3.) L' Edat Mitjana.

1.) Introducció.

L'any 395 d.C l'Imperi romà es divideix, Constantinopla conserva el seu esplendor fins al 1554, quan cau en mans turques.

L'imperi d'Occident, a partir del segle V, es transforma en reg-nes germànics per les invasions, aquest es fragmentarà, pero açó no suposarçà una caiguda inmediata de l'organització económica i de la vida ciutadana, ja que es produirà de forma clara cap als segles VIII-X.

L'esglesia juga un paper molt important pel que fa al manteniment de l'estructura organitzativa romana en aquests regnes germànics, ja que moltes ciutats esdevingueren en bisbats, per tant moltes ciutats es mantingueren gracies a les seus episcopal, fins i tots, la demarcació de les diocesis va coincidir amb les de les provincies romanes, per aixó a partir del segle IV la paraula civitas apareix lligada a la ciutat episcopal, ja que en aquestes ciutats es, on d'una manera clara, es va mantindre l'activitat econòmica i els intercanvis comercials.

Les invasions no van ser importants, ja que la Mediterranea va continuar oberta al comerç, pero açó va suposar l'expansió de l'Islam que va aplegar a la Península Ibèrica en el 711 i van intentar penetrar cap a la resta d'Europa, pero van ser detinguts el 732 quan van ser derrotats a la batalla de Poitiers.

L'Islam va controlar les rutes comercials i es van fer freqüents els saquetjos als vaixells, per aixó en condicions tan greus d'inseguretat, també el Nord d'Europa es va agreujar , ja que els nordics (danesos i noruegs) portaven a terme invasions i saquejos com el de Paris.

En aquest ambient el comerç internacional es feu imposible, i com a conseqüència de l'eenfonsament la vida urbana va asolir els nivells més baixos cap al final del segle IX.

A mitats del segle X es produeix una reacyçtivació de la vida urbana, sobretot per la invarsió dels factors que havien provocat la recesió, es crea un clima d'estabilitat i seguretat que reactiva el comerç. En aquest resorgiment del comerç foren molt importants les ciutats episcopals, ja que oferien estabilitat per al desenvolupament de les manufactures, ja que es tractava de ciutats solidament enmurallades;

També foren importants els burgs fundats per tot arreu d'Europa, eren ciutats de carecter militar, en un principi, pero que amb el temps asoliren un important paper com a centres comercials.

Per tot açó podem afirmar que a partir del segle XI el comerç es trobava plenament establert a tota Europa , pero no serà fins al segle XII quan aquests territoris es troben preparats per a afrontar uns canvis que van a canviar la fisonomia de tota l'Europa occidental, per tant a partir del segle XII es produeix un aument de la vida urbana per tant les situacions de crisis produidesa durant el segle XIV en el temps de la pesta negra van suposar sols un lleuger retrocés dens de la tendència de aument generalitzada.

Per tant el aument ecoimònic i urbà també suposa l'alliberament dels homens dels lligams de la terra ja que molta gent acodia a la ciutat per a buscar condicions de vida més favorables.

També el aument de les ciutats al mateix temps va suposar la creació de la burgesia (Homens enriquits a base de transacions comercials.), per tant arriba un moment en que la burguesia té un gran pes social i es plantegen conflictes per reivindicar als senyors una major llibertat econòmica. En la Península Ibèrica tindran molta importància les ciutat que es troben en el pas del camí de Santiago.

 

1.1.) Tipologies de ciutats.

Podem classificar-les en 5 tipus:

* Ciutats de creixement orgànic:

* Orígen romà.

* Burgs: Construides coma anuclis fortificats amb finalitat militar en un principi.

* A partir d'aldees.

* Ciutats planificades:

* Bastides: Ciutats planificades on s'atreien els pobladors oferint-los una parcela per edificar, es donen sobretot en França i gales.

* Ciutats de nova planta: Es funden a partir del periode de aument econònic per tota Europa.

 

 

1.2.) Elements de la ciutat medieval.

Sempre responen a un mateix context social o polític independentment del seu oritge, els seus trets son semblants.

1.2.1.) Muralla.

En Europa Continental totes les ciutats disposaven d'elles, i es tractaven de construccions molt sòlides i per les que calia invertir nombrosos recursos econòmics per fer-les.

