Treball de vellesa

Introducció/ Procés d´ envelliment:

És un procés dinàmic que s´ inicia quan naixem i es desenvolupa al llarg de la nostra vida. No és un procés uniforme ni igual per a totes les persones ni tampoc tots els components del nostre organisme envelleixen al mateix ritme i manera. Cada persona envelleix segons el seu estil de vida.

El procés d´ envelliment està influït per uns factors:

• Malalties (factors derivats)

• Patiments acumulats al llarg de la vida

• L´ estil de vida

• Factors de risc i ambientals

L´ envelliment dependrà de les característiques de l´ individu i del que l´ envolta.

1.2.- Perfil de la persona gran:

Quan entra a la jubilació i deixa de ser productiu per a la societat (60-65 anys)

Quan s´ arriba a ser una persona gran?

És la vellesa un estat anímic o simplement físic?

EDAT EFECTIVA:

• Edat cronològica (nº d´ anys que han passat del seu naixement)

• Edat biològica (estat funcional de l´ organisme, els òrgans el gran deteriorament

• Edat psicològica (competència conductual, representa el funcionament de la persona)

• Edat social (rol individual que es desenvolupa en la societat en que la persona es desenvolupa) Amb la jubilació normalment perd aquest rol.

Malaltia Soledat Dependència

Ancianitat

Pèrdua d´ status social Poder adquisitiu Negatiu = mort

El desenvolupament de les funcions de la persona gran dependrà de la capacitat d´ adaptació i d´ acceptació del procés d´ envelliment. Ser conscient de les seves pròpies limitacions li permetrà establir plans de vida satisfactoris.

ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ

La població en progressió de persones de més de 60-65 anys.

Factors que fan que condicionés l´ envelliment de la població:

• Baixa natalitat

• Augment de l´ esperança de vida

• Disminució de mortalitat infantil

• Disminució dels avenços tecnològics en la medicina

• Disminució de les persones grans per número d´ habitants

CANVIS CITATS EN EL PROCÉS D´ENVELLIMENT:

• Canvis biològics: Modificació en l´ aspecte extern o físic de la persona (arrugues, flacciditat, pèrdua de l´ elasticitat de la pell,...) disminució i caiguda de cabell, canes, augmenta el pèl, les ungles emmalalteixen i procés de creixement més lent.

• Modificació del sistema muscular esquelètic: Aixafament vèrtebres, fractura de maluc, disminució de talla, estereoclerosi, pèrdua d´ equilibri, disminució de la massa muscular i per tant la potencia disminueix, artrosi o desgast de les articulacions, limitacions dels moviments.

• Modificacions en el sistema cardio-circulatori: El cor i els vasos es fan més rígids, perden elasticitat per tant la sang troba més resistència i augmenta la pressió arterial (tensió). Així ajuda provocar-ho la sal (millor menjar sense ella). Provoca embòlies. Controlar pressió arterial, la normal oscil·la entre 14-15

• Modificacions en l´ aparell respiratori: Disminueix l´ elasticitat pulmonar.

• Modificacions en l´ aparell digestiu: Cauen dents = Problema masticació = Problema de digestió. Segreguen menys saliva, disminució del gust de les papil·les gustatives, desnutricions. Disminució d´ absorció dels aliments i nutrients. Disminució de la secreció de substàncies que son necessàries en la digestió.

• Modificacions en el sistema genito-orinari: Sistema orinari--- orina residual (afavoreix les infeccions) En els òrgans genitals femenins hi ha disminució del pèl púbic i mucosa i en l´ home augmenta la pròstata (més de 50 anys han d´ anar a les revisions de l´ uròleg) Disminució dels testicles problemes de micció.

• Modificacions en el sistema endocrí: Disminució de la secreció hormonal, disminució de la resposta orgànica enfront aquesta secreció disminueix els estrògens i arriba la menopausa.

• Modificacions del sistema inmunitari: Disminució de les defenses naturals. Disminució de les barreres de defenses naturals de l´ organisme.

Sistema nerviós:

• Té lentitud de moviments

• Alteracions de la son

• Disminució de la sensibilitat de la persona (calor, fred, dolor, ...) sensacions (beure, gana,...)

