Historia


Transformacions del segle XIX # Transformaciones del siglo XIX


UNITAT 1 LES TRANSFORMACIONS DEL SEGLE XIX.

1.- LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1808-1833). ABSOLUTISME I LIBERALISME.

La difusió de les idees liberals gestades a la revolució Francesa i la implantació del capitalisme acaben per modificar les estructures de l'Antic Regim.

La instauració del Liberalisme (Ferran VII 1833) no va resultar un procés fàcil fins la mort de Ferran VII al 1833.

Napoleó vol una nova Europa sota el domini Francès i el 1807 està molt a prop d'aconseguir-ho.

Espanya regna des de el 1788 Carles IV però Godoy que es el primer ministre controla els assumptes polítics.

Napoleo i Godoy signen un tractat que permet a les tropes franceses travessar el país per envair Portugal. Els francesos un cop a Espanya prenen posicions i ocupen nombrosos enclavaments estratègics.

La invasió crea una situació de descontentament. Aranjuez es produeix una revolta contra el monarca i contra Godoy que es traslladaran a Baiona per entrevistar-se amb Napoleo.

Un cop allà tant Carles IV com el seu successor Ferran VII abdiquen a favor de Napoleo que nomena rei d'Espanya el seu germà Josep I.

El 2 de maig de 1808 esclata la guerra contra l'invasor. Mentre es desenvolupa apareixen les primeres iniciatives d'enderrocar l'Antic Regim. Per aquest motiu es considera aquest període com la primera fase de la Revolució Liberal a Espanya.

EL poble rebutja l'ocupació francesa i el buit de poder, s'omple gràcies a les Juntes. Les juntes organitzen la resistència i s'ocupen de recaptar contribucions i efectius per l'exercit.

La resistència popular s'organitza en forma de guerra de guerrilles.

A Catalunya l'insurrecció comença a Lleida i en un primer moment les forces franceses són vençudes al Bruc. També l'exercit espanyol derrota al francès a Bailen.

L'exercit napoleònic acaba per imposar-se i ocupar gairebé tot Espanya. Napoleo separa Catalunya d'Espanya i li permet un govern propi i el 1812 agafa a l'imperi francès.

El 1814 els francesos acaben vençuts. Contribueix a la derrota el suport dels anglesos a Espanya la resistència popular i els problemes de Napoleo a Rússia que l'obliguen a retirar els soldats d'Espanya.

Josep I intentava governar el país amb el suport dels afrancesats però no ho aconsegueix fàcilment.

Mentre es desenvolupa la guerra les juntes locals s'organitzen en juntes provincials i d'aquestes surt una junta central i una regència que convoca corts.

Les corts es reuneixen a Cadis l'any 1810. La majoria dels diputats son advocats, funcionaris, clergues, militars i nobles, a mes d'uns pocs comerciants propietaris, escriptors i metges.

Aviat s'imposen els plantejaments dels liberals, partidaris d'un regne parlamentari similar a l'instaurat a França amb la Constitució del 1791.

Els diputats volen canviar el país i promulgar lleis: aboleixen el regim senyorial, suprimeixen l'inquisició, aboleixen els gremis...

La seva gran obra es la Constitució de 1812. A Espanya es un dels primeres països que te una constitució sobre la base de la sobirania nacional, la divisió de poder i limitació del poder reial.

La Constitució de 1812, tindrà també influencia fora d'Espanya, fonamentalment a Portugal, Itàlia, hispano-americà.

Els diputats de Cadis volen modernitzar Espanya però les coses son difícils, Ferran VII continua sent el rei desitjat, molta gent no entén les noves idees hi ha Europa desprès de la derrota de Napoleo, el congres de Viena restaura l'Absolutisme.

DOCUMENT 1

LA CONSTITUCIÓ DE 1812

Art. 2

La nación española es libre e independiente, no es ni puede ser patrimonio de ninguna familia ni persona.

Art. 3

La soberanía reside esencialmente en la nación, y por lo mismo pertenece a esta exclusivamente el derecho a establecer leyes fundamentales.