Normalment es deixava un espai de reserva prevenint un futur creixement. I quan l'espai interior s'ocupava es construien cases extramurs, donant lloc a nuclis anomenats Ravals. Quan aquests eren grans o es tancaven amb una muralla aleshores es tornava a construir un altre cinturó de muralles per a que abraçara de nou tota la ciutat, en aquest cas s'anomena morfología d'anells concèntrics.

També les ciutats d'oritge romà aprofiten normalment les muralles i quan l'aument traspasa les disposibilitats dels murs també es fan anells concèntrics.

Aquest tret no ocurreix en Anglaterra per que les ciutats romenes mancaven de muralles en aquest territori o les que tenien eren molt febles ja que van tindre el paper de barrera duanera, per a entrar mercaderies, no per a la defensa.

La questió es que va ser un territori ocupat durant molt poc temps i per eel clima dfe pau de l'edat mitjana en les illes.

 

 

1.2.2) Els carrers.

 

En l'interior de les ciutats es podia distinguir vies que unien el centre de la ciutat amb les portes. En el centre es trobava la plaça, on estava tota l'activitat comercial, pero no sols la plaça era lloc de comerç sinó que per els baixos de les cases també s'obrien tendes i aquestes estaven per tota la ciutat, era "un gran mercat" .

Les zones amb més valor comercial eren les situades en la plaça, els seus voltants o els carrers que unien la plaça amb els accesos a la ciutat.

1.2.3) El mercat.

Normalment es trobava en una plaça contigua a la plaça de l'esglesia.

 

1.2.4) La plaça de l'esglesia.

Ocupa el lloc predilecte de tota la ciutat, construida en el lloc més elevat amb la finalitat de que es poguera veure la seva silueta sobre la resta d'edificis. Junt a l'esglesia apareixen elements con el cementeri i la plaça.

Fins al segle XIX els cementeris es posaven dins de la ciutat, al costat de l'esglesia.

Els nuclis de les ciutats no estaven molt saturats de població per que el cementeri, logicament no urbanitzable deixava eixample i per tant menys agobio.

Normalment aquestes places obeien a un creixement orgànic, el que es volia simplement constriunt les ceses era envoltar la plaça, pero al s XIV, a les ciutats italianes es comencen a introduir valors estètics, açó es deu per que Italia esta envoltada de restes romanes i aquestes van influir aportant els seus criteris.

 

 

 

 

* Plaça del camp de Siena.

Ajuntament, eix de simetria de la torre, plaça semicircular davant la façana. Totes les cases tenen la amteixa alçada i en el paviment hi han linies que van cap a l'Ajuntament.

2.) La ciutat medieval a Europa.

2.1) Ciutats de creixement orgànic.

Ja es trobaven establerts els nuclis al segle XI-XII i van anar desenvolupant-se en ciutats, es tracten d'asentaments romans o de burgs construits al segle IX com a bases fortificades i després amb funcions comercials o d'asentaments de caràcter agrícola basats en una economía de subsistència que estaven en bon lloc van desenvolupar-se posteriorment en ciutats.

2.1.1) Ciutats d'oritgen romà.

Amb la crisi del s.IV moltes de les ciutats romanes, o bé perden població o acaben siguent abandonades, per aixó es freqüent que es perga la trama romana planificada i per tant a partir del s XI es reconstrueixen de manera orgànica.

Un cas apart es Anglaterra, on aquestes ciutats que s'abandonen no seran repoblades de nou.

2.1.2) Burgs.

Son un nou proyecte d'asentament, sobretot amb el seu oritge, relacionat amb l'oritge militar, ja que els carolingis els van tindre que crear per a lluitar contra les tribus del Nord d'Europa o contra prínceps i nobles.

En la seva primera fase eren fortificacions amb castell propi i on vivien tropes militars, pero es molt diferent parlar de ciutat ja que tenien una insignificant activitat comercial, pero amb el pas del temps es dona lloc a activitats industrials i un mercat amb productes necesaris per a l'èlit militar i per els seus servs; es creen manufactures, es treballa la terra...

Les comunitrats comercials civils s'asenten fora de les muralles dels burgs i per tant a eixos espais se´ls comença a anomenar Faouburgs que en llatí significa foris burgus o suburbis (prop de la urbs), com ocorre en el cas d'evolució general, normalment aquests espais, amb el pas del temps també es fortifiquen, desenvolupen formes de creixement orgànic.

2.1.3) Ciutats de creixement orgànic desenvolupades a partir d'aldees.

