus animals preferits son el dofí i el colom. Va haver de compartir la seva filla amb Plutó. Una modificació del mite, un altre mite diu que no podia tornà a la Terra, perquè havia estat una cosa de l'infern, un gran de magrana.

Posidor-Neptú

Se'l representa amb un carro que surt del mar. Un carro arrossegat per uns cavalls, porta una corona al cap i una forca. És el deu de la mar, dels rius, la seva finalitat es sacsegar la Terra fent onades. Deu molt poderós. En lluites contra els seus germans sempre el fan perdedor. Va raptar a la seva dona per poder-se casar, va sortir amb el seu carro. Té molts ajudants, tants, com criatures marines poden existir.

Nereides-companyes Tritons-monstres, part superior humà, inferior peix (sirenita)

Apolo

Deu de la vellesa masculina, també de totes les arts en general, també És el deu del sol, la medicina i els presagis. Estava representat amb un arc, una lira i sempre coronat amb un llaure. Apolo amb Artemis són fills de Zeus amb un altre de les seves amants (Leto). Zeus i Leto van tenir una relació i van tenir bessons. Se'n va assabentar la dona de Zeus, Era, i va ordenar que cap pais els acullis als bessons i que si algun pais els acollia, o sigui, que s'atrevís a desobeir-la, mai mes i creixeria vegetació en aquell lloc, per aquest motiu Leto va anar donant voltes sense saber en lloc on parar, però finalment va trobar un lloc, l'illa de Delos, el van aculli, perquè era un lloc desert, sent en aquell lloc, Cronos podria cesar de donar la llum, perquè la deessa del naixement, és la filla d'Era (Ilitia), va aconseguir sobornarla donant-li un collaret d'or. Una vegada nascut era un deu jove, ven plantat... etc. Va tenir molts amors, però desgraciats. Es va enamorar de Casandra, filla d'un rei de Troya, la jove li va demanar el do de la adivinació, i li va dir que si, i després no es va enamora d'ell, com a càstig va fer que la noia sempre digués la veritat i que ningú la creies, i que tothom penses que estava boja. Dafne era una ninfa i no volia que el deu la toques (Apolo). Quan Apolo estava apunt de tocar-la va demanar ajuda als altres deus i els altres deus la van combertir en llana. L'animal preferit d'Apolo era el llop

Atena-Minerva

Deessa de la saviesa, de les arts, també de la guerra, es representa amb un casc amb un escut amb una olivera i amb una òliba (mussol). Resulta que Zeus va tenir una aventura amb Metis, total que va quedar embarassada, els pares de Zeus li van dir que si no se'n passava a Metis, aquesta tindria un fill, i aquests fills l'hi treuria el poder i se la va empassar. Zeus es va empassar a Metis i així es va quedar embarassat. Però per on surtira el fil? , Zeus demanà ajut a Vulcà, li va dir que li obris el cap amb una destral i axis sortirà pel cap. Després Zeus recupera el seu aspecte normal. Del cap de Zeus va sortir una joveneta vestida de guerrera amb un casc i una llança, que va resulta ser Aterna o Minerva, protectora de la ciutat i filla predilecta de Zeus

Artides: germana bessona d'Apolo

Artemis

Deessa de la cacera, dels boscos, de la lluna i de la virginitat, es representava amb un arc, fletxes i una cérvola als seus peus. Recorre els boscos amb les seves companyes, les ninfes. És una jove molt atractiva. És una mica esquerpa (difícil de tractar), perquè com és esquerpa ningú vol tractar amb ella ni vol tindre relacions amb ningú. Un dia un caçador anomenat Acteó, que estava per alla amb els seus gossos caçant, en el mateix moment que Artemis s'estava banyant nua i Acteó la va veure, ràpidament, Artenis es va tapar i va tirar uns polvos màgics als gossos, aquests polvos sobre els gossos van fer que els gossos ataquessin al seu amo fins a matar-lo, els gossos se'l van cruspí.

A més a més, sembla que va haver-hi una dona que es va riure de la seva mare (Leto) perquè només havia tingut dos fills. Aquesta dona que es reia es deia Níobe i tenia 18 fills, nou nois i nou noies, per això es reia. Artemis va agafar el seu arc amb les seves fletxes, va demanar ajut al seu germà i es van carrega als 18 fills de Níobe.

Afrodita-Venus

Deessa de l'amor i de la bellesa és filla de Zeus amb una altre do, és propi d'Afrodita la seducció, l'amor, el perfum, els vestits luxosos, l'engany... etc. Es representa normalment nua sortin d'una petxina. Els seu animal preferit És el colom.

2- La família romana

La família romana està formada pel pare, la mare, els fills i esclaus, que també formaven part de la família i tenien la seva pròpia habitació a la casa.

L'autoritat de la casa la tenia el pare (patern).

Si tenia una filla i d'aquesta es casava passava a formar part de la família del marit. Però si era al contrari que es casava el fill es quedava a viure en la seva família.