Art. 15

La potestad de hacer leyes reside en el rey.

Art. 17

La potestad de aplicar las leyes en las causas civiles y criminales residen en los tribunales establecidos por la ley.

1.1.- RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA I PRONUNCIAMENTS LIBERALS

( 1814-1820).

Quan Ferran VII retorna a Espanya el 1814, restaura l'antic regim. No accepta la Constitució de 1812 i reprimeix durament els liberals i francesats.

A la esta d'Europa les grans potencies restauren l'absolutisme i acorden una santa aliança per intervenir militarment.

Desprès de 7 anys de guerra, Espanya esta exauta i destrossada. Ferran VII no accepta el canvi. Un dels problemes mes grans es el de la Hisenda Publica, els recursos son insuficients i l'endeutament es una carrega molt important. Els liberals davant la persecució a la que son sotmesos es refugien en societats secretes, com la maçoneria que é una gran influencia entre els militars.

Les idees liberals es difonen fàcilment entre l'exercit que promou els pronunciaments o aixecaments militars per forçar un canvi de situació.

El 1820 te lloc un pronunciament a Cabezas de Sant Juan, dirigit pel comandant Riego. Els aldarulls s'estenen per diferents ciutats i el reso popular es molt fort. La pressió creixent sobre el rei fa que accepti la Constitució de 1812. Ferran VII, jura la Constitució i deixa el govern en mans dels Liberals que es proposen desarticular l'Antic Regim des de les Corts tot i que compten amb l'oposició del rei.

Els Liberals aconsegueixen promulgar diferents lleis com per exemple:

  • La supressió dels mayorazgos

  • Alguns drets jurisdiccionals.

  • La desamortització se temes.

  • La llibertat d'impremta.

  • La supressió de la inquisició.

La finalitat que persegueixen es augmentar la producció agrària i estendre les relacions socials i econòmiques pròpies del capitalisme.

Els Liberals estan dividits en:

  • Els mes moderats son partidaris de reformes limitades.

  • Els mes radicals o exaltats volen canvis profunds per guanyar-se el suport popular i impedir el retorn de l'absolutisme.

Els exaltats que pugen al govern al 1822 acceleren les reformes sense adonar-se'n que desperten recels entre els grups socials que perceben en els canvis un empitjorament de les seves condicions de vida. Així esclata la Contrarevolució.

A Catalunya diferents partides realistes suposen el govern Liberal, Contribueixen aquest aixecament el deteriorament de les condicions de vida de la pagesia la baixada dels preus agrícoles i l'augment d'impostos en metàl·lic. La influencia d'aquestes circumstancies converteix la pagesia d'algunes zones del principat en la base social del moviment Contrarevolucionari.

També les reformes dels Liberals, afecten a la comunitat pagesa tradicional molt influïda per les tradicions i per l'església i aquest fet contribueix també el rebuig del Liberalisme.

Molt sovint els clergues participen i fins i tot encapçalen els moviments de descontentament.

Ferran VII demana insistentment a la Santa Aliança la intervenció armada. Finalment obté resposta i els cent mil fills de Sant Lluís nom de l'exercit francès comissionats per la Santa Aliança envaeixen Espanya i posen fi a 3 anys de Liberalisme.

1.2.- EL RETORN DEL ABSOLUTISME: RESISTÈNCIES , REFORMES, RUPTURA 1823-1833

El retorn de l'Absolutisme entre el 1823-1833 es anomenat Dècada Ominosa i significarà la repressió dels Liberals. El govern Absolutista intenta amb petites reformes mantenir l'Antic Regim en un context de mal estar generalitzat.

Aviat apareixen sectors descontents ultraconservadors que monten el seu descontentament amb proclames i manifestos.

Hi ha revoltes armades com la dels malcontents a Catalunya. (1827).

A l'esquerra els Liberals continuen amb pronunciaments que fracassen perquè no troben el suficient suport popular.