En molts casos la seva fundació es basa en cases agrupades al voltant d'un camí o en un espai verge.

Aquest procés de cració es dona a partir del segle XI amb la embrancia econòmica de Europa Occidental que fa necesari la rotulació de noves terres, naixen lluny dels emplaçaments d'oritge dels ocupadors.

La seva estructura morfològica queda determinada per el traçat de les linies i límits de la propietat

En el cas d'Anglaterra es realitza la clasificació de:

* Aldees lineals que es desenvolupen al voltant d'un carrer principal o camí.

* Aldees disperses o diseminades que tenen formes irregulars i no es devenen en ciutats.

Presencia de factors que delimiten el creixement d'una aldea segons P. Hoffer:

* Estructura econòmica de les aldees, amb la presencia de comerç, artesania i mercat.

 

 

* Estructura social amb presencia d'artesans, comerciants, clergues i aristòcrates.

* Estructura física amb traçat urbà, espais públics i fortificacions.

* Personalitat legal.

* Situació geogràfica, topogràfica i amb vies de comunicació.

* Vitalitat política .

Per a Hoffer alguns factors poden fallar i convinar-se'n una quants, pero únicament es desenvoluparan en solidessa quan es compleixquen tots els factors.

2.2) Ciutats noves.

2.2.1) Bastides.

Ciutats planificades on s'atreien als pobladors mitjançant l'oferiment d'un terreny per a edificar la seva casa.

Aquest sistema es dona sobretot en França, Anglaterra i Gales.

Bastides Franceses.

A les primeries del segle XIII, com a pretext de la lluita de l'heregía albiguense, la monarquia llaça expedicions per tant d'alliberar eixos pobles del pecat, per tant , com a conse qüència d'eixes expedicions a Languedoc es va quedar un terreny molt ric pero totalment despoblat.

A més els escasos habitants que quedaven estaven resentits contra els conqueridors per tant St Lluís (rei de França) va ser un actiu constructor de bastides junt amb Alfons, compte de Poitiers, i les ciutats que construí van ser de molta solidesa.

L'espai es rodejava amb una muralla quadrada o rectangular, l'espai interior es dividia en parceles de la mateixa grandaria per a la construcció dels habitatges, per tant daquesta manera quedava configurada l'illa de cases.

Aquesta morfología de ciutat, a més, estava defesa per un cinturó de muralles i un fos, pero en França, contava, a vegades, amb la protecció d'un castell.

Dins d'aquest procés, la monarquia era qui construia les muralles i organitzava l'interior i per tant la construcció de les vivendes i dels edificis comuns com l'esglesia, ajuntament... que quedarien en mans dels pobladors quan la ciutat fos acabada.

Generalment l'edifici de l'ajuntament tenia moltes plantes i al seu interior, a la part de baix hi havia un mercat cobert, es localitzava a la plaça principal de la ciutat on confluien les vies que comunicaven amb les portes de la muralla i generalment els carrers dels costats es trobaven porticats.

Per tant a cada poblador se li donava la terra per a que poblaren, per tant la parcela era regalada a canvi d'edificar en aquell territori, totes les cases responen a la mateixa grandaria menys les cases de la noblesa que es formaven amb dos solars.

Es donava un termini de construcció i el que més interesava era que es construira abans que tot la façana, ja que obeia a qüestions defensives.

* Aigues mortes.

Port déixida per a lluitar en les croades contra Terra Santa. L'any 1240 van començar el treball de construcció de la ciutat i el port i en 1248 les obres estaven concloses.

La muralla de la ciutat es obra de Simó Bocanegra, es rectangular i encara es conserva, té 300 per 550 metres.

La muralla presenta 10 metres d'alçada, es troba reforçada per 15 torres i presenta 8 portes d'accés a la ciutat.

Reticula quadriculada i altre element es que els carrers perpendiculars no formen un angle completament recte sinó que estan un poc inclinats per a protegir la ciutat dels vents marítims.

La plaça no es troba centrada i al seu voltant es situen els principals edificis de la ciutat, també al costat Nord-Oest està la torre de la Constancia que serveix com a ciutadella interior i coronada per un far.

* Monpanzier.

Fundada en 1284 i finalitzada en el 1290. Té un sistema defensiu disenyat per Eduard I.