2.1- Membres:

2.1.1- Patern:

El patern a la casa el seu poder era gairebé il·limitat. Un dels poders que tenia el pare era no poder reconèixer el seu fill quan naixia, per això només succeïa quan aquell fill no era desitjat per la família. Sinó el reconeixia podia decidir matar-lo, vendre'l, o cedir-lo a un esclau, perquè l'eduquessin. Aquest poder s'anomena el dret de vida o de mort, (ius vitae et neis ). El patern era el propietari de tots els béns familiars i propietats de tipus material. Però no tot el que tenia era poder sinó que també tenia obligacions, ell era el responsable de que tot en la família anés mínimament bé. El dret a vot. Totes les famílies pertanyien a una mateixa nissaga, que vol dir conjunt de família de la mateixa rama de l'arbre genealògic.

Els membres d'una mateixa nissaga tenen el mateix cognom. La nissaga s'anomena (gens) que és un nom llatí, que a mida que van passant segles va anant agafant importància.

2.2- Tipus de matrimoni:

El matrimoni tenia que complir uns requisits avanç de casar-se.

1er: Tenien el dret de compondre matrimoni (Ius conubï ), no el tenia tothom aquest dret no ser que fos il·legal. Els patricis tenien aquest dret, però els plebeus o els esclaus que eren de baixa classe social no el tenien, però la llei de les 12 taules va presidir que el tinguessin.

2on: Tenir el compliment del pare.

3er: Tenir la majoria d'edat. En les dones tenir la majoria d'edat quan es podien quedar embarassades. I als homes a partir dels 16 anys.

Normalment es casaven a partir dels 28, 29, 30, després de que els homes vinguessin de la guerra.

A partir del segle cinquè A.C es van autoritzar una llei que autoritzava el matrimoni entre els patricis i els plebeus.

Hi havia 2 tipus de matrimonis:

1er: El Cum manu que vol dir donar la mà. En el Cum manu la dona quedava sotmesa al poder del marit. Hi ha diferents modalitats. Una modalitat seria el matrimoni civil o religiós, o també el matrimoni de prova (Usus ), que consistia en què durant un any cap dels 2 membres no podia assabentar-se i no podien estar fora de casa mes de 3 dies seguits.

2on: El Sine manu que vol dir que no depèn de l'autoritat del marit sinó del seu pare, incloïa que podia assabentar-se de casa i el marit no tenia tota l'autoritat sobre la dona. El casament era molt especial, el dia abans hi havia un casament en què la núvia oferia totes les seves joguines al deu de la llar o de la casa. La núvia es prova el dia abans el vestit, que era una túnica blanca llarga amb un vestit cenyit i un vel de color taronja que li cobria el cap.

El pentinat que es feia la núvia era un pentinant especial per aquella ocasió que devia de ser una cosa que no fos freqüent. Era típic portar un cabell amb 6 pisos subjectats i decorats amb cintes...

El dia del casament abans de la cerimònia es feia un sacrifici o que s'ofereix algun animal mort que sigues molt preciat i se'l oferien al Déu de la llar, també aquests animals mort s'utilitzava pel banquet de la cerimònia.

Els auspicis: Es tractava de que si hi havia alguna senyal de que indiqui que el matrimoni faci un senyal de bon matrimoni o dolent. Normalment el feia un sacerdot, i era com un ritual, com una mena de consulta a l'oracle.

Els rituals eren molt diversos. El que oficiava la cerimònia podia ser un sacerdot si la cerimònia era religiosa, però també podien fer d'altres, la padrina de la núvia ajuntaven les mans dretes dels nuvis y s'acostumaven a posar els anells sempre d'ors. Es firmaven els documents davant d'uns testimonis.

Celebraven el banquet i feien un convit i acompanyaven a la dona a casa del marit cantant cançons i fent broma. El marit anava directament a la seva casa i la dona casada anava acompanyada amb un fus (agulla) i una filosa (cabdell) i que eren símbol de la dona. Quan es trobava a casa del marit entrava a la núvia a coll o a vegades era la mateixa gent que l'entrava acompanyada a la casa. Una vegada arribaven dintre el marit oferia aigua i foc que És el símbol d'una nova vida.

Si la relació no funcionava es podien divorciar, però això estava molt mal vist. Era molt més freqüent veure-ho en el Sine manu que en el Cum manu.

S'obtenia el divorci si els 2 estaven d'acord, però sempre ho decidia l'home.

En una època mot més avançada l'emperador August va prohibir el divorci, a causa que augmentaven el nombre de divorcis cada vegada més.

2.3-La Dona: El pare de la dona dins d'una societat romana era que quan una nena naixia no tenia possibilitat o menys que un nen d'entrar a formar part de la família. També molt poques dones podien decidir amb que i es casaven, els pares li buscaven el matrimoni per interès. Deixava de pertànyer a la família quan es casava i pertanyia a la del marit, tenia la funció de cuidar la família i educar als seus fills i que tot funcionés bé. No tenia dret polític ni tampoc dret a vot, i no podia oposar-se a la voluntat del marit. Al cap d'alguns anys es va anar generalitzant l'ús del Sine manu i va anar desapareixen t el Cum manu. Les dones van començar a adquirir llibertat de moviment. Tant és això que es va permetre que la dona tingués accés a la cultura i era la que s'encarregava d'organitzar els banquets, les festes, les cerimònies.....