Vista: (canvis)

• Disminució de l´ agudesa visual (presbícia) en gent gran.

• Disminució per diferenciar els colors

• Disminució de la secreció lacrimal

• Pèrdua de pestanyes

Oïda: (Canvis)

• Augmenta la mida de l´ orella (i nas)

• Pèls al pavelló auditiu

• Augmenta el dipòsit de cera

• Pèrdua de l´ agudesa auditiva (presbiacusia) en persones grans

• Alteració de les papil·les gustatives--- reducció dels gustos (gust, salat,...)

Olfacte:

• Disminució de l´ olfacte

• Augmenta la mida del nas

Tacte:

• Disminució sensació tàctil

• Disminució de la temperatura tèrmica (calor, fred)

• Sensació pell (no noten o tenen)

CANVIS PSÍQUICS

Depèn de l´ entrenament de la vida, de les funcions del medi cultural en el que s´ ha bellugat, i el nivell intel·lectual.

Principals canvis es donen en les capacitats intel·lectuals, amb el caràcter i la personalitat de la persona.

A partir dels 30 anys, les capacitats de la persona van minvant i que això s´ accelera a partir dels 60 anys.

Es considera que en els processos dl pensament hi ha una pèrdua de la rapidesa i espontaneïtat (depenent del que s´ hagi exercitat) també disminueix la capacitat de concentració, la memòria amb fets nous (conservant fets del passat). Canvis en la personalitat i el caràcter:

“ Se envejece tal i como se ha vivido”

S´ accentua el com has sigut (si tens una malaltia és diferent, pot canviar).

Disminueixen les capacitats d´ adaptació a noves situacions (pocs canvis perquè així els dona seguretat).

Canvis psíquics—situacions de crisi que són inevitables a vegades per l´ envelliment que posen a prova la capacitat d´ adaptació de la persona.

De joves ens tenim de conscienciar per intentar envellir bé i buscar altres motivacions i obrir ulls (1 persona que viu de la seva bellesa i no te cap altre al·licient, quan sigui vella patirà molt al veure el procés d´ envelliment, perquè allò desapareix)

• Acceptar l´ envelliment

• Acceptar els nous handicaps (canvis físics)

• Canvis en l´ status social a causa de la jubilació (amb la feina)

• No saber com funcionar amb el temps lliure

• Haver de viure amb sous reduïts

• La mort de les persones que estimes (adaptació)

• Enfrontar-se a la pròpia mort

• Adaptar-se a la soledat

• Limitar el futur

• Adaptar-se a les pèrdues

PAUTES QUE ENS PODEN ANAR BÉ A NOSALTRES PER A QUE ENS TROBEM MILLOR:

• Tracte respectuós i com adults (no com nens)

• Intentar posar-nos en el seu lloc

• Oferir la nostra companyia

• Escoltar i tractar de comprendre

• Intentar reforçar la independència de la persona (no ser sobreprotectors)

• Ajudar-lo per a que sigui el més independent possible (no fer-li tot)

• Contacte físic, carinyo

• Intentar donar-los optimisme (ressaltar aspectes positius)

• Estimular-li l´ activitat i estat d´ humor

• Respectar les ideologies, costums i hàbits.

• Ser sensibles en la seva problemàtica

• Comportaments que siguin nocius per a ells s´ ha de justificar les raons: fer entendre i canviar.

• Ser pacients, tenir paciència

• Ajudar-los a afrontar la realitat

• Ensenyar-li a viure l´ espai, com la llar, el temps com projecte personal, als altres com grup de convivència i a sí mateix, autònom i responsable de vida.

CANVIS:

• Passar de ser primera persona productiva a poc productiva

• Capacitat de la persona d´ adaptació i acceptació al procés

• Conscienciació de les limitacions per pla de vida satisfactori d´ envelliment

PAPER INDIVIDUAL: (rol)

Com persona individual--- resposta enfront la vida, factors per les seves experiències i creences. Estat físic, situació social que ha d´ enfrontar-se. Intentar afrontar la realitat de la mort. Acceptar-la la realitat.

PAPER FAMILIAR: (rol)

Es produeix un canvi perquè a vegades si la persona sola l´ hauríem de portar cap a casa. Si pot agafa rol d´ ajuden (cuida nens, neteja, fa menjar,...) però a vegades rol depenent.