La ciutat es composa per illes de cases de forma rectangular i cada una d'elles també es subdivideix en parceles de 7 metres d'amplaria.

En el planol, el sistema de carrers forma una retícula formada per carrers principals de 7 metres d'amplaria que es creuen amb altres més estrets, formant així illes de cases regulars (no tenen més de 2 metres d'amplaria.)

La bastida queda distribuida en 20 illes de cases i en una d'aquestes queda integrada la plaça, amb el puo públic i l'ajuntament, i en altra illa de cases la iglesia, per tant no trenca la trama urbana.

Tots els carrers principals desemboquen en les portes de les muralles.

Es va donar un pati a cada persona per a edificar, a de terres al voltant de la ciutat. Com a condició es donà un termini de 2 anys per a alçar la casa, per a poder edificar era important deixar entre les mitjanes de separació uns 25 cm que actuaven com a tallafocs entre les cases i era on estaven les clavegueres obertes on anaven a parar les defecacions dels excusats que es construien en voradís.

Aquestes clavegueres anaven en sentit descendent dese la part alta de la ciutat als camps extramurs.

No es van arribar a construir totes les parceles de la ciutat.

Bastides angleses.

En Anglaterra sols es construiren dues bastides que son: Winchelsea i Kings-Upon Hull. Les dues es trobaven sense fortificar ja que era un aterra que no sufria atacs, sols es defensaven de les incursions franceses.

A partir de 1295 es van fortificar per atacs francesos més intensos.

Al s.XIV va comensar a perdre població, i actualment presenta la mitat de la superfície construida respecte a l'Edat mitjana.

Bastides galeses.

Eduard I d'Anglaterra va fundar 10 bastides, construides en tres fases, coincidint amb el desplegament de tres campanyes militars per tal de dominar els galesos, per aixó l'oritge de les bastides cal trobar-lo en les necesitats militars.

Aquesta circunstancia explica que cadascuna de les bastides galeses contara amb un castell agregat com a base d'una guarnició de l'exèrcit.

A totes les bastides sel's va otorgar l'estatus de burg, actuant el condestable del castell com a alcalde de la població civil.

La majoria de les bastides estan, de manera estratègica, als llars del litoral, controlant els accesos als rius navegables.

* Flint.

Manat a construir per Eduard I l'any 1277.

Fundació nova on el castell era inmdependent de la ciutat, seguint un esquema compositiu diferent al que observarem a la resta de bastides, on el castell apareix insertat dins la ciutat.

La ciutat es construí amb planol de retícula regular i el carrer principal coincideix amb l'entrada al castell.

El perímetre de la ciutat estava tancat per una empalliçada, i açó ens parla del sdeu paper estatégic.

Amb el pas del temps aquesta bastida va perdre el paper militrar i per aixó va anr perdent vitalitat, al 1610 podem obsevar que la població cuasi havia desaparegut.

A partir del segle XVIII va gaudir d'un fort desenvolupament amb la revolució industrial.

* Caernarvon.

Campament romà, situat al costat de la desembocadura d'un riu. La ciutat romana de Segontium va ser fundada al 78 d.C i el perímetre de la muralla té 168 per 143 metres . En un principi estava tancada per una empalliçada, pero després va ser substituida per una muralla de pedra.

El campament romà va ser abandonat, i l'any 190 es va construir un castell, l'any 1283 es funda la bastida; Es tracta d'una ciutat amurallada on el castell s'intregra dins el perímetre defensiu, les illes de cases formen una estructura més o menys regular i en la part exterior podem observar una serie de rabals.

Les muralles es construeixen en pedra, açó es atípic en Anglaterra per tant la presencia d'aquestes s'explica per la importancia adquirida per la ciutat al ser convertida en capital d'un dels 3 comptats galesos.

2.2.2.) Ciutats de nova planta.

Fundades per tota Europa sobre emplaçaments favorables per al desenvolupament del comerç (rutes comercials, rius...) ja que el comerç era la raó de ser de les ciutats medievals Europees.

*Salisbury.

Poblet desde l'edat del ferro fins al s I, els romans i el lloc va quedar despoblat al voltant del segle VI.

L'any 960 aquest turó es va tornar a poblar i l'any 1092 es va construir la seu al convertir-se en cap de bisbat.