2.4-Els fills: Els fills eren la finalitat del matrimoni i sobre tot tenir fills mascles. Sinó era possible tenir fills mascles la possibilitat que tenien era adoptar a un. Quan naixia un fill el pare l'havia de reconèixer. Aquest reconeixement es feia amb una cerimònia en el moment de néixer. El pare l'agafava en braços i l'alçava en presencia de tota la família. El nen era purificat i se'l banyava amb aigua beneïda i li penjaven la bulla que era com una medalla amb una capseta i dins s'hi posaven uns amulets, llavors, plantes... i portaven la bulla fins que es feia major d'edat.

Al vuitè dia després del naixement es fa l cerimònia de purificació i se'n diu (lustració) i si es tractava d'una nena la cerimònia era al novè dia.

Se'ls hi posaven 3 noms, però únicament als nens. En aquella època hi havia molt o pocs noms i la meitat repetits o en honor a alguna persona.

-1er Praenomen: Avanç: ( Marcus, Lucius, Sextus, Titus, Caius... ), ara ( Josep, Lluís, Joan,....).

-2on Nomen: era el primer cognom, ( Claudius, Amelius, Iulius,....).

-3er Cognomen: Venia referit segons la professió o característiques físiques (Babaus, Cirero, Collatinus,....).

Noms de les Nenes:

El noemen les nenes no tenen ni praenomen ni cognomen. S'agafava el nomen de la família igual que el nen, però en femení. Si havia més d'una es deien per ordre d'edat prima, major, sucunda, minor, tercia.

Quan es casaven depèn del matrimoni perdia el seu nom i adoptava el del marit, però en femení.

L'educació romana

Fins al 16 anys, l'educació dels fills era cosa de la família, mare s'encarregava d'ensenyar-li a la tots els valors cívics i morals, per respectar les tradicions familiars i a partir dels 7 anys el pare els ensenyava coses més boniques, llegir, escriure, calcular... etc i a les nenes a part els ensenyava els afers domèstics. Després es van crear les escoles, inicialment, l'ensenyança era a casa, en el moment que es fa l'escola es creen tres nivells:

Ensenyament primari (7-11 anys), el professor es deia magister o litterator, s'encarregaven de l'ensenyança a l'escola primària. Era un ensenyament mixt. No era de caràcter obligatori anar a l'escola, si no hi anaven, els hi posaven un professor particular. Les escoles eren de l'estat. Anaven a escola quan sortia el sol, molt d'hora, als nens els hi acompanyava el paedagogus, esclau que els acompanyava a l'escola els nens i també s'encarregava d'ajudar als nens en temes escolars. La jornada durava 6 hores, paraven per fer el prandium i les classes es reprenien a la tarda. Les classes començaven al mes de març, quan acabava l'època climatològica més dura, feien vacances a l'estiu i repenien l'escola al setembre. Els dies festius no anaven a l'escola. Els romans feien festa cada 9 dies. Les escoles eren locals improvitçats, els nens s'asseien als bancs, es posaven una fusta a sobre i un llenyol per poder escriure. El mestre portava una cadira, i es posava més alt, era una qüestió visual. Qualsevol persona podia entrar a les classes a escoltar. Escrivien amb un punxó sobre la cera. Una part del ponxó era més llis. També és cert que quant els romans van conquerir Egipte van aconseguir tallar la fusta del papir i sobre d'aquesta fusta es podia escriure. El papiera era un paper més flexible que no es trencava, sortia d'un arbre que nomes surt al costat del riu Nil. S'utilitzava tinta que s'extreia de llocs diferents. Un alumne de primària tenia que saber llegir, escriure, contar. Hi havia una gran disciplina, qualsevol falta era castigada amb molta severitat. Que et pesessin estava permès i les famílies estaven d'acord.

Ensenyament mitjà (12-16 anys), el professor s'anomenava gramaticus, perquè bàsicament s'estudiava gramàtica, lectura d'actors clàssics grecs i romans (Arostòtil, Plutó, Vigili) i comentaris de text. Altres assignatures: música,

ciències (astronomia), filosofia, era freqüent fer els deures a l'escola, no hi havia tanta gent com en l'ensenyament primari, perquè era més car. No era obligatori. Les escoles estaven més ven fetes, eren llocs propers al forúm, més ben construïdes i els alumnes mostraven més interes. Els càstigs corporals eren poc freqüents.

Ensenyament superior, nen adult, porten toga d'adult. El professor es deia retor, ensenyava retòrica (art de saber parlar, expressar-se, argumentar). L'examen final era això: un alumne havia de fer un discurs sobre una matèria històrica, judicial. Per fer-ho més real, a més d'haver-hi professors també hi eren els pares davant i tots donaven una nota, el pare si no ho feia bé el podia suspendre. La carrera acabava al voltant dels 20 anys. També ciències.

1

14