ROL EN LA COMUNITAT

Inactiu--- Jubilació

• Jubilació: Procés econòmic, social i cultural nou que es donen els últims anys de la vida la persona.

Té aspectes positius i negatius:

• Positius: Més llibertat, disposes de més temps, oberta a altres opcions, poder aprofitar per realitzar projectes, viatges,...

• Negatius: Disminució de salari, pèrdua del contacte social, inactivitat, temps d´ avorriment.

Demències

Orgàniques No orgàniques

Causa física Psíquica

Biològica

associades

Primàries Secundàries Esquizofrènic Depressió

El tens al factors externs

Teu propi que et produiran

Cos altre malaltia

(Parkinson)

Degeneratives Causes tòxiques

Mixtes i metodològiques

Vasculars

• Delirium: És un desordre agut resultat de problemes metabòlics en el cervell. Símptomes propis dels trastorns orgànics de cervell (al·lucinacions, trastorns, febre, paranoies, palpitacions, pupil·les dilatades,...) Causes: Intoxicació, desnutrició enfisema per gent gran pot afectar per hiper medicar-se.

• Demència: Síndrome adquirit per patologia congènita, plurietiológica (moltes causes)que en un pacient viu alteracions del nivell de consciència que ocasiona un deteriorament persistent de varies funcions mentals superiors i provoca una capacitat funcional en el àmbit social i/o laboral. Definició de Masden (1978) en el 1989 va ser aprovada

• Demència multi infart: Bloqueig de les artèries del diàmetre del cervell. Talla la sang que irriga i pot passar desapercebudes. Indicadors: pèrdua de memòria, crisi emocionals. Aquestes persones tenen moments de recuperació de memòria, de vegades no.

1ª DEMÈNCIA DEGENERATIVA:

• Alzheimer:

Pot afectar a qualsevol edat. Els majors de 80 el tenen un 20%

Menors de 65 el tenen un 5% o 10%

• És la més corrent de totes les Degeneratives. Quan es diagnostica la malaltia fins que es mor la persona passen de 5 a 10 anys.

• Evolució: progressió del deteriorament de les capacitats físiques i mentals.

• Causes:

• Evolució:

Dura de 5 a 10 anys aproximadament

1er estudis:

• Deficiències relacionades amb la memòria recent

• Coordinació i activitat motriu es normal

• Trastorns intel·lectuals processos i canvis de personalitat influeix en les relacions socials.

• Comportaments estereotipats i menys espontanis (llenguatge i comportament repetitiu)

• Dificultat de resoldre situacions noves

• Disminució de capacitat d´ iniciativa

• Apareixen dificultats del llenguatge, disminució (frases fora de context) la persona encara no és conscient de que té una malaltia i llavors no demana ajuda (dificultat en recordar vocabulari)

• A mesura que avança la malaltia els símptomes es fan més evidents i:

- perden la capacitat d´ aprenentatge

- “ “ d´ abstracció

• Greus dificultats en càlcul i comprendre lectures, participació en converses

• Incoordinacions i deficiències en la coordinació i l´ equilibri. Més inestabilitat i trastorns en la deambulació (caminar) possibles caigudes

• Apraxia: No hi arriba l´ ordre al cervell

• Desorientació en el temps i l´ espai: Inestabilitat emocional

• Trastorns en el dormir

• Fases mes avançades:

• Llenguatge inintel·ligible (frases destructives, neologismes)

• No reconeix els familiars

• Fase terminal:

• Perden capacitat per caminar completament

• “ “ intel·lectual completament deteriorada.

• Relacions primàries (plor, cridar,...)

• No menja sol, ni mastega, ni empassa menjar

• No controla esfínters (1ª orinaria i desprès fecal)

L´ORGANITZACIÓ DE LA VIDA DEL MALALT

Entorn físic:

• La vivenda ha de garantir seguretat i major autonomia possible

• Tots els objectes que puguin suposar un perill per a ells

• Simplificar la posició dels mobles per facilitar la mobilitat.

• Il·luminació, rètols i dibuixos, senyalar escales

• Varbalització de tot lo que fem

• Regles d´ adaptació i organització de la vivenda:

• Entorn simple

• Ambient acústic i relaxat

• Il·luminació suficient sense enlluernes.