Durant els següents anys hi va haure gran conflictivitat entre el clero, la població civil i els estaments militars, açó motiva que el bisbe traslladara la seu a un nou emplaçament situat en un pla, a les riveres del riu Avon, en definitiva, es convertí en ciutat quan aconseguí desviar la carretera i deixant Old Sarum incamunicat. En el 1331 s'aprofiten les pedres de la catedral d'Old Sarum i en 1337 en el vell emplaçament sols quedaven 10 habitants.

Les ciutats de nova planta, a diferencia de les bastides, no es funden per necesitats militars, sinó amb finalitats comercials o, en aquest cas, sobretot per conflictes politico-socials i després es desenvòlupen per la seva situació estratègica respectant les rutes comercials.

3.) Les ciutats medievals a la Espanya cristiana.

Al territori peninsular trobem dualitat entre els territoris cristians i els musulmans (presenten una civilització altament urbanitzada) pero les cristianes son totalment semblants a la situació de la resta d'Europa.

Durant els segle VIII-IX, en els territoris cristians el fenòmen urbà era inexistent, al segle X , aprofitant les rutes comercials del camí de Santiago, comença a desenvolupar-se l'urbanisme. Al segle XI-XII, coincidint amb l'expanció del regne crsistià, comença el aument de les ciutats.

3.1) Ciutats de creixement orgànic.

3.1.1) Ciutats d'oritge romà.

Com a caràcter general, en la crisi van perdre la major part de la població i açó feu que s'estructurara el traçat regular característic de la ciutat romana.

* Lleó.

Les muralles sobreviuran i la ciutat resurgeix quan Ordoño I (Rei d'Asturies) trasllada la capital desde Oviedo a Lleó amb la finalitat de consolidar l'expanció sobre els territoris musulmans del sud per tant es reparen les muralles romanes i del traçat originari sols es conserva el Decumanus, mentre que el Cardo va quedar disolt amb una serie de carrers de traçat tortuós, es modificarà per l'alçament d'edificis religiosos aprofitant antics edificis, i aquests van ser els que interromperen el traçat de les antigues vies i per tant va fer que es disolveren per altres llocs.

Quan la zona intramurs es poblada totalment, al seu exterior es va començar a formar un rabal i per tant al final segle XIII es tornà a construir una altra muralla.

* Barcelona.

Després de l'época romana no quedarà despoblada peró sí es produirà una disminució, i tampoc canvia el seu esquema. Al 801 va ser conquerida per Lluís el Piatós.

Durant els segle X i XI pert el perímetre romá per la construcció d'edificis religiosos i al seu voltant es va començar a asenatsr la població.

Al segle XIII, en l'época de Jaume I, el perímetre murallat s'amplia, on s'integren els nuclis escampats i posteriorment, em época de Pere IV es torna a ampliar, sent l'aspecte que tindra fins al segle XIX quan es destrueixen les muralles per construir l'Eixample.

Ens trobem davant d'una ciutat sorgida de 2 estructures diferents: un nucli romà i un altre sorgit per unió d'aldees de caracter camperol on es concentrà el excedent demogràfic.

3.1.2) Burgs.

Tenen el seu oritge en emplaçaments militars i després es desenvoluparan en ciutats comercials.

* Burgos.

En principi, té el seu orige en els castells fundat l'any 884 i ocupa una posició estratègica, dominant el riu Arlanzón i també junt un creuament de camins.

El primer cinturó de muralles aniría per la part baixa del turó on estava el castell. Les fletxes indiquen per on es dirigia el camí de Santiago, posteriorment pasaria a ser la canalització del comerç.

A finals del segle XI tancaven un nou cinturó de muralles, quedant integrada la ruta de Santiago al interior de la ciutat. Altre factor que va potenciar el creixement de la urbe va ser la seva nominació com a bisbat.

Després van creixer una serie de ravals fora de la muralla que no van ser integrats en el nou perímetre amurallat per la dificultat que presentava la presencia del riu.

Burgos és un cas il.lustratiu de desenvolupament d'un burg d'oritge militar que desenvolupà en un aciutat comercial.

 

 

 

 

 

 

3.1.3) Ciutats desenvolupades a partir

d'assentaments aldeans.

Es troben sobretot al Nord de la Península i daten del voltant del segle X-XI, cosa que coincideix amb el reste d'Europa, açó s'explica per la proximitat de rutes comercials i en aquest cas per la proximitat del camí de Santiago. Fora d'aquesta ruta, les aldees que esdevenen a ciutats son molt rares ja que estaven lluny de les rutes i es basaven en una economía comperola.

