VACANCES PAGADES de PERE QUART ( Joan Oliver)

METRICA I LLENGUA

La poesia de Pere Quart té versos bons. Bons de veritat. Or de llei, mercaderia garantida. No te palla ni brossa. Es pura, essencial, profunda i alhora irònica, expansiva i continguda, cordial i retallada. Amb un estil caracteritzat per la "passió del concret", triant paraules "substancioses i denses"

Vol construir un nou llenguatge poètic, s'apropa a la realitat per distorsionar-la a través de la caricatura, el grotesc, l'esquematisme i l'absurd, posant en evidència la condició humana. S'aproxima a la poesia anomenada de realisme social.

EL POEMA COM A CRITICA HISTORICA I MECANISME DE TRANSFORMACIO SOCIAL

Entra en contacte amb joves universitaris qui el porten a accentuar la vessant més crítica. En certs poemes es presenta com un poeta social que s'enfronta a l'ordre imperant i en denuncia de les injustícies. Aquest grup tenia el projecte de bastir un moviment ideològic d'oposició al règim franquista. Aquí trobem l'expressió "realisme històric", la poesia es converteix en un instrument de denúncia, compromesa amb la transformació de la societat, la poesia de Pere Quart coincideix amb reserves amb aquests punts.

L'actitud constant de Pere Quart: L'escepticisme, esdevé el motor de la reflexió i li otorga la cohesió.

Consideracions sobre el dubte:

"El dubte és l'estat natural de l'home pecador, del l'home que s'atreveix a pensar -bé o malament- en ell mateix i els altres i en les coses i les idees del món. Només amb el dubte es pot trobar el camí de la fe".

El món poètic de Vacances Pagades es constitueix a partir del conflicte entre:

L'esperança i el Desengany

Que dona pas a altres jocs de tensions:

Ideal Realitat

Individualisme col.lectivitat

Racionalisme escèptic sentit transcendent a l'existència

L'esperança en l'home el mou a l'escriptura la desil.lusió l'aboca al silenci

CANÇONETA NOUCENTISTA DEL MAL CAMÍ

El tòpic del camí li serveix per mostrar l'estat de contradicció de qui es debat entre l'Esperança, situada darrera, i la Fe, trontolladissa (em diu que no i que si) i, tanmateix, mòbil de la trajectòria que inicia.

ESCEPTICISME FE

SIS ENDEVINALLES

Poemes que parteixen d'un pretext bíblic a excepció de la darrera. Cada endevinalla se soluciona amb el nom d'un personatge, les 5 primeres fan referència a personatges bíblics de l'Antic Testament mentre la 6ª oculta un poeta clàssic: Dante.

I. Parla d'Eva en termes comercials - de trinca, sense tara, feina d'encàrrec, peça única - presenten la història bíblica des d'una perspectiva desmitificadora.

II. Fa referència a Josuè. S'inicia amb una interrogació que delata la incredulitat de la veu poètica i dóna una explicació versemblant, que despulla el prodigi del miracle de Josuè a partir d'un altre fenomen "màgic": el cinema.

III. La historia de Job. Símbol de la paciència i de les desgracies que Jahvé li envia per tal de provar la seva fe, en la d'un home qualsevol de temps actual.

També es qüestiona l'existència de Deu, de manera que l'atzar seria la resposta mes probable a les calamitats de Job.

IV. El rei David. Permet veure la mesquinesa de la decisió del rei, sense escrúpols i dominat per la lascívia. Satiritza les actuacions arbitràries del poder absolut, justificat amb raons d'estat.

V. Naufragi de Jonàs. El moment en que surt disparat de l'interior de la balena, on va passar tres dies. Jonàs es equiparat a un "vòmit a mig pair".

VI. Parla de Dante. Ironitza sobre la vanitat de l'escriptor. Descobreix l'invenció de l'infern, invenció de poetes, moguts per la vanitat i el desig d'impressionar.