• Evitar escales o senyalar-les

• La sala on la persona passa la major part del temps, ha de donar la sensació d´ amplitud

• Permetre el trasllat de malalt còmodament

• Objectes perillosos fora de l´ abast

• Finestres i portes que no pugui obrir (doble clau)

• Vigilar la ubicació de cuines, estufes,...

• Controlar l´ ús de tabac per risc d´ incendi.

• Treure baldes interiors de les portes (cerrojo)

• Baranes als llits (en fases més avançades)

• Fora catifes

• Control medicació

• Bany adaptat

• AVD (Activitat vida diària) No té AVD:

• Diagnòstic:

• Diagnòstic viable “post mortem”. La resta no són viables.

• Es fan tests per mesurar les característiques de la persona.

• Pronòstic:

• No hi ha tractament per a la malaltia

• L´ únic que hi ha són suports i pal·liatius.

• Tractament

• No hi ha però si que existeixen medicaments per millorar la simptomatología.

• Rehabilitació (RHB)

• Saber utilitzar per ell mateix les capacitats que li restin per tal d´ assegurar-li la seva integritat en el seu medi

• Seguiment de responsabilitat i competència. Activitats simples i repetitives i adequades a la persona i al seu nivell de malaltia que estiguin relacionades amb els seus AVD i que li agradi al malalt. Evitar activitats infatiloides.

• Continguts de les activitats l´ han de permetre mantenir les habilitats durant el major temps possible.

• Organització de temps:

• Depèn de les capacitats i habilitats del malalt i de les persones que conviuen amb ell.

• Planificació i ampliació familiar

• En fases avançades es faran ingressos( residència sociosanitari) pel descans del familiar o permanents.

• Activitats que s´ han de proposar a casa a l´ hora de conviure:

• Formar part de la vida quotidiana de la persona i satisfer el seu lleure

• Guia d´ activitats:

• Col·laboració, confecció menús i menjar

• Col·laboració per parar la taula

• Encarregar-li petites feines com doblegar tovallons, recol·locar revistes, etc.

• Comentar àlbums de fotos

• Recordar esdeveniments familiars

• Permetre-li escoltar música

• Que es familiaritzi en alguns temes

• Selecció a la tele d´ imatges (que no siguin estridents)

• Jocs de cartes

• Dir lletres d´ alfabet

• Jugar a endevinalles

• Treballs manuals

• Que busquin bibliografia d´ un tema en concret

• Tasques de responsabilitat

• Passejar pel carrer

PROTOCOL D´ ALIMENTACIÓ:

• Factors que afecten ala nutrició de les persones grans:

• Factors que afecten socioeconómics i culturals:

Precarietat de medis econòmics, no treball remunerat, pensions insuficients, necessitat per ser atès per terceres persones, això suposa un creixement en la despesa econòmica.

Major dificultat per comprendre i acceptar problemes nous, hi ha dificultat en la visió i l´ audició. Major soledat, ja que moltes persones viuen soles, això no afavoreix la integració social i es tradueix en apatia, depressió i enreixa. En aquests casos, l´ alimentació es transforma en quelcom monòton o desequilibri amb manca de nutrients importants (pa amb mantega, pernil, aliments preparats, etc.)

• Factors bucals: Males condicions de la dentadura, o manca de peces, les pròtesi no s´ ajusten per atrofia de la mandíbula, etc. Així, prefereixen aliments tous i les carns, fruites i verdures són presents en les dietes i a més cal afegir que es solen modificar per la cocció amb corresponent pèrdua de vitamines i minerals.

• Factors fisiològics: Disminució de les sensibilitats gustatives i olfactives així com la disminució de les secrecions digestives que dificulten el procés digestiu.

• Mala absorció i problemes d´ estrenyiment, a més disminueix la ingesta de líquid i manca de fibra en la dieta. Alteració en l´ absorció digesta es molt freqüent. Fecolomes taps a l´ intestí.

• Dèficit en vitamines i minerals: Son freqüents en la dona, pot estar en la relació amb disminució de la secreció de les hormones sexuals i amb una ingesta insuficient de calç.