 

* Santiago de Compostela.

A partir del descobriment de la tomba del Sant i de l'inici del peregrinatge, Santiago estava format per 3 aldees que formaven el seu nucli: Campo, Villa i Lobio; Aquesta situació va perviure per tot el segle X i el nucli que s'anomenava en aquell moment "Locus Sancto Jacobi" (lloc sagrat de Santiago), açó va portar un gran desenvolupament demogràfic i comercial al segle XI i podem parlar de ciutat.

* Santo Domingo de la Calzada.

Els seus origens van ser humils, es tractava d'un nucli molt reduit, i la troballa del Sant i la fundació de l'hospital son factors que van motivar la desviació del camí de Santiago per a que pasara per allí.

El seu desenvolupament va ser lent, ja que fins l'any 1106 no va ser consagrat el temple de Santa Maria i fins el 1213 no esdevindria en ciutat episcopal, i a partir del segle XIII va comensar el desenvolupar el creixement de la vila.

En principi es desenvolupar seguint l'eix del camí de Santiago, després, l'any 1367 es va construir un nou perímetre amurallat; també es van desenvolupar vies paral.leles al camí de Santiago.

 

 

 

 

3.2) Ciutats planificades.

Es funden sobretot en els llocs conquerits per el cristians i apareixen lligades als fenómens de població per garantir la seguretat de la terra recent conquerida i ocupada.

En alguns casos es pot establir un cert paral.lelísme entre

aquestes formacions i les bastides franceses i galeses.

* Puente de la Reina. (1090)

El seu traçat respón a una certa regularitat (illes de cases de morfologia regular.) i domina un pont sobre el riu Argo (punt estratègic). Els que construien eren sancionats si no acabaven la casa en un any i un dia.

* Briviesca.

Abans hi hyavia un emplaçament romá anomenat Viorsca que va ser totalment abandonat.

En l'Edat Mitja ofereix el prototip de ciutat planificada, els creuaments de carrers formen angles de 90º.

Al centre es situa la plaça i l'esglesia, les portes s'obrin sobre les vies principals i posteriorment es va construir la Colegiata que trenca el sistema centralitzat que oferia en un principi.

* Vila Reial. (1270.)

Plànol d'esquema regular que adoptà Jaume I per a fundar les viles reials en les planes constaneres, servien per asentar els nous pobladors i les poblacions mudejars que vivien en les muntanyes costaneres.

Altres models podríen ser Castelló (1251), Almenara, Gandia...

 

 

Ofereix una estructura regular: dos eixos que es creuen en mig, on es situa la plça. Als extrems dels eixos trobem les portes d'accés a la ciutat i en base s'estableixen les diferents vies paral.leles donant lloc a illes de cases de morfología ortogonal.

* Terol.

Va ser fundada de nou per Alfons II d'Aragó el 1170 en un turó al costat del riu Guadalaviar, es tractava d'una zona amb poca densitat de població. Tota la ciutat s'amuralla, i la seva situació s'adapta a les corves de nivell.

En un principi el nucli era el costat occidental de la ciutat. Cuadrícula irregular, per açó dona lloc a la distorció.

El centre es trobava on esta actualment la catedral, peró amb el posterior creixement de la ciutat apareix un nou centre que es la plaça major que esdevé ja en el centre del posterior traçat.

Els nuclis marcats amb negre i trama corresponen respectivament a la juderia i a la moreria, les minories étniques es reduien en barris tancats, normalment al voltant de les muralles.

4.) La ciutat islàmica.

4.1) La forma urbana islàmica: Característiques.

A partir del 622 els musulamans s'expandeixen fins arribar a la península el 711, cridats per els visigots,i ja en l'any 713 tot el territori peninsular ja estava conquerit per ells.

Al contrari que el panorama de la resta d'Europa, açí la civilització islàmica es evidentment urbana, aquesta base urbana la trobem al Corán, allí s'estableix tant les pautes de la vida en comú com les bases de l'urbanisme.

En la ciutat es troba la mesquita i es on aniran a realitzar les oracions la gent de la ciutat i la dels nuclis circundants.

Pel que fa a la ciutat islàmica, ni hi ha una autoritat superior que marque les pautes per al desenvolupament, per tant respondrà a un desenvolupament orgànic, aquesta creixerà prenint com a base la casa.

