RESUM

Tot començà en el Centre d'incubació i condicionament de Londres central, a on el DIC (el deirector del centre), ensenyava el centre a uns estudiants. Primer els va portar a la sala d'incovació, allà els ensenyà la manera com fertilitzaven els òbuls i la técnica per conservar-los vius. També els ensenyà la sala d'embotellament, aquí és on monipulaven l'herència. Després a la sala de predestinació social, allà adaptaven els embrions depenent de la professió que haurien d' exercir de gran. Finalment, la sala de condicionament Neo-Pavlovià, que era la guarderia infantil. Allà els educaven perquè tinguessin por i odi a la naturalesa i als llibres, també els inotitzaven mentres dormien i els hi feien creure el que volien.

Era una zona on la gent no savia que era mare o pare i no patia gens, només treballaven i mai es cansaven, ja que utilitzaven una substància anomenada soma la qual els feia feliços, els hi donava energies i mai estaven enfadats entre ells.

Una noia que es deia Lenina, la qual havia estat amb molts homes, ara tenia com a pròxim objectiu, a Bernard Marx, un personatge marginat per la societat, pel fet de tenir una deficiència física. Lenina i Bernard decidiren d'anar a la reserva de Nova Mèxic “reserva dels salvatges”, allà encara hi havia famílies i és parlava una llengua com ara el castellà per nosaltres. Allà vàren trobar-se a Linda una parella que havia tingut el DIC i que la perdre en un viatge a la reserva, i el seu fill Jhon.

S'entornaren tots quatre al centre, a on el salvatge (Jhon) és tractat molt bé. Però ell veu que allà la gent és manipulada i els menys intel·ligents explotats. Al final ell se n'anà a viure sol en un refugi, per està tranquil, però els periodistes el molestaven i fins hi tot fèren una pel·licula. El salvatge estava tant cansat que finalment es suicidà.

COMENTARI

Aquest llibre, explica com els avenços tècnics han influït en la genética. En el llibre diu que d'un òvul en poden obtenir molts individus, tants com volen, poden “jugar” amb els gens fins a obtenir, per exemple, la intel·ligència dels nous individus...

En el llibre també hi trobem la substància anomenada soma, la qual té els afectes de que ningú pateix, tothom viu feliç i sense cançar-se. En part té la seva gràcia, ja que

viure sense patir i sense baralles, està molt bè, però trobo que això no és viure, les persones ens fem persones vivint, i viure a part de passar-ho bè tambè és patir i passar époques dolentes, així ens fem forts.

Personalment, aquest llibre és interessant i m'ha agradat.