A partit de 1830 la situació política Europea els afavoreix. El naixement d'una filla de Ferran VII dona un gir a la situació i obre un enfrontament entre els Liberals i els Absolutistes. Els principis absolutistes queden lligats a Carles Maria Isidre germà de Ferran VII i el seu hereu segons els principis de la llei sàlica. Els Liberals donen suport a la filla del rei.

1.3.- LA INDEPENDENCIA DE LES COLONIES AMERICANES

Des de finals del segle XVIII s'afebleixen els llaços amb les colònies. La burgesia criolla rebutja la dominació Espanyola, influïda per les idees de la il·lustració i per exemple dels Estats Units.

La possibilitat de la independència es fa evident quan es produeix la invasió napoleònica a Espanya que proporciona els partidaris de la ruptura l'ocasió per crear una sèrie de vies que portin a trencar els llaços amb la metròpoli.

Igual que a Espanya el 1808 apareixen les juntes que aviat esdevindran organismes de govern independents. Aquestes juntes serveixen de plataforma per a declarar la independència.

A Mèxic la independència esta liderada per Hidalgo a Veneçuela, per Simón a Bolívia i a la Plata per José San Martín. La república Argentina es proclama independent el 1816.

El retorn de Ferran VII al tro d'Espanya permet una represa parcial de domini espanyol a Amèrica però la derrota espanyola a Ayacucho al 1824 marca la fi de l'Antic Imperi Espanyol del que solament restaran Cuba, Puerto Rico i Filipines que Espanya perdrà el 1898.

L'enfrontament de l'Imperi Colonial agreuja la crisi econòmica a Espanya. Es perd una font molt important d'ingressos, desapareixen mercats d'inestimable valor en un moment en que Europa comença a industrialitzar-se i a cercar nous mercats.

2.- LA CONSTITUCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL (1834-1868)

2.1.- GUERRA CIVIL I IMPLANTACIÓ DEL LIBERALISME (1833-1843)

Amb la proclamació d'Isabel II com a reina d'Espanya el 1833 esclata la guerra. Els Carlins partidaris de Carles Maria Isidre son sectors vinculats a l'estat absolutista, és a dir, una part del clergat. La pagesia descontenta i alguns nobles legitimistes. Els Liberals compten amb les classes mitjanes professionals, la burgesia comercial, part de la jerarquia eclesiàstica, part de noblesa i gairebé tot l'exercit.

Els Carlins pretenen el reconeixement de Carles com a rei i durant 7 anys el país es debatrà en una Guerra Civil.

El nucli Carli mes important es troba al País Basc i a Navarra, en segon lloc a Catalunya i amb menys reso a València i part de Castelló.

Els Carlins no aconsegueixen generalitzar el conflicte a tot el territori Espanyol. Els Liberals disposen de l'aparell de l'estat i de l'exercit que esta sota el comandament del general Espartero.

EL conveni de Bergara el 1839 reconeix la victòria Liberal a canvi del manteniment dins l'exercit de l'oficialitat Carlina i el respecte al regim foral del País Basc i Navarra que dotava aquests territoris de legislació pròpia en el terreny fiscal, judicial i militar.

Paral·lelament el desenvolupament de la guerra s'inicia el desmantellament de l'Antic Regim.

  • Els mes moderats volen deixar moltes atribucions a la corona i instaurar un sufragui molt reduït.

  • Els progressistes defensen les llibertats de premsa d'opinió i de religió i es proposen reduir notablement les atribucions a la corona i aplicar el sufragui sense que deixi de ser sensatari.

Els moderats estan mes ben situats prop de la reina regent Mª Cristina i els progressistes conten amb alguns sectors de l'exercit. En aquesta situació Mª Cristina concedeix l'Estatut Reial el 1834, que proposa un sufragui molt restringit i que reserva a la corona moltes atribucions. l'Estatut Reial te moltes limitacions per als progressistes però es un primer pas per treure l'Absolutisme.

Els anys 35-36 segueix la Guerra Civil a mes si afegeixen les males collites, l'epidèmia de còlera i els aixecaments a diferents ciutats entre elles Barcelona ( Bullangues).

La situació creada te com a conseqüència que la regent acabi lliurant el govern als progressistes que aboleixen l'Estatut Reial i posen novament en vigor la Constitució de 1812.