Les ciutats islàmiques son menys complexes que les romanes o greges, ja que la seva reduida vida social no necesita edificis públics, per tant, en la ciutat, açó s'asocia a la vida anterior musulmana que era un poble nomada que vivia en el desert i per aixó es caracteritza per una vida austera on predomina la intimitat.

El sistema de carrers es irregular, el traçat es molt tortuós i

aquest caracter va lligat a la búsqueda de intimitat de l'habitant islàmic.

L'organització social islàmica s'envoltava del clan familiar i per açó les cases de membres d'un mateix clan es trobaven agrupades al voltant d'un mateix carrer, açó posibilitava que dins la ciutat es trobaren agrupades les minories étniques, ja que s'agrupaven com un tot unitari.

4.2) Elements de la forma urbana.

4.2.1) La Medina.

Apareixz al centre de la ciutat, aquest nucli conté la mesquita principal, el mercat principal i un complex de centres comercials tancats (Zocos); tot el nucli que es desenvolupava al costat de ma Medina es trobava enmurallat, i quan aquest anava creixent anaven tancant-se amb altres cinturons de muralles i cada raval tenia la seva mesquita.

Normalment, al costat de la mesquita trobem el palau del governador, i si la ciutat estava en un turó es colocava en el lloc més elevat per garantir la seva seguretat, açó evolucionà en l'Alcazaba que era un azona fortificada del palau del governador, i la podem trobar el Granada, Malaga, Almeria...

Una altra manera d'evolució fou (x ejemple en Córdoba) que la residència del governador es situara forta de la ciutat, en un nou emplaçament, com fou Medina Azahara.

La mesquita es el veritable centre cívic de la ciutat, ja que junt a ella tenim un gran pati obert on es reunia la gent per a realitzar les seves oracions; Presenta gran espai obert, ja que les plaçes estaven absentes de la ciutat islànica.

4.2.2) La xàrcia viària.

Formada per una serie de carrers radials que anaven desde les portes de la ciutat fins el centre, on es trobava la mesquita. Desde les vies principals partien carrerons sense sortida anomenats Adsucats, i per tant en aquests carrers és on es localitzaven els clans familiars i per tant s'antenia com a espai de transició entre lo públic i lo privat, per aixó molts d'aquests es podien tancar amb portes per a garantir la seguretat del clan familiar i la seva intimitat.

4.2.3) Els habitatges.

 

Es caracteritcen per una vida introvertida, açó e sveu reflexat en la vivenda en general, com les façanes, que son austeres i sencilles, amb poques obertures cap a l'exterior; tota la riquesa es magatcemarà en

l'interior.

Totes les vivendes s'articulen, normalment, al voltant d'un pati interior.

Les façanes tenien finestres, peró eren poques i es trobaven protegides amb gelosies.

4.2.4) El suq.

Era el mercat públic on es realitzaven les transaccions comercials, el mercat es diferència a l'Europa cristiana ja que en la ciutat islàmica hi ha una gran diferenciació entre la zona comercial i la residencial, tampoc es trobaven a l'aire lliure sinó que es disposaven

 

 

 

 

formant estrets carrerons, normalment tapats per a protegir-se del sol, generalment cada suq allotjava una determinada zona de comerç especialitzat.

El suq central estava al voltant de la mesquita major i es caracteritzava per l'especialització en determinats productes com llibres, també trobaven articles i teles de luxe, perfums que es venien

al suq dels perfumistes, també junt la mesquita, es trobava el suq dels cambistes i dels orfebres, ja que no eren desenvolupades per els musulmans sinó per jueus o cristians.

Normalment estretament lligada amb els suqs estava la Caisiriya, que era un edifici on treballaven els teixidors i també servia per guardar mercaderies que venien de fora, també les activitats més ruidoses i brutes o que necesitaven grans quantitats d'aigua es localitzaven a la perifèria de les ciutats i per tant cadascun d'aquests suqs portava el nom de les seves activitats (dels tintors, curtidors...)

4.2.5) Els banys.

La seva existència va lligada a les prescripcions de l'Alcorà, que imposava ablu cions religioses periódiques i es distingueixen entre majors ( rentar-se tot el cos amb la finalitat d'alliberar-lo de certes impureses com el contacte amb un cadàver, la menstruació, el part o la pèrdua important de sang i es feia abans d'entrar a la mesquita.) i les menors (rentar la cara, mans i peus, normament es feien a diari per a alliberar el cos d'impureses per la pérdua de consciència en l'acte de dormir i per una petita perdua de sang).