PATOLOGIES RELACIONADES AMB LA DISMINUCIÓ DE LA PERSONA GRAN

• Patologia:

Fractures ósses/retard

• Dèficit nutricions

Malnutrició proteicoenergètica de calç i vitamina D

• Patologia:

Úlceres per decúbit

• Dèficit nutricions

Enllitament, dèficit nutricional, hipoproteirèuria. Hipoalbunèmia, hidratació...

• Patología

Mala cicatrització de les ferides

• Dèficit nutricions

Hipoproteïnèmis, falta de Zinc

• Patología

Anmia

• Dèficit nutricions

Ferro, Àcid fólic, Vitamina B12

• Patología

Ìnmunodepressió

• Dèficit nutricions

Hipoproteines, 2n, E

• Patología

Astemia, Atrofia muscular

• Dèficit nutricions

Dèficit amb àcid fólic, amb vitamina B1, B3, B6 i B12

• Patología

Alzheimer

• Dèficit nutricions

Betacarotenos, vitamina C, E i seleni

• Patología

Alteracions, visió cataractes

• Dèficit nutricions

Falta vitamina E, Betecoretones, vitamina C

Errors més típics:

• Prendre llet desnatada

• Aliments precuinats

• Abusos de llet i bolleria en compte d´ àpat

• Deixar de menjar per por a una mala digestió 8menjar poc)

• Menjar sol

Recomanacions:

• Menjar aliments amb Ferro

• No canviar hàbits de forma radical

• Ingesta de 5 a 6 vegades. No acabar de sopar i posar-se al llit

• Presentació d´ aliments de forma més atractiva

• Verdura per la fibra i estrenyiment

• Llet sencera per les vitamines A, D i el calç

• Ingesta sal provoca edemes (peus inflats, hipertensió)

• Prendre aliments segons la seva tolerància

• Prendre vitamines

AMPLIACIÓ TREBALL

En l´ actualitat, les persones viuen més anys que avança. Fa un segle només passaven un 5% de la població total de la majoria dels països occidentals; les proporcions actuals varien entre el 14% en el Regne unit i el 20% en els E.E.U.U. Aquestes proporcions continuaran creixent a mida que les condicions de vida, especialment sanitàries i de vivenda, i l´ assistència mèdica en tots els països. Aquests major longevitat a la seva vegada portarà un augment de la demanda de serveis socials i mèdics. Així mateix, augmentarà el compromís dels fills per cuidar als pares a la seva vellesa. Però fer-se major no significa deixar de cuidar-se a sí mateix ni tampoc que s´ està inevitablement destinat a perdre la salut.

DE fet, es poca la gent que mor per causa de la vellesa mateixa. La majoria de les persones que sobrepassen els vuitanta anys moren per les mateixes raons que els demés: per malalties cardíaques, càncer i apoplexies. Si bé les mateixes persones majors són més propenses a contraure malalties i triguen més en recuperar-se d´ elles, necessiten prendre les mateixes precaucions que tots per gaudir d´ una dieta equilibrada, fer exercici i abandonar el tabac o reduir el seu consum. Tot allò ajuda a mantenir mentalment actiu i mantenir un cert nivell de relació social.

Regles pràctiques per cuidar a les persones majors:

• Companyia. Un dels majors problemes de la tercera edat és la soledat. Els fills deuen visitar als seus pares amb regularitat, e, igualment, no oblidar les seves onomàstiques i aniversaris. Intentar portar-los fora de casa perquè no estiguin tot el dia ficats entre quatre parets. Donar-los certs compromisos amb freqüència, ja siguin menjars o cites a clubs socials locals per a la tercera edat. Hi ha que intentar a tota costa que mantinguin en contacte amb el seu arreu, allà on tenien els seus amics. És convenient instal·lar-los un telèfon i trucar-los sovint.

• Adequar la casa per l´ hivern. Hi ha que ajudar-los a reorganitzar la seva casa, de manera que en hivern puguin viure en un dormitori, que faci a la vegada la funció de sala. Hi ha que tancar i aïllar bé la casa i assegurar-nos que disposin d´ una calefacció per prevenir l´ hipotermia en cas de molt de fred

• Dieta. Hi ha que vigilar si prenen una dieta variada i que no trobin cap dificultat en anar de compres.