Finalment començarà el desmantellament de l'Antic Regim. Es consoliden de manera irreversible l'abolició dels mayorazgos, la desamortització de les terres de l'església, l'abolició del delíem , la supressió de les a duanes interiors, l'extinció dels gremis...

Un dels objectius progressistes es elaborar una nova constitució, la de 1837 però aquesta no satisfà gairebé a ningú i la corona veu limitades les seves atribucions, els moderats la troben massa radical i els progressistes massa moderada.

El general Espartero que ha vençut els Carlins acaba convertint-se en regent entre el 1840-1843 i l'exercit es converteix en la força política mes important de l'estat. Un cop al poder trobarà nombroses dificultats per governar i la seva caiguda es produirà el 1843 deixant el poder als moderats.

2.2- EL TEMPS DELS MODERTS I LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL.

Una part important de l'exercit dona suport als moderats i això donarà ocasió al moderantisme de fer un estat a la seva mida i d'establir les bases de funcionament d'un regim que satisfà les expectatives de les antigues i de les noves classes poderoses.

El moderantisme te la seva època mes coherent i definida en la “ dècada moderna” 1844-1854 i es prolonga salvat 1854-1856 fins a 1868.

Els moderats desenvolupen els seus propis principis a la Constitució de 1845 on s'amplien els poders de monarca, les corts tenen menys funcions i els escons del senat son de nomenament reial.

Entre 1844 i 1868 es produeixen nombroses lleis i reformes: la reforma de hisenda es crea la Guardia civil 1844, s'unifica el sistema legal i judicial , es regula la instrucció publica ...

Amb el concordat de 1851 es restableix les relacions amb l'església i es garanteix la religió catòlica com a única en tot l'estat. Cap de les altres opcions polítiques te possibilitats de governar per vies legals. Per arribar al poder solament els hi queden els pronunciaments a la pressió popular.

Durant el bienni progressista 1854-1856 comencen dues lleis fonamentals per el desenvolupament del país:

  • Llei de desamortització general o de Modoz el 1855 per posar a la venta els benes de l'estat. Clergat, de les ordres militars i especialment dels bens dels municipis.

  • Llei de ferrocarrils que regula la construcció ferroviària i afegeix importants incentius.

2.3.- L'ESGOTAMENT DEL MODERALISME I LA CAIGUDA DE ISABEL II (1860-1868)

Des e 1860 el desprestigi de la corona s'uneix a la primera gran crisi del capitalisme espanyol provocada per una crisi financera i industrial combinada amb una crisi de subsistència.

La crisi financera es desencadena per la manca de rendibilitat de les inversions en els ferrocarrils que proporciones beneficis escassos i per la davallada del centre públic. La borsa te una baixada espectacular el 1866 i deixa a molts obrers a l'atur.

La manca de cota provocada per la guerra. Successió Americana afecta la indústria tèxtil fet que provoca el tancament de fabriques i l'atur de molts joves.

En aquest context l'escassetat de blat provoca una crisi de subsistència i això agreuja la situació.

La crisi industrial agrària i la financera creen un ambient de descontentament que afavoreix l'oposició al moderantisme. Les conspiracions i els pronunciaments continuen sent la via d'acció dels demòcrates i els progressistes que acaben formant una plataforma unitària per enderrocar a Isabel II. EL setembre de 1868 un pronunciament iniciat a Cadis es seguit ràpidament per les guarnicions militars de diverses ciutats. Isabel II es veu obligada a exiliar-se a França i a partir d'aquí s'obren noves vies per a la construcció d'una societat mes democràtica.

A Barcelona es produeix l'enderrocament de la Ciutadella la fortalesa borbònica tant odiada pels barcelonins des de la seva construcció arran de la desfeta de 1714.

3.- INTENT FRACASSAT D'UN ESTAT DEMOCRÀTIC I LA RESTAURACIÓ DELS BORBONS (1868-1898):DEL FEDERALISME AL CACIQUISME.