A tots els barris hi havien cases de bany que rebien el nom de Hammen.

Segons Benevolo, les ciutats musulmanes mantenen les característiques generals de les ciutats del món antic ja que per exemple les cases mantenen el mateix sentit que les cases greges i romanes on tota la vida es concentrava a l' interior; també hi ha un

 

 

 

paral.lelísme en la seva estructura: els camins són espais de pas i son estrets, cose que es diferència dels esopais públics que son oberts i es on es reuneix el poble.

Peró també hi ha diferència, com que la ciutat islàmica es més simple que les ciutats de l'antiguetat per que basa la seva estructura en l'Alcorà, també s'aprecia una certa diferencia en el contrast que ofereix en el traçat regular de la mesquita com a únic espai públic amb el cacter irregular dels seus carrers com a cnseqüència d'un creixement no planificat ja que no hi ha cap autoritat que el regulara.

 

5.) Ciutats Hispano - musulmanes.

5.1) Granada.

A partir del s XI. es converteix en el nucli més important de la població islàmica de l'andalusia oriental.Distinguim el nucli de la medina en ravals al voltant que serien amurallats, també trobem l'Alcazaba vella junt a la medina i després l'Alcazaba nova que es el lloc que ocupa l'Alhambra.

5.2) Cordova.

Ja estava habitada en época romana i també en la visigoda, pero era una ciutat de segon ordre, pero comença a tenir importància quan la comquereixen els musulmans i pren la capitalitat sota el califat Omeia i va rivalitzar en esplendor amb la ciutat de Bagdad.

La medina es situa en un costat del riu Guadalquivir i rodejada per uns barris sub-urbans, tenia un perímetre amurallat de 4 Km i s'assentava sobre la mateixa superfície que ocupava la ciutat romana.

 

 

 

 

La porta més important donava al riu, i dins la Medina trobem la mesquita alçada sobre la basílica visigòtica de St Vicent i l'Alcaser.

A partir del segle X l'Alcaser va quedar inadequat per a les necesitats i Abderràn III va construir la ciutat de la Medina Azahara a 7 Km, era una construcció molt important ja que es va invertir un terç dels ingresos estatals i van tardar 25 anya a acabar-la.

A la mort de Almasen al 1010 va ser totalment arrasada, es localitza en una superfície lleugerament incluçinada distribuida en terrases i trobem el palau, el jardí, casernes per l'exèrcit, barris residencials i comercials, tot enmurallat.

5.3) Toledo.

Es situa sobre un emplaçament estratègic ja que es trobava situada junt a un meandre del Tajjo i per tant va ser una ciutat prou inexpugnable, sobretot atenent les privilegiades condicions naturals dels seu emplaçament, açó fa que les muralles fortes es troben en la part pegada a la terra ja que el riu i els desnivells fan de barrera natural.

Els carrers presenten una estructura radial que va de les portes al centre, on estava la mesquita, i en l'actualitat, la catedral.

Dins el nucli de la medina estava l'Alcaser (alcazar) pero l'aspecte actual es del segle XVI per adequar-lo com a residència dels Austries.

Darrere el perímetre amurallat trobariem el port del Sol (mudejar) i fora, els ravals amb un nou cinturó murari, on estaria la porta de lla Visagra (s.XVI).

Caracteritzada per una gran activitat industrial, destacant les industries de llana i seda i les de produccions d'espases d'acer.

 

 

 

 

Va ser a l'época islàmica, punt de reunió de tres grups étnics: Cristians, jueus i musulmans, peró al 1085, quan va ser conquerida per els cristians va anar deteriorant-se aquesta convivència, primer els jueus que varen patir persecucions.

Al segle XVI es prodieixen reformes per eliminar traçat irregular de vies que comunica el centre de la ciutat, també es planteja la plaça de Zocodover com a espai públic al ser sustituida la mesquita per la catedral, al s.XVII es converteix en la plaça major.

Es una de les ciutats que millor conserva la trama islàmica per la crisi sofrida al segle XVI per el trasllat de la cort a Madrid.

Al segle XIX, quan comença a creixer, ho fa fora del recinte amurallat, a la zona plana, i açó fa que es conserve tota la ciutat islàmica (nucli històric).