• La vista i l´ oïda. Aproximadament una de cada set persones porten ulleres tan deficients que no els permeten llegir el diari o sense dificultat. Millorar l´ il·luminació a la casa pot ajudar-los i també procurar-los llibres de lletres grans. S´ aconsella portar-los un cop a l´ any a l´ oculista i vigilar, així mateix , de que assisteixin a revisions de l´ oïda amb certa regularitat.

• Moviment. Per a les persones majors és d´ una importància vital el moviment, i hi ha que procurar fer-los sortir de casa diàriament.

• Facilitats. Es bo assegurar-se de que gaudeixen de totes les facilitats i avantatges oficials per a la tercera edat

• Incontinències. Es deu vigilar qualsevol signe d´ incontinència en els vells. Unes simples mesures pràctiques poden solventar el problema, per lo que hi ha que evitar la timidesa i demanar consell al mèdic sempre que sigui necessari.

• Tristesa. En la viduïtat, l´ ancià necessita la companyia dels seus fills per compartir el dolor. És necessari que superi el dolor abans de començar una nova vida; necessitarà parlar de la persona estimada, i allò és molt natural, a més de saludable. Els tranquil·litzats no poden fer més que proporcionar-los una solució temporal, i és millor evitar-los, ja que interfereixen el curs normal dels sentiments i de la seva comprensió i assimilació. Hi ha que intentar evitar que durant el primer any de viduïtat prengui qualsevol decisió irrevocable, com per exemple mudar-se de casa.

• Els medicaments. Moltes persones majors tenen dificultats en l´ administració de medicaments. Hi ha que assegurar-se de que s´ han après correctament les dosi que han de prendre cadascun i ajudar-los a trobar un bon sistema d´ horaris. En cas d´ algun dubte s´ ha de consultar amb un metge o farmacèutic.

• Depressió. Hi ha que controlar els signes següents: la pèrdua de fam, de son, i la pèrdua en general d´ animositat i interès per les coses. Sovint les depressions poden solucionar-se amb alguns medicaments, per això lo millor és acompanyar-los al metge.

• Accidents. Hi ha que fer tot lo possible per assegurar la casa contra els possibles accidents, fixar les moquetes en les quals puguin caure, evitar cables elèctrics per un medi, assegurar-se dels armaris i passadissos quedin be il·luminats, i posar baranes a tots dos costats de les escales.

Atenció als símptomes:

Els símptomes que es mencionen ara a continuació indiquen una necessitat urgent de visitar al metge; molts cops es tracta d´ alguna cosa sense importància, però també podria ser qualsevol cosa més greu.

• Ulls. Veure resplendors de llum; veure doble; veure borrós; veure borrós al voltant dels objectes; dolor damunt dels ulls.

• Oïdes: Notar certa pèrdua de la facultat de l´ oïda; reducció de la eficiència de l´ audífón. Escoltar brunzits als oïdes.

• La pell. Aparició de taques o nafres que creixen, s´ expandeixen i sagnen; irritació o sequedat repentina; aparició de petits bonys en qualsevol part del cos, especialment en el pit; irritació general de tot el cos.

• Els peus. Dolor o aparició de taques als dits del peu o a l´ “empeine”; tiretes o entumiment.

• Les cames i els braços. Sentir falta de força en un membre, o tremolor constant, dolor, inflor, també rigidesa a una articulació o dolor a la panxell.

• El pit. Sentir manca d´ aire, dolor en el pit, en el braç o al coll, una estossec o raspera; expectoracions sagnants.

• Ventre. Pèrdua de gana; dificultat per digerir; aparició de raspera seca o set excessiva; aprimament inesperat; indigestió permanent; vòmits de sang; defecacions irregulars; estrenyiment o diarrea permanents; femtes sagnants o de color negre.

• Bufeta. Presència de sang a l´ orina; dificultats per orinar, necessitat urgent i molt freqüent d´ orinar.

• Òrgans genitals: Irritació, sagnat per la vulva.

• Comportament i estat d´ ànim. Decaïment o desassossec ; atordiment, cansanci repintí i sense motiu; pèrdua considerable de memòria; sensació d´ abatiment; desesperació; sentir-se perseguit.