El govern provincial necessita impedir el retorn d' Isabel II i controlar el desbordament de l'esquerra. Per satisfer els demòcrates i els radicals s'estableix la llibertat d'associació, de reunió, d'impremta de culte i de sufragui masculí directe, però no es renoven dues grans demanda, la supressió de les quintes i la supressió dels consums.

Apareix el 1868 el partit República Federal que defensa la República, l'Estat Federal i un alt grau d'autonomia.

El 1869 hi hauran eleccions i apareixen 2 grups minoritaris encara que guanyaran els progressistes son els republicans i els Carlins que volen proclamar rei a Carles VII.

Les noves corts elaboren la constitució de 1869, la mes democràtica de totes fins aleshores:

  • El rei no te sobirania.

  • Llibertats individuals.

  • Sufragui universal masculí.

  • Llibertat religiosa.

  • Sobirania nacional.

  • Divisió de poder...

La situació econòmica continua sense resoldre. Amb la intenció de fer mes competitiva la indústria es baixen els impostos però aquesta es una mesura lliure -------------- i es mal rebuda a Catalunya.

Les necessitats de diners porten a la desamortització del subsòl amb la llei de mines de 1869. El capital estranger inverteix i Espanya esdevé un país exportador de minerals en un moment d'expansió de la indústria Europea.

La Constitució de 1869 defineix Espanya com una monarquia constitucional i per tant cal trobar una nova dinastia.

Després de considerar diverses opcions simposi la candidatura impulsada pel general Prim lligat als progressistes es tracta d'Amadeu d'Aosta fill del rei d'Itàlia Víctor Manuel II i serà proclamant rei d'Espanya el 2 de gener de 1871.

Aquesta nova monarquia neix en debilitat l'oposició no esta d'acord i Prim es assassinat poc abans de l'arribada del nou monarca.

La noblesa suposa en aquest nou regim i prefereix com a rei el fill d'Isabel II, el príncep Alfons.

L'església tampoc esta d'acord degut a la llibertat religiosa que s'ha imposat.

El poder econòmic també esta a favor d'Alfons i per últim alguns republicans tampoc estan d'acord amb aquesta monarquia.

Esclata la 3 guerra Carlina.

AIXECAMENT A CUBA

Que reclamant mes autonomia i protesten contra l'explotació.

Davant de tantes qüestions aparentment irresolubles i sense el suport necessari Amadeu primer abdica el febrer de 1873.

Mentrestant les idees de la A.I.T. (Associació Internacional de Treballadors) fundada el 1864 es difonen arreu d'Espanya.

Els governs que succeeixen no acaben de resoldre els problemes i el poble se sent decebut, per tant comença a tenir reso les idees internacionalistes.

La tendència anarquista predica l'organització basada en el federalisme i la descentralització, la propietat col·lectiva i amplies llibertats individuals mentre refusen tota participació de la vida política ( Max-Bakunin).

La República es proclama com una solució d'urgència davant el vuit de poder creat per l'abdicació d'Amadeu. Primer i pe desprestigi de la monarquia borbònica. El republicanisme es una opció minoritària que arriba el poder com a única sortida.

En els 11 mesos que dura (febrer de 73 - gener de 74) se succeeixen repúbliques de característiques diferents. El nou regim es molt ben rebut per les bases republicanes i per les classes popular.

Els republicans federals intenten proclamar “ l'Estat Català dins la República Federal Espanyola” però el govern Federal no els dona suport. El govern república aspira a implantar la nova societat des de la legalitat.

Els resultats electorals de maig de 1873 permeten proclamar legalment la República Federal però els republicans necessiten un nou projecte constitucional que els permeti convertir la nació espanyola en una federació integrada per diversos estats tal com volia Pi i Maragall, principal teoria del federalisme i president de la República.

En aquest context s'està produint la Guerra Carlina i el Cantonalisme que acaba essent sufocat per l'exercit.

A partir d'aquest moment la República es concentra en el restabliment de l'ordre públic amb l'ajut dels militars.

Un cop d'estat del general Pavia que ocupa militarment les Corts posa fi definitivament a l'opció d'una República Federal.