BONES FESTES

Llenguatge angèlic que contrasta amb les misèries dels homes que, com Jesús, prediquen el canvi. Segueixen vides paral·lels, des del naixement fins a la mort. Apareixen referències evangèliques, aquesta identificació expressa els dos pols en que es mou el poema:

La humanització de la divinitat

L'acostament de l'home a la figura de Jesús

El missatge de Jesús no ha arrelat a la terra, i la pau i la gloria promeses als primers versos són una utopia, les desgracies terrenals dels homes que lluiten per cambiar el món obliguen els àngels a callar.

L'única certesa tangible és la infidelitat que domina.

El poeta primer clou la composició amb la possibilitat d'esperança, deixant les portes obertes (punts suspensius) a la transformació.

PREGÀRIA DE GENER

Ritu occidental de la festa de l'Epifania: els tres Reis d'Orient.

Es censuren les actituds consumistes pròpies del capitalisme i, fins i tot, s'al.ludeix al context històric de l'època, marcat pels ajuts econòmics dels Estats Units al règim franquista. Oremus...

CHRISTMAS

Retrat sarcàstic dels costums amb què se celebra el Nadal, serveix per vehicular una critica de les desigualtats socials amb el contraste entre els rics i l'Infant un, representant dels pobres i dels inocents.

JOC

La llibertat del jo s'imposa per oposició als altres.

Composició de versos d'art menor, recrea expresions de la llengua col.loquial, joc amb les paraules de la "tribu", utilitza antítesis (ploro i somric en silenci), paradoxes (moribund festejaré), acudits (cerco l'anell que he perdut), la citació d'un vers de Cino da Pistoia sintetitza la ideaia central - la rebel.lia de qui discrepa de la majoria i afirma la llibertat individual -.

LAI

Reflexió sobre la experiencia amorosa que adreça a l'estimada per agrair-li un amor salvador, un nom que suggereix el mateix títol Laia (Eulalia).

Transforma una realitat autobiogràfica en una realitat poètica que li permet meditar sobre l'amor; la donna representa, doncs, una resposta a la solitus amarga en que ès trobava el poeta.

LA CROADA

Exaltació èpica d'uns herois en el moment d'unir-se per a la lluita. Es ridiculitza l'esperit de grandesa dels croats i s'evoca una escena, la dels militants feixistes, caracteritzats pel seu fanatisme.

AQUELLA BESTIA

A partir de la recreació còmica de l'origen de l'home, i al.ludint irònicament a la confrontació entre la teoria darwiniana i la concepció judeo-cristiana, es denuncia el domini de l'home per l'home:

L'home (EL PODER) cociència de la bèstia (L'HOME OPRIMIT)

i el desordre consegüent, exerceix el control sobre allò que humanitza "aquella bèstia" i li permetria la llibertat: el pensament.

L'AMOR DE L'HOME

L'home es bestialitza arrossegat per la força descrontrolada de la luxúria. El poema descriu el seu procés de degradació i descubreix la hipocresia de les convencions burgeses i de la literatura que origina al despullar la concepció amorosa de tot tipus de sentimentalisme. Segueix el procediment propi de la sàtira.

ESPERO, SOSPITO, TEMO, VOLDRIA

Debat entre el temor i el desig d'amor. Visió d'un Deu omnipresent (temor) i un Deu "rracional", a l'abast de l'home i comprensiu a les seves sùpliques. Manifesta l'anhel de simplicitat i fusió amb Deu. Transfiguració per fondre's en un tot, el cansament existencial finiria "vull amor o repòs": la impossibilitat de l'amor el faria desitjar al mort, repòs definitiu per al seu desassosec.

JA ES HORA QUE SE SAPIGA

Afirmació còmica de l'egocentrisme, resultat de una reflexió sobre la naturalesa del discurs.

Erigir-se en la causa de l'existència dels altres, els quals están en funció del seu arbitri.

El resultat evidentment humorístic, posa en evidència el caràcter egocentric del llenguatge, a partir del jo.

LES SOLEDATS

De caràcter elegíac per la mort de l'estimada i per tant la separació dels amants. La poesia aconsegueix de perpetuar la imatge de l'amada i salvar-la de l'oblit.

COFIDENCIES A ANTONIO MACHADO

Es dirigueix a aquest poeta, amb una cordialitat que crea el clima apropiat per a la confidència, per tal de plànyer-se d'un present degradat. Estem davant una elegia. El tema d l'enyor es un motiu recurrent entre el passat i el present.

El contrast li permet de reflexionar sobre aquest sentiment, quan retornant de l'exili, experimenta encara més dolor quan descrubeix la impossibilitat del seu ideal.

MORT DE CARLES RIBA

Es també una elegia on es reflexiona sobre la mort, l'acció destructora del pas del temps i la trascedència. La mort de Riba el porta a meditar sobre la brevetat de l'existència i la inexorabilitat de la mort.

CODICIL D'UN POEMA

Anuncia el testament d'un poeta que s'oblida de deixar-nos, sorprenentment allò que el defineix com a tal, al poesia (paradoxa).

Enten la vida amb austeritat, allunyat de les solemnitats d'un testament, una vida sense excesos i el domini de les passions, així com una reflexió de caire metafísic, sobre al mort i la trascedència.

CENT ANYS DE JOAN MARAGALL

Escrit amb motiu del centenari del seu naixement. El tractament es de vostè contrastant expressions col.loquials. El poema oscil.la entre l'allunyament i l'afinitat respecte l'obra de Joan Maragall.

La visió maragalliana sublim de l'amor, la natura i la mort és posada en entredit.

Ell insinua lka contradicció entre l'obra - l'amoralitat i el vitalisme desfermat - i la vida ordenada d'impecable burgès de Maragall.

SAVIS, POESTES, HOMES FELIÇOS, DONES DE POBLE MALMENJADES

Satira caricaturesca del panorame social.

Primer s'ofereix un retrat grotesc dels savis, els cuals fomenten la confusió amb idees inconsistents, han perdut la funció de guies i apareixen, en la seva ignorància.

Després els poetes inventan mentides, procuren més confusió.

Els homes feliços son aquells que volen mantenir la seva parcela de poder -religiós, politic,..-

COBLES DEL TEMPS

Sàtira de la societat i de la politica oficials de la dictadura.

Actitud d'oposició al règim, que el lliga als joves universitaris.

Pere Quart expressa la voluntat de fer-se ressò de la realitat del seu temps i del seu lloc. Recorda l'època de joventut des d'una perspectiva autocrítica, i denúncia la corrupció moral, el servilisme, la política exterior, els escriptors afins al franquisme i la cultura oficial.

VACANCES PAGADES

S'hi reflecteix l'experiencia terrible de l'exiliat que ah viscut l'enyor i el desengany.

El poema es construeix amb la tensió que es trova al retornar el 1948 a Catalunya; estranyesa por la distància que hi ha entre el su ideal de pàtria i la realitat amb que s'enfronta.

LLETANIA

El poema recrea el discurs d'aquesta forma litúrgica fruit d'un conflicte existencial.

Vol desenganyar i delatar tota mena de mentides: històriques, literàries, tècniques,... que pretenen la resignació i l'inmovilisme social.

El poeta es debat entre l'excepticisme i la necesitat de creure (o ser enganyat).

SEIXANTA

El poeta fa un repàs de la seva vida des de la maduresa.

Es concentra en l'evolució de la actitud del jo devant les distintes experiències, sobretot amorosas, i no en els fets.

Reflexiona sobre el pas del temps, el sexe, el pecat, l'amor i la mort.

SALM DE LLAGRIMES

Aprofita alguns del nuclis temàtics propis del salm per descriure i revisar críticament, per mitjà de la sàtira, la situació personal i la del grup social.

Finament invoca a Deu des de la desolació, tant col.lectiva com individual, s'imposa la presència del jo, entant que implora una salvació essencialment personal.

Gracies als Textos: Les Naus d'Empuries

Editorial Proa - Vacances Pagades