En els mesos següents sobre la idea de la restauració dels Borbons (la tendència ara es conservadora).

Antonio Canovas del Castillo es l'artifes d'un projecte que aconsegueix aplegar sota la idea de la restauració dels Borbons a les elis polítiques, elits econòmiques i a l'exercit que esta molt enfortit per les guerres.

La restauració es presenten com un monarquisme no absolutista com els dels Carlins, no estrangers com el d'Amadeu I, i no sospitós com el de Isabel II.

Amb la restauració s'inaugura una llarga etapa d'Espanya del 1875-1923, caracteritzada per l'estabilitat en el marc constitucional.

LA restauració es rebuda amb una particular satisfacció per part dels sectors conservadors catalans especialment espantats per l'actuació dels federalistes i anarquistes de l'etapa anterior.

La Constitució de 1876 restableix el sistema monàrquic amb sobirania conjunta entre el rei i les corts però amb importants atribucions per la corona amb un sufragui sensatari restringit que desprès de 1890 es convertirà en universal pels homes amb dues cambres el Congres i el Senat. Si planta el Catolicisme com a religió oficial amb una certa tolerància religiosa que no vol dir llibertat de cultes.

L'èxit de la restauració esta en el bipartidisme. El joc polític s'estableix entre el partit conservador liderat per Canovas i el partit liberal encapçalat per Sagasta. Això deixa a la dreta el Carlisme i a l'esquerra la Revolució.

A la practica l'actuació dels dos partits es similar i s'alterna en el poder sense interrupció durant 42 anys.

Les eleccions son un punt ritual i per guanyar-les es recorre a qualsevol mena de frau. LA manipulació i la corrupció esdevenen peces bàsiques del sistema polític.

L'oligarquia formada per ministres, senadors, diputats, governadors civils i propietaris dels diaris, es manté molt vinculada als terratinents, els nobles i a la burgesia enriquida; tots plegats es mantenen en el poder mitjançant el Caciquisme que esdevé l'instrument per controlar el poble especialment a les zones rurals.

Els Cacics son personatges poderosos, rics i influents que controlen l'ajuntament, el sorteig de quintes, proporcionen feina o deixen a l'atur. Crearan una dependència dels camperols i un domini dels poderosos.

El Caciquisme es basa en la coacció i la submissió i te per finalitat l'exclusió de les classes populars de qualsevol participació en la vida política.

En aquests anys la tendència anarquista vol precipitar la Revolució per mitja de nombrosos atemptats (bomba del Liceu).

No tot el moviment obrer pretén actuar amb violència, els marxistes sota la direcció de Pablo Iglesias organitza el 1879 el partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i el 1888 creen una central Sindical anomenada Unió General de Treballadors (UGT).

El govern actua amb repressió indiscriminada. El final del segle XIX Cuba s'ha convertit en el principal centre exportador de sucre i Espanya hi exerceix un colonialisme espolsador que rebutgen qualsevol aspiració d'autonomia.

La manca de visió política de Canovas alhora de resoldre el conflicte amb Cuba porta finalment a la pèrdua de les ultimes colònies i a la pèrdua del capital financer. La intervenció americana va ser decisiva.

Els Estats Units els interessa vincular a Cuba el seu mercat econòmic. El 1898 l'explosió d'un vaixell Nord Amèrica el Maine al port de l'Abana és el pretext dels Estats Units per declara la guerra a Espanya. La flota espanyola es vençuda ràpidament i Cuba aconsegueix la independència vigilada molt estretament pels Nord Americans.

Filipines i Puerto Rico passen a ser directament possessió d'Estats Units. La fi del Imperi Colonial espanyol farà que la societat comenci a notar l'endarreriment del país.

A Catalunya la pèrdua de les ultimes Colònies promou desitjós d'autonomia amb el desenvolupament del Catalanisme polític. l'Estat Espanyol no ha estat capaç de mantenir un mercat molt important per a la indústria Catalana en un moment en que els països industrialitzats consoliden els seus Imperis Colonials.




Descargar
Enviado por:Marky
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar